28 de febrer 2007

Candidatures fora de termini

L'única candidatura continuista, amb Guillem-Jordi Graells i Mercè Canela, com a president i vicepresidenta del Principat, ha estat presentada fora de termini i obre una etapa de més paràlisi i poca obertura de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Com va denunciar aquesta Plataforma, la inexistència d'una junta electoral fa que es repeteixin a cada convocatòria irregularitats d'aquesta mena. El que hauria d'haver originat una nova obertura de candidatures per falta de "voluntaris" al càrrec de Presidència i Vicepresidència del Principat, s'ha convertit lamentablement, i una vegada més, en una candidatura continuista de membres afins als interessos personals dels que en els últims anys han mantingut segrestada l'obertura de l'AELC a tots els associats. Presentada fora de termini, que era el 10 de febrer —precisament un dissabte, quan les oficines de l'AELC estaven tancades—, la proposta dels dos candidats —Mercè Canela, ja era vocal de la junta del Principat— malgrat que s'ha enregistrat signada en data anterior, no va ser notificada a la junta directiva fins passat el termini. En realitat, no hi hagut, doncs, cap candidatura als dos càrrecs, cosa que indica l'estat de poc engrescament al qual ha portat l'AELC la junta que ha presidit durant vuit anys el valencià Jaume Pérez.

El fet que les candidatures no es recullin per un tercer independent, ja sigui una junta electoral o un notari que en doni fe, no permet provar aquesta irregularitat —només se'n té constància verbal—, però sí que posa en entredit que la confiança en la recepció de candidatures a l'AELC recaigui frívolament en qualsevol persona que es troba en un moment donat a l'AELC, ja sigui el personal administratiu o algun representant de la junta en funcions. La Plataforma té constància, a més, que la candidatura Graells / Canela va ser anunciada personalment per la coordinadora de l'AELC, Montserrat Bayà, i que va sorprendre fins i tot la secretària general, Lluïsa Julià, que havia fet, dies anteriors, gestions telefòniques per recaptar vocals i candidats, mètode incorrecte que també va ser denunciat oportunament per aquesta Plataforma.

Es dóna la coincidència que Guillem-Jordi Graells ha aparegut sempre en la junta de l'AELC en moments crítics. Una de les oblidades en el temps va ser la campanya contra l'entrada a la junta, entre el 1982 i 1983, de Xavier Bru de Sala com a secretari, càrrec que va ocupar aleshores Ignasi Riera. Després d'altres petits conflictes interns que sovint no han sortir a la llum, un dels últims va ser en el període 1998-1999, en què va tenir una activa participació en el conflicte que va acabar amb la dimissió de la secretària general, Carme Arenas —actualment secretària del Centre Català del Pen Club— després de greus enfrontaments entre el mateix Guillem-Jordi Graells i l'esmentada secretària i amb alguns membres de la junta directiva com l'aleshores vicepresident del País Valencià, Josep Ballester, o els vocals Manel Garcia Grau (e.p.r) o Ramon Guillem —actual vicepresident del País Valencià—. És precisament Ramon Guillem qui ha comentat en privat amb algun membre de l'AELC del País Valencià que si la presidència de Guillem-Jordi Graells es confirma —com efectivament passarà perquè no necessita ni ser votat— ell es replantejarà la dimissió de la vicepresidència per no tornar a viure el que va viure en èpoques passades, quan era vocal.

El mateix president en funcions, Jaume Pérez, en accedir al càrrec, el 1999, havia imposat com a condició que no s'havia d'incloure Guillem-Jordi Graells en cap responsabilitat més, a causa del dur enfrontament que havia arribat a insults personals— que s'havia produït sobretot amb membres del País Valencià. Més endavant, però, el mateix Jaume Pérez el va reclamar perquè actués al Principat com a col.laborador actiu en una de les moltes crisis generades en els vuit anys de Jaume Pérez. Va ser així, com Guillem-Jordi Graells va tenir una altra activa participació en la crisi de la tardor del 2001, que va acabar amb el cessament del secretari general i algunes dimissions d'altres membres en suport seu. En l'assemblea que va ratificar de manera irregular el conflicte, Guillem-Jordi Graells va difamar públicament el secretari —malgrat conèixer clarament la falsedat de les acusacions que se li feien— i, en assemblees posteriors, va ser també Guillem-Jordi Graells qui va demanar repetidament l'expulsió de l'AELC del secretari cessat, segons consta en les transcripcions de les actes corresponents a les assemblees celebrades els anys 2002 i 2003, expulsió, d'altra banda, que no s'ha produït mai i que en una de les actes de l'assemblea general es dóna per desestimada del tot.

Veus internes de l'actual junta directiva en funcions temen que l'entrada de Guillem-Jordi Graells com a president de l'AELC estigui ara veladament encaminada a neutralitzar la gestió de l'actual secretària, Lluïsa Julià que, cooptada després de la crisi del 2001, ha mantingut in crescendo una línia personalista i tancada en un cercle sense sortida ni obertura a totes les opcions que inclouen l'associacionisme de l'AELC. Guillem-Jordi Graells ha passat per diversos càrrecs dins de la junta de l'AELC, des de la seva fundació, el més llarg, el de secretari durant deu anys (1988-1991), que va culminar en un tancament en un cercle d'amiguisme, cada vegada més accentuat de la junta, i una progressiva dificultat a trobar membres associats a formar part de juntes successives. Es dóna també la coincidència que Mercè Canela —que ara serà vicepresidenta del Principat— va entrar a la junta en una candidatura presentada fora de termini, l'any 2002, per enfrontar-se a una vocalia amb Joan Agut, que en va quedar fora. Mercè Canela és també autora que ha tingut com a agent literària personal, la mateixa coordinadora de l'AELC, Montserrat Bayà, activitat que crea un plus d'incompatibilitat i objectivitat evident. Mostra d'això és que una de les pàgines web que l'AELC ha encarregat i entrat en xarxa recentment ha estat la de Mercè Canela. Una altra candidatura presentada fora de temps, va ser en el seu moment la de la vocal Laura Santamaria, com a tresorera per evitar l'entrada del candidat voluntari, Jordi Cervera.

El mètode de promoure segons quins membres sobre uns altres a través de trucades telefòniques ha estat una constant en la vida associativa de l'AELC. Les vocalies d'aquesta renovació tornaran a viure aquesta experiència, tant al Principat com al País Valencià i les Illes, tal com han experimentat alguns associats que ja han rebut consignes en la direcció del vot. La denúncia feta per aquesta Plataforma sobre les votacions en obert ha estat rectificada només en part amb una tramesa als associats de sobres franquejats perquè els utilitzin aquells que vulguin votar per correu. És la primera vegada que s'utilitzarà aquest sistema, cosa de la qual la Plataforma se'n congratula, però aspira a veure com en pròximes convocatòries d'eleccions, el mètode sigui del tot net i transparent. La Plataforma lamenta que, després de vuit anys d'una gestió grisa i ineficaç per al conjunt dels escriptors, encapçalada pel valencià Jaume Pérez, el relleu sigui una opció que sorgeix del passat —Graells va ser vocal del 1980 al 1985; tresorer del 1985 al 1988; secretari del 1988 al 1991; i vicepresident del 1998 al 1999. Es preveu, doncs, una nova etapa condemnada a repetir i augmentar la paràlisi, el tancament i la ineficàcia d'anteriors etapes. Cal recordar que Jaume Pérez i Guillem—Jordi Graells van avortar el 2001 una renovació de continguts que va provocar la dimissió de diversos membres de junta.