30 de desembre 2003

Alerta "maniga ampla" presentacio justificants subvencions

Alerta per la «màniga ampla» en la presentació de justificants de l'AELC corresponents a les despeses subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat durant el 2003 i l'aparició de membres de junta com a receptors de nombrosos ingressos

A mitjan novembre, la Institució de les Lletres Catalanes va tancar el termini de presentació de justificants de les subvencions concedides a les associacions. En el cas de l'AELC --l'entitat més subvencionada per aquest organisme autònom del Parlament de Catalunya--, la presentació de justificants ha patit retards per motius diversos, tant per la dificultat a reunir els documents suficients com pel contingut d'aquests mateixos documents. El fet, però, és que la incertesa dels resultats electorals i el definitiu canvi de govern i el relleu al Departament de Cultura, a més de l'anunci de preparar auditories sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, han alertat la majoria de departaments i instituts autònoms pel que fa al funcionament ordinari que portaven fins ara i, de rebot, les entitats subvencionades. En el cas de l'AELC, les dificultats s'han presentat a l'hora de cobrir correctament els diferents apartats del programa d'activitats subvencionat. Per exemple, hi ha tres o quatre membres de l'actual junta directiva que apareixen repetidament com a signants i beneficiaris d'una sèrie de pagaments que, en alguns casos, és difícil de comprovar la seva veracitat en relació a l'activitat subvencionada a la qual s'apliquen o que són receptors de gairebé totes les activitats. Entre els principals receptors d'aquests ingressos figuren el mateix president, Jaume Pérez, la secretària, Lluïsa Julià, i el tresorer, Joan Josep Isern --aquests dos últims, a més, amb càrrecs de col.laboració o de funcionari estable dins del mateix Departament de Cultura que destina la subvenció a l'AELC--. Però també hi figuren altres membres de l'actual junta amb cobraments considerables i que no tenen una correspondència equivalent a la discreta activitat que l'AELC porta a terme des de fa dos anys. Una altra característica que fa dubtosa la correcta destinació de les subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes a l'AELC, és la presentació sistemàtica de desenes i desenes de factures de dietes de restaurants, hotels i viatges, en un tant per cent desfassat del que correspondria a les activitats subvencionades, en lloc de cobrir pagaments directes a col.laboracions d'especialistes i autors aliens a la junta. Cal recordar que l'anterior equip de junta, en un any i mig des del 1999 al 2001, va convidar a participar en activitats pròpies de l'AELC prop de 200 col.laboradors externs a la junta, la gran majoria associats, però també d'altres no associats i especialistes en diversos camps relacionats amb la literatura. La Plataforma continuarà alertant la situació d'amiguisme que viu la gestió de la junta actual de l'AELC i alertarà també l'organisme institucional corresponent de la frivolitat de la gestió dels ingressos públics que l'AELC fa en aquest moment, de cara a facilitar la feina de previsibles auditories tan ordinàries com extraordinàries. Aquest fet, amb algunes diferències de criteri polític, es repeteix en la presentació de justificants de despeses de l'aportació de CEDRO (drets reprografia), una aportació que es fa possible i és considerable, gràcies al nombre s'associats que coincideixen a ser-ho de l'AELC i de CEDRO, i que, en canvi, repercuteix míninament en aquests mateixos beneficiaris.

22 de desembre 2003

Augmenta la perdua nombre associats durant el 2003

Continua augmentat alarmantment la pèrdua del nombre d'associats durant el 2003 i no s'aconsegueix superar la xifra perduda en els últims dos anys

Segons dades que ha obtingut la Plataforma, durant l'any 2003, el nombre de socis ha continuat disminuint. Al desembre del 2002, l'AELC tenia enregistrats 915 associats, entre socis de ple dret i socis adherits. Al desembre del 2003, la xifra s'ha reduït a 911 associats. L'any 2003 no ha estat precisament nombrós en defuncions, només unes 6 baixes, però sí lamentablement nombrós en baixes anomenades "voluntàries" d'associats. Entre aquestes baixes "voluntàries" figuren, per exemple, les de David Castillo i Lluís Racionero, entre altres significatives. Les poques altes no han compensat aquestes pèrdues. La Plataforma recorda que durant l'etapa de l'anterior equip, en un any i mig, es van fer 150 associats nous, i les baixes "voluntàries", tret de les defuncions, van ser gairebé inexistents. L'evidència de la falta de confiança en la gestió de l'actual junta s'ha posat de manifest, amb el greuge que això comporta per al conjunt dels associats de l'AELC i el bon nom del col.lectiu.

14 de desembre 2003

Mes de 300 dades sense actualitzar pagines autors internet

Un estudi detecta prop de 300 dades no actualitzades en les pàgines d'autors, el manteniment de les quals és responsabilitat de l'AELC

La junta actual destina un considerable pressupost anual a la reduïda pàgina web, cada vegada menys visitada --a pesar de les dades oficials i contradictòries que es faciliten de tant en tant-- i més confusa en l'organització de la poca informació que dóna, un cop eliminat de la xarxa el fons amb què l'anterior equip havia creat en cinc anys, des del 1997 al 2001. Un estudi tècnic que la Plataforma ha encarregat confirma el que ja s'havia detectat fa uns mesos, però ara augmentat. Prop de 300 dades no estan actualitzades en el conjunt de pàgines d'autors, tan clàssics com contemporanis, que té en manteniment l'AELC. Les dades consisteixen principalment en mancances en la bibliografia, arran de publicacions, premis o estudis que s'han produït en els últims mesos dels autors, i fins i tot referències biogràfiques destacades. Aquesta falta d'actualització contrasta amb el que es presenta amb la crida "actualitzada" que no és altra cosa sinó un canvi de disseny, sense cap línia estructurada i poc atractiu, i unes quantes connexions que, en molts casos, l'aproximen al mateix contingut que es troba en el portal Lletra de l'UOC. En l'últim any, la incorporació al directori de l'AELC de pàgines noves d'autors associats ha estat gairebé inexistent. En canvi, sí que en el mateix període s'han incorporat pàgines de membres que formen part de la junta actual --amb pressupost de l'AELC, és clar--, entre els quals figuren Jaume Pérez, Núria Albó, Josep Ballester i Antònia Vicens. Aquesta negligència no només crea una mala imatge de l'AELC sinó que confon els que encara hi accedeixen per fer consultes i expandeix una informació envellida que afecta els mateixos autors i la seva obra. L'última sorpresa en aquest camp és la incorporació, a càrrec també de l'AELC, d'una pàgina de Salvador Dalí, no perquè Dalí no es definís ell mateix com a escriptor sinó perquè la Fundació Gala-Dalí i l'Any Dalí, amb un pressupost infinitament superior al de l'AELC, té cobert perfectament aquest aspecte a la xarxa.

04 de desembre 2003

Un altre Galeuzka tintat d'amiguisme i conclusions de catacumba

La vintena edició del Galeuzka aquest 2003 ha tingut lloc a Gernika. La junta actual de l'AELC, transgredint un bon costum recuperat amb l'equip anterior, ni tan sols va fer saber als associats que tenia lloc l'encontre, per si algú hi estava interessat a assistir-hi. Cal dir que, si es va saber alguna cosa, va ser per uns correus, que van resultar ser falsos, i que, se suposa que amb una certa ironia agra, oferien places gratuïtes amb totes les despeses pagades als associats. Sembla que els van rebre un gran nombre d'associats. Cap altra notícia ha donat a conèixer qui hi ha participat representant l'AELC, ni quines ponències s'hi han exposat ni quins objectius s'hi han articulat. El silenci, és clar, reflecteix, una vegada més, el caràcter d'amiguisme en trobades com aquesta a les quals assisteixen exclusivament membres de junta i alguns associats triats a dit. Per a més vergonya col.lectiva, l'única notícia del Galeuzka, en una de les poques circulars de l'AELC que actualment es fan arribar als associats deia: "Per primer cop en les edicions del Galeusca es va assumir un text poètic d'un escriptor a tall de conclusió..." I se n'oferia un fragment que ja denotava la inèrcia i la ineficàcia de la trobada. De tota manera, per reblar aquesta afirmació, la Plataforma ha obtingut el text complet i no ens volem estar de fer-lo conèixer perquè, amb la seva simple lectura, es puguin treure les conclusions de debò sobre la "patateria" de segons quines activitats en les quals participa o organitza la junta actual de l'AELC, subvencionades amb diners públics i de tots els associats:
«Nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptores en llengua catalana, gallega i basca reunits sobre les cendres que de Gernika cantà Paul Éluard, declarem que necessitem la memòria per exercir allò que millor sabem fer, escriure. Declarem que l'oblit ens mutila, ens empobreix, ens redueix i assimila. Declarem que necessitem el coneixement del passat per poder teixir la ficció, declarem que ens dol tant el nostre ahir que resulta impossible viure en aquest simulacre de normalitat. És curiós: allò que fórem ens impedeix ser feliços en aquest present. Ens reunim i parlem de la necessitat de crear una pàgina web de la memòria on reposin tots aquells que ens nodreixen. Parlem de la necessitat de crear un premi sobre aquest passat tan dens, aquesta pluja de novembre, i així i tot, declarem que l'escriptor és capaç de fabricar cent, dues-centes, milers de pàgines de llibertat on conèixer-nos millor, on amar-nos millor, on odiar-nos pitjor. Així ho creiem, per això optem per Guernika, per això ens reunim, siguem on siguem, a tots els guernikes del món, des dels límits de Fisterra al pas de Port Bou, tot passant per Bagdad. Potser sigui per això que ens resulta inadmissible la crida a l'oblit realitzada des de places de generalíssims a cavall, aquest ostentós repartiment de certificats de democràcia, aquest negre xapapote sota el qual ens volen enterrar dia a dia, aquí en tots els gernikes, nunca mais, és per això que ens reunim i denunciem en gallec, en euskera i en català, la mà que ens ofega la mà, que tanca els nostres diaris, la que impedeix expressar-nos en la nostra llengua, la que ens folkloritza i ens converteix en exòtics papagais engabiats pel simple fet d'escriure. Record, lembranza, oroimena i no recuerdo, souvenir, memory, veus acallades a cops de subvenció, amordassades, funcionalitzades habitem el segle XXI però ens volen fora sembla un malson escrit pel més mediocre dels novel.listes. No ho és, i nosaltres, nosaltres, escriptors, nosaltres, escriptors i escriptors en llengua basca, catalana i gallega necessitem un passat per al nostre futur, necessitem un passat per poder errar quan recreem aquest present, per poder exercir una funció crítica sobre allò que escrivim, necessitem un passat per completar millor aquest mirall romput, milers de minúscules enterrades sota les deixalles de la monotonia. Cal declarar-ho? Necessitem ser lliures per escriure, necessitem escriure per ser lliures aquí, en tots aquests gernikes nostres, des de Fisterra a Port Bou, passant per Bagdad».

25 de novembre 2003

Ulls clucs davant l'escandol tupinada de Proa en el Premi Pin i Soler

Es fan els ulls clucs davant l'escàndol de la tupinada d'Edicions Proa en el premi de narrativa Pin i Soler i l'obra guanyadora

Davant l'escàndol provocat amb la tupinada d'Edicions Proa en el premi de narrativa Pin i Soler i l'obra guanyadora, la junta directiva defuig, com és la línia de la junta actual, de sortir en defensa de l'escriptor afectat, Jaume Cabré --malgrat la seva involuntària corresponsabilitat en l'afer--. El silenci de l'AELC contribueix a permetre accions com les que l'editor de Proa i Enciclopèdia Catalana, Isidor Cònsul, han fet amb els Premis Literaris de Tarragona, cosa que crea seriosos dubtes sobre la pràctica d'aquests mètodes en altres certàmens amb mitjans i recursos públics en els quals Proa --o altres editorials catalanes-- prenen part. El silenci de la junta actual evidencia una vegada més la connivència establerta entre els membres de junta i alguns editors. Es dóna la coincidència que l'escriptor Jaume Cabré, tacat per la polèmica, ha estat distingit aquest any per l'AELC amb el Premi dels Escriptors Catalans per la seva trajectòria, i que un dels actes de presentació de l'esmentat premi va tenir lloc a la seu d'Enciclopèdia Catalana, amb una activa participació del mateix editor que ara ha promogut aquest escàndol literari. El silenci davant d'afers com aquests posa damunt la taula la falta de paper crític i la negligència de defensor de la professionalitat i dels drets dels autors que lamentablement no exerceix actualment la junta en el conjunt de les lletres catalanes. La Plataforma ha fet pública l'exigència a la junta directiva que es plantegi la immediata inhabilitació --d'acord amb els estatuts-- de l'editor Isidor Cònsul, que també és membre de l'AELC, per la seva actitud deshonesta i interessada com a membre del jurat del premi Pin i Soler.

