Els escriptors catalans, gairebé sense representació dins dels òrgans de govern de la Institució de les Lletres Catalanes
La desídia de l'actual junta de l'AELC ha portat a extrems tan greus com els de perdre gairebé tota la representativitat dins de la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes. Així, aquest organisme, creat en el seu dia com a entitat autònoma del Parlament de Catalunya, es troba, més que en cap altra època, a les mans de persones que tenen també càrrecs dins de l'administració. Els escriptors catalans i independents de l'administració del Principat han estat eliminats lentament de la representació. L'AELC hi manté dos autors valencians en lloc seu, que, tot i ser membres de l'AELC, excusen sovint, per raons òbvies, segons ha sabut la Plataforma, la seva presència a les diferents sessions mensuals de la junta de govern. Només s'hi manté, en representació de l'AELC, l'actual secretària de junta, però que coincideix que és, a la vegada, col.laboradora interna de la mateixa Institució de les Lletres Catalanes. La veu, doncs, de la reivindicació professional i dels interessos del col.lectiu dels escriptors del Principat (uns 700 associats de l'AELC i uns altres 700 no associats) queda en el buit més esparverador i trenca amb el que hauria hagut de ser des de la seva creació, la Institució de les Lletres Catalanes, una mena de segona casa dels escriptors catalans.
09 de març 2004
04 de març 2004
Nomes un 4% socis vota el Premi dels Escriptors Catalans
Només un 4% escàs d'associats emet el seu vot per escollir el guanyador del Premi dels Escriptors Catalans i s'aixequen veus sobre el favoritisme en els premis Cavall Verd i els de la Crítica dels Escriptors Valencians de l'AELC
La distinció del Premi dels Escriptors Catalans ha rebut recentment diferents batzegades. Primer, la de veure modificat el seu nom amb el de "Jaume Fuster dels Escriptors Catalans", després que la junta actual hagi eliminat el Premi Jaume Fuster de gènere i que hagi desnonat així una col.laboració iniciada per l'anterior equip amb l'Ajuntament de Mataró. A més, per primera vegada, després de la polèmica amb la junta territorial de les Illes, el premi no s'havia d'atorgar dins de la nit dels Premis Cavall Verd, cosa que finalment s'ha improvisat per salvar la seva defunció. El fet que els trenta vots escassos donen una diversitat enorme de candidats al Premi dels Escriptors Catalans, posa la junta en una posició difícil que fa que hagués ajornat el veredicte del Premi dels Escriptors Catalans per desacord entre els membres que la integren. Fins i tot algun membre de junta ha proposat que potser s'hauria de deixar de donar. A última hora, davant la falta de consens, en una postura de poca ètica i de favoritisme, el premi s'ha donat a Maria Antònia Oliver, viuda del mateix autor amb què s'havia modificat el nom del premi. Només un parell o tres de vots havien optat per Oliver. La concessió del premi no només fa mal a la pròpia autora sinó que ratlla els límits de la poca ètica per part de la junta, última responsable del guardó i de qui s'atorga. La discòrdia sobre la política de premis de l'AELC no ve sola. Aquesta edició dels Cavall Verd ha estat vista també com a una de les més tendencioses. El premi de Poesia atorgat a Ponç Pons és editat per Bromera arran d'un premi amb convocatòria bilingüe del País Valencià --situació delicada en aquests moments a les illes pel que fa al bilingüisme dels premis Ciutat de Palma--, i a ningú no se li escapa que hi ha hagut un bon nombre de llibres de poesia en català publicats l'any passat que hi podien competir. Però tot i així, es dóna també una menció per traducció poètica a la valenciana Maria Beneyto, en una altra publicació de Bromera. Cal tenir en compte que el jurat dels premis Cavall Verd és format, entre altres, pel valencià Jaume Pérez, i la valenciana, Teresa Pasqual. Malgrat aquesta menció de consolació pel llibre de Beneyto, els premis particulars dels Escriptors Valencians, dits de la Crítica, no han distingit aquest llibre de Beneyto i han preferit un altre poemari, de Josep Elies Adell, lògicament de Bromera, i un altre de l'exmembre de junta, Xulio Ricardo Trigo, no cal dir-ho, de Bromera. També cal fer notar que el premi de narrativa dels valencians distingeixen un exmembre de la junta territorial del País Valencià, Toni Cucarella, aquest amb un llibre de 3i4, i deixen sense distinció, entre altres, tres llibres de prou ressò com els de Joan-Francesc Mira, Ferran Torrent i Josep Piera. Davant d'aquest panorama, no és estrany que algunes veus ja s'hagin sentit sobre el favoritisme que respiren els premis de l'AELC i la seva poca credibilitat, quan en realitat haurien de ser l'anticipació de les millors aportacions literàries de l'any, des d'un punt al màxim d'objectiu i sense amiguismes.
