Un cúmul de greus errades en el llibret que recull les crítiques de les obres premiades el 2006 i editat per l'AELC fa impossible la seva lectura coherent i deixa en ridícul els autors que signen els articles
El Quadern Divulgatiu número 30, col.lecció de l'AELC, dedicat als Premis de la Crítica de l'AELC del 2006, amb el patrocini de CEDRO i de la Institució de les Lletres Catalanes, conté un cúmul d'errades de compaginació que fan impossible la seva lectura i comprensió. La Junta de l'AELC ha tramès aquesta publicació —un miler d'exemplars— a tots els associats, tal com és habitual, sense cap nota de rectificació i, per tant, sense ni tan sols haver-se adonat de les greus incomprensions que s'hi detecten a gairebé cada canvi de pàgina, és a dir, un centenar llarg de pàgines. El pitjor del cas és que qui queda com un mec és cadascun dels crítics que signen els articles reproduïts i que, per a un lector atent, fa la impressió que o bé estan de broma o bé els és igual dir una cosa com l'altra. Aquesta nova flagrant irresponsabilitat i poc rigor de la junta actual de l'AELC demostra de quina manera es dilapiden els recursos econòmics que es reben d'institucions com CEDRO o la Institució de les Lletres Catalanes, i posen en evidència l'alegria amb què aquestes aportacions econòmiques són cedides a mans inadequades per portar a terme una feina seriosa com la que hauria de caracteritzar l'AELC. El cost de cada Quadern Divulgatiu més la tramesa per missatgeria o correu al miler d'associats s'acosta, si no el sobrepassa en alguns casos, segons el gruix, els 6.000 €, una quantitat totalment perduda que hauria pogut ser invertida, en canvi, en un autèntica atenció als escriptors, que és el que exigeixen les condicions de les dotacions que atorguen les institucions CEDRO i Institució de les Lletres Catalanes, en aquest cas, també coresponsables del monumental nyap d'aquesta edició. Només a tall d'exemple, vegeu alguna de les incomprensibles lectures de canvi de pàgina: «...la general alineació de l'individu davant l'estolidesa monstruosa del comú, no havien fet [salt de pàgina] màtics anys del segon imperi a França.» (Pàg. 27-28). «I això que l'exhibició acrobàtica de què [salt pàgina] En efecte no només actua com a notari atent...» (pàg. 65-66). «Ajuda i a la vegada torba com provar la per- [salt pàgina] tinguem temps per un instant de self-indulgence, perquè a la Lentitud del mar no hi cap...» (pàg. 76-77). I així, es pot continuar fins a un centenar de salts de pàgines. El llibre té un pròleg del president de l'AELC, Jaume Pérez, en el qual diu que «vol ser un petit homenatge a les obres que al llarg de l'any han estat mereixedores dels diversos premis literaris que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana...». Un homenatge rodó, doncs, ple d'enigmes i endevinalles, que marquen un lamentable colofó d'errades que la junta presidida des de fa vuit anys per Jaume Pérez ha comès sense cap rubor ni vergonya aliena.
15 de desembre 2006
15 de novembre 2006
El questionari sobre la professio d'escriure neix mort abans de recollir les dades
El qüestionari sobre la professió d'escriure en català neix mort abans que es tanqui la recollida de les dades
L'actual situació financera de l'AELC —unes partides extraordinàries concedides per Cedro que l'obliguen a "inventar-se" despeses desmesurades i precipitades com l'edició dels onze DVD's sobre autors per 150.000 € l'any passat o l'actual qüestionari presentat com a "estudi" sobre la professió d'escriure, neix mort abans que es tanqui la recollida de les dades. L'estudi, d'una ingenuïtat incomprensible, malgrat que l'ha assessorat el Departament de Sociologia i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, no ha tingut una bona acollida per part de la majoria d'associats de l'AELC que l'han rebut, molts dels quals han decidit que no el respondran, malgrat el seu anonimat. Editat en una mena de "quadern d'estiu per a alumnes de recuperació", els diferents apartats, tot i que els responguessin tots els associats, no acabarien de donar un perfil real del col.lectiu d'escriptors actuals. En primer lloc és més que discutible el caràcter de "professió d'escriure" amb què ha estat batejat. I en segon lloc, el seu caràcter anònim fa que el resultat, no només per minoritari, serà fals. Per exemple: suposant que el respongui un Premi Planeta, la mitjana d'ingressos pot fer canviar molt el resultat. ¿Però si només el responen aquella mitja dotzena d'autors que tenen la mala sort de no tocar drets d'autor perquè els seus llibres —al marge de la qualitat— es venen poc? ¿I si se'ls acut de respondre només als poetes, que es pot dir que ja no venen res i només fan recitals? Cal tenir en compte, a més, que molts dels escriptors que tenen una sortida més popular dels llibres no són membres associats de l'AELC. El qüestionari, en 27 pàgines i folrat amb tapes semidures ha estat un cost important (se n'han d'haver imprès un miler com a mínim), però és que, a més, ha estat enviat als associats amb un sobre a l'interior de mida gran amb un segell franquejat amb 1'08 €. És a dir, només per enviar el qüestionari, amb el sobre i el segell a fons perdut, la junta de l'AELC ha invertit, sense comptar el cost del quadern, un mínim de 2.000 € només per a la tramesa. I això, a l'era del correu electrònic i d'Internet, una possibilitat que la junta de l'AELC ha desestimat i que hauria pogut ser més eficaç i ben acceptada per bona part dels escriptors associats que ara no hi participaran. La junta actual de l'AELC ha reculat 25 anys en el concepte de comunicació amb els seus associats. I aquest qüestionari n'és una prova evident. No només per la seva presentació sinó pel seu contingut. És lamentable que la possibilitat de tenir uns ingressos extres de Cedro, que pertanyen a tots els escriptors perquè provenen del cànon de fotocòpies, es destinin, per obra i gràcia de la junta actual de l'AELC, a aquesta mena de "falles disfressades d'estudi" que no canviaran res de la situació professional del sector i ni tan sols tindran cap mitjana de credibilitat.
