Eliminacio caracter professional del Secretari en els nous Estatuts

Els nous Estatuts de l'AELC treuen el caràcter professional del Secretari, refermen la política d'expulsions i consoliden un règim de retribucions als membres de junta

Finalment, una bona part de les previsions de futur de l'anterior equip directiu de l'AELC s'han hagut de portar a terme, ni que sigui amb reticències, pel que fa a una revisió profunda dels antics i antienormatius Estatuts de l'AELC. Les evidències exposades en diferents ocasions i el dictamen jurídic encarregat, que aquesta Plataforma ha fet públic des del seu dia en aquesta pàgina, han estat elements decisius perquè l'actual junta acabés decidint un nou redactat. Però l'esborrany que s'aprovarà el 19 de juny del 2003, en una assemblea extraordinària, presenta un articulat adaptat a la nova Llei Orgànica d'Associacions 1/2002, del Ministerio de Cultura espanyol, i no d'una manera específica a la Llei d'Associacions 7/1997, instituïda per la Generalitat de Catalunya, cosa que pot voler dir que l'AELC continuï estant inscrita al Ministerio de Trabajo que presideix el valencià Eduardo Zaplana, i no a la Direcció General d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, sota l'excusa de l'estructura "estatal" de l'AELC, oblidant una vegada més que és una agrupació de persones i no de territoris i que és independent el territori del planeta des del qual un autor associat de l'AELC escrigui, mentre ho faci en català. L'esborrany dels nous Estatuts presenta algunes variacions destacables. Per exemple, es crea per Llei un fons social (en aquest cas de 200.000 euros), cosa que d'una manera interna ja havia fet l'anterior equip, així com introduir un pla comptable, que ara s'ha fet obligatori per la nova llei tributària de les associacions sense ànim de lucre. Aspectes com aquests van ser sempre mal vistos, rebutjats o mirats amb escepticisme per membres de la junta que van promoure el conflicte de la tardor del 2001. Els nous Estatuts, però, introdueixen dues variacions significatives: per una banda, s'elimina el caràcter professional del Secretari (instituït el 1990 amb l'entrada de Vicenç Llorca) i s'elimina també el polèmic article 27 dels antics Estatuts, que exigia "per delegació" una sèrie d'atribucions al coordinador tècnic, tot i que aquest continua formant part de l'estructura com a òrgan de gestió i és l'únic amb qui s'estableix una relació laboral. També es preveu que l'entrada de membres a la junta es podrà fer sempre que no estiguin "inhabilitats", però no s'especifica quines són les causes que poden produir una "inhabilitació". Un altre punt significatiu i que alerta sobre la bona marxa de l'AELC és un interès excessiu en la política d'expulsions, sancions, cessaments i altres actuacions d'aquesta mena. Per exemple, un membre cessat (si ha estat President, vicepresident o secretari) no podrà formar part de la Comissió Consultiva en una mena de condemna a "cadena perpètua" que sembla que vulgui eternitzar criteris i persones d'un moment determinat en una decisió presa en temps passats, cosa que crea una situació discriminatòria i fins i tot antidemocràtica. I el més greu és la consolidació de les retribucions dels membres de junta directiva, prohibides per llei, però que en els nous Estatuts de l'AELC se salven amb aquesta excepció: "tret d'acord contrari de l'Assemblea General" (és a dir, aprovació d'uns pressupostos en els quals generalment no es veuen fàcilment aquests conceptes). A més, aquest punt especifica que els membres de junta podran "recobrar l'import de les despeses que els causi l'exercici de les seves funcions i percebre dietes o cobrar minutes per feines realitzades i amb càrrec a les partides del pressupost." La Plataforma considera que la retirada del caràcter professional del Secretari, el manteniment en els Estatuts del càrrec de Coordinador --que s'estableix per contracte laboral-- i la claredat amb què es permet als membres de junta compensar les seves feines amb minutes i altres càrrecs, crea una situació falsa i que perjudica la transparència de la gestió de l'AELC.




