El qüestionari sobre la professió d'escriure en català neix mort abans que es tanqui la recollida de les dades
L'actual situació financera de l'AELC —unes partides extraordinàries concedides per Cedro que l'obliguen a "inventar-se" despeses desmesurades i precipitades com l'edició dels onze DVD's sobre autors per 150.000 € l'any passat o l'actual qüestionari presentat com a "estudi" sobre la professió d'escriure, neix mort abans que es tanqui la recollida de les dades. L'estudi, d'una ingenuïtat incomprensible, malgrat que l'ha assessorat el Departament de Sociologia i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, no ha tingut una bona acollida per part de la majoria d'associats de l'AELC que l'han rebut, molts dels quals han decidit que no el respondran, malgrat el seu anonimat. Editat en una mena de "quadern d'estiu per a alumnes de recuperació", els diferents apartats, tot i que els responguessin tots els associats, no acabarien de donar un perfil real del col.lectiu d'escriptors actuals. En primer lloc és més que discutible el caràcter de "professió d'escriure" amb què ha estat batejat. I en segon lloc, el seu caràcter anònim fa que el resultat, no només per minoritari, serà fals. Per exemple: suposant que el respongui un Premi Planeta, la mitjana d'ingressos pot fer canviar molt el resultat. ¿Però si només el responen aquella mitja dotzena d'autors que tenen la mala sort de no tocar drets d'autor perquè els seus llibres —al marge de la qualitat— es venen poc? ¿I si se'ls acut de respondre només als poetes, que es pot dir que ja no venen res i només fan recitals? Cal tenir en compte, a més, que molts dels escriptors que tenen una sortida més popular dels llibres no són membres associats de l'AELC. El qüestionari, en 27 pàgines i folrat amb tapes semidures ha estat un cost important (se n'han d'haver imprès un miler com a mínim), però és que, a més, ha estat enviat als associats amb un sobre a l'interior de mida gran amb un segell franquejat amb 1'08 €. És a dir, només per enviar el qüestionari, amb el sobre i el segell a fons perdut, la junta de l'AELC ha invertit, sense comptar el cost del quadern, un mínim de 2.000 € només per a la tramesa. I això, a l'era del correu electrònic i d'Internet, una possibilitat que la junta de l'AELC ha desestimat i que hauria pogut ser més eficaç i ben acceptada per bona part dels escriptors associats que ara no hi participaran. La junta actual de l'AELC ha reculat 25 anys en el concepte de comunicació amb els seus associats. I aquest qüestionari n'és una prova evident. No només per la seva presentació sinó pel seu contingut. És lamentable que la possibilitat de tenir uns ingressos extres de Cedro, que pertanyen a tots els escriptors perquè provenen del cànon de fotocòpies, es destinin, per obra i gràcia de la junta actual de l'AELC, a aquesta mena de "falles disfressades d'estudi" que no canviaran res de la situació professional del sector i ni tan sols tindran cap mitjana de credibilitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)