30 d’octubre 2002

El Suplement «Culturas» titlla de baix nivell d'exigència la feina actual de l'AELC

El poc rigor i, sobretot, la poca ambició del programa que l'actual junta de l'AELC està mig portant a terme durant aquest any, aspectes qüestionats també permanentment des d'aquesta Plataforma, ha merescut, per a vergonya aliena de tots els associats de l'AELC, un comentari àcid en el reconegut suplement «Culturas» de La Vanguardia. El fragment de l'article en qüestió és aquest: "¿Qué tal sustituir el parámetro de la afinidad y el peloteo amiguista por el de la exigencia? Es bastante más duro. Pero no hay otro modo. Yendo del individuo a las instituciones y asociaciones, sería útil evaluar su grado de exigencia. ¿A cuáles concedemos el primer galardón? Al Ateneu, no. ¿A la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana? Tampoco [...] La valoración del grado de exigencia --y la de su contrario, el amiguismo de los mediocres confabulados-- no sería un mal tema de conversación." Sense comentaris.

24 d’octubre 2002

El Galeusca. Un altre encontre d'escriptors en menys de quinze dies... Però, ¿quins escriptors?

Ja fa ben bé un any, aquesta Plataforma va alertar de la celebració de l'últim Galeuzka a Galícia sense que es fes saber als associats, tal com s'havia fet abans, ni se'ls facilités l'assistència amb preus simbòlics, tal com s'havia iniciat en l'última etapa. En aquesta edició, la queixa no ha caigut del tot en xarxa buida. El programa del XIX Galeusca que té lloc a les Illes ha estat anunciat i enviat als associats amb opció a assistir-hi, però només amb tarifa per a hotels i àpats (continua sent més barat un cap de setmana a Londres com en el cas de l'Encontre de València), sense comptar a preparar unes ofertes col.lectives per al viatge d'avió que, cal vocació!, ha de ser a càrrec de cadascú. Tret dels convidats, és clar que no cal dir que acabarà sent la colla en plantilla. Les taules rodones, però, denoten una absència significativa d'autors o, en aquest cas, de traductors, tenint en compte que l'edició del Galeusca es dedica a la traducció sota el velat lema de "Rompre Fronteres" (¿quines fronteres?). Només dos traductors del Principat prenen part en els col.loquis (Jordi Castellanos i Carme Arenas). Cap d'ells és especialista precisament en la traducció gallec o basc al català. I en català existeix un traductor que ha aportat al català prop del 80% de les traduccions del gallec i el basc en els últims anys. ¿En quina taula rodona és? La de casa seva. L'AELC té més de 150 traductors associats i, repetim-ho, 900 associats. En una caiguda en picat de contingut (la inèrcia domina aquesta organització que sovint es planteja la seva fi perquè és incapaç de renovar-se), el Galeusca ocupa una gran part als àpats, les excursions i (agafem-nos!) a una "projecció de diapositives" sobre Ramon Llull (¿algú s'ha assabentat que hem superat l'era del vídeo i que vivim la d'Internet?). No hi falta un recital de poesia. I un mal averany a les portes: l'any vinent es farà el XX Galeusca. Preparem-nos! Amb l'addicció als aniversaris aelquians, el Galeusca corre perill de "Tancar Fronteres" per fer-se ralet ralet al melic.

10 d’octubre 2002

Sisplau, un corrector d'urgències!

El nom ho diu ben clar: "Associació", "Escriptors", "Llengua" i "Catalana". Però el nom no fa la cosa que hauria de fer, pel que es veu. Un article publicat a la pàgina d'Internet de l'AELC, signat per Vicenç Villatoro, en relació al Memorial Jaume Fuster conté, només, 25 errades ortogràfiques comptabilitzades. L'article té uns dos folis d'extensió. La mitjana de faltes fa goig... i vergonya a la vegada per als responsables de l'edició digital de l'article.

07 d’octubre 2002

Del «Joc Literari» no se'n canta ni gall ni gallina

Abans d'estiu, una circular de l'AELC va proposar un Joc Literari als associats --¿és aquesta, doncs, la funció d'una associació professional?-- en el qual calia relacionar personatges literaris amb les seves obres. Passat l'estiu i ben entrada la tardor, els promotors del Joc no tan sols no n'han cantat més ni gall ni gallina del "premi segur" que oferien, sinó que no han fet saber quina era la clau i, molt menys, si algun autor havia arribat a completar el Joc (ni que fos copiant-lo de l'article originari de la brillant idea, publicat a Internet). I això que aquesta mateixa Plataforma va advertir que hi havia un llibre de Josep Faulí que donava la solució! ('Diccionari de catalans de ficció', Editorial La Campana, BCN, 1995 - ISBN 84-88791-07-0). Però ni així! Deu ser que la professió (literària) no és un Joc (literari).

02 d’octubre 2002

Un Encontre d'Escriptors... ¿de quins escriptors?

Al malestar que esmentava aquesta pàgina fa uns dies sobre l'Encontre d'Escriptors, inclòs dins els Premis Octubre, cal afegir-hi ara, el malestar que s'ha estès entre molts dels autors per la presentació del programa on s'indica que les places són «molt limitades». A banda que el contingut del programa ofereix molts dubtes per si cobreix les funcions d'un Encontre, a banda de la presència local d'autors del País Valencià, i a banda de les absències significatives d'autors i també de ponències que haurien d'analitzar molts aspectes en un Encontre d'Escriptors, el més grotesc és que es convoqui un «Encontre d'Escriptors» (per cert, ¿i les Escriptores?), i que no es faci amb previsió, si cal, «multitudinària» sinó «molt limitada». I passem per alt els preus a pagar amb dret a àpats, hotels de cap de setmana i, això sí, assistència al Sopar dels Premis Octubre (gairebé més car que un cap de setmana a Londres!). I encara un altre detall incomprensible: ¿Com es pot difondre un programa d'un Encontre d'Escriptors en una Universitat (la de València) i preveure només assistència de socis? ¿No hi ha alumnes o professorat interessat en una trobada d'aquesta mena? És clar que, si tenim en compte la configuració de les taules rodones, no és estrany que s'hagi decidit fer-ho com més limitat millor, és a dir, com més tancat millor. El pitjor és que el cost d'aquest nou invent només acaba servint per reunir un 50% de ponents membres de junta (és a dir que ja es veuen en altres reunions o es comuniquen per correu electrònic) i l'altre 50% que es continuarà explicant entre ells la rutina dels temes proposats. I això, en una època que només cal fer una tramesa electrònica per fer saber tot el que es vulgui. Però el que compta, és clar, és viatjar, menjucar, dormir i alternar entre la colla de sempre amb fons que haurien d'arribar a formació i serveis professionals de tots.