Plataforma Per Una AELC Com Cal
DICTAMEN JURÍDIC
SOBRE ELS ESTATUTS
I ELS ÒRGANS DE GESTIÓ DE L'AELC

DICTAMEN emès a petició de la representació de la "Plataforma Per Una Aelc Com Cal", sobre la interpretació de determinats articles dels Estatuts socials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

SUMARI:
1. Antecedents
2. Consulta
3. Contingut del dictamen
3.a Plantejament inicial: regulació legal de les Associacions
3.b Els òrgans de l'Associació
3.c El conflicte d'interessos entre òrgans i càrrecs
4. Conclusions

1. ANTECEDENTS
Es planteja per part del sol.licitant del dictamen, la qüestió relativa a la regulació que els Estatuts de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ofereixen respecte a l'abast de les funcions que corresponen a la persona que ocupa el càrrec de Coordinador de l'entitat en relació a les desenvolupades per la Secretaria Tècnica i la vinculació d'aquesta amb l'activitat de l'oficina de l'Associació.
La problemàtica sorgeix de la interpretació de l'article 27è dels Estatuts, en relació al 25è i el 26è, i consisteix a determinar, per una banda, si les funcions descrites per al coordinador han de ser expressament delegades pel President i el Secretari i, d'altra banda, a establir l'àmbit d'execució de les funcions del Secretari i del coordinador en relació a la Secretaria Tècnica i l'oficina de l'Associació, respectivament.
La qüestió, gens pacífica, i que aquest Dictamen tractarà d'establir, consisteix a determinar quina ha de ser la interpretació jurídica de l'esmentat article, atesa la probable voluntat del redactor en el moment de formular el text.
Atenent el contingut de l'expositiu anterior, es planteja que es resolgui la consulta.

2. CONSULTA
Per una banda, interessa que expressi la meva opinió en dret respecte a si les funcions que estableix l'article 27è dels Estatuts de l'Associació per al coordinador, aquest les ha de portar a terme quan li siguin encomanades pel President i pel Secretari o, en cas contrari, no és necessària que siguin expressament encomanades, sinó que es consideren inherents al propi exercici del càrrec.
En aquest sentit, cal valorar la incidència de la paraula "delegació" sobre si ha de ser expressa o, en el seu cas, es considera tàcita pel fet d'ocupar el càrrec.
D'altra banda, interessa l'opinió jurídica pel que fa al conflicte d'interessos sorgit entre el coordinador, al capdavant de l'oficina de l'Associació, i el Secretari, responsable de la Secretaria Tècnica, en el desenvolupament de les seves respectives funcions, atès que habitualment ocupen aquests càrrecs persones diferents.
Accepto gustosament els termes del requeriment formulat i tinc l'honor de desenvolupar aquest dictamen.

3. CONTINGUT DEL DICTAMEN
3.a Plantejament inicial
Per començar el debat, considero fonamental centrar el tema en relació a la normativa bàsica que regula les associacions, per tal de poder-ne determinar la relació pel que fa al contingut dels Estatuts de l'Associació.
Els estatuts socials objecte de dictamen van ser redactats i aprovats l'any 1977 i posteriorment esmenats i aprovats l'any 1990, és a dir, van ser establerts sota l'àmbit de la Llei d'Associacions de l'any 1964, text preconstitucional i norma desfasada i superada per la realitat social del país, tenint en compte les circumstàncies polítiques sota les quals es va promulgar i que van determinar que l'esmentada llei era restrictiva pel que fa a l'associacionisme, ja que, en aquells moments, no es considerava com un dret, tal com ho recull la Constitució de 1978.
Efectivament, la Llei d'Associacions 191/1964, de 24 de desembre, estava directament inspirada, i així ho recollia el seu article 1, en l'article 16 del Fuero de los Españoles, normativa derogada de forma expressa per l'entrada en vigor de la Constitució de l'any 1978, la qual cosa no ha impedit que l'esmentada norma preconstitucional s'hagi mantingut vigent fins que la Generalitat de Catalunya va promulgar l'any 1997 la seva pròpia normativa.
No obstant, cal tenir present que amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Constitució de 1978, el Tribunal Suprem es va haver de pronunciar pel que fa a la vigència d'aquest règim jurídic de les associacions anterior a la Constitució, considerant que en cas de conflicte entre la Norma Constitucional i l'Ordenament Jurídic anterior prevaldrà sempre la Constitució.
Posteriorment, l'any 1997, la Generalitat de Catalunya, en ús de les facultats normatives per regular les matèries traspassades, va dictar la Llei 7/1997, de 18 de juny, reguladora de les Associacions, que és la norma bàsica actualment en vigor.
La Disposició Final Primera de l'esmentada Llei estableix, textualment:
"Queden sense efecte totes les normes estatutàries i de reglaments de règim interior de les associacions que s'oposin a aquesta Llei, que han de ser suplertes, en el cas que hi hagi cap llacuna, pel que estableix aquesta Llei".
En conseqüència, els Estatuts de l'Associació van ser aprovats sota la influència de la Llei preconstitucional de 1964, situació que es va mantenir a causa de la falta de normes específiques en la matèria dictades sota la influència de la Constitució. Però amb l'aprovació per la Generalitat de Catalunya de la Llei de 1997, aquesta situació anòmala ha estat superada davant l'existència d'un precepte normatiu que recull els principis de l'estat democràtic i de dret.
A tenor de tot això, cal considerar que l'Associació s'hauria de plantejar una reforma dels seus estatuts per tal de procedir-ne a l'adaptació al nou marc normatiu o, en el seu cas, procedir a l'aprovació d'uns de nous, decisió que, en qualsevol cas, haurà de prendre's a partir de la realització d'un estudi pormenoritzat i exhaustiu dels articles actuals i els principis establerts per la normativa vigent, fet que no és objecte d'aquest dictamen.