10 de novembre 2003

S'elimina el Memorial Jaume Fuster de gènere

Tot i que la junta no ho ha fet públic d'una manera evident, continuant amb la línia de destrossa de la feina iniciada en els últims anys, la més recent ha estat l'anul.lació, per al 2004, del Memorial Jaume Fuster. Aquest guardó, convocat conjuntament amb l'Ajuntament de Mataró, havia distingit aquells escriptors que haguessin destacat en literatura de "gènere". Entre els primers guardonats, hi havia hagut: Víctor Mora, Joaquim Carbó i Andreu Martín. Vist amb reticències per part de molts membres de Junta, a la segona convocatòria es va intentar ja anul.lar-lo, intent que es va repetir en la tercera. Finalment, sense manifestar-ho obertament, la junta ha anunciat que el 2004 mantindrà el premi "Jaume Fuster dels Escriptors Catalans", una fusió del Memorial Jaume Fuster i el Premi dels Escriptors Catalans. A la clausura de seccions sense anunciar-ho als interessats, cal afegir ara l'eliminació d'aquest guardó, l'únic del país que intentava distingir aquells autors que mantenien una de les línies que havia impulsat Jaume Fuster. El premi es va fundar amb permís de la seva vídua i amb l'impuls de l'Ajuntament de Mataró, dos compromisos que, com tants altres, la junta actual situa en via morta.

08 de novembre 2003

Els premis Cavall Verd... amb «Mingo Revulgo» i «La beateta»

Tot just havíem acabat de parlar en aquesta pàgina de la polèmica dels Premis Ciutat de Palma, que un membre de la Plataforma ens alerta del que els espera el 2004 als Premis Cavall Verd, que és, entre altres coses, l'única activitat que fa l'àmbit territorial de les Illes. Vet aquí que aquests premis, anunciats fa uns mesos com a "motor expansiu i anticentralista" de les Illes, tornen al centre, a Mallorca, però a Algaida. S'hi homenatjarà Pere Capellà, en el cinquantè aniversari de la seva mort. S'espera, doncs, que sigui una nit de gran prestigi literari, potser per compensar el boicot als Premis de Palma i la nit de glamour que els PP's han anunciat. Pere Capellà va ser conegut com a «Mingo Revulgo», i va ser dramaturg, poeta i glosador. Per situar els seguidors dels comunicats de la Plataforma, només direm que Pere Capellà és autor d'obres de teatre com 'L'Amo de Son Magraner', 'Val més un dit en es front' o 'Sa beateta'. L'AELC, doncs, enceta una etapa de glòria sense precedents, gràcies a la situació de resistència que els premis Ciutat de Palma l'han retornat.

06 de novembre 2003

Tots als Premis de Palma!

Des de diferents membres de l'AELC, alguns de junta, s'ha intentat fer arribar la consigna que els escriptors catalans no participin en la convocatòria del 2003 dels Premis Ciutat de Palma, arran de la intenció de convocar dos premis més, independents, en castellà. Tot i que el comunicat oficial de la junta de l'AELC no ho especifica, nombroses declaracions de la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, en els mitjans de comunicació illencs, llençaven aquesta consigna, que va ser també llençada pel poeta Ponç Pons, vicepresident del Centre Català del PEN a les Illes. El més curiós és que, mentre es llençava la consigna de boicot, el mateix Ponç Pons guanyava a València el premi de poesia Alfons el Magnànim, una convocatòria de la Diputació valenciana que té també dues convocatòries, una en català i l'altra en castellà. La contradicció davant d'aquesta polèmica de la junta de l'AELC és prou manifesta. La mateixa AELC participa com a convocant en el premi Lazarillo, de l'OEPLI, a través del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, que es convoca en les quatre llengües. I no cal dir que tant al Principat com al País Valencià són moltes les convocatòries de premis que mantenen guardons en castellà i en català, com per exemple els Premis Ciutat de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona, o el premi Laureà Mela del grup Cecassa, guanyat per autors com Miquel Martí i Pol o Màrius Sampere. La Plataforma creu que la junta de l'AELC ha errat el camí en aquest afer. El boicot als premis en català dels Ciutat de Palma no farà res més sinó donar la raó als convocants perquè enforteixin els premis en castellà. L'única manera de demostrar, com diuen, que els premis Ciutat de Palma tenen un prestigi i un ressò més allà de les Illes --un aspecte que en les últimes convocatòries no s'ha aconseguit-- és reforçant la seva participació i potenciant la seva edició, cosa que en els últims anys, alguns dels mateixos autors que ara els defensen a tort i a dret, abans els havien intentat enfonsar acusant els grups editorials del Principat que els publicaven de manipuladors de les obres guanyadores. Fruit d'aquesta acusació, el premi de Novel.la Ciutat de Palma es publicava fins ara a l'Editorial Moll, amb evidents dificultats de distribució per la qual molts autors no volen passar.

30 d’octubre 2003

S'obvia la inscripcio Estatuts en el Departament Justicia Generalitat Catalunya

S'obvia una vegada més la inscripció dels nous Estatuts en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Els Estatuts que, amb articles de dubtós criteri democràtic intern, es van aprovar el juny passat, han estat novament presentats per a la seva aprovació al Ministerio del Interior del govern d'Espanya, tal com ha anunciat amb aquests termes literals ("govern d'Espanya"), l'actual Junta que continua justificant aquesta acció espanyolista pel fet, totalment fals, que l'AELC és una associació, diuen, d'àmbit estatal. Inicialment, el 1977, en plena Transició encara naixent, els primers Estatuts es van haver de fer autoritzar obligatòriament pel Ministerio del Interior espanyol i es van inscriure posteriorment al Ministerio de Trabajo (núm. 967, tal com va esbrinar aquesta Plataforma) on ara continuen enregistrats, sota la presidència d'aquest Ministeri a càrrec del valencià de trista memòria, Eduardo Zaplana. La Plataforma ha denunciat repetidament aquesta situació i ha instat la junta perquè enregistrés els nous Estatuts a la Direcció General d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya, no només per regularitzar una situació anòmala sinó com a compromís moral. Aquesta possibilitat, que representaria, a més, un gest de recuperació històrica, no impedeix, com intenta negar la junta, que qualsevol associació inscrita mantingui activitats fora del Principat de Catalunya. A més, l'AELC és una associació de persones, d'escriptors, sigui quin sigui el territori des del qual escriuen o sigui quin sigui el territori on resideixen, mentre estinguin vinculats per escriure en català. La justificació d'àmbit estatal donada per l'actual junta, si fos certa, impediria, presa al peu de la lletra, que autors andorrans o de la Catalunya Nord no poguessin formar part de l'AELC, com alguns d'ells formen. La Plataforma lamenta que la junta manifesti, amb aquesta postura, la seva actitud arrogant i de tancament, incapaç de mantenir un diàleg amb el conjunt de tots els associats i les propostes que alguns fan públiques.

30 de setembre 2003

Acusacions contra la vicepresidenta Antonia Vicens

Una illenca acusa públicament la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, d'ocupar tots els llocs possibles sense comptar amb el col.lectiu d'autors de les Illes

Antònia Vicens forma part de la junta actual, presidida per Jaume Pérez, i es manté en el càrrec de vicepresidenta, des de fa anys. Durant la crisi de la tardor del 2001, Antònia Vicens va donar suport a Jaume Pérez en la consolidació del conflicte. La vicepresidenta és sovint cau de reaccions a les Illes per la seva actitud, i la junta territorial d'aquest àmbit ha tingut nombroses dimissions i canvis de vocalies per conflictes interna, cosa que representa una vergonya aliena per al conjunt de l'AELC. Una de les últimes ha estat la protagonitzada en unes cartes al director del Diari de Balears. Una illenca acusa Antònia Vicens de copar tots els llocs i no repartir segons quines activitats entre els associats de les Illes. A més, insinua que Antònia Vicens va col.laborar amb el primer govern del president del PP, Jaume Matas. Les cartes són aquestes:
«21.09.2003. Cartes al director
Sr. director.
En relació amb la polèmica suscitada sobre la possible convocatòria d'uns premis Ciutat de Palma bilingües m'agradaria recordar que en l'anterior legislatura autonòmica la consellera de Benestar Social va introduir el bilingüisme en el certamen de literatura del programa cultural Art Jove, bilingüisme que per cert no existia en les convocatòries anteriors sota el Govern de Jaume Matas. Cal recordar-ho perquè es constati el fariseisme d'alguns membres de l'AELC (Antònia Vicens, Biel Mesquida, Jean Serra, etc.), que no varen tenir escrúpols a acceptar aquesta davallada de faldilles.
Miquela Font Bennasar. Palma»
La resposta és aquesta:
«24.09.2003. Cartes al director
En relació amb la carta publicada al vostre diari, signada per Miquela Font, em veig obligada a aclarir, com a vicepresidenta de l'AELC per les Illes (ja que dita senyora esmenta l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) que:
1- Durant un parell d'anys, sota l'anterior legislatura de Jaume Matas, vaig ser jurat dels premis Art Jove de literatura.
2- El primer any del Govern Antich se'm va tornar a convidar a ser jurat i m'hi vaig negar, deixant-los ben clar la meva protesta pel fet de convocar-los en les dues llengües.
Els premis de literatura Art Jove no tenen el ressò social dels premis Ciutat de Palma i, naturalment, la premsa no hi va posar gaire esment. Així i tot vaig deixar constància de la meva preocupació i rebuig als premis Art Jove bilingües en un article que vaig publicar al periòdic setmana4-Illes.
Allò que més confon, i arriba a fer mal, senyora Miquela Font, són les persones que no tenen escrúpols a amollar noms sense haver-se pres la molèstia de constatar l'autenticitat del fets.
Cordialment,
Antònia Vicens. (Rebuda per e-mail).»
I la contraresposta diu:
«29.09.2003. Cartes al director
Calmi's Sra. Vicens. Si es torna a llegir la meva lletra podrà comprovar que no hi afirm que vostè hagi callat davant la imposició del bilingüisme en els premis del programa cultural Art Jove ni que n'hagi estat membre dels jurats bilingües, encara que, de callar i de formar part de jurats literaris, vostè n'ha donat mostres en abundància: no record haver-la sentit piular durant S'Arruixada, i sense anar més lluny ha format part almenys de tres premis mallorquins: el Ciutat de Palma de novel.la, el Bernat Vidal i Tomàs de poesia i el Teatre Principal de teatre (rellamps, a vostè no se li escapa cap gènere!). No Sra. Vicens, si l'esment en la meva lletra és perquè, com a vicepresidenta de l'AELC a les Balears, fa anys que tria els socis de l'AELC que vol en els jurats dels premis literaris, inclosos els premis Art Jove bilingües. No és complicitat, això? I aquesta complicitat, no implica manca d'escrúpols?
Miquela Font Bennàssar. Palma.»
La Plataforma lamenta novament que discursos públics com aquests desprestigiïn de la manera que ho fan el bon nom de l'AELC i donin una imatge esbiaixada del col.lectiu d'escriptors. I també lamenta que la presidència i la junta directiva actual admeti de fa temps aquesta situació sense prendre mesures i mantingui una situació de favoritisme similar a cadascun dels tres àmbits territorials actuals de l'AELC.

12 d’agost 2003

La Plataforma demana responsabilitats arren de l'informe sobre la crisi de la tardor del 2001

La Plataforma demanarà públicament responsabilitats arran dels fets que es desvelen en l'informe sobre la crisi de la tardor del 2001

La Plataforma demanarà públicament que s'exigeixin responsabilitats als membres que actualment formen part de la junta directiva i als que en el seu moment van permetre el desencadenament i l'ampliació dels fets de la crisi de la tardor del 2001, una part dels quals s'avancen en el comunicat anterior. Segons aquest informe, al qual la Plataforma ha tingut accés, i altres dades que se n'extreuen, es confirma documentalment que Jaume Pérez, com a president, va actuar en el conflicte provocant el seu esclat, excedint-se en les seves funcions, i utilitzant públicament, sense cap mena de comprovació, informacions i arguments falsos difosos, en un clar procés d'instigació per la coordinadora Montserrat Bayà. Pérez va manipular els arguments, els va falsejar i va coaccionar diversos membres de junta perquè li donessin suport de cara al cessament del secretari general. La Plataforma considera que les actuacions d'aquell moment, i les posteriors dutes a terme per Jaume Pérez, des de silencis, falta de diàleg, inhibició i falsedat, fins a encobriment d'accions irregulars en el si de l'AELC, confirmen el seu paper personalista en la crisi, al servei de la connivència amb uns interessos polítics determinats, que l'han mantingut com a president, en una segona elecció, cas inèdit en la història de presidents de l'AELC i sorprenent per haver presidit una etapa carregada de conflictes i dimissions de membres de junta. La Plataforma espera dels nous membres de junta directiva que vulguin retornar a l'AELC la dignitat que es mereix i que, davant les proves documentals de l'informe, actuïn en conseqüència davant dels principals responsables de l'esclat de la crisi de la tardor del 2001, alguns dels quals mantenen els seus càrrecs i figuren encara com a responsables de diverses àrees de l'AELC.

