Un congres de literatura infantil i juvenil sense professionals del sector

Un congrés de literatura infantil i juvenil sense professionals del sector, amb una reculada trenta anys enrere i sense intercanvi internacional

La junta actual ha segrestat pràcticament algunes de les iniciatives innovadores que s'havien dut a terme en els últims anys per l'anterior equip. Així, l'organització d'un congrés de literatura infantil i juvenil catalana a València, que s'ha autoidentificat com a III edició, ha ignorat que aquest organisme no és un acte aïllat en la programació de l'AELC sinó una organització permanent que té un president d'honor, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Vallverdú, a qui ningú no ha comunicat la seva substitució en el càrrec. L'organització d'aquest pretès III Congrés ni tan sols ha tingut la gentilesa de fer saber al seu president d'honor la intenció de celebrar-lo sinó que el seu nom i càrrec honorífic han desaparegut del programa. D'altra banda, el congrés, que s'ha fet a la Universitat de València, ha estat una activitat pensada per a alumnes d'Universitat (en dies feiners i amb crèdits d'assistència) però en cap moment per reunir els professionals dels diversos àmbits del sector. ¿S'entendria un congrés de metges sense metges i amb pacients? Doncs, aquí s'ha fet un congrés d'escriptors, sense escriptors, i amb lectors. Els dos congressos anteriors, el de la Seu d'Urgell (1997) i el de Vilafranca del Penedès (2001) van reunir escriptors, bibliotecaris, editors, il.lustradors, guionistes, animadors de lectura, entre altres sectors, amb una assistència rècord en la història de l'AELC. L'actual trobada a València ha estat anunciada tard i malament, ha arribat exclusivament als autors membres de l'AELC, i no s'ha tingut en compte que l'assistència a un congrés requereix unes condicions de servei als assistents. En aquest cas, l'allotjament no ha estat en cap moment gestionat per l'organització, i s'han donat simplement les llistes de mitja dotzena d'hotels. El preu mitjà d'aquests hotels era de 130 € a 110 € per a habitacions dobles, i de 110 € a 90 € per a individuals. Una setmana abans del congrés, algun dels hotels no tenia places. Un petit càlcul d'allotjament i àpats, més viatge, podia sortir per als quatre dies del congrés en uns 600 € per persona, o 1.200 € si viatjava acompanyat. Aquesta mala política de servei als autors, i sobretot als associats, ha trencat l'opció d'anteriors congressos de literatura infantil i juvenil que van oferir uns serveis als assistents de preus mòdics. L'AELC té i percep unes dotacions de les institucions i de CEDRO per fomentar aquests serveis als autors, no per autoservir-se'n. L'altre punt negatiu del congrés ha estat la seva reculada trenta anys enrere. I no només per l'exposició sobre en Patufet, facilitada per la Institució de les Lletres Catalanes, sinó per la seva identificació amb el personatge, cosa que ha donat un to estovat i carrincló al congrés. Però el més greu és que l'AELC ha amagat algunes de les fallades més sonades, com per exemple la no presència de l'assagista italià, Roberto Cotreneo, que havia de parlar de 'La literatura per a infants en temps de guerra' i que va anul.lar a última hora la seva assistència al congrés, a causa de la descoordinació entre els organitzadors i ell mateix. En aquest cas, l'AELC no ha informat d'aquesta absència i, en canvi, ha improvisat la presència en el seu lloc, de Josep Albanell, casualment, amb la mateixa xerrada, sobre 'Escriure a Lil.liput', que aquella mateixa setmana, dissabte, Albanell tenia encarregada per l'Editorial Barcanova i va fer a l'Hotel Havana de Barcelona en una trobada amb docents i personal de l'editorial i el grup Anaya. La poca seriositat tant en la substitució de Cotreneo com en l'obertura amb un discurs no original per al congrés mostra la migradesa d'ambició de l'organització, que no ha fet un pas endavant en relació als dos anteriors, sinó ben al revés, un pas enrere. ¿I, si no, què explica tres ponències per simplement presentar tres organismes prou coneguts a hores d'ara com la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i la Fundació Bromera? ¿Tornem a les beceroles? ¿L'obsessió del foment de la lectura, esmentat en la presentació del congrés, és el problema que tenen els professionals del sector? El congrés, en lloc d'entrar en temes que preocupen de debò el sector, s'ha limitat a fer ballmanetes amb una sessió de contacontes i amb una visita, presumptament prevista, i guiada, al Museu de les Ciències de València, és a dir, com una excursió escolar. Tampoc no s'entén que el mateix any que València ha fet aquesta mena de congrés, s'hagin fet unes jornades, també al País Valencià, uns mesos abans, en les quals participava l'AELC i, a la vegada, unes jornades a Eivissa sobre la mateixa temàtica en què l'AELC col.laborava. ¿On és la unitat dels escriptors en llengua catalana en qüestions primordials? ¿És més interessant fer volar coloms i posar-se les orelleres per no veure res i parlar per enèsima vegada de la novel.la didàctica de Jules Verne, de la irrealitat de la realitat del conte, del cristall de la sabateta que va perdre la Ventafocs, dels xoquins de Xarhazad i la lectura de conjurs i encantaments..., de si cal llegir poesia, o d'aquí negre sobre blanc? Ni que ho sembli, tot són títols d'intervencions dels convidats per l'AELC a participar en el congrés. Ensopits, però amb dret a crèdits, per als alumnes de la Universitat de València, però inútils i, sobretot, gens atractius, per a professionals del sector. La Plataforma lamenta que l'actual junta mantingui una actitud autista en l'organització d'activitats i que menystingui, ignori i fins i tot veti la participació d'autors que tenen un paper rellevant en les matèries que es volen tractar. Tenint en compte que una organització com la del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil té el suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes i de CEDRO, la Plataforma comunicarà a aquestes institucions el malestar en el sector per permetre aquesta mena d'activitats sense un rigor extrem ni l'obertura que exigeixen pel seu abast.