L'actual situació financera de l'AELC —unes partides extraordinàries concedides per Cedro que l'obliguen a "inventar-se" despeses desmesurades i precipitades com l'edició dels onze DVD's sobre autors per 150.000 € l'any passat o l'actual qüestionari presentat com a "estudi" sobre la professió d'escriure, neix mort abans que es tanqui la recollida de les dades. L'estudi, d'una ingenuïtat incomprensible, malgrat que l'ha assessorat el Departament de Sociologia i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, no ha tingut una bona acollida per part de la majoria d'associats de l'AELC que l'han rebut, molts dels quals han decidit que no el respondran, malgrat el seu anonimat. Editat en una mena de "quadern d'estiu per a alumnes de recuperació", els diferents apartats, tot i que els responguessin tots els associats, no acabarien de donar un perfil real del col.lectiu d'escriptors actuals. En primer lloc és més que discutible el caràcter de "professió d'escriure" amb què ha estat batejat. I en segon lloc, el seu caràcter anònim fa que el resultat, no només per minoritari, serà fals. Per exemple: suposant que el respongui un Premi Planeta, la mitjana d'ingressos pot fer canviar molt el resultat. ¿Però si només el responen aquella mitja dotzena d'autors que tenen la mala sort de no tocar drets d'autor perquè els seus llibres —al marge de la qualitat— es venen poc? ¿I si se'ls acut de respondre només als poetes, que es pot dir que ja no venen res i només fan recitals? Cal tenir en compte, a més, que molts dels escriptors que tenen una sortida més popular dels llibres no són membres associats de l'AELC. El qüestionari, en 27 pàgines i folrat amb tapes semidures ha estat un cost important (se n'han d'haver imprès un miler com a mínim), però és que, a més, ha estat enviat als associats amb un sobre a l'interior de mida gran amb un segell franquejat amb 1'08 €. És a dir, només per enviar el qüestionari, amb el sobre i el segell a fons perdut, la junta de l'AELC ha invertit, sense comptar el cost del quadern, un mínim de 2.000 € només per a la tramesa. I això, a l'era del correu electrònic i d'Internet, una possibilitat que la junta de l'AELC ha desestimat i que hauria pogut ser més eficaç i ben acceptada per bona part dels escriptors associats que ara no hi participaran. La junta actual de l'AELC ha reculat 25 anys en el concepte de comunicació amb els seus associats. I aquest qüestionari n'és una prova evident. No només per la seva presentació sinó pel seu contingut. És lamentable que la possibilitat de tenir uns ingressos extres de Cedro, que pertanyen a tots els escriptors perquè provenen del cànon de fotocòpies, es destinin, per obra i gràcia de la junta actual de l'AELC, a aquesta mena de "falles disfressades d'estudi" que no canviaran res de la situació professional del sector i ni tan sols tindran cap mitjana de credibilitat.
22 de setembre 2006
Malestar entre els socis per un correu secretaria general
Malestar entre molts associats per un correu electrònic de la secretària de l'AELC enviat a un col.lectiu d'autors que promou un butlletí electrònic de crítica i reflexió sobre el paper de l'AELC
El col.lectiu "Autors Barcelona", que periòdicament difon un butlletí electrònic de crítica i reflexió sota el lema "Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta", sobre el paper de l'AELC, però també sobre tot allò que envolta les lletres catalanes i altres associacions i organismes relacionats, ha difòs un correu que ha rebut, signat i enviat personalment per la secretària general de l'AELC, Lluïsa Julià, en el qual la signant respon a les preguntes que es feien en l'esmentat butlletí amb aquesta frase intolerable: «Perquè l'AELC és una entitat no un paraigua dels gteus [sic] pixums! LJ». Molts autors que van tenir coneixement d'aquesta resposta han tramès a la vegada correus de protesta directament a la mateixa secretària, retraient-li la seva inadmissible actitud, i també s'han adreçat al president de l'AELC i la mateixa associació fent constar la seva queixa per la reacció de la secretària. La secretària general de l'AELC va ser nomenada per a aquest càrrec l'octubre de l'any 2001, sense passar per unes eleccions, posada a dit pel president de l'AELC, Jaume Pérez i el vicepresident de l'AELC al Principat, Carles Duarte, aquest aleshores secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya, arran del conflicte que van crear en el si de la junta i que va acabar amb la dimissió de diversos membres de la Junta del Principat i el cessament del secretari general, escollit en les eleccions del 1999. Des d'aleshores, tant el president com la secretària han ratificat la seva continuïtat en la Junta de l'AELC en assemblees minoritàries. Es dóna el cas que és la primera vegada en tota la història de l'AELC que un president repeteix mandat i esgota els vuit anys permesos en els Estatuts.
