OBJECTIUS I PROPOSTES

ALLÒ QUE L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA (AELC) CALDRIA QUE FES I NO FA


Objectius i propostes

Des del setembre del 2001, arran de la crisi que va acabar amb la dimissió d'una part de la Junta Directiva més renovadora, l'AELC ha anat negligint, ignorant i fins i tot bandejant alguns dels seus objectius i compromisos bàsics amb els associats i imprescindibles per a la defensa dels seus interessos professionals.
L'AELC hauria de tenir d'una manera decisiva, a inicis del segle XXI, tres objectius bàsics:
1) Defensar els interessos professionals, culturals i intel.lectuals del escriptors catalans.
2) Promoure la literatura catalana a la societat nacional i a l'exterior i ajudar al desenvolupament professional, tècnic i cultural dels socis.
3) Representar els escriptors catalans de manera col.lectiva davant les institucions públiques i privades, nacionals, estatals, comunitàries i internacionals.

PRIMER OBJECTIU
Defensar els interessos professionals, culturals i intel.lectuals del escriptors catalans.
Pel que fa al primer objectiu, amb la gestió renovadora s'havia enfortit el funcionament del gabinet jurídic, amb informacions periòdiques i assessorament personal sobre qüestions concretes. Aquest aspecte ha entrat en una fase de relax i d'actitud còmoda que només perjudica el conjunt dels escriptors. S'havia començat una campanya sobre la filiació a Cedro (només un 60% dels associats en són membres) i s'havien promogut els avantatges d'aquesta filiació que vetlla pels drets reprogràfics dels autors. La campanya ha estat també limitada als pocs associats nous, cosa que perjudica el conjunt dels associats, però sobretot els que, per no estar prou informats, encara no en són membres. Cal recordar que tots els membres de Cedro reben anualment una quantitat fixa de drets d'autor tant si computen com a autors "fotocopiats" o no. I també que tenen una pòlissa de defunció per als seus hereus, sense cap limitació de característiques, valorada sobre els 3.005 euros (500.000 pessetes).
S'havia entrat en una fase de mantenir el màxim de lligams i de relacions amb esdeveniments tant territorials com nacionals i internacionals, cosa que ha estat bandejada de la majoria d'esdeveniments culturals, i sobretot literaris, que han anat tenint lloc des del 2002 endavant, sobretot al Principat de Catalunya. Una junta presidida i formada en majoria per membres de territoris com el País Valencià i les Illes (en conjunt, 9 membres sobre 6 del Principat) fa que es perdi la realitat del territori que agrupa més associats (750 sobre uns 950 inscrits). A més de tenir una activitat minsa en els seus respectius territoris (País Valencià i Illes, amb interessos personalistes a "dirigir" al Principat i treure'n el màxim profit propi) la junta restant del Principat té una composició, com ja s'ha denunciat abastament per aquesta Plataforma, feta de "funcionaris" demanats "a dit cooptat" i que depenen de les institucions que estan controlades pel govern català (tresoreria, secretaria i dues vocalies formen part de diversos departaments: Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, Departament d'Ensenyament... Sense comptar la incompatibilitat entre la Secretaria General de Presidència de la Generalitat de Catalunya i la vicepresidència de l'AELC durant l'etapa en aquest càrrec de Carles Duarte). Això no permet tampoc un paper independent i vigilant dels interessos professionals dels agremiats davant les administracions. Es dóna la coincidència que els membres dimitits arran de la crisi de la tardor del 2001, eren en tots els casos independents de qualsevol administració i filiació política.

SEGON OBJECTIU
Promoure la literatura catalana a la societat nacional i a l'exterior i ajudar al desenvolupament professional, tècnic i cultural dels socis.
Quant al segon objectiu, cal continuar desenvolupant tota mena d'activitats de presentació, de debat, i d'investigació que afectin el major nombre possible de socis. És una greu negligència per part de la junta actual l'anul.lació de diverses seccions sense consultar-ho als seus membres (Secció de Joves Escriptors, Secció d'autors de llibres de text, Secció d'autors de gènere, Secció de literatura científica) i és igualment negligent la interrupció de les Tertúlies Professionals iniciades per seccions, i altres jornades com les de gènere o les d'Itinerari d'un autor, de les quals van sortir conclusions i propostes concretes, sense que l'actual junta n'hagi portat cap a terme. El tancament d'aquestes seccions anul.la també una sèrie d'objectius que cadascuna es va marcar i que es van iniciar en un programa de quatre anys que va ser interromput per la força per la Junta actual provocant el cessament del secretari i la dimissió de dos dels membres de l'etapa renovadora. Així, per exemple, la secció de joves escriptors va marcar aquests objectius i els havia començat a portar a terme tant amb els associats de ple dret com amb els joves adherits sense obra publicada, en col.laboració permanent amb l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC):