3b. Els òrgans de l'Associació
L'article 6 de la Llei d'Associacionsde 1964 establia que el règim de les associacions es determinarà pels seus propis Estatuts i els acords vàlidament adoptats per l'Assemblea general i els òrgans directius dins de l'esfera de la seva competència respectiva; i en allò que no hi sigui previst s'atendrà al que estableixi la mateixa Llei i les disposicions reglamentàries establertes per a la seva aplicació.
Per la seva part, la Llei d'Associacions de 1997 vigent determina en el seu article 5, apartat i) l'obligació que, en els estatuts de les associacions, hi hagi de constar com a mínim, i entre altres dades, les relatives a "l'estructura i les competències de l'òrgan de govern, les condicions de nomenament i destitució dels seus membres i la durada dels càrrecs".
Per la seva part, l'article 12 d'aquesta Llei, dedicat als òrgans de l'associació i funcionament, determina que a les associacions hi ha d'haver, com a mínim: una assemblea general d'associats i un òrgan de govern.
Davant d'això ens trobem que ni en la Llei de 1964 ni en la de 1997 hi ha cap referència explícita que estableixi i determini quins són o han de ser els òrgans de les associacions i les seves funcions, al marge dels assenyalats en el paràgraf anterior, de manera que es deixa llibertat a les associacions per crear aquells càrrecs que consideri adients per a la millor execució de les activitats socials, fet que haurà d'estar recollit en els estatuts o, fins i tot, en les normes de règim intern.
Els articles dels Estatuts de l'Associació que incideixen en els aspectes objecte de dictamen són el 24è, 25è, 26è i 27è.
L'article 24è regula el càrrec del President, pel que fa a les funcions i la seva delegació; el 25è es refereix en el seu apartat 2) a la figura del Secretari; i els dos restants contenen les disposicions relatives al càrrec del coordinador.
De la lectura dels preceptes, la primera conclusió és que les funcions del President i les del Secretari no coincideixen amb les del coordinador, fet que entenc que demostra que cadascun dels càrrecs té les seves pròpies funcions, que els estatuts els atorguen, independentment que es puguin delegar a favor d'aquest últim.
En aquest sentit, cal observar l'article 17, apartat 5, de la Llei d'Associacions de 1997, que diu:
"L'òrgan de govern fa la gestió ordinària de l'associació i, només si els estatuts ho permeten, pot delegar les seves facultats en un dels seus membres o més d'un, [...] Mai no són delegables els actes que necessitin l'autorització de l'assemblea o l'aprovació dels quals és competència de l'assemblea".
Per la seva part, l'article 27è dels estatuts de l'Associació comença dient:
"Al coordinador de l'Associació, li correspon, per delegació del President i del Secretari..."
Al meu entendre, el fet que siguin relacionades les funcions que corresponen al coordinador significa que no és necessària que la delegació sigui expressa per desenvolupar les funcions, sinó que es consideren ja delegades pel fet d'ocupar el càrrec, sense necessitat que operi la delegació expressa de l'òrgan de govern per portar-les a terme.
Així mateix, el fet que el càrrec de coordinador pugui recaure en una persona aliena a l'Associació, així com que pugui ser retribuït, considero que són elements determinants per considerar, al meu parer, que les funcions atribuïdes al coordinador pels estatuts li corresponen pel fet del càrrec, és a dir, les funcions vénen delegades des del moment que s'accedeix al càrrec i no s'exerciten prèvia delegació expressa per a cadascuna, sinó que el President i el Secretari no les porten a terme quan existeix la figura del coordinador perquè la delegació és inherent a aquest càrrec.
Considero que la voluntat del redactor va ser la de crear una figura dins l'associació revestida de facultats directes i concretes, que correspondrien al President i el Secretari, però que es deleguen al coordinador perquè aquells puguin portar a terme altres tasques potser més relacionades amb la direcció i la gestió de l'associació, mentre que les funcions corresponents al coordinador podrien ser considerades "menors".
Aquesta consideració, l'entenc en consonància amb l'esperit de la Llei d'Associacions de l'any 1997, abans esmentada.