El col.lectiu "Autors Barcelona", que periòdicament difon un butlletí electrònic de crítica i reflexió sota el lema "Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta", sobre el paper de l'AELC, però també sobre tot allò que envolta les lletres catalanes i altres associacions i organismes relacionats, ha difòs un correu que ha rebut, signat i enviat personalment per la secretària general de l'AELC, Lluïsa Julià, en el qual la signant respon a les preguntes que es feien en l'esmentat butlletí amb aquesta frase intolerable: «Perquè l'AELC és una entitat no un paraigua dels gteus [sic] pixums! LJ». Molts autors que van tenir coneixement d'aquesta resposta han tramès a la vegada correus de protesta directament a la mateixa secretària, retraient-li la seva inadmissible actitud, i també s'han adreçat al president de l'AELC i la mateixa associació fent constar la seva queixa per la reacció de la secretària. La secretària general de l'AELC va ser nomenada per a aquest càrrec l'octubre de l'any 2001, sense passar per unes eleccions, posada a dit pel president de l'AELC, Jaume Pérez i el vicepresident de l'AELC al Principat, Carles Duarte, aquest aleshores secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya, arran del conflicte que van crear en el si de la junta i que va acabar amb la dimissió de diversos membres de la Junta del Principat i el cessament del secretari general, escollit en les eleccions del 1999. Des d'aleshores, tant el president com la secretària han ratificat la seva continuïtat en la Junta de l'AELC en assemblees minoritàries. Es dóna el cas que és la primera vegada en tota la història de l'AELC que un president repeteix mandat i esgota els vuit anys permesos en els Estatuts.
01 de setembre 2006
Mig miler dades sense actualitzar directori autors
La junta manté prop de mig miler de dades sense actualitzar entre les 300 pàgines web d'autors, i en la d'algun autor mort en els últims anys no hi figura la data de la defunció
Després de cinc anys de diversos remodelatges de les pàgines web d'autors de l'AELC, aquest directori només ha entrat en cinc anys el mateix nombre de pàgines que es van elaborar, en la primera etapa, en un any. El pitjor del mal manteniment i la poca renovació d'aquest directori és que, a hores d'ara, hi ha prop de mig miler d'actualitzacions de dades pendents, cosa que fa que la falta de credibilitat de les dades que ofereixen moltes de les pàgines sigui elevada. Una de les errades flagrants és que algun autor ja mort en els últims cinc anys hi figuri encara com a viu. Aquesta deixadesa en el manteniment de les pàgines d'autors contrasta amb el cost de les despeses que s'han invertit en dos dissenys que s'han provat en aquests cinc anys últims, sota la intenció d'eliminar completament el primer disseny, elaborat en el seu moment amb un perfil personal, amb diferents models de pàgines. El primer remodelatge de les pàgines que va encetar l'actual junta de l'AELC va ser encarregat a un dels membres de junta, Xúlio Ricardo Trigo. El desafortunat model elaborat per aquest webmaster ha estat ara gairebé anul.lat novament per un altre disseny més funcional, encarregat externament, però que té la particularitat que es confon, per la seva imitació, amb el disseny d'un dels directoris més complets que hi ha actualment en xarxa pel que fa autors catalans, el de la Universitat Oberta de Catalunya i el portal Lletra, amb la qual cosa, el directori de l'AELC ha perdut la seva personalitat pròpia i pionera en pàgines d'autors. També és significatiu que, a hores d'ara, entre unes 350 pàgines, només hi hagi un 10% corresponent als autors vius, associats de l'AELC, que hauria de ser un dels objectius bàsics d'aquest directori. Això es deu al fet que, mentre en l'últim any, com ha denunciat oportunament la Plataforma, l'AELC s'ha gastat sense cap mena de consulta als associats, 25 milions de pessetes (150.000 euros) en la confecció d'11 (onze) DVD's d'onze autors triats amb un criteri difícil de justificar, el directori de les pàgines d'autor a Internet continua gairebé paralitzat i s'alimenta principalment, pel que fa autors vius, de les pàgines dels autors que se les confeccionen ells mateixos. Hi ha l'agreujant, a més, que quan l'AELC ha disposat d'una partida extraordinària de CEDRO, com els 25 milions de pessetes esmentats i destinats a un nombre mínim de DVD's, no ha procedit a una confecció de pàgines d'autors a Internet finançada i ha continuat fent pagar l'import de la confecció al mateix autor. A més, la junta de l'AELC ha descuidat estimular els autors encara reticents a fer-se una pàgina donant-los arguments sòlids i animant-los a tenir una informació personalitzada a la xarxa. Un altre greuge és que, mentre els autors associats que volen una pàgina, l'han de pagar per l'encàrrec, molts altres autors obtenen la pàgina gratuïtament per "gentilesa" de la junta de l'AELC, sense que els motius de tria no siguin gens justificables. Curiosament, la majoria de pàgines d'autors gratuïtes que s'han fet en aquests últims cinc anys han estat les de membres de junta. Posats a afegir més greuges comparatius, a alguns dels autors, l'AELC els ha fet un portal que connecta únicament amb la pàgina externa que ja té l'autor pel seu compte. Finalment, entre les pàgines que s'han deixat de remodelar i que no han entrat, fins ara, en cap criteri de prioritat pel que fa al disseny i que per tant continuen estàtiques tal com es van quedar la tardor del 2001, arran de la crisi de l'anterior junta, figuren noms tan poc discutibles de ser valorats com els d'Avel.lí Artís-Gener 'Tísner', Prudenci Bertrana, Joan Brossa, Josep Carner, Josep M. Espinàs, Josep Vicenç Foix, Joan Fuster, Tomàs Garcés, Àngel Guimerà, Maria de la Pau Janer, Rosa Leveroni, Josep M. Llompart, Miquel Llor, Marià Manent, Joaquim Molas, Víctor Mora, Narcís