Un informe assenyala la coordinadora Montserrat Baya com a instigadora de diversos conflictes en el si de l'AELC

L'informe sobre la crisi de la tardor del 2001 revela fets inèdits que assenyalen la coordinadora Montserrat Bayà com a instigadora de diversos conflictes en el si de l'AELC

L'informe al qual ha tingut accés la Plataforma té un contingut de més de 60 folis i detalla quin va ser el procés de la crisi de l'AELC de la tardor del 2001 que va acabar amb el cessament del secretari general i la dimissió de diversos membres de junta. A banda de la participació directa del president Jaume Pérez en l'afer, amb el suport de l'aleshores vicepresident del Principat, Carles Duarte, a la vegada secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, l'informe revela també la participació activa del membre de la Comissió Consultiva, Guillem-Jordi Graells. Però sobretot assenyala com a instigadora del conflicte i de diversos conflictes anteriors, l'actual coordinadora, Montserrat Bayà. Segons l'informe, Montserrat Bayà ja havia provocat seriosos incidents amb la secretària general, Carme Arenas, que van acabar amb la dimissió d'aquesta, i també anteriorment, en l'etapa de presidència de Jaume Fuster, havia instigat la destitució o separació de Vicenç Llorca, del càrrec de secretari general, abans que aquest passés a formar part de l'staff del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, acusant-lo de buscar "el benefici personal", d'aprofitar-se "del càrrec per fer carrera política", i d'autoadjudicar-se "més ingressos del compte del sou de secretari general, amb despeses extres". Continuant en la mateixa línia, l'informe apunta que Montserrat Bayà va tornar a actuar directament i amb mètodes similars en el procés del cessament del secretari general, Andreu Sotorra, l'octubre del 2001.

Una coordinadora acomiadada per la junta directiva

Altres aspectes de l'informe revelen que Montserrat Bayà havia rebut una seriosa censura de la junta directiva del 1998, que havia acordat en una reunió celebrada a Palma, al domicili particular de l'encara vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, el seu acomiadament definitiu com a coordinadora de l'AELC. En aquell moment, la junta havia decidit per unanimitat --tret del vot negatiu de Carles Duarte i l'absència de Guillem-Jordi Graells-- acomiadar Montserrat Bayà de l'AELC, a causa dels fets que s'havien produït, i retornar al seu lloc de secretària general, Carme Arenas, que havia estat assetjada moralment en diverses juntes directives per l'aleshores vicepresident del Principat, Guillem-Jordi Graells, actualment membre de la Comissió Consultiva.

Telefonades als socis incitant al cessament del secretari general

L'informe revela així mateix en una extensa cronologia, desconeguda fins ara, a pesar del ressò que va tenir en el seu moment en els mitjans de comunicació, de com es va produir el procés de cessament del secretari general, Andreu Sotorra, l'octubre del 2001. La coordinadora Montserrat Bayà hi surt novament com a instigadora directa aquesta vegada en complicitat amb el president Jaume Pérez. El mètode de Montserrat Bayà, en tots els casos, és el de defensar la seva posició de coordinadora a l'AELC a través del privilegi que li atorga un dels articles dels Estatuts (antic article 27) que, en l'última revisió ha estat retocat, però no anul.lat, i que va implantar el 1990, en el redactat estatutari, l'aleshores secretari, Guillem-Jordi Graells per "blindar" la presència de Bayà a l'AELC. Segons l'informe, Montserrat Bayà entre setembre i octubre del 2001 va fer telefonades a associats de l'AELC incitant-los a votar a favor del cessament del secretari general, Andreu Sotorra. En aquestes telefonades, la coordinadora de l'AELC va utilitzar la difamació, la falsedat i acusacions de caràcter personal contra el secretari, similars a les que havia prodigat abans contra els anteriors secretaris generals, Vicenç Llorca i Carme Arenas. La coordinadora Montserrat Bayà va obtenir el favor de l'actual president, el valencià Jaume Pérez, desvinculat físicament i estratègicament del Principat, a canvi de garantir-li "com fos" el reforç del seu paper a la Junta durant els vuit anys que li permetien els Estatuts, com així ha estat en la reelecció del 2003. L'informe indica que Jaume Pérez percep també nombroses dietes de l'AELC, contravenint la Llei d'Associacions, i que, malgrat la seva justificació "legal", no obeeixen a la realitat de les gestions que en tot cas realitza. L'informe revela en aquest sentit que Jaume Pérez va ser proposat president de l'AELC el 1999 per la mateixa Montserrat Bayà --en una telefonada d'urgència--, dins d'una junta muntada per ella mateixa les últimes 24 hores de termini, en un moment d'emergència quan l'actual vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, amb el suport de la restituïda secretària general, Carme Arenas, es presentava a la reelecció del 1999, com a presidenta (ja exercia de presidenta en funcions) sota la condició presa i acordada per la junta a Palma d'acomiadar definitivament Montserrat Bayà del seu càrrec.

