Canícula... ¿Un lapsus linguae o una presa de pèl?

Sorpresa! Un membre d'aquesta Plataforma informa que els escriptors catalans han descobert que al territori de les lletres catalanes hi pot haver més d'una canícula. La circular informativa de l'AELC de preestiu (juliol 2002, núm. 37) pregona a l'encapçalament: "L'arribada de la canícula estieunca [sic] ens recorda que entrem al temps de vacances i d'esbarjo per a la majoria." Gairebé un text perfecte de revista escolar de primària o de programa de festa major pobletà. El cas és que, segons el diccionari, la canícula seria: "Canícula f meteor Període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor." Temps al temps, doncs. A esperar ara la "canícula tardoral", la "canícula hivernal", la "canícula primaveral" i qui sap si la "canícula digital" tenint en compte que la mateixa circular informativa impulsa el gremi a escriure per farcir d'obres la tardor com si fossin bolets.

No opinen, no ho saben, no responen

L'intent d'obrir un canal d'opinió escrita per als associats desemboca en un rotund fracàs al qual la Junta no posa solució. No només ha fet el ridícul i ha provocat la vergonya aliena la secció La Veu del Soci, iniciada en una circular informativa de fa mesos, sense continuïtat, sinó que la secció L'Opinió oberta a la pàgina web de l'AELC és un pou sec. Al marge de dos articles de picabaralla que van obrir el foc sobre Harry Potter, la secció no s'ha mogut des de finals de març. S'hi troba de manera permanent un article d'un exiliat a Mèxic, resident ara a Resistencia, que parla sobre l'Argentina. L'escrit, insòlit per les caràcteristiques de l'AELC, titulat precisament "Desde Resistencia" hi és publicat, a més, en castellà, sense traducció catalana ni anglesa. Pel que es veu, entre prop de 900 escriptors en llengua catalana associats, la junta actual no és capaç d'aconseguir una opinió, mal que sigui de 15 línies, que plantegi qüestions estretament relacionades amb les lletres catalanes i tot el que les envolten. La secció L'Opinió, si continua així, té tots els mèrits per retitular-se "Muts i a la gàbia".

Publicitat virtual favoritista

Un soci fa arribar a la Plataforma «Per Una Aelc Com Cal» una nota on diu que ha denunciat per escrit, davant el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i ho informarà en una pròxima assemblea general de l'AELC, que el departament de Presidència, que depèn d'ell, a través del Centre d'Informació Turística, i el Departament de Cultura, a través del Servei d'Informació i Difusió, estan subvencionant la pàgina d'internet de l'AELC, sota la fórmula velada de "publicitat". Concretament, segons les dades que aporta el mateix soci, el Palau Robert hi té un banner fix pel qual passa a l'AELC una subvenció anual de 700.000 ptes., des de fa uns anys; un banner també diari del servei telefònic 012, pel qual passa a l'AELC una subvenció anual de 500.000 ptes.; i un banner també diari del Departament de Cultura, pel qual satisfà a l'AELC, cada semestre renovable 250.000 ptes, és a dir, 500.000 ptes. anuals. En aquest cas, la negligència és més greu perquè l'AELC ja rep una quantiosa subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes. El soci vol fer observar al mateix temps, al conseller en cap, que aquestes subvencions arriben des de departaments que tenen al capdavant els mateixos responsables polítics o funcionaris que tè la Junta de l'AELC. Així, Carles Duarte és a la vegada vicepresident del Principat de l'AELC i secretari general de la Presidència de la Generalitat. En aquests cas, els diners de "publicitat" del Palau Robert i del 012 es trasvassen a l'AELC. En el cas del banner de Cultura, qui en fa la distribució de publicitat en els diversos mitjans és Joan Josep Isern, cap de Servei de l'àrea de Difusió dins de Cultura, i, a la vegada, tresorer de l'AELC. En aquest cas, els diners de "publicitat" de Cultura es trasvassen a l'AELC. El mateix soci vol fer constar que aquesta política de "subvencions velades" no només perjudica la imatge de les institucions sinó la imatge de l'AELC, tacant-la de falta d'independència i de mantenir un lligam "comprat" entre el govern i un sector professional com els dels escriptors. La similitud d'aquesta denúncia amb la que fa un temps es va fer del col.lectiu E-cristians, del qual és responsable l'exconseller i exregidor Josep Miró Ardèvol, que també rep una subvenció del departament de Presidència, es fa massa evident i la intenció del soci denunciant és que l'AELC no es vegi embolicada en un afer públic idèntic per la "lleugeresa" i "permissivitat" dels seus dirigents.