26 de juliol 2003

Un informe assenyala la coordinadora Montserrat Baya com a instigadora de diversos conflictes en el si de l'AELC

L'informe sobre la crisi de la tardor del 2001 revela fets inèdits que assenyalen la coordinadora Montserrat Bayà com a instigadora de diversos conflictes en el si de l'AELC

L'informe al qual ha tingut accés la Plataforma té un contingut de més de 60 folis i detalla quin va ser el procés de la crisi de l'AELC de la tardor del 2001 que va acabar amb el cessament del secretari general i la dimissió de diversos membres de junta. A banda de la participació directa del president Jaume Pérez en l'afer, amb el suport de l'aleshores vicepresident del Principat, Carles Duarte, a la vegada secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, l'informe revela també la participació activa del membre de la Comissió Consultiva, Guillem-Jordi Graells. Però sobretot assenyala com a instigadora del conflicte i de diversos conflictes anteriors, l'actual coordinadora, Montserrat Bayà. Segons l'informe, Montserrat Bayà ja havia provocat seriosos incidents amb la secretària general, Carme Arenas, que van acabar amb la dimissió d'aquesta, i també anteriorment, en l'etapa de presidència de Jaume Fuster, havia instigat la destitució o separació de Vicenç Llorca, del càrrec de secretari general, abans que aquest passés a formar part de l'staff del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, acusant-lo de buscar "el benefici personal", d'aprofitar-se "del càrrec per fer carrera política", i d'autoadjudicar-se "més ingressos del compte del sou de secretari general, amb despeses extres". Continuant en la mateixa línia, l'informe apunta que Montserrat Bayà va tornar a actuar directament i amb mètodes similars en el procés del cessament del secretari general, Andreu Sotorra, l'octubre del 2001.

Una coordinadora acomiadada per la junta directiva

Altres aspectes de l'informe revelen que Montserrat Bayà havia rebut una seriosa censura de la junta directiva del 1998, que havia acordat en una reunió celebrada a Palma, al domicili particular de l'encara vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, el seu acomiadament definitiu com a coordinadora de l'AELC. En aquell moment, la junta havia decidit per unanimitat --tret del vot negatiu de Carles Duarte i l'absència de Guillem-Jordi Graells-- acomiadar Montserrat Bayà de l'AELC, a causa dels fets que s'havien produït, i retornar al seu lloc de secretària general, Carme Arenas, que havia estat assetjada moralment en diverses juntes directives per l'aleshores vicepresident del Principat, Guillem-Jordi Graells, actualment membre de la Comissió Consultiva.

Telefonades als socis incitant al cessament del secretari general

L'informe revela així mateix en una extensa cronologia, desconeguda fins ara, a pesar del ressò que va tenir en el seu moment en els mitjans de comunicació, de com es va produir el procés de cessament del secretari general, Andreu Sotorra, l'octubre del 2001. La coordinadora Montserrat Bayà hi surt novament com a instigadora directa aquesta vegada en complicitat amb el president Jaume Pérez. El mètode de Montserrat Bayà, en tots els casos, és el de defensar la seva posició de coordinadora a l'AELC a través del privilegi que li atorga un dels articles dels Estatuts (antic article 27) que, en l'última revisió ha estat retocat, però no anul.lat, i que va implantar el 1990, en el redactat estatutari, l'aleshores secretari, Guillem-Jordi Graells per "blindar" la presència de Bayà a l'AELC. Segons l'informe, Montserrat Bayà entre setembre i octubre del 2001 va fer telefonades a associats de l'AELC incitant-los a votar a favor del cessament del secretari general, Andreu Sotorra. En aquestes telefonades, la coordinadora de l'AELC va utilitzar la difamació, la falsedat i acusacions de caràcter personal contra el secretari, similars a les que havia prodigat abans contra els anteriors secretaris generals, Vicenç Llorca i Carme Arenas. La coordinadora Montserrat Bayà va obtenir el favor de l'actual president, el valencià Jaume Pérez, desvinculat físicament i estratègicament del Principat, a canvi de garantir-li "com fos" el reforç del seu paper a la Junta durant els vuit anys que li permetien els Estatuts, com així ha estat en la reelecció del 2003. L'informe indica que Jaume Pérez percep també nombroses dietes de l'AELC, contravenint la Llei d'Associacions, i que, malgrat la seva justificació "legal", no obeeixen a la realitat de les gestions que en tot cas realitza. L'informe revela en aquest sentit que Jaume Pérez va ser proposat president de l'AELC el 1999 per la mateixa Montserrat Bayà --en una telefonada d'urgència--, dins d'una junta muntada per ella mateixa les últimes 24 hores de termini, en un moment d'emergència quan l'actual vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, amb el suport de la restituïda secretària general, Carme Arenas, es presentava a la reelecció del 1999, com a presidenta (ja exercia de presidenta en funcions) sota la condició presa i acordada per la junta a Palma d'acomiadar definitivament Montserrat Bayà del seu càrrec.

Una coordinadora acusada d'abús de poder

En aquell moment, Bayà va ser acusada per la junta directiva d'abús de poder, de fer prevaler el seu càrrec per damunt del de la presidenta i la secretària, i fins i tot de no mantenir la suficient transparència en la gestió administrativa de l'AELC. Aleshores, el vicepresident del Principat, Guillem-Jordi Graells, havia defensat Montserrat Bayà i havia justificat l'assetjament al qual ell mateix havia sotmès Carme Arenas dient que "era una secretària general que no havia complert amb el seus objectius i que, sobretot, s'havia volgut posar al lloc de Montserrat Bayà, criticant i retocant la seva feina de coordinadora". De fet, la secretària general hauria actuat tal com li permetien de fer els Estatuts, que li atorguen la direcció de la Secretaria Tècnica.

Un contracte laboral de coordinadora poc clar

Actualment, la coordinadora Montserrat Bayà és contractada laboralment a jornada completa --amb una nòmina actualitzada i valorada a l'alça--, però la seva presència a les oficines de l'AELC només es materialitza durant unes hores al dia, amb el consentiment de l'actual president, Jaume Pérez, i el de l'actual secretària general, Lluïsa Julià, i el de l'actual tresorer, Joan-Josep Isern, principals responsables de la gestió de l'AELC. Montserrat Bayà també ha rebut en diverses ocasions, per part de membres de junta, diu el mateix informe, advertències pel fet de combinar la seva feina de disponibilitat total a l'AELC amb la d'agent literària --en algun cas d'autors que són membres de junta i que participen sovint en activitats de l'AELC--. Aquesta doble activitat, sovint l'exerceix des de les mateixes dependències de l'AELC, un punt que constaten alguns testimonis editorials. L'informe, al qual ha tingut accés la Plataforma, ha estat elaborat amb l'aportació recollida de diversos testimonis de l'època que s'hi relata, tant d'autors socis com altres col.laboradors vinculats a l'AELC. Els seus redactors el faran públic oportunament i el posaran a disposició dels associats i les associades de l'AELC.

07 de juliol 2003

Dificultats per tancar la Declaracio Impost Societats

Dificultats i discrepàncies internes a l'hora de tancar la declaració de l'Impost de Societats que cal fer per primera vegada en no estar-ne l'AELC exempta perquè supera els 100.000 euros d'ingressos anuals

La nova normativa de l'Impost de Societats, que obliga per primera vegada les associacions sense ànim de lucre a presentar abans del 25 de juliol la Declaració corresponent, ha obert un seguit de dificultats en el si de la tresoreria i d'una part de la junta de l'AELC i l'administració. La situació financera de l'AELC, amb nombrosos pagaments que no es regeixen per la legalitat establerta, sobretot pel que fa a col.laboracions d'alguns membres de junta, cada vegada més nombroses, així com la duplicitat que es crea amb la presentació de justificants de despeses a la Generalitat de Catalunya, per una banda, i a Cedro, per l'altra, institucions que van fer l'any passat dues exhaustives auditories a l'AELC, fa que la Declaració de l'Impost de Societats hagi de tenir relació a tres bandes, sense gaires variacions, cosa que fa que algunes justificacions que es presenten a les institucions públiques i Cedro no es puguin presentar a la Declaració de l'Impost de Societats. El fet que la nova normativa obliga a comprometre l'associació a declarar el superàvit que tingui durant l'exercici i a destinar a unes activitats determinades aquest superàvit durant els pròxims quatre anys anys, crea també une dificultat en la gestió estratègica i financera actual de l'AELC que s'ha traduït en els últims dies en una tensió interna entre tresoreria i la persona responsable de l'administració, a més de l'assessor fiscal. L'àrea de l'administració, que ja s'havia resolt, modernitzat i regularitzat amb bons resultats i amb una gestió transparent amb l'anterior equip de junta, es va trencar a partir de la crisi de la tardor del 2001, amb la presentació d'uns estats de comptes poc clars. Amb la nova normativa oficial de l'Impost de Societats, la situació ha arribat al límit amb les conseqüències d'una evident nova mala administració de la junta actual, que té, com a reflex més clar, la falta d'informació als associats que són, en definitiva, l'òrgan màxim responsable de la gestió econòmica de qualsevol associació.

30 de juny 2003

Eliminacio caracter professional del Secretari en els nous Estatuts

Els nous Estatuts de l'AELC treuen el caràcter professional del Secretari, refermen la política d'expulsions i consoliden un règim de retribucions als membres de junta

Finalment, una bona part de les previsions de futur de l'anterior equip directiu de l'AELC s'han hagut de portar a terme, ni que sigui amb reticències, pel que fa a una revisió profunda dels antics i antienormatius Estatuts de l'AELC. Les evidències exposades en diferents ocasions i el dictamen jurídic encarregat, que aquesta Plataforma ha fet públic des del seu dia en aquesta pàgina, han estat elements decisius perquè l'actual junta acabés decidint un nou redactat. Però l'esborrany que s'aprovarà el 19 de juny del 2003, en una assemblea extraordinària, presenta un articulat adaptat a la nova Llei Orgànica d'Associacions 1/2002, del Ministerio de Cultura espanyol, i no d'una manera específica a la Llei d'Associacions 7/1997, instituïda per la Generalitat de Catalunya, cosa que pot voler dir que l'AELC continuï estant inscrita al Ministerio de Trabajo que presideix el valencià Eduardo Zaplana, i no a la Direcció General d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, sota l'excusa de l'estructura "estatal" de l'AELC, oblidant una vegada més que és una agrupació de persones i no de territoris i que és independent el territori del planeta des del qual un autor associat de l'AELC escrigui, mentre ho faci en català. L'esborrany dels nous Estatuts presenta algunes variacions destacables. Per exemple, es crea per Llei un fons social (en aquest cas de 200.000 euros), cosa que d'una manera interna ja havia fet l'anterior equip, així com introduir un pla comptable, que ara s'ha fet obligatori per la nova llei tributària de les associacions sense ànim de lucre. Aspectes com aquests van ser sempre mal vistos, rebutjats o mirats amb escepticisme per membres de la junta que van promoure el conflicte de la tardor del 2001. Els nous Estatuts, però, introdueixen dues variacions significatives: per una banda, s'elimina el caràcter professional del Secretari (instituït el 1990 amb l'entrada de Vicenç Llorca) i s'elimina també el polèmic article 27 dels antics Estatuts, que exigia "per delegació" una sèrie d'atribucions al coordinador tècnic, tot i que aquest continua formant part de l'estructura com a òrgan de gestió i és l'únic amb qui s'estableix una relació laboral. També es preveu que l'entrada de membres a la junta es podrà fer sempre que no estiguin "inhabilitats", però no s'especifica quines són les causes que poden produir una "inhabilitació". Un altre punt significatiu i que alerta sobre la bona marxa de l'AELC és un interès excessiu en la política d'expulsions, sancions, cessaments i altres actuacions d'aquesta mena. Per exemple, un membre cessat (si ha estat President, vicepresident o secretari) no podrà formar part de la Comissió Consultiva en una mena de condemna a "cadena perpètua" que sembla que vulgui eternitzar criteris i persones d'un moment determinat en una decisió presa en temps passats, cosa que crea una situació discriminatòria i fins i tot antidemocràtica. I el més greu és la consolidació de les retribucions dels membres de junta directiva, prohibides per llei, però que en els nous Estatuts de l'AELC se salven amb aquesta excepció: "tret d'acord contrari de l'Assemblea General" (és a dir, aprovació d'uns pressupostos en els quals generalment no es veuen fàcilment aquests conceptes). A més, aquest punt especifica que els membres de junta podran "recobrar l'import de les despeses que els causi l'exercici de les seves funcions i percebre dietes o cobrar minutes per feines realitzades i amb càrrec a les partides del pressupost." La Plataforma considera que la retirada del caràcter professional del Secretari, el manteniment en els Estatuts del càrrec de Coordinador --que s'estableix per contracte laboral-- i la claredat amb què es permet als membres de junta compensar les seves feines amb minutes i altres càrrecs, crea una situació falsa i que perjudica la transparència de la gestió de l'AELC.