L'activitat Paraula Amiga ignora traductors teatrals actuals

Les taules rodones, presentades com a Paraula Amiga, tot i tractar de les literatures russa i catalana, ignoren alegrement l'Any Txèkhov i els principals traductors teatrals actuals del rus al català

Aquesta és una de les activitats de l'AELC al Principat i que, a causa del poc ressò que té, s'han fet aquest any fins i tot en dos vesprés de dies feiners, cosa que encara impedeix més la disponibilitat dels que poguessin estar-hi interessats. L'activitat de Paraula Amiga ha anat perdent el seu sentit i només l'encaparrament d'alguns dels membres de junta actual fa que es mantingui amb penes i fàtics i per simple rutina. Dedicada en aquesta ocasió a les literatures russa i catalana, la junta de l'AELC ha ignorat alegrement la commemoració de l'Any Txèkhov i també alguns dels traductors catalans, malgrat que són membres de l'AELC, que en els últims anys s'han dedicat a la traducció del teatre rus, com per exemple Feliu Formosa, actualment amb una destacada traducció de l'obra 'L'oncle Vània', al Teatre Lliure. També el traductor Joan Casas ha estat un altre dels que ha treballat en aquest àmbit. És gairebé inconcebible que la poca previsió de la junta de l'AELC desemboqui en una programació per sortir del pas i per complir la papereta de cara a les institucions que subvencionen l'AELC. Les dues sessions de Paraula Amiga semblen haver estat més aviat pensades com a complement d'un curs de facultat de traducció recordem que les Jornades de Traducció que es fan cada any a Vilanova i la Geltrú ja es mouen amb índexs baixíssims de participació des del 2001 cap aquí, i aleshores hauria correspost que s'hagués organitzat des d'una universitat que no pas des de l'òptica oberta, reivindicativa i plural que l'AELC hauria de tenir a l'hora de plantejar-se activitats d'aquesta mena. No cal dir que la tardana i mala promoció que es fa de les activitats de l'AELC i el poc interès que, lamentablement, genera allò que fa, no atrau ni els membres de l'AELC més fidels, cosa que fa que sessions que es bategen pomposament com a Paraula Amiga queden en una amistat molt reduïda, que es fa sospitosa, de tan amiga i "agermanada", com la qualifica algú de la colla de fet no agermana autors perquè aquesta russa-catalana s'ha convertit en una lectura del catàleg d'obres traduïdes des d'un i l'altre costat, i que s'encrostona en un cercle tancat sense cap incidència en el conjunt dels associats. Paraula Amiga té un pressupost considerable per viatges, conferències i hotels, que l'AELC carrega al pressupost general de la dotació que hauria de destinar anualment als escriptors als quals es deu i a serveis directes d'assessorament, atenció i professionalització. D'aquesta negligència, però, n'és tan culpable la junta actual com les institucions que subvencionen propostes com Paraula Amiga amb els ulls clucs, sense analitzar l'autèntic interès del projecte. Com sempre, l'AELC dirà en alguna de les seves escasses comunicacions que ha estat "profitosa i participativa", però no dirà per a qui.