Oller, Josep Palau i Fabre, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Josep Pla, Baltasar Porcel, Joan Puig Ferreter, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat Papasseit, Manuel Sanchis Guarner, Sebastià Sorribas, Emili Teixidor, Ferran Torrent, Josep Vallverdú, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli o Olga Xirinacs. El fet que, d'entre els vius, alguns d'aquests autors no siguin associats de l'AELC fa que alguns membres de junta, segons ha sabut la Plataforma, al.leguin que no tan sols no tenen dret a entrar en el remodelatge sinó que mai no haurien hagut de tenir una pàgina en el directori de l'AELC. Entre aquests autors no associats amb pàgina figuren Ferran Torrent, Sergi Pàmies, Teresa Pàmies, Emili Teixidor o Josep M. Espinàs. La Plataforma alerta una vegada més de la discriminació amb què són tractats alguns escriptors catalans per l'associació que rep subvencions i cànon per drets d'autors dels llibres publicats per tots.
Després de cinc anys de diversos remodelatges de les pàgines web d'autors de l'AELC, aquest directori només ha entrat en cinc anys el mateix nombre de pàgines que es van elaborar, en la primera etapa, en un any. El pitjor del mal manteniment i la poca renovació d'aquest directori és que, a hores d'ara, hi ha prop de mig miler d'actualitzacions de dades pendents, cosa que fa que la falta de credibilitat de les dades que ofereixen moltes de les pàgines sigui elevada. Una de les errades flagrants és que algun autor ja mort en els últims cinc anys hi figuri encara com a viu. Aquesta deixadesa en el manteniment de les pàgines d'autors contrasta amb el cost de les despeses que s'han invertit en dos dissenys que s'han provat en aquests cinc anys últims, sota la intenció d'eliminar completament el primer disseny, elaborat en el seu moment amb un perfil personal, amb diferents models de pàgines. El primer remodelatge de les pàgines que va encetar l'actual junta de l'AELC va ser encarregat a un dels membres de junta, Xúlio Ricardo Trigo. El desafortunat model elaborat per aquest webmaster ha estat ara gairebé anul.lat novament per un altre disseny més funcional, encarregat externament, però que té la particularitat que es confon, per la seva imitació, amb el disseny d'un dels directoris més complets que hi ha actualment en xarxa pel que fa autors catalans, el de la Universitat Oberta de Catalunya i el portal Lletra, amb la qual cosa, el directori de l'AELC ha perdut la seva personalitat pròpia i pionera en pàgines d'autors. També és significatiu que, a hores d'ara, entre unes 350 pàgines, només hi hagi un 10% corresponent als autors vius, associats de l'AELC, que hauria de ser un dels objectius bàsics d'aquest directori. Això es deu al fet que, mentre en l'últim any, com ha denunciat oportunament la Plataforma, l'AELC s'ha gastat sense cap mena de consulta als associats, 25 milions de pessetes (150.000 euros) en la confecció d'11 (onze) DVD's d'onze autors triats amb un criteri difícil de justificar, el directori de les pàgines d'autor a Internet continua gairebé paralitzat i s'alimenta principalment, pel que fa autors vius, de les pàgines dels autors que se les confeccionen ells mateixos. Hi ha l'agreujant, a més, que quan l'AELC ha disposat d'una partida extraordinària de CEDRO, com els 25 milions de pessetes esmentats i destinats a un nombre mínim de DVD's, no ha procedit a una confecció de pàgines d'autors a Internet finançada i ha continuat fent pagar l'import de la confecció al mateix autor. A més, la junta de l'AELC ha descuidat estimular els autors encara reticents a fer-se una pàgina donant-los arguments sòlids i animant-los a tenir una informació personalitzada a la xarxa. Un altre greuge és que, mentre els autors associats que volen una pàgina, l'han de pagar per l'encàrrec, molts altres autors obtenen la pàgina gratuïtament per "gentilesa" de la junta de l'AELC, sense que els motius de tria no siguin gens justificables. Curiosament, la majoria de pàgines d'autors gratuïtes que s'han fet en aquests últims cinc anys han estat les de membres de junta. Posats a afegir més greuges comparatius, a alguns dels autors, l'AELC els ha fet un portal que connecta únicament amb la pàgina externa que ja té l'autor pel seu compte. Finalment, entre les pàgines que s'han deixat de remodelar i que no han entrat, fins ara, en cap criteri de prioritat pel que fa al disseny i que per tant continuen estàtiques tal com es van quedar la tardor del 2001, arran de la crisi de l'anterior junta, figuren noms tan poc discutibles de ser valorats com els d'Avel.lí Artís-Gener 'Tísner', Prudenci Bertrana, Joan Brossa, Josep Carner, Josep M. Espinàs, Josep Vicenç Foix, Joan Fuster, Tomàs Garcés, Àngel Guimerà, Maria de la Pau Janer, Rosa Leveroni, Josep M. Llompart, Miquel Llor, Marià Manent, Joaquim Molas, Víctor Mora, Narcís Oller, Josep Palau i Fabre, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Josep Pla, Baltasar Porcel, Joan Puig Ferreter, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat Papasseit, Manuel Sanchis Guarner, Sebastià Sorribas, Emili Teixidor, Ferran Torrent, Josep Vallverdú, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli o Olga Xirinacs. El fet que, d'entre els vius, alguns d'aquests autors no siguin associats de l'AELC fa que alguns membres de junta, segons ha sabut la Plataforma, al.leguin que no tan sols no tenen dret a entrar en el remodelatge sinó que mai no haurien hagut de tenir una pàgina en el directori de l'AELC. Entre aquests autors no associats amb pàgina figuren Ferran Torrent, Sergi Pàmies, Teresa Pàmies, Emili Teixidor o Josep M. Espinàs. La Plataforma alerta una vegada més de la discriminació amb què són tractats alguns escriptors catalans per l'associació que rep subvencions i cànon per drets d'autors dels llibres publicats per tots.