1. FORMACIÓ
1.1 Cursos formació diversos àmbits: (guionatge, traducció, infantil i juvenil, assaig, narració, poesia, dramatúrgia, biografia, cibernarrativa, ciberpoesia, conte, crítica, didàctica...)
1.2 Assessorament ajuts i beques formació
1.3 Organització rutes relacionades amb la literatura
1.4 Tècniques editorials
1.5 Integració activitats AELC
1.6 Vinculació universitats convenis AELC
2. ASSESSORAMENT LITERARI I EDITORIAL
2.1 Comitès lectura textos originals formats per autors reconeguts
2.2 Assessorament procés d'edició
2.3 Defensa drets professionals joves autors
2.4 Relacions contractuals amb editors
3. INTERCANVIS I RELACIONS
3.1 Joves escriptors PPCC
3.2 Joves obra publicada / no-publicada (adherits)
3.3 Autors reconeguts
3.4 Altres agrupacions joves europeus (EWC)
3.5 Fòrums artístics
3.6 Interrelació arts (actors, periodistes, cineastes, fotògrafs, dissenyadors, sector audiovisual...)
3.7 Implicació projecte Universitat Mediterrània de les Arts
3.8 Presència joves escriptors Fòrum Universal de les Cultures 2004
3.9 Presència Institució Lletres Catalanes
3.10 Presència Consells Joves
4. DIFUSIÓ
4.1 IESecundària / Cicle escriptors joves-lectors joves
4.2 Biblioteques / Presentació joves escriptors
4.3 Mitjans de Comunicació
5. PUBLICACIONS
5.1 Pàgina Internet AELC / Subpàgina Joves Escriptors
5.2 Edició un Quadern Divulgatiu anual
5.3 Circulars informatives periòdiques
L'ajut, doncs, tècnic, professional i cultural dels associats ha estat bandejat en un moment que les noves tecnologies, els canvis editorials, les lleis de mercat, els intercanvis literaris i el consum de masses fan que les lletres catalanes corrin el perill de ser esborrades del mapa universal. Tot i així, les institucions finançadores fan els ulls grossos davant d'aquesta falta de responsabilitat i professionalitat i fomenten la subvenció de "fires i festes". El cas més evident és el pagament pel govern convergent d'un àlbum dels 25 anys, bàsicament gràfic, després que feia cinc anys se n'havia publicat un. Tant l'un com l'altre són una despesa pública que es mira el melic i no aporta res de cara a un projecte de futur.

TERCER OBJECTIU
Representar els escriptors catalans de manera col.lectiva davant les institucions públiques i privades, nacionals, estatals, comunitàries i internacionals.
Pel que fa al tercer objectiu, l'equip de gestió renovadora havia incrementat els contactes i la participació en els organismes nacionals. Es proposava d'establir relacions de col.laboració amb el Parlament i el Govern de Catalunya, de les Illes i dels País Valencià, amb els Ajuntaments, amb el Govern de l'Estat i, bàsicament els seus organismes culturals. Enfortir la presència dels escriptors catalans en l'entitat de gestió Cedro i potenciar la delegació a Catalunya. Col.laborar amb les universitats i les altres entitats culturals. Participar en actes coordinats amb altres associacions tant catalanes, com gallegues, basques, espanyoles i de caràcter europeu i internacional. Mantenir la vinculació amb els organismes internacionals d'escriptors i traductors.
Tots aquests objectius dormiten en la imaginació, i es verbalitzen amb un paper après de fa anys, però han estat aturats. Cada vegada és més gran l'allunyament de les institucions nacionals. El paper dins de Cedro és rutinari i tendint a dir amén a allò que es dicta des de Madrid. Es té fins i tot marginada o menyspreada la delegació a Catalunya. S'ha estroncat la línia de convenis amb les universitats, Les relacions amb les associats gallega i basca es limiten a un Galeuzca que tothom es planteja cada any si cal continuar fent en aquestes condicions i que només serveix per portar a passejar la colla de sempre. I les relacions amb organismes internacionals són mínims i sense cap progrés en la consolidació de la legislació europea.

