Nivell ínfim de relació professional

El nivell més ínfim de relació professional i seriosa amb els associats ha tocat sostre: la Circular Informativa núm. 36, del juny del 2002, proposa a portada un concurs anomenat "joc literari" per endevinar autors (i autores) dels personatges que s'hi esmenten, extrets del parlament que va fer Joaquim Carbó en el sopar dels 25 anys. Qui encerti tindrà premi assegurat, diu. És a dir, s'ha passat de la proposta de donar la veu al soci amb articlets d'opinió a un concurs, que és el que ha acabat fent la televisió. El cas és que, per resoldre el joc, només cal saber que hi ha un llibre escrit per Josep Faulí ('Diccionari de catalans de ficció, Editorial La Campana, BCN, 1995 - ISBN 84-88791-07-0), que recull la majoria de personatges literaris catalans. A l'AELC, però, el més probable és que els actuals membres de junta desconeguin l'existència d'aquest recull. Per això han entrat a internet el discurs de Joaquim Carbó on hi ha la clau de l'autor de cadascun dels personatges. La vida literària és una tómbola... amb premi segur! Sobretot si ja se sap la solució.

Opacitat i errors comptables en l'estat de comptes

Un grup de socis ha fet un intercanvi de parers sobre els "folis" presentats com a "estat de comptes del 2001" a l'assemblea ordinària del 3 d'abril, feta, com se sap, sense el quòrom que exigeixen els estatuts. D'aquest informe breu però concís, que no han fet en canvi els censors escollits en assemblea, es desprèn que, a partir de l'estat de comptes lliurat als socis l'any anterior, l'AELC disposava d'una existència en recursos financers de 25.944.061 milions de pessetes que sumats als ingressos pendents i deduïdes les despeses pendents en aquella data feien una reserva neta de 34.078.337 pessetes. En els folis presentats de tancament del 2001, aquest saldo financer i aquesta reserva no existeixen i, a jutjar per unes paraules del tresorer, Joan Josep Isern, a l'acta de l'assemblea, s'esmenta només el superàvit del 2001, de 8.600.844 pessetes (xifra que evidencia una vegada més la bona gestió de bona part de l'equip dimitit i cessat a finals del 2001). Això, interpretat així, voldria dir i, de fet, diu --i al damunt aprovat per una assemblea antiestatutària-- que l'únic saldo és aquest del superàvit de 8'6 milions, cosa que fa perdre la pista de la reserva en existència, capítol que, com molts altres, la junta directiva té l'obligació de presentar públicament als associats. Tothom sap que el fons existeix --i que no cal pressuposar ni el més mínim dubte--, però en una associació en què els comptes bancaris de gestió d'un pressupost de prop de 50 milions de pessetes es mouen incomprensiblement amb una, gran i lliure signatura individual, la imatge no és la més adequada a la pulcritud que exigeix l'administració de diners públics. Aquest punt sol ja indica la diferència que existeix entre "opacitat" i "transparència". Els mateixos folis que representen l'estat de comptes del 2001 no reflecteixen tampoc cap pagament pendent ni cap cobrament pendent a 31 de desembre, cosa gairebé impossible que sigui així, per simple lògica de funcionament. ¿S'ha tornat, com ja passava abans del 4 de març del 1999, inici de l'etapa de l'equip dimitit, al compte de la vella? Per acabar, amb els "folis" a la vista --que per cert algun soci ha rebut per duplicat a falta de la Memòria--, comparats amb l'estat de comptes imprès a la memòria del 2001, la falta de detall dels principals capítols no permet fer un seguiment fidedigne: ¿De qui són prop de 36 milions de subvencions? ¿Hi són totes? ¿Qui en dóna més? ¿Què se n'ha fet d'una subvenció que es va demanar a la Unió Europea per al Congrés de l'European Writers' Congress? ¿Quin és el detall de les despeses de publicacions i les diverses activitats? ¿Quin és el cost de la nòmina i seguretat social del personal contractat, camuflat dins del capítol de 'Secretaria i funcionament ordinari' i que ja ratllava gairebé 10 milions el 2001? ¿No és alarmant l'elevada xifra de gairebé 3 milions de pessetes de cost de la junta directiva tenint en compte que altres despeses dels seus membres queden camuflades dins de les diverses activitats a les quals assisteixen? Un detall positiu és l'augment d'ingressos financers per interessos bancaris (700.000 pessetes), gràcies a una gestió que, precisament va fer l'equip dimitit amb el responsble de La Caixa. I pel que fa al pressupost del 2002, la relació entre menys activitats i més pressupost és també un toc d'atenció. Tant, que el tresorer Joan Josep Isern comenta a l'acta de l'assemblea que caldrà pessigar una part de la reserva del superàvit del 2001. El grup de socis que ha fet aquest breu informe sobre els comptes de l'AELC manifesta també la seva preocupació per una reculada en la claredat de la gestió administrativa i la seva correcta gestió de cara als socis.

Clausura de les tertúlies professionals

S'eliminen les tertúlies professionals de les diverses seccions de l'AELC i, segons es desprèn del programa d'activitats previstes per al 2002, no es té en compte cap de les peticions que es van fer en les diverses trobades durant el 2001.