30 de juny 2006
Manipulacio socis per votar una enquesta d'El Pais
La junta de l'AELC intenta manipular els associats fent-los votar en una sola direcció una enquesta del diari El País sobre el cànon del préstec bibliotecari
Malgrat que la Junta actual de l'AELC ha donat mostra més d'una vegada de la seva capacitat manipuladora, aquest mal hàbit ha tingut un esperpent inadmissible en el moment que, després de mig any sense gairebé cap informació als associats, els membres de l'AELC han rebut una circular on se'ls demana que els autors entrin a la pàgina del diari El País i votin una enquesta digital sobre la campanya contra l'incompliment de la directiva europea del cànon bibliotecari i marqui la casella que diu que els drets els han de cobrar els autors. L'enquesta en qüestió, que no té cap transcendència ni vinculació i que s'afegeix a un grapat d'enquestes que proposa periòdicament El País, només reflecteix, malgrat les peticions de l'AELC, un 2% de vots responent que els drets del cànon els perceben els autors. L'AELC pretén amb la seva circular mobilitzar per la via del ridícul el col.lectiu dels escriptors catalans i per això la Plataforma demana més seriositat, una vegada més, en les manifestacions públiques que surten del si de la Junta i sobretot més rigorositat per evitar els seus exercicis de manipulació que si bé són prou coneguts a l'hora de les eleccions de junta, ratllen el grotesc en casos com el d'una vulgar enquesta periodística sobre el cànon bibliotecari. A més, la Plataforma considera que cada autor és suficient madur per decidir si creu que la imposició d'aquest cànon és o no és oportuna. La Plataforma lamenta que l'AELC s'apunti a operacions de descrèdit i que no informi, en canvi, de què representa en realitat aquest cànon, com s'aplicaria i qui el percebria. Cal tenir en compte que les associons com l'AELC encara tenen establerta quota d'associat quan altres entitats de gestió que perceben drets per cànon com la SGAE no tenen quota d'associat. El pagament d'una quota —establerta en els Estatuts— comença a ser, amb la política actual financera de les associacions d'escriptors—, una reminiscència del passat que engreixa uns pressupostos, el fruit dels quals arriba molt poc a afavorir els mateixos autors que els paguen. Cal tenir en compte que l'AELC va ingressar l'últim any un total de 570.000 euros (gairebé 100 milions de pessetes) i que, d'aquesta quantitat, una quarta part es va destinar —arran d'una aportació extraordinària de CEDRO— a l'elaboració d'una dotzena de DVD's de diversos autors amb un criteri de representativitat més que dubtós. Mentrestrant, la mateixa junta de AELC pensa elaborar un estudi sobre la professió d'escriure, una manera evident de posar en evidència que es fan estudis i enquestes quan no se sap què fer, però sí que se sap de quina manera uns ingressos cada vegada més elevats s'han de repartir entre uns individus determinats. Per acontentar el col.lectiu d'associats, la junta de l'AELC ha fet saber —sense vergonya— que els socis de l'AELC tenen el 50% de descompte en les activitats de CaixaForum. Després de cinc anys de silenci sobre els avantatges del carnet de soci, l'oferta de CaixaForum és una de les preses de pèl més rellevants que fa la junta si tenim en compte que les activitats més importants de CaixaForum, les grans exposicions, són sempre gratuïtes i que només hi ha petites tarifes simbòliques de pagament en segons quins concerts, projeccions de cinema o recitals, tarifes que no sobrepassem mai els 3 euros. La Plataforma lamenta que la junta actual de l'AELC pretengui donar gat per llebre sota una manera d'actuar que serveix més per justificar el que no fa que no pas incidir professionalment en el que hauria de fer.