3.c El conflicte d'interessos entre l'oficina i la Secretaria Tècnica
Els Estatuts de l'Associació estableixen que el Secreari dirigeix i supervisa la Secretaria Tècnica i el coordinador dirigeix l'oficina de l'Associació. Partint d'aquesta divisió, entenc que l'esperit de la redacció dels Estatuts va ser la d'establir dues realitats / funcions / entitats diferenciades sotmeses cadascuna a la responsabilitat de dos càrrecs diferents, amb la finalitat d'actuar de manera complementària.
No obstant, el fet que no s'estableixi en què consisteix la direcció de cadascuna de les entitats, per part dels seus responsables respectius, fa que s'originin conflictes entre ells, atès que la paraula "direcció" és força ambigua en aquest cas.
Davant d'aquesta indefinició, m'inclino a considerar que una possible interpretació podria ser que la Secretaria Tècnica està establerta com a departament o entitat dins de l'Associació, i ha de portar a terme les funcions reconegudes al Secretari, pel fet que l'oficina no és una dependència, sinó una referència a la gestió administrativa, és a dir, seria un sinònim de tasques pròpies del dia a dia, però no és un òrgan ni una secció. Aquesta interpretació, la fonamento en el fet que, tenint en compte que la referència a la Secretaria Tècnica està ressaltada amb majúscules i l'oficina apareix en minúscules, com a simple referència a unes tasques genèriques i no com un òrgan explícit.
Això fa que, al meu parer, els conflictes entre ambdós càrrecs han de resoldre's a favor de la Secretaria Tècnica, atès que és ocupada per un càrrec que és membre de Junta, mentre que el coordinador és un càrrec de gestió aliè a la Junta com a membre i fins i tot, com assenyalen els mateixos Estatuts, no és necessari que sigui associat, de manera que es tracta d'un assessor extern.

4. CONCLUSIONS
De les consideracions i argumentacions manifestades en els punts anteriors, les conclusions extretes en relació a la consulta formulada, són les següents:
a) Que els Estatuts de l'Associació haurien d'adequar-se al nou règim normatiu representat per la Llei d'Associacions de la Generalitat de Catalunya 7/1997, de 17 de juny, d'acord amb les Disposicions Finals de l'esmentada Llei.
b) Que no és necessària la delegació expressa del President i del Secretari en favor del coordinador perquè aquest porti a terme les funcions relacionades en l'article 27è dels Estatuts de l'Associació, sinó que la delegació s'ha de considerar automàtica i inherent al fet de ser nomenat pel càrrec, de manera que en acceptar-lo ja disposa de la facultat per assumir-les.
c) Que davant el conflicte entre Secretari i coordinador, pel que fa a la funcions de la Secretaria Tècnica i de l'oficina, davant la falta de definició de la direcció respectiva, cal entendre que es tracta de dependències diferents amb activitat diferenciada, tot i la submissió jeràrquica que el coordinador ha de mantenir envers el Secretari, atesa la seva respectiva vinculació a l'Associació.
La recomanació és la d'establir, mitjançant una norma de règim intern, una més clara definició del que han estat, són i han de ser les funcions respectives o, en el seu cas, procedir a regular aquesta situació mitjançant l'adequació dels Estatuts a la Llei d'Associacions 7/1997, de la Generalitat de Catalunya.