Plataforma Per Una AELC Com Cal
DICTAMEN JURÍDIC
SOBRE ELS ESTATUTS
I ELS ÒRGANS DE GESTIÓ DE L'AELC

DICTAMEN emès a petició de la representació de la "Plataforma Per Una Aelc Com Cal", sobre la interpretació de determinats articles dels Estatuts socials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

SUMARI:
1. Antecedents
2. Consulta
3. Contingut del dictamen
3.a Plantejament inicial: regulació legal de les Associacions
3.b Els òrgans de l'Associació
3.c El conflicte d'interessos entre òrgans i càrrecs
4. Conclusions

1. ANTECEDENTS
Es planteja per part del sol.licitant del dictamen, la qüestió relativa a la regulació que els Estatuts de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ofereixen respecte a l'abast de les funcions que corresponen a la persona que ocupa el càrrec de Coordinador de l'entitat en relació a les desenvolupades per la Secretaria Tècnica i la vinculació d'aquesta amb l'activitat de l'oficina de l'Associació.
La problemàtica sorgeix de la interpretació de l'article 27è dels Estatuts, en relació al 25è i el 26è, i consisteix a determinar, per una banda, si les funcions descrites per al coordinador han de ser expressament delegades pel President i el Secretari i, d'altra banda, a establir l'àmbit d'execució de les funcions del Secretari i del coordinador en relació a la Secretaria Tècnica i l'oficina de l'Associació, respectivament.
La qüestió, gens pacífica, i que aquest Dictamen tractarà d'establir, consisteix a determinar quina ha de ser la interpretació jurídica de l'esmentat article, atesa la probable voluntat del redactor en el moment de formular el text.
Atenent el contingut de l'expositiu anterior, es planteja que es resolgui la consulta.

2. CONSULTA
Per una banda, interessa que expressi la meva opinió en dret respecte a si les funcions que estableix l'article 27è dels Estatuts de l'Associació per al coordinador, aquest les ha de portar a terme quan li siguin encomanades pel President i pel Secretari o, en cas contrari, no és necessària que siguin expressament encomanades, sinó que es consideren inherents al propi exercici del càrrec.
En aquest sentit, cal valorar la incidència de la paraula "delegació" sobre si ha de ser expressa o, en el seu cas, es considera tàcita pel fet d'ocupar el càrrec.
D'altra banda, interessa l'opinió jurídica pel que fa al conflicte d'interessos sorgit entre el coordinador, al capdavant de l'oficina de l'Associació, i el Secretari, responsable de la Secretaria Tècnica, en el desenvolupament de les seves respectives funcions, atès que habitualment ocupen aquests càrrecs persones diferents.
Accepto gustosament els termes del requeriment formulat i tinc l'honor de desenvolupar aquest dictamen.

3. CONTINGUT DEL DICTAMEN
3.a Plantejament inicial
Per començar el debat, considero fonamental centrar el tema en relació a la normativa bàsica que regula les associacions, per tal de poder-ne determinar la relació pel que fa al contingut dels Estatuts de l'Associació.
Els estatuts socials objecte de dictamen van ser redactats i aprovats l'any 1977 i posteriorment esmenats i aprovats l'any 1990, és a dir, van ser establerts sota l'àmbit de la Llei d'Associacions de l'any 1964, text preconstitucional i norma desfasada i superada per la realitat social del país, tenint en compte les circumstàncies polítiques sota les quals es va promulgar i que van determinar que l'esmentada llei era restrictiva pel que fa a l'associacionisme, ja que, en aquells moments, no es considerava com un dret, tal com ho recull la Constitució de 1978.
Efectivament, la Llei d'Associacions 191/1964, de 24 de desembre, estava directament inspirada, i així ho recollia el seu article 1, en l'article 16 del Fuero de los Españoles, normativa derogada de forma expressa per l'entrada en vigor de la Constitució de l'any 1978, la qual cosa no ha impedit que l'esmentada norma preconstitucional s'hagi mantingut vigent fins que la Generalitat de Catalunya va promulgar l'any 1997 la seva pròpia normativa.
No obstant, cal tenir present que amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Constitució de 1978, el Tribunal Suprem es va haver de pronunciar pel que fa a la vigència d'aquest règim jurídic de les associacions anterior a la Constitució, considerant que en cas de conflicte entre la Norma Constitucional i l'Ordenament Jurídic anterior prevaldrà sempre la Constitució.
Posteriorment, l'any 1997, la Generalitat de Catalunya, en ús de les facultats normatives per regular les matèries traspassades, va dictar la Llei 7/1997, de 18 de juny, reguladora de les Associacions, que és la norma bàsica actualment en vigor.
La Disposició Final Primera de l'esmentada Llei estableix, textualment:
"Queden sense efecte totes les normes estatutàries i de reglaments de règim interior de les associacions que s'oposin a aquesta Llei, que han de ser suplertes, en el cas que hi hagi cap llacuna, pel que estableix aquesta Llei".
En conseqüència, els Estatuts de l'Associació van ser aprovats sota la influència de la Llei preconstitucional de 1964, situació que es va mantenir a causa de la falta de normes específiques en la matèria dictades sota la influència de la Constitució. Però amb l'aprovació per la Generalitat de Catalunya de la Llei de 1997, aquesta situació anòmala ha estat superada davant l'existència d'un precepte normatiu que recull els principis de l'estat democràtic i de dret.
A tenor de tot això, cal considerar que l'Associació s'hauria de plantejar una reforma dels seus estatuts per tal de procedir-ne a l'adaptació al nou marc normatiu o, en el seu cas, procedir a l'aprovació d'uns de nous, decisió que, en qualsevol cas, haurà de prendre's a partir de la realització d'un estudi pormenoritzat i exhaustiu dels articles actuals i els principis establerts per la normativa vigent, fet que no és objecte d'aquest dictamen.

3b. Els òrgans de l'Associació
L'article 6 de la Llei d'Associacionsde 1964 establia que el règim de les associacions es determinarà pels seus propis Estatuts i els acords vàlidament adoptats per l'Assemblea general i els òrgans directius dins de l'esfera de la seva competència respectiva; i en allò que no hi sigui previst s'atendrà al que estableixi la mateixa Llei i les disposicions reglamentàries establertes per a la seva aplicació.
Per la seva part, la Llei d'Associacions de 1997 vigent determina en el seu article 5, apartat i) l'obligació que, en els estatuts de les associacions, hi hagi de constar com a mínim, i entre altres dades, les relatives a "l'estructura i les competències de l'òrgan de govern, les condicions de nomenament i destitució dels seus membres i la durada dels càrrecs".
Per la seva part, l'article 12 d'aquesta Llei, dedicat als òrgans de l'associació i funcionament, determina que a les associacions hi ha d'haver, com a mínim: una assemblea general d'associats i un òrgan de govern.
Davant d'això ens trobem que ni en la Llei de 1964 ni en la de 1997 hi ha cap referència explícita que estableixi i determini quins són o han de ser els òrgans de les associacions i les seves funcions, al marge dels assenyalats en el paràgraf anterior, de manera que es deixa llibertat a les associacions per crear aquells càrrecs que consideri adients per a la millor execució de les activitats socials, fet que haurà d'estar recollit en els estatuts o, fins i tot, en les normes de règim intern.
Els articles dels Estatuts de l'Associació que incideixen en els aspectes objecte de dictamen són el 24è, 25è, 26è i 27è.
L'article 24è regula el càrrec del President, pel que fa a les funcions i la seva delegació; el 25è es refereix en el seu apartat 2) a la figura del Secretari; i els dos restants contenen les disposicions relatives al càrrec del coordinador.
De la lectura dels preceptes, la primera conclusió és que les funcions del President i les del Secretari no coincideixen amb les del coordinador, fet que entenc que demostra que cadascun dels càrrecs té les seves pròpies funcions, que els estatuts els atorguen, independentment que es puguin delegar a favor d'aquest últim.
En aquest sentit, cal observar l'article 17, apartat 5, de la Llei d'Associacions de 1997, que diu:
"L'òrgan de govern fa la gestió ordinària de l'associació i, només si els estatuts ho permeten, pot delegar les seves facultats en un dels seus membres o més d'un, [...] Mai no són delegables els actes que necessitin l'autorització de l'assemblea o l'aprovació dels quals és competència de l'assemblea".
Per la seva part, l'article 27è dels estatuts de l'Associació comença dient:
"Al coordinador de l'Associació, li correspon, per delegació del President i del Secretari..."
Al meu entendre, el fet que siguin relacionades les funcions que corresponen al coordinador significa que no és necessària que la delegació sigui expressa per desenvolupar les funcions, sinó que es consideren ja delegades pel fet d'ocupar el càrrec, sense necessitat que operi la delegació expressa de l'òrgan de govern per portar-les a terme.
Així mateix, el fet que el càrrec de coordinador pugui recaure en una persona aliena a l'Associació, així com que pugui ser retribuït, considero que són elements determinants per considerar, al meu parer, que les funcions atribuïdes al coordinador pels estatuts li corresponen pel fet del càrrec, és a dir, les funcions vénen delegades des del moment que s'accedeix al càrrec i no s'exerciten prèvia delegació expressa per a cadascuna, sinó que el President i el Secretari no les porten a terme quan existeix la figura del coordinador perquè la delegació és inherent a aquest càrrec.
Considero que la voluntat del redactor va ser la de crear una figura dins l'associació revestida de facultats directes i concretes, que correspondrien al President i el Secretari, però que es deleguen al coordinador perquè aquells puguin portar a terme altres tasques potser més relacionades amb la direcció i la gestió de l'associació, mentre que les funcions corresponents al coordinador podrien ser considerades "menors".
Aquesta consideració, l'entenc en consonància amb l'esperit de la Llei d'Associacions de l'any 1997, abans esmentada.

3.c El conflicte d'interessos entre l'oficina i la Secretaria Tècnica
Els Estatuts de l'Associació estableixen que el Secreari dirigeix i supervisa la Secretaria Tècnica i el coordinador dirigeix l'oficina de l'Associació. Partint d'aquesta divisió, entenc que l'esperit de la redacció dels Estatuts va ser la d'establir dues realitats / funcions / entitats diferenciades sotmeses cadascuna a la responsabilitat de dos càrrecs diferents, amb la finalitat d'actuar de manera complementària.
No obstant, el fet que no s'estableixi en què consisteix la direcció de cadascuna de les entitats, per part dels seus responsables respectius, fa que s'originin conflictes entre ells, atès que la paraula "direcció" és força ambigua en aquest cas.
Davant d'aquesta indefinició, m'inclino a considerar que una possible interpretació podria ser que la Secretaria Tècnica està establerta com a departament o entitat dins de l'Associació, i ha de portar a terme les funcions reconegudes al Secretari, pel fet que l'oficina no és una dependència, sinó una referència a la gestió administrativa, és a dir, seria un sinònim de tasques pròpies del dia a dia, però no és un òrgan ni una secció. Aquesta interpretació, la fonamento en el fet que, tenint en compte que la referència a la Secretaria Tècnica està ressaltada amb majúscules i l'oficina apareix en minúscules, com a simple referència a unes tasques genèriques i no com un òrgan explícit.
Això fa que, al meu parer, els conflictes entre ambdós càrrecs han de resoldre's a favor de la Secretaria Tècnica, atès que és ocupada per un càrrec que és membre de Junta, mentre que el coordinador és un càrrec de gestió aliè a la Junta com a membre i fins i tot, com assenyalen els mateixos Estatuts, no és necessari que sigui associat, de manera que es tracta d'un assessor extern.