Malgrat que la Junta actual de l'AELC ha donat mostra més d'una vegada de la seva capacitat manipuladora, aquest mal hàbit ha tingut un esperpent inadmissible en el moment que, després de mig any sense gairebé cap informació als associats, els membres de l'AELC han rebut una circular on se'ls demana que els autors entrin a la pàgina del diari El País i votin una enquesta digital sobre la campanya contra l'incompliment de la directiva europea del cànon bibliotecari i marqui la casella que diu que els drets els han de cobrar els autors. L'enquesta en qüestió, que no té cap transcendència ni vinculació i que s'afegeix a un grapat d'enquestes que proposa periòdicament El País, només reflecteix, malgrat les peticions de l'AELC, un 2% de vots responent que els drets del cànon els perceben els autors. L'AELC pretén amb la seva circular mobilitzar per la via del ridícul el col.lectiu dels escriptors catalans i per això la Plataforma demana més seriositat, una vegada més, en les manifestacions públiques que surten del si de la Junta i sobretot més rigorositat per evitar els seus exercicis de manipulació que si bé són prou coneguts a l'hora de les eleccions de junta, ratllen el grotesc en casos com el d'una vulgar enquesta periodística sobre el cànon bibliotecari. A més, la Plataforma considera que cada autor és suficient madur per decidir si creu que la imposició d'aquest cànon és o no és oportuna. La Plataforma lamenta que l'AELC s'apunti a operacions de descrèdit i que no informi, en canvi, de què representa en realitat aquest cànon, com s'aplicaria i qui el percebria. Cal tenir en compte que les associons com l'AELC encara tenen establerta quota d'associat quan altres entitats de gestió que perceben drets per cànon com la SGAE no tenen quota d'associat. El pagament d'una quota —establerta en els Estatuts— comença a ser, amb la política actual financera de les associacions d'escriptors—, una reminiscència del passat que engreixa uns pressupostos, el fruit dels quals arriba molt poc a afavorir els mateixos autors que els paguen. Cal tenir en compte que l'AELC va ingressar l'últim any un total de 570.000 euros (gairebé 100 milions de pessetes) i que, d'aquesta quantitat, una quarta part es va destinar —arran d'una aportació extraordinària de CEDRO— a l'elaboració d'una dotzena de DVD's de diversos autors amb un criteri de representativitat més que dubtós. Mentrestrant, la mateixa junta de AELC pensa elaborar un estudi sobre la professió d'escriure, una manera evident de posar en evidència que es fan estudis i enquestes quan no se sap què fer, però sí que se sap de quina manera uns ingressos cada vegada més elevats s'han de repartir entre uns individus determinats. Per acontentar el col.lectiu d'associats, la junta de l'AELC ha fet saber —sense vergonya— que els socis de l'AELC tenen el 50% de descompte en les activitats de CaixaForum. Després de cinc anys de silenci sobre els avantatges del carnet de soci, l'oferta de CaixaForum és una de les preses de pèl més rellevants que fa la junta si tenim en compte que les activitats més importants de CaixaForum, les grans exposicions, són sempre gratuïtes i que només hi ha petites tarifes simbòliques de pagament en segons quins concerts, projeccions de cinema o recitals, tarifes que no sobrepassem mai els 3 euros. La Plataforma lamenta que la junta actual de l'AELC pretengui donar gat per llebre sota una manera d'actuar que serveix més per justificar el que no fa que no pas incidir professionalment en el que hauria de fer.
12 d’abril 2006
La Plataforma demana auditories a CEDRO i la Generalitat de Catalunya
La Plataforma demana auditories a CEDRO i la Generalitat de Catalunya sobre els comptes anuals que recullen un pressupost extraordinari amb destinacions de dubtosa utilitat per al conjunt dels associats
L'estat de comptes referent a l'exercici 2005, presentat per la junta de l'AELC en l'última asssemblea d'associats va ser aprovat per una mínima assistència d'una vintena de membres, més vuit representants de la Junta Directiva. El pressupost d'aquest any de l'AELC va tenir un caràcter extraordinari a causa d'una aportació imprevista de CEDRO que, sumada a l'habitual, va fer ingressar a l'AELC uns 416.000 € (prop de 70 milions de pessetes). Aquests ingressos, sumats als 75.500 € de la Institució de les Lletres Catalanes (12'5 milions de pessetes) i els 60.000 € de les quotes d'associat (uns 10 milions de pessetes), a banda d'altres petites partides de subvencions i ajuts, fan aparèixer un pressupost de 570.000 € (uns 95 milions de pessetes). Aquesta situació extraordinària, però, no ha estat gestionada per la Junta Directiva tal com hauria estat correcte. És a dir, proposant en una assemblea extraordinària, l'aprovació d'un pressupost extraordinari, que s'hauria hagut d'afegir a l'aprovació del pressupost ordinari de l'assemblea anterior. En lloc d'això, la junta ha optat per una decisió de despesa urgent i imprevista que, principalment, ha estat destinada a la confecció d'una col.lecció de DVD's sobre alguns autors que, segons xifres oficials del mateix estat de comptes, ascendeix a bona part de la partida extraordinària de CEDRO, és a dir, 147.000 € (uns 25 milions de pessetes). Ja fa un temps que la Plataforma, després d'haver estat preguntada