Aquest és el meu dictamen que sotmeto a qualsevol altra opinió millor fundada en dret.

Joaquim Maria S. Masip
Advocat
Barcelona, 2002.

Moviment de vocalies sense informació als associats

Com ja és costum de l'actual junta directiva, qualsevol canvi de membres passa per alt de ser informat degudament als associats. Això, tenint en compte l'era electrònica o la correspondència que surt cada dos per tres de l'AELC continua amagant la situació inestable interna de la junta. Toni Cucarella ha deixat la vocalia cooptada del País Valencià i Víctor Gaya, la cooptada de les Illes. I al Principat s'ha cooptat un nou vocal, Adrià Chavarria Curto, una plaça sobrera tenint en compte que continuen vigents els altres tres vocals. D'aquesta manera, el Principat, l'àmbit territorial més nombrós d'associats, està representat per Núria Albó (vicepresidenta), Josep-Francesc Delgado, Irene Boada, Mercè Canela i Adrià Chavarria (vocals). A més, la junta continua mantenint en els seus càrrecs la secretària (Lluïsa Julià) i el tresorer (Joan Josep Isern), cooptats en el seu moment (tardor del 2001) i sense haver-los posat a disposició dels socis, amb opció a candidatura, en el termini legal de la seva durada, sinó simplement ratificats, cosa que vol dir que seran dos càrrecs que, si no es canvien abans, passaran vuit anys, sense haver estat escollits per tots els associats prèvia presentació de candidats. La Plataforma ja va alertar d'aquesta irregularitat en el seu moment i també de la cooptació de dues persones funcionàries vinculades estretament al Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes, una línia de connivència que, a partir de la crisi de la tardor del 2001, l'actual junta ha reforçat en una perillosa política de segrest de l'AELC per part de les institucions.

Reticències de la Junta davant la creació d'àmbits territorials del Principat

Cada vegada més, diversos col.lectius d'escriptors del Principat mostren el seu interès per organitzar-se en àmbits territorials dins de l'AELC. Hi ha hagut en els últims anys iniciatives prou evidents de grups força nombrosos que volen mantenir una activitat més pròxima al seu lloc de treball, sense deixar de formar part del conjunt dels escriptors en llengua catalana. Aquest, que era un dels objectius de l'anterior equip i que va ser avortat amb la crisi de la tardor del 2001, és un tema que ni tan sols s'ha contemplat en la redacció dels nous Estatuts. Aquest any, el col.lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, nascut per iniciativa del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, ha mantingut converses amb l'AELC perquè el Col.lectiu fos considerat un àmbit territorial (l'integren més de 75 autors amb obra publicada recentment). La resposta de la Junta de l'AELC, però, no es compromet ni s'implica en el Col.lectiu i tendeix a fer passar amb cançons els promotors d'aquestes iniciatives. Com a excusa, l'AELC només admet, de moment, demanar ajuts en nom del Col.lectiu a les institucions corresponents, és a dir, la Institució de les Lletres Catalanes, però amb una condició: que l'activitat del Col.lectiu de l'àmbit territorial no interfereixi en els projectes que tingui la Junta. La Plataforma alerta de la febre de centralisme que domina l'actual Junta de l'AELC i de la discriminació envers els àmbits territorials del Principat en relació a dos dels àmbits tradicionals de l'AELC, el del País Valencià i les Illes, amb un programa d'activitats propi cobert econòmicament i tècnicament per l'AELC.