OBJECTIUS INELUDIBLES
* Col.laborar de ple en els Congressos d'Escriptors Europeus per constituir, davant la realitat de l'Europa Comunitària, una Unió Europea d'Associacions d'Escriptors que sigui realment eficaç i superi l'status de "menjadora" que és l'European Writers' Congress.
* Seguiment de l'aplicació i de les normatives complementàries del conveni-marc sobre contractes d'edició, traducció i guionatge. Implantació d'un contracte digital. Control de tiratges. Lluita contra la descatalogació indiscriminada i la desaparició de fons.
* Seguiment de la problemàtica fiscal (llicències, IVA, IRPF, declaracions) i laboral (seguretat social, règim d'autònoms, compatibilitat amb les jubilacions, assistència de l'escriptor). Aquest últim aspecte no es pot deixar de manera tan precària en mans de Cedro. L'AELC hauria de treballar per enfortir la seguretat dels seus membres en casos extrems.
* Creació i gestió del Projecte de la Casa de l'Escriptor que permeti donar un servei complet als associats en matèria d'espai i infrastructura. La solució de les obres de millora de la cinquena planta (ara sisena) de l'Ateneu Barcelonès són un lligam per 25 anys més, pactat entre la Generalitat de Catalunya i el mateix Ateneu que en el fons doten aquesta institució d'un pis en òptimes condicions a costa de l'oblit d'un Projecte amb visió de futur i que impliqui al màxim totes les institucions.
* Potenciació de la vida associativa amb organització d'actes, tant de difusió de l'obra dels associats com d'anàlisi de la problemàtica professional, que per ara i tant es limita a "sopars d'aniversari", "viatges" i "despeses sumptuàries" que, a més, sempre fan els mateixos a partir d'una política d'amiguisme de la junta actual que crea una discriminació i un refredament en el conjunt dels associats.
* Relació intensa amb el sector editorial, el dels creadors, l'universitari, l'institucional i els mitjans de comunicació. Són els cinc sectors bàsics dels quals depèn l'obra dels associats de l'AELC i la connexió i implicació en els cinc viu un dèficit notable i constatat per tothom.
* Organització d'encontres d'escriptors (generals i sectorials), congressos, seminaris, col.loquis i tertúlies professionals al voltant de la literatura catalana, amb la presència de professionals d'altres àmbits i d'altres cultures.
* Intervenció decisiva en la Junta de Govern i el Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, creat en el seu moment sota l'impuls de l'AELC. El seu destí és ara en mans de representants de l'administració tendint a una autocomplaença més que a una visió oberta del conjunt dels escriptors.
* Programa de publicació i dignficació dels Quaderns Divulgatius, recuperació eficaç de la revista electrònica 'Literatures', i també recuperació professional i potenciació de la Revista Digital --ara caiguda en un estat mediocre d'informació de seguiment de la premsa diària disfressada de preteses prestacions tècniques sense sentit i buides de contingut real--, que faci un seguiment estricte dels temes culturals diversos i els estrictament literaris, a més dels bàsicament professionals i els relacionats amb l'associació.
* L'AELC ha participat en l'elaboració de la Llei de Propietat Intel.lectual i en la d'un conveni-marc amb els sectors editorials sobre models de contracte d'edició. Però això no vol dir que no hagi de continuar estant present en aquests sectors que necessiten una revisió de cara a les circumstàncies del segle XXI.
* Tal com en el seu moment va gestionar la supressió de l'IVA per als escriptors i els traductors i va mantenir negociacions amb diversos organismes públics sobre temes fiscals, laborals i de previsió, cal que aquesta relació s'incrementi i s'estigui alerta de cara a possibles retrocessos en aquestes normatives per mor de la legislació europea.
* Cal continuar potenciant les diverses seccions (i no anul.lar-les com s'ha fet sense cap avís), com la de Traductors, la de Crítica, la de Literatura Infantil i Juvenil, la de Teatre, la de Guionistes, la Gènere, la de Literatura Científica, la d'Autors de Llibres de Text, la d'Autors de Llibres de Viatges i la de Joves Escriptors, per tal d'organitzar específicament actes i iniciatives relatius a aquests camps professionals de l'escriptura. El conjunt d'associats de l'AELC és en aquest moment molt ampli i divers i el mapa editorial ha fet que aquesta diversificació hagi creat una desorientació en molts autors novells que han tornat a l'època d'editar sense acomptes o sense contractes, o bé amb contractes amb articulats fora dels acordats i pactats en el seu moment.
* Cal continuar reforçant la signatura de convenis de col.laboració amb diverses universitats i institucions per facilitar la presència d'escriptors a les aules universitàries i en projectes culturals de diferents àmbits. El conveni de l'Espai de Lletres amb l'Ajuntament de Barcelona hauria hagut de ser un pas cap a una nova relació entre associacions i també un focus d'iniciatives noves i imaginatives, a més de trencadores i, després de convertir-se en una còpia d'allò que ja existia en altres àmbits, ha estat congelat, és a dir, aniquilat, per les mateixes associacions a proposta d'ultimàtum de l'Ajuntament de Barcelona per la desídia i la ineficàcia dels representats de la junta actual dels escriptors. L'Espai de Lletres representava la dotació, inicialment, ara desestimada, per part de l'Ajuntament de BCN, d'uns 30.000 euros anuals (uns 5 milions de pessetes) destinades directament als escriptors.
* No només cal formar part d'organismes com l'European Writers' Congress (EWC), el Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires (CEATL), l'International Board on Books for Young People (IBBY), la Fundació Dia Mundial del Llibre (International World Book Day Foundation), la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (CCLIJ), l'Entidad de Autores y Editores (CEDRO), l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI), la Coordinadora d'Associacions Professionals de les Arts Escèniques de Catalunya, el passat Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i l'arxivat Pla Estratègic del Sector Cultural de Barcelona, entre altres institucions del Principat, les Illes i el País Valencià, sinó intervenir activament com a professionals en tots aquests sectors i aportar-hi la veu dels representants de les lletres catalanes del segle XXI.