4. CONCLUSIONS
De les consideracions i argumentacions manifestades en els punts anteriors, les conclusions extretes en relació a la consulta formulada, són les següents:
a) Que els Estatuts de l'Associació haurien d'adequar-se al nou règim normatiu representat per la Llei d'Associacions de la Generalitat de Catalunya 7/1997, de 17 de juny, d'acord amb les Disposicions Finals de l'esmentada Llei.
b) Que no és necessària la delegació expressa del President i del Secretari en favor del coordinador perquè aquest porti a terme les funcions relacionades en l'article 27è dels Estatuts de l'Associació, sinó que la delegació s'ha de considerar automàtica i inherent al fet de ser nomenat pel càrrec, de manera que en acceptar-lo ja disposa de la facultat per assumir-les.
c) Que davant el conflicte entre Secretari i coordinador, pel que fa a la funcions de la Secretaria Tècnica i de l'oficina, davant la falta de definició de la direcció respectiva, cal entendre que es tracta de dependències diferents amb activitat diferenciada, tot i la submissió jeràrquica que el coordinador ha de mantenir envers el Secretari, atesa la seva respectiva vinculació a l'Associació.
La recomanació és la d'establir, mitjançant una norma de règim intern, una més clara definició del que han estat, són i han de ser les funcions respectives o, en el seu cas, procedir a regular aquesta situació mitjançant l'adequació dels Estatuts a la Llei d'Associacions 7/1997, de la Generalitat de Catalunya.

Aquest és el meu dictamen que sotmeto a qualsevol altra opinió millor fundada en dret.

Joaquim Maria S. Masip
Advocat
Barcelona, 2002.

28 de juny 2003

Moviment de vocalies sense informació als associats

Com ja és costum de l'actual junta directiva, qualsevol canvi de membres passa per alt de ser informat degudament als associats. Això, tenint en compte l'era electrònica o la correspondència que surt cada dos per tres de l'AELC continua amagant la situació inestable interna de la junta. Toni Cucarella ha deixat la vocalia cooptada del País Valencià i Víctor Gaya, la cooptada de les Illes. I al Principat s'ha cooptat un nou vocal, Adrià Chavarria Curto, una plaça sobrera tenint en compte que continuen vigents els altres tres vocals. D'aquesta manera, el Principat, l'àmbit territorial més nombrós d'associats, està representat per Núria Albó (vicepresidenta), Josep-Francesc Delgado, Irene Boada, Mercè Canela i Adrià Chavarria (vocals). A més, la junta continua mantenint en els seus càrrecs la secretària (Lluïsa Julià) i el tresorer (Joan Josep Isern), cooptats en el seu moment (tardor del 2001) i sense haver-los posat a disposició dels socis, amb opció a candidatura, en el termini legal de la seva durada, sinó simplement ratificats, cosa que vol dir que seran dos càrrecs que, si no es canvien abans, passaran vuit anys, sense haver estat escollits per tots els associats prèvia presentació de candidats. La Plataforma ja va alertar d'aquesta irregularitat en el seu moment i també de la cooptació de dues persones funcionàries vinculades estretament al Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes, una línia de connivència que, a partir de la crisi de la tardor del 2001, l'actual junta ha reforçat en una perillosa política de segrest de l'AELC per part de les institucions.

26 de juny 2003

Reticències de la Junta davant la creació d'àmbits territorials del Principat

Cada vegada més, diversos col.lectius d'escriptors del Principat mostren el seu interès per organitzar-se en àmbits territorials dins de l'AELC. Hi ha hagut en els últims anys iniciatives prou evidents de grups força nombrosos que volen mantenir una activitat més pròxima al seu lloc de treball, sense deixar de formar part del conjunt dels escriptors en llengua catalana. Aquest, que era un dels objectius de l'anterior equip i que va ser avortat amb la crisi de la tardor del 2001, és un tema que ni tan sols s'ha contemplat en la redacció dels nous Estatuts. Aquest any, el col.lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, nascut per iniciativa del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, ha mantingut converses amb l'AELC perquè el Col.lectiu fos considerat un àmbit territorial (l'integren més de 75 autors amb obra publicada recentment). La resposta de la Junta de l'AELC, però, no es compromet ni s'implica en el Col.lectiu i tendeix a fer passar amb cançons els promotors d'aquestes iniciatives. Com a excusa, l'AELC només admet, de moment, demanar ajuts en nom del Col.lectiu a les institucions corresponents, és a dir, la Institució de les Lletres Catalanes, però amb una condició: que l'activitat del Col.lectiu de l'àmbit territorial no interfereixi en els projectes que tingui la Junta. La Plataforma alerta de la febre de centralisme que domina l'actual Junta de l'AELC i de la discriminació envers els àmbits territorials del Principat en relació a dos dels àmbits tradicionals de l'AELC, el del País Valencià i les Illes, amb un programa d'activitats propi cobert econòmicament i tècnicament per l'AELC.

16 de juny 2003

Malestar entre els diversos àmbits territorials pel poc ressò dels premis de la crítica illencs i valencians

La (re)presentació, un mes i mig després, del Premi dels Escriptors Catalans i, per més inri i confusió, a la seu de l'editorial Enciclopèdia Catalana --cosa que indica la lamentable poca personalitat actual de l'AELC-- ha causat malestar entre els membres de la junta territorial de les Illes que consideren aquesta nova presentació com un menyspreu a l'acte que en el seu dia va tenir lloc a Eivissa dins dels Premis Cavall Verd i que ja va proclamar Jaume Cabré amb aquest guardó honorífic. El poc ressò a la premsa d'aquell moment (cosa que ja havia succeït en l'edició anterior amb Quim Monzó) va fer replantejar a la junta del Principat la seva difusió i, com si no hagués passat res, hi van tornar un mes i mig després per aconseguir poc o molt el ressò de la premsa nacional, sense tenir en compte el lliurament atorgat a Eivissa. L'eufòria de la (re)presentació "barcelonina" va ser tan gran que dos mitjans de comunicació com a mínim van reproduir convençuts que "un total de 900 associats havien votat Jaume Cabré", és a dir, no només més socis dels que realment té l'AELC sinó uns 860 socis més, aproximadament, dels trenta o quaranta que van votar amb diversos noms d'autors proposats per al guardó. L'embolica que fa fort continua sent l'estil de la junta actual. El pitjor és quan l'embolica que fa fort es transforma en "veritat oficial". El malestar regna també entre els membres de junta territorial del País Valencià que senyala el president de l'AELC, com a responsable que els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians celebrats a Gandia, no hagin tingut cap ressò mediàtic, i fins i tot molt limitat en els mitjans locals del País Valencià. Els escriptors valencians consideren que els premis dels escriptors del Principat ofeguen els altres. Finalment, l'acte celebrat a Mataró per lliurar el Memorial Jaume Fuster a Andreu Martín, tampoc no ha estat recollit per cap mitjà de premsa nacional i només per una breu nota d'agenda en un mitjà local del Maresme.

13 de juny 2003

Problemes en l'organizació de Paraula Amiga a la tardor

La situació de circumstàncies en la qual s'ha convocat aquest any l'encontre Paraula Amiga i la tria de la literatura hongaresa està creant problemes en el si de la junta del Principat que n'és responsable. Alguns membres de junta han expressat la seva perplexitat davant la deficient coordinació de la trobada i la poca concreció que es té a les portes de l'estiu. A més, alguns intents de comptar amb un dels pocs autors que tenen més nom internacional a partir de la seva obra en hongarès estan resultant infructuosos, cosa que fa témer que l'edició es convertirà, lamentablement, en un altre nyap sense cap ambició que perdrà l'oportunitat d'un autèntic encontre entre la literatura hongaresa i catalana, tret, és clar, del parell o tres d'amics que s'hi trobaran per aprofitar el convit de l'AELC.

12 de juny 2003

Continua sense remuntar el Seminari de Traducció de Vilanova i la Geltrú

Després de diverses edicions amb rècords de participació (més de 150 assistents), els dos últis Seminaris de Traducció que es fan anualment a Vilanova i la Geltrú han continuat sense remuntar la participació. Si l'any anterior es va fer amb una quinzena d'assistents, aquest any s'ha fet amb una seixantena de participants. Tenint en compte, però, que el tema --ja tractat anteriorment--, sobre el doblatge i el cinema, té per si sol, un atractiu afegit, sorprèn que la participació no hagi aconseguit millors índexs. Els Seminaris de Traducció estan coorganitzats per l'AELC i la Institució de les Lletres Catalanes, entitat que subvenciona l'AELC i, a més, es fa càrrec directament de les despeses de promoció de l'encontre.

02 de juny 2003

Les baixes progressives d'associats superen les altes per primera vegada en molts anys

Segons dades obtingudes per la Plataforma, per primera vegada, les baixes de socis de l'AELC superen les altes. En els últims mesos, les baixes han estat progressives, algunes anunciades públicament. A les portes de l'estiu, l'AELC no aconsegueix el miler esperat d'associats i, en canvi, baixa el nombre per sota de la xifra de fa sis mesos. La Plataforma considera greu aquest descens de socis ja que evidencia una falta de política de la junta actual de captació de nous autors i una alarmant pèrdua de confiança en la gestió actual. Entre les baixes, n'hi ha de significatives, per diversos motius, com la de Lluís Racionero, director de la Biblioteca Nacional espanyola, o la de David Castillo, crític, poeta i guanyador del premi Sant Jordi i el premi Crexells, entre altres.

23 d’abril 2003

Els desacords i la falta d'activitat de les quatre associacions d'escriptors catalanes congelen el desenvolupament de l'Espai de Lletres

La signatura del conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per a la creació de l'Espai de Lletres, el 14 de març del 2001, amb seu al Pati Llimona, ha tingut una curta vida. Després d'un primer any d'activitat, i un segon any cada vegada més confús, inactiu, de resultats migrats, i que havia tendit a fer d'aquest organisme un punt de lluita per inexplicables afanys de protagonisme de les diferents associacions, han desembocat en una proposta del mateix Institut de Cultura de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB). A partir de la proposta, els membres del Consell Coordinador de l'Espai de Lletres, representants de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC), l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC) i el Centre Català del PEN Club (PEN) es va arribar a la conclusió de congelar les activitats de l'Espai de Lletres per al 2003, sense cap alternativa de futur. D'aquesta manera, els escriptors catalans han desnonat un acord que implicava la participació tant en infraestructures com en dotació econòmica que l'Ajuntament de Barcelona havia destinat a l'Espai de Lletres (el primer any de 3 milions de pessetes de l'època), en el període inicial. La paralisi organitzativa actual de les associacions, la poca imaginació dels seus membres per dinamitzar aquest organisme col.lectiu, i les pressions indirectes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes que havia vist en l'Espai de Lletres una finestra oberta que preferia mantenir tancada, han promogut aquesta lamentable situació. La Plataforma es proposa aclarir quina és la situació actual del conveni de l'Espai de Lletres i aprofundir en els punts del seu redactat, al marge de la «tomba en vida» que li han cavat les juntes actuals de les associacions signants.

21 d’abril 2003

Eliminen els logos de l'AELC dissenyats per Enric Satue

Es vol treure de la circulació el joc de logos identificatius de l'AELC, dissenyats fa set anys per Enric Satué, per encàrrec de l'aleshores president Jaume Fuster

Com que quan no es fa res de nou ni de bo, el més fàcil és canviar o esborrar el que han fet els altres, un dels últims divertiments de la junta actual és anul.lar de la circulació el joc de logos identificatius de l'AELC que va dissenyar sense cap càrrec, fa uns set anys, Enric Satué --posteriorment se'l va nomenar soci d'honor--. L'encàrrec va ser de qui aleshores era president, l'enyorat Jaume Fuster. Les noves propostes de logo, però, que van ser presentades a l'última assemblea general de socis no van tenir la bona acceptació d'alguns dels socis presents. La Plataforma es pronuncia en el fet que els actuals logos de l'AELC, conjuntament amb el tradicional de Joan Miró, han creat una imatge i que qualsevol substitut de més baixa qualitat artítica és un menyspreu a la iniciativa que va tenir la junta presidida per Jaume Fuster i a la feina generosa que va acceptar un dissenyador del prestigi d'Enric Satué que va saber combinar la mà mestre de Joan Miró amb un estil actual i pràctic.