Connivència entre l'AELC i la ILC

Els lligams entre l'AELC i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) s'estrenyen cada vegada més amb la intersecció de membres en les dues juntes de "la mateixa corda". La ILC, segons l'acta de l'assemblea ordinària del 3 d'abril, "subvencionarà íntegrament" (¿al marge de la subvenció anual?) un llibre de records dels 25 anys de l'AELC, per al qual, qui en tingui, ja pot buscar material gràfic, com si fos una festa major de barri. Cal recordar que només fa cinc anys es va editar el llibre del 20è aniversari (¿i ara un altre?) del qual es van fer, per cert, un nombre tan excessiu d'exemplars que la gran majoria es van convertir en pasta de paper. Queda clar que a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) li agrada més subvencionar àlbums de postals on tots quedin "ben retratats" que no pas un estudi seriós sobre l'estat de les lletres catalanes i els seus professionals.

Arrogància, mentides i contradiccions

Una carta tramesa pel president de l'AELC a tots els associats (6 juny 2002) certifica que les auditories fetes per CEDRO i la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya no han detectat cap irregularitat en la gestió econòmica. La carta, però, no especifica que les auditories van ser sol.licitades a aquests organismes per l'exsecretari Andreu Sotorra perquè desmentissin la difamació escampada pel mateix president sobre "presumptes irregularitats econòmiques" en l'etapa anterior, tal com es va expressar en l'acta de l'assemblea extraordinària del mes d'octubre del 2001.

Socis de primera i socis de segona

Alguns associats assistents al sopar commemoratiu dels 25 anys, a l'Hotel Calderon de Barcelona (14 juny 2002), lamenten que la reunió no aconseguís gaire més que un 10% dels associats, i això sense descomptar els acompanyants dels associats, que farien baixar el tant per cent. També posen de manifest notables absències d'antics directius i una política d'amiguisme a l'hora de les "invitacions honorífiques". A l'AELC encara hi ha socis de primera i socis de segona. L'ambient més aviat fred i una organització excessivament "casolana" (pròpia d'un club de petanca) no va aconseguir deslliurar-se dels pocs parlaments, ancorats en el passat, eludint els temes més vius del moment, i sense una visió clara de futur. L'anècdota de la falta de previsió de micros i la falta d'audició i l'incident entre el maître de l'hotel, que es va negar a aconseguir urgentment un equip de micros al.legant que no li ho havien encarregat, i l'actitud d'un associat valencià establert a BCN que fa el paper de "guardaespatlles" de presidència, segons algunes versions, i que va "exigir violentament" la presència d'un micro al saló, és més aviat pròpia d'una pel.lícula neorealista. De fet, el desori ja es va notar a l'hora d'asseure's la gent a les taules sense cap mena de distribució i al lliure albir, cosa que va provocar un improvisat joc de cadires. Els mateixos associats testimonis del "gran sopar", tal com l'han esmentat els organitzadors en un comunicat, apunten també que és una discriminació que els assistents al sopar hagin rebut un petit obsequi (estalviem comentaris) i que, per ara i tant, l'AELC no es plantegi oferir-lo d'una manera general a tots els prop de 900 associats, siguin d'on siguin, i hagin anat o no al sopar. Els últims comentaris salven pels pèls el menú més aviat apte per a gent ben menjada i sense gaire gana: l'amanida de cabdells amb tonyina i anxoves; el rèmol amb cistellet d'espàrrecs verds i bacó; i el gelat de mascarpone amb figues confitades. I és que el superàvit milionari, gràcies a la bona gestió de l'equip dimitit, aconseguit en els últims anys, no deu donar per més.

Notes informatives partidistes

Algunes de les notes informatives que apareixen a la pàgina web de l'AELC tenen un caràcter partidista evident. Així, per exemple, en relació als Premis Literaris de Girona, de la Fundació Prudenci Bertrana, el titular destacava el guanyador del premi Ramon Muntaner i deixava en lletra menuda a l'interior el guanyador del premi gros, el Prudenci Bertrana. Hi ha una raó: Jordi Arbonès (Prudenci Bertrana amb 7 milions de pessetes) és un soci ras. I Josep-Francesc Delgado (Ramon Muntaner amb 1'200 pessetes) és vocal de l'actual Junta Directiva, òrgan caracteritzat per una política d'amiguisme i de favors personals a canvi de "serveis prestats".

Inèrcia en el si de l'Espai de Lletres

Des del mes d'octubre del 2001, les activitats de l'Espai de Lletres, del qual forma part l'AELC, juntament amb altres associacions d'escriptors, s'han reduït considerablement. L'activitat per presentar l'escriptora Ursula Krechel es fa sense esmentar en el programa que era l'Escriptora Convidada de la Institució de les Lletres Catalanes. L'escassa resta d'activitats tenen poca promoció i ressò, copien models existents i s'aparten dels propòsits inicials d'aquest organisme que pretenia obrir nous camps.

Silenci davant l'auditoria de la Intervenció General

Silenci davant l'auditoria de la Intervenció General
No es dóna una explicació pública per part de la Junta als associats, malgrat la notícia apareguda en tots els mitjans de comunicació i confirmada pel mateix Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Falta d'informació i transparència
Es practica una alarmant falta d'informació i transparència. La majoria dels actes del primer semestre del 2002 han passat desapercebuts de molts associats que no han rebut ni la informació ni la invitació als actes.