Ulls clucs davant l'escandol tupinada de Proa en el Premi Pin i Soler

Es fan els ulls clucs davant l'escàndol de la tupinada d'Edicions Proa en el premi de narrativa Pin i Soler i l'obra guanyadora

Davant l'escàndol provocat amb la tupinada d'Edicions Proa en el premi de narrativa Pin i Soler i l'obra guanyadora, la junta directiva defuig, com és la línia de la junta actual, de sortir en defensa de l'escriptor afectat, Jaume Cabré --malgrat la seva involuntària corresponsabilitat en l'afer--. El silenci de l'AELC contribueix a permetre accions com les que l'editor de Proa i Enciclopèdia Catalana, Isidor Cònsul, han fet amb els Premis Literaris de Tarragona, cosa que crea seriosos dubtes sobre la pràctica d'aquests mètodes en altres certàmens amb mitjans i recursos públics en els quals Proa --o altres editorials catalanes-- prenen part. El silenci de la junta actual evidencia una vegada més la connivència establerta entre els membres de junta i alguns editors. Es dóna la coincidència que l'escriptor Jaume Cabré, tacat per la polèmica, ha estat distingit aquest any per l'AELC amb el Premi dels Escriptors Catalans per la seva trajectòria, i que un dels actes de presentació de l'esmentat premi va tenir lloc a la seu d'Enciclopèdia Catalana, amb una activa participació del mateix editor que ara ha promogut aquest escàndol literari. El silenci davant d'afers com aquests posa damunt la taula la falta de paper crític i la negligència de defensor de la professionalitat i dels drets dels autors que lamentablement no exerceix actualment la junta en el conjunt de les lletres catalanes. La Plataforma ha fet pública l'exigència a la junta directiva que es plantegi la immediata inhabilitació --d'acord amb els estatuts-- de l'editor Isidor Cònsul, que també és membre de l'AELC, per la seva actitud deshonesta i interessada com a membre del jurat del premi Pin i Soler.

S'elimina el Memorial Jaume Fuster de gènere

Tot i que la junta no ho ha fet públic d'una manera evident, continuant amb la línia de destrossa de la feina iniciada en els últims anys, la més recent ha estat l'anul.lació, per al 2004, del Memorial Jaume Fuster. Aquest guardó, convocat conjuntament amb l'Ajuntament de Mataró, havia distingit aquells escriptors que haguessin destacat en literatura de "gènere". Entre els primers guardonats, hi havia hagut: Víctor Mora, Joaquim Carbó i Andreu Martín. Vist amb reticències per part de molts membres de Junta, a la segona convocatòria es va intentar ja anul.lar-lo, intent que es va repetir en la tercera. Finalment, sense manifestar-ho obertament, la junta ha anunciat que el 2004 mantindrà el premi "Jaume Fuster dels Escriptors Catalans", una fusió del Memorial Jaume Fuster i el Premi dels Escriptors Catalans. A la clausura de seccions sense anunciar-ho als interessats, cal afegir ara l'eliminació d'aquest guardó, l'únic del país que intentava distingir aquells autors que mantenien una de les línies que havia impulsat Jaume Fuster. El premi es va fundar amb permís de la seva vídua i amb l'impuls de l'Ajuntament de Mataró, dos compromisos que, com tants altres, la junta actual situa en via morta.

Els premis Cavall Verd... amb «Mingo Revulgo» i «La beateta»

Tot just havíem acabat de parlar en aquesta pàgina de la polèmica dels Premis Ciutat de Palma, que un membre de la Plataforma ens alerta del que els espera el 2004 als Premis Cavall Verd, que és, entre altres coses, l'única activitat que fa l'àmbit territorial de les Illes. Vet aquí que aquests premis, anunciats fa uns mesos com a "motor expansiu i anticentralista" de les Illes, tornen al centre, a Mallorca, però a Algaida. S'hi homenatjarà Pere Capellà, en el cinquantè aniversari de la seva mort. S'espera, doncs, que sigui una nit de gran prestigi literari, potser per compensar el boicot als Premis de Palma i la nit de glamour que els PP's han anunciat. Pere Capellà va ser conegut com a «Mingo Revulgo», i va ser dramaturg, poeta i glosador. Per situar els seguidors dels comunicats de la Plataforma, només direm que Pere Capellà és autor d'obres de teatre com 'L'Amo de Son Magraner', 'Val més un dit en es front' o 'Sa beateta'. L'AELC, doncs, enceta una etapa de glòria sense precedents, gràcies a la situació de resistència que els premis Ciutat de Palma l'han retornat.

Tots als Premis de Palma!

Des de diferents membres de l'AELC, alguns de junta, s'ha intentat fer arribar la consigna que els escriptors catalans no participin en la convocatòria del 2003 dels Premis Ciutat de Palma, arran de la intenció de convocar dos premis més, independents, en castellà. Tot i que el comunicat oficial de la junta de l'AELC no ho especifica, nombroses declaracions de la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens, en els mitjans de comunicació illencs, llençaven aquesta consigna, que va ser també llençada pel poeta Ponç Pons, vicepresident del Centre Català del PEN a les Illes. El més curiós és que, mentre es llençava la consigna de boicot, el mateix Ponç Pons guanyava a València el premi de poesia Alfons el Magnànim, una convocatòria de la Diputació valenciana que té també dues convocatòries, una en català i l'altra en castellà. La contradicció davant d'aquesta polèmica de la junta de l'AELC és prou manifesta. La mateixa AELC participa com a convocant en el premi Lazarillo, de l'OEPLI, a través del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, que es convoca en les quatre llengües. I no cal dir que tant al Principat com al País Valencià són moltes les convocatòries de premis que mantenen guardons en castellà i en català, com per exemple els Premis Ciutat de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona, o el premi Laureà Mela del grup Cecassa, guanyat per autors com Miquel Martí i Pol o Màrius Sampere. La Plataforma creu que la junta de l'AELC ha errat el camí en aquest afer. El boicot als premis en català dels Ciutat de Palma no farà res més sinó donar la raó als convocants perquè enforteixin els premis en castellà. L'única manera de demostrar, com diuen, que els premis Ciutat de Palma tenen un prestigi i un ressò més allà de les Illes --un aspecte que en les últimes convocatòries no s'ha aconseguit-- és reforçant la seva participació i potenciant la seva edició, cosa que en els últims anys, alguns dels mateixos autors que ara els defensen a tort i a dret, abans els havien intentat enfonsar acusant els grups editorials del Principat que els publicaven de manipuladors de les obres guanyadores. Fruit d'aquesta acusació, el premi de Novel.la Ciutat de Palma es publicava fins ara a l'Editorial Moll, amb evidents dificultats de distribució per la qual molts autors no volen passar.