20 d’abril 2003

El director de la Institució de les Lletres Catalanes proposa represàlies contra l'exsecretari de l'AELC

El director de la Institució de les Lletres Catalanes proposa represàlies contra l'exsecretari per les seves accions legals arran del cessament del 2001

Francesc Parcerisas, director de la Institució de les Lletres Catalanes --organisme autònom del Parlament de Catalunya, que funciona sota l'empara del Departament de Cultura de la Generalitat amb representats de tots els sectors de les lletres-- es va manifestar en l'última assemblea de socis de l'AELC a favor d'emprendre represàlies contra l'exsecretari de l'AELC, el qual, arran del seu cessament, ha dut a terme durant l'últim any i mig, després d'esgotar totes les possibilitats de diàleg amb la junta iprevi avís, algunes accions legals que han acabat amb una resolució de conciliació al seu favor davant el Jutjat Social de BCN, núm. 11. La proposta de Francesc Parcerisas, en una assemblea del 6 de març, constituïda antiestatutàriament perquè no hi havia el quòrom exigit del 10% dels associats, consta en l'acta de l'assemblea d'aquell dia. La Plataforma lamenta que el director de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec vinculat al govern català, no tingui una actitud ni neutral ni mitjancera en aquesta qüestió i que, ben al contrari, sigui ell qui proposi mètodes antidemocràtics, repressius, poc elegants, i que constaten una falta d'obertura de l'AELC i una negació dels drets als quals pot optar en qualsevol moment un associat de qualsevol associació i, per extensió, un ciutadà del país que el manté en el seu càrrec de funcionari a la Institució de les Lletres Catalanes. La Plataforma comunicarà al Conseller de Cultura aquest parer i li demanarà que vetlli perquè els responsables dels organismes del seu Departament mantinguin en tot moment la postura que els exigeix l'exercici dels seus càrrecs.

19 d’abril 2003

Ferran Torrent rep tots els premis de la critica menys el dels Escriptors Valencians de l'AELC

La novel.la 'Societat limitada', de Ferran Torrent, publicada l'any passat, s'ha convertit en la més premiada per la crítica dins el primer quadrimestre d'aquest any: el premi Crexells, el premi dels crítics catalans dins de la crítica espanyola, el premi Serra d'Or i el premi dels crítics de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Curiosament tots menys el premi de la crítica dels escriptors valencians que atorga l'àmbit territorial de l'AELC al País Valencià i que es lliura abans de l'estiu a Gandia en una "festa de germanor". És clar que Ferran Torrent, com dissortadament molts altres escriptors catalans valorats i apreciats tant pel públic com per la crítica, no és soci de l'AELC. ¿Deu ser aquest el motiu de l'evidència de diferència de criteri a l'hora de distingir 'Societat limitada'?

18 d’abril 2003

Els Premis Cavall Verd han motivat diferències entre els membres del jurat

Els membres dels premis de poesia i de traducció poètica es van reunir el 5 d'abril passat, en un restaurant de Palma, per decidir els dos premis supervivents dels Cavall Verd que aquest any abandonen Palma per primera vegada i es donen a Eivissa, aprofitant la recent mort de Marià Villangómez, per tal que els assistents, membres de la junta, representats institucionals i convidats per la junta (la gran majoria de socis no n'han sabut res ni han tingut l'opció de prendre-hi part mal que fos amb pagament de tiquet) puguin omplir el sopar al Castell d'Eivissa i participin en l'excursió pels paratges de Villangómez a l'illa, el 25 d'abril. Els membres del jurat van ser Jaume Pérez, Josep Francesc Delgado, Miquel Bezares, Gabriel Sampol de la Santíssima Trinitat i Enric Ribes. Segons ha transcendit, però, la sessió no va ser precisament tranquil.la, pel que fa a escollir els guanyadors d'aquest any (que han estat finalment Montserrat Abelló i Salvador Oliva) sinó que els membres del jurat van haver d'optar pel sistema de la votació després que les dificultats a posar-se d'acord no van propiciar un consens per unanimitat. Cal remarcar que l'any passat van ser separats del jurat autors com Feliu Formosa, Narcís Comadira i Salvador Oliva, sense que ni tan sols fossin avisats de la decisió, tot i que s'havien compromès per continuar-hi ja des de l'anterior veredicte. L'únic que s'hi manté permanentment com a jurat és el valencià Jaume Pérez, responsable, com a president de l'AELC, de la discriminació que es va fer amb aquells altres tres membres, el 2002. Els Premis Cavall Verd d'aquest any, organitzats per l'àmbit territorial de les Illes, es veuen marcats per les diferències entre membres de junta que han motivat la dimissió de diversos components en els últims mesos, tal com s'ha posat de manifest en les cartes fetes públiques per alguns d'ells i reproduïdes també en aquesta pàgina. Antònia Vicens, vicepresidenta de les Illes, havia dit públicament que les dimissions eren per incompatiblitat dels membres dimitits, cosa que han desmentit alguns d'ells exposant els seus motius reals.

17 d’abril 2003

El cartell polèmic del Dia Internacional del Llibre ha estat aprovat per la Fundació de la qual n'és patró l'AELC

El cartell dissenyat per al Dia Internacional del Llibre, celebració promoguda per la Fundació Dia Internacional del Llibre, serà motiu d'una pregunta al Parlament de Catalunya, per part del grup Iniciativa per Catalunya, arran de les protestes que diversos col.lectius femenistes han fet públiques. El cartell mostra un cos femení nu amb un llibre davant el pubis i una mà amb una espelma que s'hi acosta per llegir. El gest deixa una ombra rectangular que crea una imatge considerada masclista pels col.lectius denunciants. El cartell ha estat aprovat per la Junta de la Fundació Dia Internacional del Llibre, de la qual forma part l'AELC com a patró, a més d'editors i altres representants del sector del llibre. La «Plataforma Per Una Aelc Com Cal» insta la junta de l'AELC a donar una explicació per haver aprovat un cartell, les característiques del qual era previsible, a la vista del disseny, que fomentessin una altra polèmica innecessària que indirectament esquitxa els escriptors catalans, com a patrons que són, a través de l'AELC, de la Fundació promotora, estretament vinculada i impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

11 d’abril 2003

Dos exmembres de la junta directiva de l'AELC exposen públicament a la premsa les raons de la seva dimissió i un d'ells anuncia que es dóna de baixa

Un article publicat el 23 de març passat al Diari de Balears qualificava algunes de les últimes dimissions de junta directiva de l'AELC com "una substitució marcada per les incompatibilitats laborals i professionals", segons paraules de la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, en relació a la baixa de Joan Cerdà, president també del Gremi d'Editors de les Illes Balears. El 27 de març, el mateix Joan Cerdà responia amb aquesta carta al Diari de Balears: «"Un aclariment a l'AELC". En l'edició de diumenge de Diari de Balears, la vicepresidenta illenca de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Antònia Vicens, insisteix a atribuir la meva sortida de la junta directiva de l'AELC a una presumpta incompatibilitat, considerant que, des de febrer d'enguany, som el president del Gremi d'Editors illenc. Com bé sap Antònia Vicens, la meva marxa de la directiva de l'AELC es produí com a conseqüència de la sessió de la junta directiva celebrada el juny de 2002 a Barcelona: es formalitzà per escrit i els motius, exposats també per escrit, foren incorporats en una acta. En aquell moment vaig decidir no fer públiques les raons de la meva discordança, però sí explicar --clar i català-- als meus companys de directiva la meva opinió sobre la gestió que s'estava fent a l'AELC, amb l'esperança que el meu desencís raonat servís --si més no-- com a motiu de reflexió. Immediatament la meva vacant --en qualitat de vocal cooptada-- fou ocupada per Xesca Ensenyat. Resumint: no hi ha cap relació entre una dimissió --al juny de 2002-- i una elecció al febrer del 2003. A més, com quedà reflectit, la meva elecció com a president del Gremi d'Editors es produí per sorpresa. La realitat actual de l'AELC és --malauradament-- poc engrescadora, amb un rosari de dimissions a la directiva que s'arrossega des de fa anys. L'intent de dissimular-ho atribuint dimissions a raons alienes no crec que sigui un bon camí.» Pocs dies després, el 4 d'abril, al mateix diari, l'al.ludida Xesca Ensenyat, també dimitida de junta directiva, responia a Joan Cerdà i ampliava la informació: «"Resposta a Joan Cerdà". Per al.lusions, responc la carta de Joan Cerdà de 27.03.03. Efectivament, vaig entrar a la directiva de l'AELC cooptada, en substitució de J.Cerdà; però no ho vaig voler fer sense abans saber per què se n'havia anat ell. Després d'algunes setmanes de dubtes inquietants, vaig acceptar; en principi, per curiositat. A la propera reunió de la directiva la primera cosa que vaig preguntar fou per què se n'havia anat el meu antecessor. No ho vaig aclarir. L'únic que puc assegurar a Joan Cerdà és que ni un sol dia no he deixat de preguntar per què va dimitir. Les raons que em donaven van des del complot ordit contra la vicepresidenta, a no sé què d'unes pàgines web. Com que veig que ara tampoc no ho explica, em prepar per morir sense saber per què se'n va anar Joan Cerdà, juntament amb d'altres incògnites que la vida no m'ha sabut respondre. Jo vaig dimitir de l'AELC, si vol saber-ho, com a resultat de la manipulació de l'acta de dia 14 de desembre del 2002. Després que totes les meves temptatives perquè l'acta reflectís el que va passar a la reunió fracassaren, el dia 19 de gener vaig presentar la meva dimissió. A més a més, he avisat el banc perquè no pagui cap més rebut de l'AELC. Els meus principis no em permeten d'estar vinculada a una associació que a l'actualitat està governada amb manca de transparència i d'ètica. I tot això, subvencionat amb els diners dels ciutadans.» La Plataforma Per Una Aelc Com Cal lamenta que una vegada més es posi en evidència la poca claredat de la gestió interna de l'AELC i alerta sobre algunes de les argumentacions dels escriptors dimitits: "manca de transparència i ètica", "manipulació d'acta de junta", "ocultació d'informació a membres de la mateixa junta", "desencís", "complot ordit" i altres qüestions que s'afegeixen a les moltes que aquesta pàgina ve recollint des de fa prop de dos anys.

18 de març 2003

La Plataforma insta el Departament de Cultura perquè exigeixi el compliment de les activitats que subvenciona a les associacions d'escripto

En una carta enviada al conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, la Plataforma insta aquest Departament i, en conseqüència, la Institució de les Lletres Catalanes, perquè sigui més rigorós i exigent a l'hora de fer el seguiment de les activitats que subvenciona a les associacions d'escriptors. Aquests són alguns dels paràgrafs més remarcables de la carta, com la crítica "davant l'escassa repercussió que les activitats d'aquestes dues agrupacions que representen la majoria dels escriptors i traductors catalans, ha tingut directament en els mateixos autors", la referència a les subvencions anuals "que, entre les dues associacions, apleguen de la Institució de les Lletres Catalanes una dotació de més de 120.000 euros (uns 20 milions de pessetes)", la sorpresa que "el nivell de servei als escriptors que aquestes associacions haurien de fer quedi limitat a uns actes sense cap repercussió mediàtica ni col.lectiva i, encara pitjor, sense cap aportació a aspectes de reflexió i millora de la situació professional d'aquest col.lectiu". Més endavant, la carta lamenta "el poc rigor en el seguiment de les activitats que subvenciona la Institució de les Lletres Catalanes i que, es pot comprovar revisant els justificants presentats, cobreixen majoritàriament factures de restaurants, hotels, viatges i, una altra qüestió digna d'observació, gairebé sempre afavorint uns mateixos petits grups que mantenen una postura d'apropiació personal de les entitats que representen." En relació a l'any 2002, que ara les associacions han hagut de justificar, la carta afirma que el balanç "presenta un nivell baixíssim de qualitat i d'escassa participació. Un programa que ha eliminat moltes de les propostes que l'anterior equip havia proposat per realitzar durant tres anys i que ha anul.lat la majoria de propostes de formació i d'assessorament professional i que en molts casos s'han convertit en trobades amb una assistència tan mínima que crea seriosos dubtes sobre el sentit dels ajuts a una associació d'escriptors que no aconsegueix dinamitzar els mateixos escriptors." La Plataforma recorda al conseller de Cultura que, el sector de les Lletres, és "el més inactiu --excepció feta dels editors-- comparat amb altres àmbits culturals com el teatre, la dansa, la música, les arts plàstiques o el cinema, una passivitat que la Institució de les Lletres Catalanes fomenta amb la rutina d'ajuts a entitats sense demanar a canvi, ja que no és correcte exigir, un resultat innovador i estimulant per al conjunt dels escriptors catalans."

17 de març 2003

La Plataforma participarà de manera permanent en les manifestacions contra la guerra

Tal com ha vingut fent des del 15 de febrer passat a BCN, la Plataforma continuarà participant de manera permanent en tots els actes de protesta pública contra la guerra. La proliferació de manifestacions en la majoria de poblacions dels Països Catalans fa que, en el cas d'inici de la guerra a l'Iraq, els membres de la Plataforma actuïn puntualment en el seu territori de residència. La Plataforma lamenta una vegada més la inhibició dels membres de l'actual junta de l'AELC, la falta d'iniciativa com a associació d'una actuació de compromís de tots els escriptors catalans i la inexistència d'una coordinació d'aquest col.lectiu per mantenir una actitud permanent de protesta.