Malestar entre els diversos àmbits territorials pel poc ressò dels premis de la crítica illencs i valencians

La (re)presentació, un mes i mig després, del Premi dels Escriptors Catalans i, per més inri i confusió, a la seu de l'editorial Enciclopèdia Catalana --cosa que indica la lamentable poca personalitat actual de l'AELC-- ha causat malestar entre els membres de la junta territorial de les Illes que consideren aquesta nova presentació com un menyspreu a l'acte que en el seu dia va tenir lloc a Eivissa dins dels Premis Cavall Verd i que ja va proclamar Jaume Cabré amb aquest guardó honorífic. El poc ressò a la premsa d'aquell moment (cosa que ja havia succeït en l'edició anterior amb Quim Monzó) va fer replantejar a la junta del Principat la seva difusió i, com si no hagués passat res, hi van tornar un mes i mig després per aconseguir poc o molt el ressò de la premsa nacional, sense tenir en compte el lliurament atorgat a Eivissa. L'eufòria de la (re)presentació "barcelonina" va ser tan gran que dos mitjans de comunicació com a mínim van reproduir convençuts que "un total de 900 associats havien votat Jaume Cabré", és a dir, no només més socis dels que realment té l'AELC sinó uns 860 socis més, aproximadament, dels trenta o quaranta que van votar amb diversos noms d'autors proposats per al guardó. L'embolica que fa fort continua sent l'estil de la junta actual. El pitjor és quan l'embolica que fa fort es transforma en "veritat oficial". El malestar regna també entre els membres de junta territorial del País Valencià que senyala el president de l'AELC, com a responsable que els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians celebrats a Gandia, no hagin tingut cap ressò mediàtic, i fins i tot molt limitat en els mitjans locals del País Valencià. Els escriptors valencians consideren que els premis dels escriptors del Principat ofeguen els altres. Finalment, l'acte celebrat a Mataró per lliurar el Memorial Jaume Fuster a Andreu Martín, tampoc no ha estat recollit per cap mitjà de premsa nacional i només per una breu nota d'agenda en un mitjà local del Maresme.

Problemes en l'organizació de Paraula Amiga a la tardor

La situació de circumstàncies en la qual s'ha convocat aquest any l'encontre Paraula Amiga i la tria de la literatura hongaresa està creant problemes en el si de la junta del Principat que n'és responsable. Alguns membres de junta han expressat la seva perplexitat davant la deficient coordinació de la trobada i la poca concreció que es té a les portes de l'estiu. A més, alguns intents de comptar amb un dels pocs autors que tenen més nom internacional a partir de la seva obra en hongarès estan resultant infructuosos, cosa que fa témer que l'edició es convertirà, lamentablement, en un altre nyap sense cap ambició que perdrà l'oportunitat d'un autèntic encontre entre la literatura hongaresa i catalana, tret, és clar, del parell o tres d'amics que s'hi trobaran per aprofitar el convit de l'AELC.

Continua sense remuntar el Seminari de Traducció de Vilanova i la Geltrú

Després de diverses edicions amb rècords de participació (més de 150 assistents), els dos últis Seminaris de Traducció que es fan anualment a Vilanova i la Geltrú han continuat sense remuntar la participació. Si l'any anterior es va fer amb una quinzena d'assistents, aquest any s'ha fet amb una seixantena de participants. Tenint en compte, però, que el tema --ja tractat anteriorment--, sobre el doblatge i el cinema, té per si sol, un atractiu afegit, sorprèn que la participació no hagi aconseguit millors índexs. Els Seminaris de Traducció estan coorganitzats per l'AELC i la Institució de les Lletres Catalanes, entitat que subvenciona l'AELC i, a més, es fa càrrec directament de les despeses de promoció de l'encontre.

Les baixes progressives d'associats superen les altes per primera vegada en molts anys

Segons dades obtingudes per la Plataforma, per primera vegada, les baixes de socis de l'AELC superen les altes. En els últims mesos, les baixes han estat progressives, algunes anunciades públicament. A les portes de l'estiu, l'AELC no aconsegueix el miler esperat d'associats i, en canvi, baixa el nombre per sota de la xifra de fa sis mesos. La Plataforma considera greu aquest descens de socis ja que evidencia una falta de política de la junta actual de captació de nous autors i una alarmant pèrdua de confiança en la gestió actual. Entre les baixes, n'hi ha de significatives, per diversos motius, com la de Lluís Racionero, director de la Biblioteca Nacional espanyola, o la de David Castillo, crític, poeta i guanyador del premi Sant Jordi i el premi Crexells, entre altres.