UNA GESTIÓ AL SERVEI DELS ASSOCIATS
* Els associats de l'AELC han de poder utilitzar els serveis de consulta permanent i disposar d'un servei d'informació constant, tant en suport escrit com en suport digital i també mitjançant la subscripció gratuïta per correu electrònic.
* Han de tenir cada vegada més un servei gratuït d'assessoria jurídica, tant pel que fa a qüestions professionals, als temes relacionats amb la propietat intel.lectual i a aspectes fiscals i contractuals. En casos de conflicte professional, l'han de poder sotmetre a l'AELC per rebre'n suport o, eventualment, que aquesta emprengui alguna acció.
* S'ha de facilitar l'assessorament contractual i fiscal amb especialistes en cadascun d'aquests camps. S'ha de potenciar, doncs, la infrastructura de gestió amb especialistes de cada àmbit.
* S'han de potenciar les bonificacions, mitjançant el carnet de soci, de les ofertes del catàleg que s'hauria de renovar periòdicament amb encontres, jornades, cursos universitaris i d'idiomes, disseny gràfic, llibreries, papereria, informàtica, museus, teatres o agències de viatges, tal com es va fer en l'etapa 1999-2001. Actualment aquest catàleg està desfasat i no respon a la realitat.
* Les Circulars Informatives han de tenir una periodicitat quinzenal amb aquells temes que són de més interès per als associats, amb la previsió a l'avançada i amb les notícies del que hagi passat en cada període. Cal eliminar les circulars d'estil "escolar" i el tractament "de club de puntaires" que en molts casos s'utilitza actualment.
* Cal que tinguin accés a la subscripció gratuïta del catàleg de publicacions trimestrals dels Quaderns Divulgatius amb articles, reculls de ponències i altres temàtiques al voltant de diferents àmbits literaris.
* Cal que puguin utilitzar un servei gratuït d'informació i agenda, a través de la Revista Digital de l'AELC, dels actes en els quals intervenen els associats. Així mateix, difusió dels llibres publicats pels associats a través de la xarxa internet.
* Cal potenciar la confecció i assessorament de pàgines web dels autors, amb avantatges en el cost de posada en xarxa i manteniment. Aquest servei ha estat pràcticament deixat en la inèrcia. En lloc de potenciar noves pàgines d'autors, tant clàssics com contemporanis, s'ha tendit a remoure les ja fetes, amb un canvi de disseny primari, sospitosament destructiu de la feina feta abans, i sense respondre a la imatge que es mereix el col.lectiu d'escriptors. El nombre de pàgines noves entrades des del 2002 endavant és ínfim i, en molts casos, correspon a pàgines programades en l'etapa de la junta anterior i, per tant, pressupostada.
* Cal potenciar la tramitació directa de la inscripció dels associats de l'AELC a CEDRO, entitat de gestió de drets reprogràfics i digitals d'autors i editors. Aquesta campanya s'havia iniciat i ha estat interrompuda. De la mateixa manera que la campanya de nous associats ha estat pràcticament anul.lada. El resultat és que en un any i mig, l'anterior junta va fer 150 associats nous i, posteriorment, en dos anys, la junta actual ha aconseguit fins i tot reduir el nombre d'associats, fet que no havia ocorregut mai en la història de l'AELC.
* Cal recordar que els associats adscrits a CEDRO, a més de rebre anualment una liquidació per drets de reprografia, tenen els avantatges d'una pòlissa de malaltia o de defunció, i dels ajuts assistencials. CEDRO té un programa d'ajudes individualitzades que dóna una cobertura assistencial d'urgència o necessitat als autors, com és ara l'ajuda personal a domicili, l'adaptació de l'habitatge, la teleassistència, ajudes per a material ortopèdic, tractaments no atesos per l'Insalud, l'ajuda per baixa de malaltia o accident per als autònoms en casos de precarierat econòmica, l'ajuda per urgència o convalescència d'una estada temporal en un centre residencial, el pagament d'un col.laborador professional, l'ajuda en situació d'atur, o l'ajuda de necessitat urgent per resoldre situacions imprevistes. Però tot depèn de les circumstàncies, de la voluntat de decisió de la comissió de Cedro i del fons que hi destina. Per això cal que el col.lectiu professional d'escriptos catalans potenciï aquesta cobertura i estableixi els mecanismes perquè cap associat no es trobi en una situació d'indefensió.
Alguns d'aquests projectes van ser enfilats i posats a l'agulla en les primeres etapes de l'AELC, fa 25 anys, però els més innovadors, i també els tradicionals, van ser enfortits amb un caràcter professional a partir del 4 de març del 1999 en l'etapa dels membres de junta renovadors. La crisi provocada pels membres de l'actual junta restant, a la tardor del 2001, han paralitzat la majoria d'aquestes iniciatives.