Un altre Galeuzka en la «clandestinitat»

Aquesta vegada ha estat a Orense, però els associats de l'AELC ni tan sols han sabut que es feia el XXI Galeuzka, i no han estat ni convidats a participar-hi. Les edicions del Galeuzka s'han convertit cada vegada més en un acte tancat en ell mateix i sense cap mena de repercussió. Les clòniques conclusions anuals, carregades de promeses i de projectes insípids, que mai no es compleixen, són un trist reflex de la inoperància de les juntes de les associacions d'escriptors gallega, basca i catalana, encarcarades en les seves respectives cadires des de fa anys, incapaces de crear un nexe d'unió que enforteixi de veritat els lligams entre aquestes tres literatures de l'Estat espanyol, ofegades per la pressió mediàtica i la força dels mitjans de la literatura castellana. Aquest any, l'AELC hi ha enviat de representants: Isidre Grau, Joan Agut i Jaume Pérez, per cert, aquest últim, president de l'AELC, el mateix cap de setmana, present a València, en els Premis Octubre, i a Orense, en el Galeuzka, perquè, pel que es veu, l'AELC no té ningú més que la pugui representar entre els 900 associats. A banda d'aquests tres membres amb representació "oficial", però, l'AELC envia i costeja l'anada al Galeuzka altres membres, principalment de junta, dels quals no se'n sap res ni tampoc què hi fan i que passen per damunt de donar cap informació al conjunt dels associats.

L'AELC participata en la xarlotada del'homenatge a l'expresident Pujol

La junta actual participa en la «xarlotada» en què es va convertir l'homenatge a l'expresident Jordi Pujol feta dins els Premis Octubre de València

La junta actual de l'AELC ha participat en els Premis Octubre amb diverses taules rodones, però també en el sopar dels Premis Octubre i, en conseqüència, en la "xarlotada" en què es va convertir aquest acte. L'AELC havia enviat a tots els associats la promoció per assistir als diversos actes dels Premis Octubre, inclòs l'esmentat sopar, a uns preus especials, cosa que vol dir que una part del pressupost general de l'AELC es perd en festes que no tenen res a veure amb els principis de defensa i representació dels autors que hauria de tenir l'associació d'escriptors. Aquest fet, que es produeix des de fa tres edicions, amb la connivència entre Eliseu Climent, ànima dels Premis Octubre, i Jaume Pérez, president actual de l'AELC, ha arribat aquest any a l'extrem que l'associació s'ha vist involucrada en l'homenatge a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol homenatge que no es va anunciar en el tríptic de promoció als associats i que, en mans, sobretot, de l'actor Joel Joan, es va convertir en una autèntica riota amb l'escena de la posada de la capa anomenada "independenman" (homòloga de Superman) la història fosca d'aquest país recorda la imatge de l'estafador espanyol Ruiz Mateos, cap gros de l'Abella, disfressat també amb la capa de Superman, mal record que porta al súmmum del mal gust i de la decadència a la qual han arribat segons quines festes literàries i en la qual hi ha barrejat l'AELC. La Plataforma demana a l'actual Junta que vetlli per la imatge que està donant del col.lectiu i que vetlli també per les seves actituds públiques, cada vegada més de bracet amb una determinada política partidista (tant política com professional fent el joc en alguns casos als editors) que trenca el principi independent i rigorós que hauria de distingir l'ens que representa els associats. Mentre ara, l'AELC ha participat en aquest homenatge merescut, però almenys s'hagués fet amb un mínim de respecte a Jordi Pujol, cal recordar que aquest mateix any, el president de l'AELC, Jaume Pérez, va enviar a tots els associats una carta demanant la seva signatura en un manifest contra unes "declaracions" del govern català d'esquerres, mai explicades ni justificades, que van provocar nombroses discrepàncies i queixes de sectors d'associats que es van negar a signar-lo.