sobre aquesta qüestió, va comprovar que l'empresa encarregada d'aquesta sèrie de DVD's havia estat constituïda legalment dins del mateix 2005. Es tracta de la productora Micantia, S.L., enregistrada a Barcelona com a empresa nova de Comunicació i Arts Gràfiques. També s'ha constatat que els DVD's van ser coordinats i postproduïts per la mateixa secretària de l'AELC, Lluïsa Julià. Ara es fa evident que el projecte, que no ha arribat a cap tipus de distribució comercial ni tampoc ha arribat als associats, ha caigut en l'oblit i, el que és pitjor, s'ha fet antic abans de donar-se a conèixer perquè el retrat que es fa de cada autor, d'entre els escollits sense saber amb quin criteri, queda tancat en un moment determinat i, contràriament al que permet Internet, no facilita l'actualització. Però aquesta no és l'única despesa extraordinària que alerta dels comptes anuals presentats. Una ullada a l'estat de comptes aprovat detecta capítols que creixen desmesuradament en relació a altres anys i que, en canvi, no responen a un ressò entre els associats ni a una major recepció de serveis. Així, s'han gastat 36.000 € en publicacions escrites (uns 6 milions de pessetes); 26.000 € en xarxa i pàgina web (uns 4'5 milions de pessetes); 20.000 € en coordinació d'activitats (uns 3'3 milions de pessetes); 48.000 € en activitats generals (uns 8 milions de pessetes); 37.000 euros en activitats al Principat (6 milions de pessetes); 13.600 € en activitats al País Valencià (uns 2'3 milions de pessetes); i 39.000 € en activitats a les Illes (uns 6'5 milions de pessetes). Curiosament, el Principat amb vuit-cents associats té una dotació similar a la de les Illes, que amb prou feines sobrepassa el centenar d'associats. A més, però, s'han pagat 20.000 € (uns 3'3 milions de pessetes) en trameses postals; la junta directiva ha costat de manteniment 17.000 € (uns 3 milions de pessetes); i el personal assalariat és l'únic que es manté en el cost habitual més l'augment, 63.000 € (uns 10'5 milions de pessetes). La repassada d'aquestes quantitats fa veure de seguida que el conjunt dels gairebé 1.000 associats de l'AELC no han percebut els serveis que correspondrien a aquesta elevada despesa. Per això, la Plataforma ha demanat auditories especials, a banda de les que habitualment efectuen els diversos organismes que subvencionen l'AELC, tant a CEDRO com al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè incideixin en els justificants que presenta l'AELC i, especialment, en aquells que corresponen a pagaments fets a membres de la junta directiva, d'una manera especial, a la secretària Lluïsa Julià i el president Jaume Pérez, però també als vicepresidents territorials, la mateixa tresorera i algun dels vocals. La correspondència entre els ingressos percebuts per ells i les activitats en les quals hagin pogut intervenir estan, segons els càlculs fets per aquesta Plataforma, desfassats i no tenen una justificació valorativa que respongui en molts casos a la realitat dels costos habituals en activitats d'aquesta mena.
L'estat de comptes referent a l'exercici 2005, presentat per la junta de l'AELC en l'última asssemblea d'associats va ser aprovat per una mínima assistència d'una vintena de membres, més vuit representants de la Junta Directiva. El pressupost d'aquest any de l'AELC va tenir un caràcter extraordinari a causa d'una aportació imprevista de CEDRO que, sumada a l'habitual, va fer ingressar a l'AELC uns 416.000 € (prop de 70 milions de pessetes). Aquests ingressos, sumats als 75.500 € de la Institució de les Lletres Catalanes (12'5 milions de pessetes) i els 60.000 € de les quotes d'associat (uns 10 milions de pessetes), a banda d'altres petites partides de subvencions i ajuts, fan aparèixer un pressupost de 570.000 € (uns 95 milions de pessetes). Aquesta situació extraordinària, però, no ha estat gestionada per la Junta Directiva tal com hauria estat correcte. És a dir, proposant en una assemblea extraordinària, l'aprovació d'un pressupost extraordinari, que s'hauria hagut d'afegir a l'aprovació del pressupost ordinari de l'assemblea anterior. En lloc d'això, la junta ha optat per una decisió de despesa urgent i imprevista que, principalment, ha estat destinada a la confecció d'una col.lecció de DVD's sobre alguns autors que, segons xifres oficials del mateix estat de comptes, ascendeix a bona part de la partida extraordinària de CEDRO, és a dir, 147.000 € (uns 25 milions de pessetes). Ja fa un temps que la Plataforma, després d'haver estat preguntada sobre aquesta qüestió, va comprovar que l'empresa encarregada d'aquesta sèrie de DVD's havia estat constituïda legalment dins del mateix 2005. Es tracta de la productora Micantia, S.L., enregistrada a Barcelona com a empresa nova de Comunicació i Arts Gràfiques. També s'ha constatat que els DVD's van ser coordinats i postproduïts per la mateixa secretària de l'AELC, Lluïsa Julià. Ara es fa evident que el projecte, que no ha arribat a cap tipus de distribució comercial ni tampoc ha arribat als associats, ha caigut en l'oblit i, el que és pitjor, s'ha fet antic abans de donar-se a conèixer perquè el retrat que es fa de cada autor, d'entre els escollits sense saber amb quin criteri, queda tancat en un moment determinat i, contràriament al que permet Internet, no