La distinció del Premi dels Escriptors Catalans ha rebut recentment diferents batzegades. Primer, la de veure modificat el seu nom amb el de "Jaume Fuster dels Escriptors Catalans", després que la junta actual hagi eliminat el Premi Jaume Fuster de gènere i que hagi desnonat així una col.laboració iniciada per l'anterior equip amb l'Ajuntament de Mataró. A més, per primera vegada, després de la polèmica amb la junta territorial de les Illes, el premi no s'havia d'atorgar dins de la nit dels Premis Cavall Verd, cosa que finalment s'ha improvisat per salvar la seva defunció. El fet que els trenta vots escassos donen una diversitat enorme de candidats al Premi dels Escriptors Catalans, posa la junta en una posició difícil que fa que hagués ajornat el veredicte del Premi dels Escriptors Catalans per desacord entre els membres que la integren. Fins i tot algun membre de junta ha proposat que potser s'hauria de deixar de donar. A última hora, davant la falta de consens, en una postura de poca ètica i de favoritisme, el premi s'ha donat a Maria Antònia Oliver, viuda del mateix autor amb què s'havia modificat el nom del premi. Només un parell o tres de vots havien optat per Oliver. La concessió del premi no només fa mal a la pròpia autora sinó que ratlla els límits de la poca ètica per part de la junta, última responsable del guardó i de qui s'atorga. La discòrdia sobre la política de premis de l'AELC no ve sola. Aquesta edició dels Cavall Verd ha estat vista també com a una de les més tendencioses. El premi de Poesia atorgat a Ponç Pons és editat per Bromera arran d'un premi amb convocatòria bilingüe del País Valencià --situació delicada en aquests moments a les illes pel que fa al bilingüisme dels premis Ciutat de Palma--, i a ningú no se li escapa que hi ha hagut un bon nombre de llibres de poesia en català publicats l'any passat que hi podien competir. Però tot i així, es dóna també una menció per traducció poètica a la valenciana Maria Beneyto, en una altra publicació de Bromera. Cal tenir en compte que el jurat dels premis Cavall Verd és format, entre altres, pel valencià Jaume Pérez, i la valenciana, Teresa Pasqual. Malgrat aquesta menció de consolació pel llibre de Beneyto, els premis particulars dels Escriptors Valencians, dits de la Crítica, no han distingit aquest llibre de Beneyto i han preferit un altre poemari, de Josep Elies Adell, lògicament de Bromera, i un altre de l'exmembre de junta, Xulio Ricardo Trigo, no cal dir-ho, de Bromera. També cal fer notar que el premi de narrativa dels valencians distingeixen un exmembre de la junta territorial del País Valencià, Toni Cucarella, aquest amb un llibre de 3i4, i deixen sense distinció, entre altres, tres llibres de prou ressò com els de Joan-Francesc Mira, Ferran Torrent i Josep Piera. Davant d'aquest panorama, no és estrany que algunes veus ja s'hagin sentit sobre el favoritisme que respiren els premis de l'AELC i la seva poca credibilitat, quan en realitat haurien de ser l'anticipació de les millors aportacions literàries de l'any, des d'un punt al màxim d'objectiu i sense amiguismes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)