Discurs victimista i esquifit de l'AELC davant Comissio Cultura del Parlament

Paper de conveniència i discurs victimista i esquifit de l'AELC davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya

La junta de l'AELC té la feblesa de perdre totes les oportunitats de situar el paper dels escriptors catalans en el seu lloc en el moment més oportú. Davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, la intervenció dels representants de l'AELC, principalment la de la secretària, Lluïsa Julià, que es va limitar a repetir algunes reivindicacions de capçalera totalment desfassades i a presentar el col.lectiu dels escriptors sota una visió victimista, empobrida i esquifida, formulant queixes de tan poc gruix i tan poc realisme com l'escassa presència dels escriptors catalans en l'encontre Kosmopolis del CCCB o la ja agònica queixa de la presència dels escriptors catalans d'expressió castellana a la Fira de Frankfurt. Per cert, ¿on era el president de l'AELC traient la cara en un acte d'aquesta mena, quan tant va córrer a promoure en el seu dia un manifest contra el govern català del tripartit? L'oportunitat perduda de presentar davant la cambra catalana un feix de propostes, projectes i objectius a portar a terme i vehicular a través dels organismes institucionals més convenients allò que més convé a les lletres catalanes i els seus protagonistes és de les efemèrides que passen a la història no només per la foto, que sembla que sigui el que persegueixen els membres de la junta actual, sinó per la trista solidesa del contingut del seu projecte associatiu, tan nul com ho demostren les renúncies constants d'activitats de l'AELC, la poca visibilitat de la seva acció i l'opacitat, cada vegada més evident, pel que fa a una comunicació oberta no només amb els associats sinó amb la societat que hauria de mirar l'AELC com un dels principals puntals de la cultura catalana del segle XXI.