15 de març 2003

La Plataforma participa en el Segon Dia Internacional contra la Guerra

La Plataforma ha participat el dissabte, 15 de març, com ja va fer en la concentració del 15 de febrer, en el Segon Dia Internacional Contra la Guerra. Entre altres ciutats dels Països Catalans, a Barcelona, s'ha fet una cadena humana, entre les 17.00 h i les 17'30 h. organitzada per districtes en el llarg recorregut urbà de 5 quilòmetres des de davant del consolat dels EUA (Reina Elisenda) fins als carrers Urgell / Buenos Aires on hi ha la seu del PP. Posteriorment, tot i que amb alguns problemes per l'aglomeració i la pluja, s'ha fet el rètol humà "No a la guerra". Els manifestants han acabat la concentració a la Plaça de Catalunya amb la lectura d'un manifest. Entre altres ciutats dels Països Catalans, la Plataforma ha tingut també representació a València i Palma on s'han fet actes públics contra la guerra.

07 de març 2003

La Plataforma inicia els tràmits per impugnar l'Assemblea General Ordinària del 6 de març, per irregularitats en la convocatòria

Tal com ja es va anunciar, la Plataforma ha iniciat els tràmits per presentar la impugnació corresponent a l'Assemblea General Ordinària feta a BCN el 6 de març per irregularitats en la convocatòria i el procés de les votacions, ús de vots delegats i altres aspectes, anunciats anteriorment en aquesta pàgina, que vulneren els estatuts de l'AELC i els punts més bàsics de la Llei d'Associacions catalana. La impugnació es presentarà formalment davant la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

06 de març 2003

Jaume Pérez repeteix com a president en una etapa marcada per més dimissions que mai de junta, més inactivitat i menys obertura de l'AELC

Tal com es preveia, Jaume Pérez, que havia esgotat el seu període de quatre anys com ha president, ha estat el primer president de la història de l'AELC que s'ha presentat per segona vegada (i última per estatuts), al càrrec. L'etapa de Jaume Pérez, encetada el 1999, ha estat marcada per nombrosos conflictes interns, per una majoria de dimissions de junta, que s'han anat produint en un goteig durant aquest últim any, i per un període amorf, rutinari i marcat per una falta d'informació i d'obertura a la majoria d'associats, a més de descarats casos d'amiguisme. Es manté l'agreujant que els càrrecs de secretària i tresorer continuen posats a dit, sense haver estat presentats a elecció general. L'únic vocal del Principat que es presentava pel seu compte, Joan Agut, ha quedat fora de l'elecció. La Plataforma ha detectat en les últimes hores que persones empleades de l'AELC han estat fent telefonades demanant el vot delegat a alguns associats amb insinuacions evidents de favoritisme per l'equip antiestatutari que es presentava al Principat. A les Illes es continua batent el rècord de dimissions i cooptacions de vocals. I al País Valencià, es bat un altre rècord: el de la permanència "encimentada" dels mateixos membres en el càrrec, tret de Xulio Ricardo Trigo, que ha estat substituït ara per Dolors Jimeno.

03 de març 2003

La Plataforma es reuneix per analitzar les irregularitats estatutàries de la convocatòria d'eleccions

La trobada informativa té diferents punts a tractar: 1) Anàlisi de les irregularitats en la convocatòria d'eleccions a la junta de l'AELC del 6 de març (càrrecs de secretari i tresorer no posats a votació general, vots delegats antiestatutaris, votació antiestatutària en sobre obert qualificat de "votació per correu", candidatura antiestatutària d'equip, etc.) Accions d'impugnació a emprendre. 2) Anàlisi del Dictamen Jurídic sobre els Estatuts de l'AELC. Impugnació del punt previst en l'assemblea del 6 de març sobre la reforma dels Estatuts sense haver estat proposat a estudi obert a tots els associats. Accions d'impugnació a emprendre. 4) Anàlisi de l'Informe sobre la crisi de la tardor del 2001, abans de ser difós a tots els associats, on es desvelen, entre altres dades, els noms silenciats fins ara de la persona o persones impulsores del conflicte.

25 de febrer 2003

La Plataforma reclama la dimissió del vicepresident Carles Duarte per la seva vinculació en la polèmica de les enquestes de Line-Staff

Tot i que Carles Duarte ja ha presentat la seva renúncia al càrrec, no és fins al 6 de març que serà rellevat per la candidata a la vicepresidència, Núria Albó. Malgrat tot, la Plataforma reclama que Carles Duarte no esquitxi encara més en els seus últims dies de vicepresident el nom de l'AELC i que abandoni el càrrec de vicepresident abans del dia de les eleccions. La polèmica de les enquestes de la Generalitat fetes per Line-Staff, una empresa que porta treballant per a la institució des dels anys vuitanta, ha posat en primera línia Carles Duarte, com a Secretari general de la Presidència, que ha manifestat que ha estat una decisió "únicament seva" trencar les relacions amb Line-Staff i no renovar-li el contracte. Duarte s'ha vist involucrat també en la seva etapa de vicepresident dels escriptors catalans en la crisi de la tardor del 2001 que va acabar amb dimissions de membres de junta i el cessament del secretari. En aquella ocasió, Carles Duarte va actuar directament a avivar el foc de la crisi. Aquest últim afer, amb ressò al Parlament de Catalunya, no afavoreix gens els escriptors catalans, sobretot els del Principat, que es veuen representats per un personatge vinculat als interessos polítics del govern, sovint criticats pels escriptors.

23 de febrer 2003

Un 30% dels vincles recomanats de la pàgina de l'AELC estan caducats i no han estat reactualitzats des de fa més d'un any

Aquest és un directori que va ser pioner en la classificació temàtica d'adreces d'altres pàgines web relacionades amb diferents àmbits culturals. El directori de Vincles Recomanats, creat a partir del 1997 i mantingut permanentment fins al 2001 per l'anterior equip, ha estat paralitzat des d'aleshores, com altres directoris de la pàgina. En aquest cas, però, la no actualització té unes repercussions directes en els usuaris perquè, tal com ha pogut comprovar un equip de la Plataforma, un 30% de les adreces no són correctes perquè han estat canviades pels seus titulars. L'AELC, malgrat que financia mensualment el manteniment de la pàgina a uns tercers, no ha reactualitzat aquests vincles, cosa que, lamentablement pels recursos que es perden que es podrien destinar a altres finalitats dels escriptors catalans, converteix el directori de Vincles Recomanats en un mausuleu sense cap utilitat. Com a mostra més evident, només cal fer una prova amb alguns dels links de la pàgina principal que porta a suplements literaris: el del diari Avui, per exemple, porta exactament al suplement de fa un any. Tot un rècord d'inoperància i desídia.

22 de febrer 2003

Les pressions de la Plataforma fan convocar una junta directiva d'urgència per preparar l'estratègia de les pròximes eleccions

La junta directiva, segons ha pogut saber la Plataforma, s'ha reunit d'urgència aquest dissabte [22 de febrer] per estudiar les pressions que rep de cara a les pròximes eleccions i elaborar una estratègia que justifiqui les irregularitats comeses en la convocatòria del 6 de març. En la mateixa junta directiva, entre altres temes, els pocs membres que s'hi mantenen, tenint en compte les dimissions i els càrrecs posats a disposició de la junta, han acordat també sortir al pas de les acusacions de silenci i inhibició davant dels últims fets contra la guerra de l'Iraq i el tancament del diari basc Egunkaria. La mateixa sessió d'urgència ha estudiat també la seva postura davant la citació judicial que el Jutjat Social núm. 11 de BCN ha fixat per al pròxim 7 d'abril, en relació al cessament del secretari de l'octubre del 2001.

21 de febrer 2003

Els escriptors catalans també contra el tancament de l'Euskaldunon Egunkaria

La «Plataforma Per Una Aelc Com Cal» ha subscrit el manifest dels periodistes catalans contra el tancament de l'Euskaldunon Egunkaria, que no només era l'únic diari en llengua basca, sinó també una de les poques publicacions plurals d'Euskal Herria. La Plataforma fa pública la seva preocupació per aquest nou atemptat contra la llibertat informativa i, més particularment, contra una de les llengües del triangle Galeuska, una organització que des de fa vint anys reuneix anualment autors de les tres llengües (català, gallec i basc) i que, en casos com el d'aquest tancament, ha viscut novament el silenci i la inhibició de l'actual junta de l'AELC.

15 de febrer 2003

Els escriptors catalans també diuen: ATUREM LA GUERRA

La «Plataforma Per Una Aelc Com Cal» ha participat en la manifestació ciutadana contra la guerra que ha tingut lloc dissabte, 15 de febrer, a Barcelona. El punt d'encontre de la «Plataforma Per Una Aelc Com Cal» ha estat al peu de La Pedrera (c/ Provença - Passeig de Gràcia), a les 16:55 h. La Plataforma ha valorat molt positivament el resultat d'aquesta convocatòria davant la inhibició, el silenci i la falta de compromís dels membres de l'actual junta de l'AELC en relació al clam a favor de la pau. (Una hora abans, s'havien concentrat els actors als Jardinets de Gràcia i mitja hora abans ho havien fet els artistes plàstics també a l'altura de La Pedrera).

11 de febrer 2003

Greus irregularitats en la presentació de la candidatura a les eleccions del 6 de març

Després del venciment de presentació de candidatures a les eleccions de l'AELC del 6 de març, només s'havia presentat un candidat a vocal, Joan Agut. Tot i així, i davant les places vacants que hi ha en aquesta renovació, la Plataforma ha pogut saber que, sense tornar a fer una nova petició de candidatures, s'ha "muntat" una candidatura, autoanomenada d'equip, fora de termini i que recupera la majoria de membres que vencien estatutàriament. La presentació d'una candidatura d'equip (que encapçala per segona vegada l'actual president, Jaume Pérez) no està prevista en els estatuts. Els càrrecs vacants es cobreixen individualment. Jaume Pérez, davant la dimissió del vicepresident del Principat, Carles Duarte, ha repescat com a vicepresidenta pel Principat, Núria Albó, que havia presentat la seva renúncia com a vocal cooptada, i també Josep-Francesc Delgado, que cessava en el càrrec de vocal. Una altra de les vocals, Irene Boada, ja formava part de la junta del Principat com a cooptada, ni que no s'hagués anunciat als associats. Finalment, Mercè Canela, és l'única que s'hi incorpora de nou. La Plataforma ha sabut que Canela va ser demanada urgentment fora de termini per cobrir la candidatura "d'equip" i evitar que Joan Agut entrés a la junta com a vocal. Altres irregularitats ja van ser denunciades per aquesta Plataforma fa uns dies quan es va constatar que els càrrecs de Secretari i Tresorer, que legalment també vencen en aquest període, es mantenen cooptats i només ratificats, posats a dit, sense haver estat posats a votació dels associats. Per a més inri, les votacions per correu s'han de fer en papereta oberta, a l'abast de tothom i amb el perill, a més, que qui voti per correu no posi el seu nom perquè no hi figura cap indicació, amb la qual cosa, el vot s'haurà de considerar nul. La Plataforma espera de la junta actual que esmeni part d'aquestes irregularitats, almenys les tècniques, i que es plantegi l'anul.lació de la candidatura i convoqui un nou termini de presentació de candidatures, cosa que farà constar novament davant la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, davant la previsible impugnació que caldrà fer de l'assemblea del 6 de març, si no es rectifiquen les irregularitats esmentades.

10 de febrer 2003

Baixada en picat del ritme d'altes de nous associats

Segons una informació interna a la qual ha tingut accés la Plataforma, en un any i mig de l'actual junta, posterior a la crisi de la tardor del 2001, només s'ha donat entrada a uns 50 associats nous (d'uns 845 el 30 de setembre del 2001 s'ha passat només a uns 895 fins ara). En l'anterior any i mig, fruit d'una intensa i eficaç campanya portada a terme per l'anterior equip, les altes havien estat de 150 associats en un any i mig, és a dir, dues vegades més en el mateix període de temps. El descens d'entrades no es pot atribuir ni a la falta d'autors nous ni a les baixes de socis (escasses i no recomanades en cap moment per la Plataforma, malgrat el malestar existent) ni a les defuncions (sortosament també han estat molt reduïdes en aquest període). Els escriptors no adscrits a l'AELC encara són més nombrosos que els que hi estan associats. La paralització d'una eficaç campanya de socis que s'havia iniciat és una de les causes d'aquest descens alarmant d'altes (de 150 altes a 50 altes en el mateix període de temps). Aquest descens d'altes repercuteix directament en les adscripcions a Cedro i, en conseqüència, a una paralització o rebaixa de la dotació que aquesta entitat de gestió destina als escriptors. La Plataforma continua qüestionant les elevades despeses de nòmina de l'AELC (60.000 euros, uns deu milions de pessetes anuals) i les també elevades despeses sumptuoses de la Junta Directiva (18.000 euros, uns tres milions de pessetes) en contrapartida amb els pocs resultats que es produeixen, a més del balanç d'un nivell mínim d'activitats i d'iniciatives que tinguin un autèntic ressò col.lectiu i d'interès professional i que responguin a la utilització i justificació d'un pressupost que té uns quaranta milions de pessetes d'ingressos anuals de subvencions i quotes de socis.