facilita l'actualització. Però aquesta no és l'única despesa extraordinària que alerta dels comptes anuals presentats. Una ullada a l'estat de comptes aprovat detecta capítols que creixen desmesuradament en relació a altres anys i que, en canvi, no responen a un ressò entre els associats ni a una major recepció de serveis. Així, s'han gastat 36.000 € en publicacions escrites (uns 6 milions de pessetes); 26.000 € en xarxa i pàgina web (uns 4'5 milions de pessetes); 20.000 € en coordinació d'activitats (uns 3'3 milions de pessetes); 48.000 € en activitats generals (uns 8 milions de pessetes); 37.000 euros en activitats al Principat (6 milions de pessetes); 13.600 € en activitats al País Valencià (uns 2'3 milions de pessetes); i 39.000 € en activitats a les Illes (uns 6'5 milions de pessetes). Curiosament, el Principat amb vuit-cents associats té una dotació similar a la de les Illes, que amb prou feines sobrepassa el centenar d'associats. A més, però, s'han pagat 20.000 € (uns 3'3 milions de pessetes) en trameses postals; la junta directiva ha costat de manteniment 17.000 € (uns 3 milions de pessetes); i el personal assalariat és l'únic que es manté en el cost habitual més l'augment, 63.000 € (uns 10'5 milions de pessetes). La repassada d'aquestes quantitats fa veure de seguida que el conjunt dels gairebé 1.000 associats de l'AELC no han percebut els serveis que correspondrien a aquesta elevada despesa. Per això, la Plataforma ha demanat auditories especials, a banda de les que habitualment efectuen els diversos organismes que subvencionen l'AELC, tant a CEDRO com al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè incideixin en els justificants que presenta l'AELC i, especialment, en aquells que corresponen a pagaments fets a membres de la junta directiva, d'una manera especial, a la secretària Lluïsa Julià i el president Jaume Pérez, però també als vicepresidents territorials, la mateixa tresorera i algun dels vocals. La correspondència entre els ingressos percebuts per ells i les activitats en les quals hagin pogut intervenir estan, segons els càlculs fets per aquesta Plataforma, desfassats i no tenen una justificació valorativa que respongui en molts casos a la realitat dels costos habituals en activitats d'aquesta mena.
10 de març 2006
Premis per a autors amb carrec de Junta
La junta de l'AELC negligeix la normativa de règim intern que no permet premiar autors que ostenten algun càrrec en alguna de les seves juntes
Els Premis dels Escriptors Valencians del 2006, segons ha fet públic el jurat d'aquesta edició i la junta de l'AELC al País Valencià, han distingit, entre altres, l'obra "L'odi", de l'autor Josep Ballester, publicada durant el 2005. D'aquesta manera, al marge de la més o menys qualitat d'aquesta obra —valoració que no és objectiu de la nostra Plataforma—, l'AELC ha negligit una de les normes internes aprovades per la Junta Directiva, que presideix des de fa set anys el valencià Jaume Pérez. La norma especifica, entre altres punts, que tots aquells autors que formin part d'una de les juntes de l'AELC (Principat, Illes, País Valencià, Directiva o Executiva) quedaran exclosos de ser candidats als veredictes dels premis propis que atorga la mateixa Associació, mentre aquests ostentin el càrrec. En el cas de Josep Ballester, que va ser durant uns anys vicepresident de l'AELC al País Valencià, actualment, com a exvicepresident, és membre de la junta de la Comissió Executiva —tal com consta en la relació pública de càrrecs—, una junta de l'AELC integrada pels expresidents, exvicepresidents i exsecretaris de les diferents etapes. La Plataforma reclama de la junta actual de l'AELC una rectificació del veredicte del Premi dels Escriptors Valencians d'aquest any i l'exercici d'una major rigorositat i un millor sentit de l'ètica en els seus afers interns i públics.
Els Premis dels Escriptors Valencians del 2006, segons ha fet públic el jurat d'aquesta edició i la junta de l'AELC al País Valencià, han distingit, entre altres, l'obra "L'odi", de l'autor Josep Ballester, publicada durant el 2005. D'aquesta manera, al marge de la més o menys qualitat d'aquesta obra —valoració que no és objectiu de la nostra Plataforma—, l'AELC ha negligit una de les normes internes aprovades per la Junta Directiva, que presideix des de fa set anys el valencià Jaume Pérez. La norma especifica, entre altres punts, que tots aquells autors que formin part d'una de les juntes de l'AELC (Principat, Illes, País Valencià, Directiva o Executiva) quedaran exclosos de ser candidats als veredictes dels premis propis que atorga la mateixa Associació, mentre aquests ostentin el càrrec. En el cas de Josep Ballester, que va ser durant uns anys vicepresident de l'AELC al País Valencià, actualment, com a exvicepresident, és membre de la junta de la Comissió Executiva —tal com consta en la relació pública de càrrecs—, una junta de l'AELC integrada pels expresidents, exvicepresidents i exsecretaris de les diferents etapes. La Plataforma reclama de la junta actual de l'AELC una rectificació del veredicte del Premi dels Escriptors Valencians d'aquest any i l'exercici d'una major rigorositat i un millor sentit de l'ètica en els seus afers interns i públics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)