Desconcert amb el domini «catalanwriters.com»

El domini d'internet «catalanwriters.com», adquirit en el seu moment, juntament amb «escriptors.com», queda invalidat i la connexió porta al proveïdor de serveis sense entrar a la pàgina principal de l'AELC. D'aquesta manera, la cerca en anglès directament d'escriptors catalans a través d'un buscador internacional, tal com passava fins ara, queda avortada. Unes dades no fetes públiques de l'estadística indiquen també un descens vertiginós de les visites que la pàgina de l'AELC rebia i que havia guanyat progressivament a pols des de la seva entrada en xarxa. (Curiosament, quinze dies després de la denúncia en aquesta Plataforma, el domini "catalanwriters.com" ha tornat a ser accessible i es redirigeix a la pàgina "escriptors.com").

Anul.lació de bonificacions carnet soci

La política de convenis de bonificacions que s'havia iniciat amb èxit i bona recepció per part dels associats té un cop de fre evident. Durant els dos últims anys, l'AELC havia fet convenis amb cursos d'estiu de les universitats catalanes, amb avantatges econòmics per als membres de l'AELC. Aquest any, no se n'ha anunciat cap. Una altra pèrdua de servei al associat i de relació institucional.

Pàgines web d'autors fetes i bloquejades

L'equip de documentalistes que havia treballat des del 1999 al 2001 amb les pàgines d'autors entrades en xarxa, denuncia que malgrat que l'AELC i la Fundació Caixa Penedès donin el Premi «Aurora Díaz-Plaja», la pàgina d'aquesta veterana autora, traductora i bibliotecària, es troba bloquejada sense haver entrat en xarxa. La documentació va ser feta per l'escriptor Emili Gil, documentalista d'altres pàgines del programa d'autors clàssics i contemporanis. El de la pàgina d'Aurora Díaz-Plaja no és l'únic cas. També estan bloquejades pàgines ja documentades i fetes com les de Joan Triadú, o Ignasi Iglésias. Hi estaven les de Teresa Pàmies i Miquel Bauçà (però curiosament han aparegut en xarxa a les quaranta-vuit hores d'haver-ho denunciat en aquesta pàgina), així com les de Miquel Costa Llobera i Rodolf Sirera [aquestes també aparegudes uns dies després d'aquesta denúncia]. A pesar de les reclamacions que s'han fet a l'AELC per aquest bloqueig, l'actitud continua, tot i haver informat la Institució de les Lletres Catalanes, cofinançadora del projecte, d'aquesta situació. També s'ha donat el cas que ha entrat en xarxa la pàgina de Josep Benet, tot i que sense respectar el material documental que el seu autor, l'escriptor David Ventura, havia preparat. I en el cas de Teresa Pàmies, la signa un documentalista que no és el que va preparar el material, amb el consegüent perjudici per al documentalista autoral. L'equip de documentalistes no vol entrar a opinar en el canvi de disseny d'algunes de les pàgines, que ara signa Xúlio Ricardo Trigo, i que ja eren en xarxa, però es limita a dir que, "si s'havia de canviar havia de ser per millorar i no per fer el ridícul d'una manera tan evident".

Esmicolament dels Quaderns Divulgatius

La publicació del que havien estat fins ara Quaderns Divulgatius (creats pel desaparegut Jaume Fuster) s'ha deixat de banda, de moment. El volum sobre Víctor Mora, arran del Memorial Jaume Fuster del 2001, s'ha convertit en un volumet de disseny dubtós, amb estretes relacions visuals amb altres publicacions similars que fa el Centre Català del PEN i l'Associació Col.legial d'Escriptors, cosa que porta a la confusió. L'AELC havia encetat una línia de disseny clara i distintiva. A més, l'obertura d'una sèrie anomenada 'Retrats' endevina un futur efímer, per les poques possibilitats que l'AELC té de fer aquesta funció i encara més quan, des de fa quatre anys, la xarxa havia cobert amb escreix aquesta funció amb les pàgines web d'autors.