15 de novembre 2002

Errors inadmissibles i incoherència històrica en el Llibre dels 25 anys

La Institució de les Lletres Catalanes i l'AELC han coeditat el llibre que recull una galeria fotogràfica dels 25 anys de l'AELC. A banda del cost d'aquesta edició, que està finançat per una part del pressupost extraordinari propi de la Institució de les Lletres Catalanes, a pesar de la subvenció que aquest organisme ja atorga a l'AELC, el més greu és la incoherència, la falta de rigor i la imatge distorsionada de l'AELC que ofereix el llibre que ha estat presentat com "la història de l'AELC". Errors en alguns peus de fotografies, algun nom trabucat, incoherències en la identificació dels personatges de les fotografies de l'àlbum, falta d'identificació d'alguns dels actes als quals es refereixen els peus (dia, mes, any, lloc i activitat), incorporació d'imatges amb adjudicació d'actes que no tenen res a veure amb l'activitat històrica i pròpia de l'AELC, i sobretot absències greus d'imatges d'importància clau al costat de profusió d'altres fotos "familiars" que no aporten res a la veritable història col.lectiva i professional de l'AELC. D'altra banda, l'àlbum adjunta als crèdits una fitxa bibliogràfica amb responsabilitat de direcció inclosa, fet que crea una situació més que sospitosa ja que la mateixa directora del disbarat gràfic, distribuït als associats, beneït per les baules oficials de torn, és també membre d'un consell de redacció, qualificat d'inoperant i ineficaç per algun membre que n'ha format part, de la pàgina d'internet de l'AELC, que una de les primeres coses que va fer fa uns mesos va ser desconnectar de la xarxa un exhaustiu i catalogat àlbum gràfic històric que s'hi havia incorporat, després d'un treball pacient de recerca d'imatges, amb una identificació comprovada i una amplitud de criteri sense restriccions, des del primer dia de la fundació de l'AELC fins a finals del 2001. L'adjudicació de la feina de "direcció" ara d'un àlbum gràfic en paper que sembla més aviat un "autobombo" que només mira endins en una lamentable actitud de tancament, fa pensar que la desaparició de l'àlbum gràfic de la xarxa, elaborat al seu dia amb criteri obert i plural, no obeeix precisament a un criteri justificable sinó a un cúmul de petits interessos creats i consentits per la junta actual. Per reblar el clau, el llibre adjunta uns pocs articles d'autors que cobreixen la papereta al lliure albir, en algun cas, "a l'obsessiu i personalista albir", afavorint així l'existència d'una despesa inútil, tant pel seu contingut com pels seus objectius. Dissortadament, moltes vegades, allò que hauria de ser el reflex d'un projecte rigorós i ambiciós avalat per la feina feta es converteix en el reflex d'un projecte gris avalat per la conxorxa del ram de la mediocritat subvencionada.

06 de novembre 2002

Més goteig de dimissions a la Junta Directiva, igualment silenciades com les de les Illes

Als vocals dimitits de la Junta Territorial de les Illes, per desavinences amb la resta de la Junta, els vocals Joan Cerdà i Bernat Joan Marí, casos exposats en aquesta pàgina en el seu moment, cal afegir-hi ara més dimissions, en aquest cas a la Junta Territorial del Principat. El vocal Xavier Duran ha dimitit, sense haver-se anunciat als socis la seva dimissió, i ha estat substituït per la vocal cooptada Irene Boada, una associada que ha estat donada d'alta a l'AELC gairebé coincidint amb la seva entrada a la junta. Xavier Duran era un associat que s'havia incorporat a l'AELC amb l'equip que va dimitir arran de l'última crisi. Havia impulsat la Secció de Literatura Científica, pel seu profund i reconegut coneixement professional d'aquest àmbit, secció que, amb la seva dimissió, queda en un veritable buit davant les expectatives que va generar i les jornades de garantit interès que va organitzar.

04 de novembre 2002

Premi per aproximació!

Arran d'un comentari en aquesta pàgina, sobre el silenci del Joc Literari que s'havia proposat als associats en una circular d'estiu, finalment, s'ha fet públic el nom del guanyador. Es tracta de l'associada Laura Jaime que, ai!, no va arribar a endevinar tots els noms de ficció i els seus autors, però s'hi va aproximar. Sembla que ha imperat, doncs, aquella màxima de molts jurats de premis: que guanyi el millor dels que s'han presentat ni que no sigui bo. Fins a on es va aproximar la guanyadora no se sap, ni tampoc la clau de l'enigma del joc. Una vegada més, doncs, la Plataforma recorda que la solució és en un llibre publicat per Josep Faulí sobre el tema per a aquells que frisin per saber-ne tot l'entrelligat. Laura Jaime ha rebut els volums de 'Les mil i una nits', un clàssic de l'AELC que, a base de regalets que va fent l'AELC, veu disminuïda lentament la seva existència a can Proa.