Una coordinadora acusada d'abús de poder

En aquell moment, Bayà va ser acusada per la junta directiva d'abús de poder, de fer prevaler el seu càrrec per damunt del de la presidenta i la secretària, i fins i tot de no mantenir la suficient transparència en la gestió administrativa de l'AELC. Aleshores, el vicepresident del Principat, Guillem-Jordi Graells, havia defensat Montserrat Bayà i havia justificat l'assetjament al qual ell mateix havia sotmès Carme Arenas dient que "era una secretària general que no havia complert amb el seus objectius i que, sobretot, s'havia volgut posar al lloc de Montserrat Bayà, criticant i retocant la seva feina de coordinadora". De fet, la secretària general hauria actuat tal com li permetien de fer els Estatuts, que li atorguen la direcció de la Secretaria Tècnica.

Un contracte laboral de coordinadora poc clar

Actualment, la coordinadora Montserrat Bayà és contractada laboralment a jornada completa --amb una nòmina actualitzada i valorada a l'alça--, però la seva presència a les oficines de l'AELC només es materialitza durant unes hores al dia, amb el consentiment de l'actual president, Jaume Pérez, i el de l'actual secretària general, Lluïsa Julià, i el de l'actual tresorer, Joan-Josep Isern, principals responsables de la gestió de l'AELC. Montserrat Bayà també ha rebut en diverses ocasions, per part de membres de junta, diu el mateix informe, advertències pel fet de combinar la seva feina de disponibilitat total a l'AELC amb la d'agent literària --en algun cas d'autors que són membres de junta i que participen sovint en activitats de l'AELC--. Aquesta doble activitat, sovint l'exerceix des de les mateixes dependències de l'AELC, un punt que constaten alguns testimonis editorials. L'informe, al qual ha tingut accés la Plataforma, ha estat elaborat amb l'aportació recollida de diversos testimonis de l'època que s'hi relata, tant d'autors socis com altres col.laboradors vinculats a l'AELC. Els seus redactors el faran públic oportunament i el posaran a disposició dels associats i les associades de l'AELC.

Dificultats per tancar la Declaracio Impost Societats

Dificultats i discrepàncies internes a l'hora de tancar la declaració de l'Impost de Societats que cal fer per primera vegada en no estar-ne l'AELC exempta perquè supera els 100.000 euros d'ingressos anuals

La nova normativa de l'Impost de Societats, que obliga per primera vegada les associacions sense ànim de lucre a presentar abans del 25 de juliol la Declaració corresponent, ha obert un seguit de dificultats en el si de la tresoreria i d'una part de la junta de l'AELC i l'administració. La situació financera de l'AELC, amb nombrosos pagaments que no es regeixen per la legalitat establerta, sobretot pel que fa a col.laboracions d'alguns membres de junta, cada vegada més nombroses, així com la duplicitat que es crea amb la presentació de justificants de despeses a la Generalitat de Catalunya, per una banda, i a Cedro, per l'altra, institucions que van fer l'any passat dues exhaustives auditories a l'AELC, fa que la Declaració de l'Impost de Societats hagi de tenir relació a tres bandes, sense gaires variacions, cosa que fa que algunes justificacions que es presenten a les institucions públiques i Cedro no es puguin presentar a la Declaració de l'Impost de Societats. El fet que la nova normativa obliga a comprometre l'associació a declarar el superàvit que tingui durant l'exercici i a destinar a unes activitats determinades aquest superàvit durant els pròxims quatre anys anys, crea també une dificultat en la gestió estratègica i financera actual de l'AELC que s'ha traduït en els últims dies en una tensió interna entre tresoreria i la persona responsable de l'administració, a més de l'assessor fiscal. L'àrea de l'administració, que ja s'havia resolt, modernitzat i regularitzat amb bons resultats i amb una gestió transparent amb l'anterior equip de junta, es va trencar a partir de la crisi de la tardor del 2001, amb la presentació d'uns estats de comptes poc clars. Amb la nova normativa oficial de l'Impost de Societats, la situació ha arribat al límit amb les conseqüències d'una evident nova mala administració de la junta actual, que té, com a reflex més clar, la falta d'informació als associats que són, en definitiva, l'òrgan màxim responsable de la gestió econòmica de qualsevol associació.