Tant el fons econòmic de l'AELC com els ajuts institucionals que rep permeten una redistribució i una bona gestió del pressupost, que ara no es fa ni es justifica. L'AELC té una estructura de personal que arriba als 60.000 euros anuals (uns 10 milions de pessetes) i un fons de maniobra que se situa en els 200.000 euros (uns 35 milions de pessetes), a més de gestionar un pressupost anual d'uns 350.000 euros (uns 60 milions de pessetes). Aquestes dades, però, han estat bandejades dels últims estats de comptes, tal com de fet passava abans del març del 1999, amb la qual cosa es crea una sensació de formar part d'una associació d'una vintena de socis que, a més, es reuneixen en assemblea negligint el marc legal i prenent decisions sense el quòrom establert o les obligacions prescrites, tal com li exigeixen els estatuts.
Per això, també, cal normalitzar de debò la situació legal de l'AELC. Cal readaptar encara més els estatuts a la situació actual.

Cal enregistrar l'AELC en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya, que és la institució que més financia les seves activitats, però també perquè els escriptors catalans necessiten una associació amb totes les garanties de la llei del país on escriuen i publiquen i no en un registre espanyol, el del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, en el qual es van haver d'inscriure a l'època preconstitucional, sisplau per força.

Aquest pas, democratitzarà del tot el funcionament de l'AELC que no necessita només rectificar encara alguns articles dels estatuts actuals --un dictamen jurídic que es va fer públic indicava ja unes greus incompatibilitats en segons quins càrrecs--, sinó que necessita un Reglament de Règim Intern per agilitar les funcions de gestió internes sense caure en càrrecs a perpetuïtat i per imposició que provoquen crisis inexplicables i actituds intolerables.

Un documentat informe, ja anunciat a tots els associats sobre la crisi de la tardor del 2001, apunta cap a una intervenció directa d'una empleada de l'AELC i d'un membre de la Comissió Consultiva, com a principals instigadors de la crisi del 2001, però també de les anteriors, sense que això exculpi altres membres de junta que hi han tingut una participació activa o de complicitat.

Cal posar remei a aquestes situacions i posar fi a una inestabilitat associativa que no fa altra cosa sinó perjudicar el progrés de les funcions bàsiques de l'AELC.

I sobretot cal analitzar amb visió de futur allò que cal i com cal fer-ho. Cal analitzar l'actual estructura associativa i adaptar-la a realitat territorial del segle XXI.

La negativa al diàleg, a la bona entesa i al procés democràtic de canvi, per part de la junta actual, han portat a una de les crisis més fortes en si de l'AELC.

Per això, la Plataforma Per Una Aelc Com Cal planteja una pregunta que molt aviat tindrà resposta clara i contundent:

L'AELC rep cada any uns 300.000 euros (uns 50 milions de pessetes) de subvencions institucionals i uns 48.000 euros (uns 8 milions de pessetes) de quotes de socis. ¿I quin servei professional rep el conjunt dels escriptors catalans? ¿En quines mans tenim l'AELC?

Plataforma Per Una Aelc Com Cal
Països Catalans, octubre 2001. Revisat: juliol 2002. Revisat: abril 2005.