Nou canvi de secretària tècnica sense cap avís als associats

En un any, l'oficina de l'AELC ha tingut tres canvis diferents de secretària tècnica. En cap cas, s'han anunciat als associats aquests canvis. El relleu constant indica també un permanent malestar entre la direcció i el personal. L'últim relleu ha representat el retorn (tot i que provisional i de substitució) d'una antiga secretària, Teresa Serradell, que havia deixat l'AELC després de la crisi del 2001.

07 de febrer 2003

El llibre dels 70 anys de Joaquim Carbó es troba sense distribuir als magatzems d'Ensenyament

El llibre commemoratiu dels 70 anys de Joaquim Carbó, en el qual col.labora l'AELC, es troba sense distribuir als magatzems del Departament d'Ensenyament

L'escriptor de 'La casa sota la sorra' va commemorar l'any passat el seu setantè aniversari amb un llibre elaborat per ell mateix en el qual deixa escrites desenes de respostes als lectors que ha fet en fòrums i visites als centres escolars, així com també una ressenya d'alguns dels seus títols. Joaquim Carbó, que té més de cent títols i un milió d'exemplars venuts, segons les seves dades, va comptar per a la publicació d'aquest llibre especial amb la col.laboració de vuit editorials que tenen obra seva publicada, així com del Departament d'Ensenyament i la de l'AELC. El Departament d'Ensenyament es va fer càrrec de 3.000 exemplars del llibre, que no és a la venda, havia de distribuir els volums entre tots els centres escolars catalans. Fins ara, però, la distribució no ha començat i els 3.000 llibres dormiten en un magatzem. Durant l'últim trimestre de l'any passat, el Departament d'Ensenyament va al.legar problemes de pressupost per fer la tramesa de correu. L'AELC, que aquest any havia premiat Joaquim Carbó amb el Memorial Jaume Fuster, les bases del qual porta implícita la difusió de l'obra i de l'autor, manté una postura de passivitat davant de la situació que, si no s'hi posa remei, pot acabar oblidant quin era l'objectiu d'aquesta edició especial commemorativa de Carbó, en la qual ha participat econòmicament.

01 de febrer 2003

Ulls tapats davant el paper de l'associat Lluís Racionero i la classificació «Cat-Val-Bal» a la Biblioteca Nacional

Així com altres institucions, com Acció Cultural del País Valencià, han demanat ja la dimissió de Lluís Racionero, director de la Biblioteca Nacional espanyola, i, a més, escriptor i associat de l'AELC, per la seva postura davant la polèmica sobre la classificació per àmbits geogràfics de les publicacions en llengua catalana, l'AELC manté els ulls tancats i ni tan sols ha manifestat públicament la seva posició com a col.lectiu institucional en aquest afer. La Plataforma insta, doncs, la junta de l'AELC --tot i que es trobi en funcions pel període electoral obert-- perquè prengui una decisió immediata i que justifiqui com pot admetre en el seu si un associat que no respecta un dels punts bàsics fundacionals de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana com és el respecte i el criteri científic per la unitat de la llengua.

27 de gener 2003

Inhibició davant el cinquè aniversari de la mort de Jaume Fuster

Ha estat la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, una entitat aliena a l'AELC, la que, voluntariosament, ha hagut de convocar un acte d'homenatge per commemorar el cinquè aniversari de la mort de Jaume Fuster. L'AELC, que l'any 2002, ja va passar per alt l'aniversari deixant de fer públics els premis dels escriptors catalans el dia 31 de gener, data de l'aniversari, continua en la línia d'inhibició, malgrat que l'anterior equip va crear, amb consens de tota la junta i posterior acord d'assemblea general, i amb el permís de la vídua de Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, el Memorial Jaume Fuster, un guardó que a les portes del 2003 corre el perill de ser canviat d'intencions després d'una polèmica que s'ha creat en el si de l'actual junta directiva de cara a les activitats d'aquest any, motivada principalment per la falta d'una línia rigorosa d'objectius com a associació professional i per la fuita de dimissions que la junta ha patit.

24 de gener 2003

L'Assemblea anual del 2003 es convoca amb irregularitats estatutàries

En un moment important de canvi de junta, quan cessen el president, i gairebé la totalitat de la junta del Principat, la convocatòria es fa novament amb irregularitats estatutàries. Primer, amb molts pocs dies de marge (uns vuit dies reals), es comunica als associats --alguns no han rebut la carta-- l'obertura de candidatures. En segon lloc, s'obvia de posar a disposició de tots els associats els càrrecs de secretari i tresorer que, com el de president i vicepresident pel Principat, vencen també ara. Això vol dir que aquests dos càrrecs es mantindran a la junta cooptats i ratificats només en l'assemblea anterior, sense quòrom, i sense haver estat posats a votació general amb l'opció que s'hi presenti qui ho desitgi. Entre altres, aquests seran dos càrrecs "posats a dit".

23 de gener 2003

Encara més goteig de dimissions de càrrecs de junta

A les dimissions que s'han anat produint en els últims mesos s'han d'afegir més: la vocal Núria Albó (Principat) ha posat el seu càrrec a disposició de la junta; i també han presentat la renúncia als càrrecs la majoria de membres de junta del Principat, així com dos de les Illes i un del País Valencià. Com és habitual, cap d'aquests canvis han estat comunicats als associats en el seu moment. L'últim any ha estat un seguit de cooptacions i renúncies després d'anteriors dimissions promogudes per diferències de criteri dins la gestió de la junta.

14 de gener 2003

L'actual secretària cooptada de l'AELC percep dietes per assistir als actes de demanda del Jutjat Social de l'anterior secretari

L'actual secretària cooptada de la junta directiva de l'AELC percep dietes per assistir als actes de demanda davant el Jutjat Social presentada per l'anterior secretari

La Plataforma no para d'anar de sorpresa en sorpresa davant l'actual falta d'ètica de la junta directiva. L'última ha estat que la secretària cooptada, Lluïsa Julià, no només assisteix com a representant de la part demandada als actes del Jutjat Social de BCN sinó que a més percep dietes per aquest "servei prestat". Fet insòlit quan el cost del personal administratiu de l'AELC, que podria cobrir aquesta feina per delegació del president que és qui en té la capacitat legal, arriba als 60.000 euros anuals, sense comptar els serveis d'assessorament jurídic que utilitza. A més, la sòcia i ara secretària cooptada de la junta directiva, Lluïsa Julià, no manté amb aquesta acció el paper imprescindible de neutralitat que hauria de tenir envers tots els socis, com en aquest cas, davant del conflicte que des de fa un any es manté obert per falta de diàleg i negligència de l'actual junta directiva amb el compromisos contrets amb l'anterior secretari. La Plataforma lamenta que els diners de tots els associats serveixin per a usos partidistes en contra d'un altre associat.

L'AELC està enregistrada en el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de Madrid, que presideix el valencià del PP, Eduardo Zaplana

Una investigació encarregada per la Plataforma ha desvelat, finalment, després de 25 anys, on es troba enregistrada l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Per continuar afegint més vergonyes a la situació que viu l'AELC, la recerca porta a afirmar que l'associació dels escriptors catalans es troba enregistrada en el Ministerio que presideix el valencià del PP, Eduardo Zaplana. La resposta oficial de la recerca a la Plataforma especifica: "En respuesta a su consulta del día 5 del presente mes, recibido en este momento en nuestra Sección, le informo que nos hemos puesto en contacto con el Registro de Asociaciones del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales y nos confirman que la Asociación d'Escriptors en Llengua Catalana está registrada en dicho Departamento, Depósito Estatutos Dirección General de Trabajo, número de expediente 967. Confirmado per la sección de Información Cultural." En cap referència històrica de l'AELC es dóna aquesta dada. En tots els casos, es parla d'una presentació d'estatuts al Ministerio del Interior, de Madrid, el desembre del 1977, abans, és clar, de l'existència de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, de la Generalitat de Catalunya. Aquesta dada es ratifica en el 'Llibre dels 25 anys' que l'AELC ha coeditat amb la Institució de les Lletres Catalanes i els "nyaps" del qual ja han estat també denunciats al conseller de Cultura. La Plataforma ha assumit en diverses ocasions la reivindicació que l'AELC s'inscrigui en el Registre de la institució que més participa en el seu finançament, la Generalitat de Catalunya. I també que sigui aquesta administració la prioritària, tenint en compte que un 80% dels associats de l'AELC són del Principat. L'excusa que s'ha donat que l'AELC és d'"àmbit estatal", per la presència d'autors al Principat, les Illes i el País Valencià, no només surt de les catacumbes sinó que no és correcta. L'AELC és una associació de "persones", d'escriptors en llengua catalana, independentment d'on exerceixin la seva feina. A més, el Registre a l'administració catalana no li impedeix continuar actuant en altres territoris d'administracions diferents. A banda, d'això, l'AELC té l'obligació moral de fer aquest pas "democràtic" i "normalitzador" tenint en compte, tal com ja ha fet públic anteriorment aquesta Plataforma, que els Estatuts de l'AELC estan legalment caducats i contenen punts contraris a l'actual legislació, tal com es pot comprovar en el contingut del Dictamen Jurídic que la Plataforma va encarregar. Curiosament, una altra associació, la dels escriptors en llengua castellana a Catalunya, sí que està inscrita en el Registre del Departament de Justícia del govern català. Mentrestant, és lamentable que, en una etapa de presidència de l'AELC exercida per un associat valencià, Jaume Pérez, es mantingui aquesta "adscripció" en un Ministeri dirigit per un altre valencià, tristament de mal record, com Eduardo Zaplana, pels greuges que ha ocasionat a la llengua i la literatura catalanes en la seva etapa de president de la Generalitat Valenciana. Aquesta situació també fa que l'AELC o els seus socis estiguin desprotegits davant de qualsevol eventualitat o conflicte ja que la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, en no tenir-la en el seu Registre, s'inhibeix de reconèixer com a tal una associació que, paradoxalment, rep subvencions del seu propi govern. La Plataforma continua exigint la normalització democràtica de la situació legal de l'AELC i en denuncia la desídia i el poc rigor de l'actual junta directiva.

12 de gener 2003

Quatre membres de junta formen part del jurat dels Premis Literaris de Palma convocats per l'Ajuntament del PP

Els quatre membres són Joan Josep Isern, tresorer; Antònia Vicens, vicepresidenta per les Illes; Víctor Gayà, vocal cooptat per les Illes; i Jaume Pérez, president. La seva participació està retribuïda (dietes i viatges) per l'Ajuntament de Palma i, malgrat que hi són personalment, significa una estreta col.laboració de la junta actual de l'AELC amb el govern del PP que és a l'Ajuntament de Palma. La massiva participació de membres de junta de l'AELC en els premis coincideix en una davallada de la credibilitat dels guardons, sobretot del de novel.la Llorenç Villalonga, per desacords editorials. En aquesta edició (2003) s'hi han presentat només 8 originals, tot i que el premi és un dels més ben dotats dins del panorama literari, 15.000 euros (uns 2'5 milions de pessetes). També s'hi dóna el premi de poesia Joan Alcover, dotat amb 6.000 euros, que ha recollit 42 originals (xifra igualment baixa tenint en compte la mitjana de reculls poètics que circulen per la majoria de premis anuals). Fa tres anys, un col.lectiu d'associats de l'AELC a les Illes va demanar públicament que la relació que l'AELC volia tenir amb l'Ajuntament de Palma amb la celebració dels Premis Cavall Verd al Castell de Bellver, governat pel consistori del PP, no es portés a terme. Finalment, la celebració es va passar a Binissalem. La falta d'ètica que caracteritza la junta actual queda reflectida en aquesta conxorxa amb els premis sota el foc creuat de la polèmica que no ha deixat d'envoltar-los.