18 de maig 2007

L'AELC preveu gastar-se més de 300.000 euros en tres anys per a la sèrie de DVD's sobre autors

Aquesta és una de les despeses més elevades que ha fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per a un sol concepte en tota la seva història. Tot i així, el resultat fins ara ha estat mínim i el ressò que ha obtingut, gairebé nul. Els DVD's sota el lema Veus Literàries —divuit fins ara amb una tria més que discutible— estan elaborats per la productora Micantia, que es va donar d'alta en el Registre d'Empreses sis mesos abans de l'inici d'aquest projecte. L'any 2005, l'AELC hi va destinar 146.000 euros; l'any 2006, n'hi va destinar 102.000; i per al 2007, preveu destinar-n'hi 60.000 en el seu pressupost, cosa que vol dir que en tres anys el total d'aquesta despesa arriba als 308.000 euros. Aquests més de 50 milions de pessetes han servit per produir només 18 DVD's, amb un tiratge minúscul, que no es troba a la venda i que, a més, per estàtic, és clar, caduca l'endemà d'haver-se editat. Aquesta és una de les despeses que mostra el criteri irracional entre les autèntiques necessites del sector i l'ús que fa l'AELC d'unes dotacions pressupostàries (CEDRO i ILC) que pertanyen a tots els escriptors catalans, siguin o no associats. Les despeses de l'AELC de l'any passat tenen també partides que criden l'atenció per la seva quantitat i la seva poca incidència en els associats. Per exemple, s'ha costejat un estudi de contractes d'edició amb un cost de 3.000 euros, estudi que, per cert, ni s'ha vist ni se'n sap res. En una assemblea general, es va parlar que aquest estudi havia estat encarregat a Guillem-Jordi Graells, precisament l'actual president. Una altra despesa inútil són els 30.000 euros ja pagats per l'Estudi sobre la professió d'escriure en català, un altre estudi encara en reserva i que, pel seu contingut del qüestionari, indueix fàcilment a la confusió, siguin quins siguin els resultats i a pesar que la junta actual digui que l'han respost un 40% dels associats, que mai no representaran la realitat del sector que pot ser molt variable depenent de quin siguin els que hagin respost. Més partides que criden l'atenció són els 31.000 euros de la revista digital de l'AELC, reduïda a la mínima expressió des de fa temps i limitada a reproduir notícies de premsa ja publicades majoritàriament, a banda d'algunes entrades pròpies i continguts de publicacions extrets del paper que s'hi bolquen amb un procés automàtic i senzill. Les coordinacions d'activitats —caldria veure quines activitats s'han fet realment per ser coordinades— pugen a 20.000 euros. El manteniment de la junta directiva s'ha situat en els 17.000 euros, un cost dels més revisables, tenint en compte que l'AELC no és una empresa amb negocis lucratius. I el concepte de revista digital, per al 2007, s'eleva alegrement 7.000 euros, en relació a l'any passat, cosa que passa a ser de 38.000 euros. I un altre luxe de despeses són els 10.000 euros del cost d'un únic exemplar de la revista Literatures, en paper, que dirigeix l'expresident Jaume Pérez, i que s'ha publicat darrerament cada semestre. És fàcil imaginar aquesta mateixa revista —evidentment millorada— i només en versió digital i sobren paraules per dir quin seria el seu mínim cost. Encara sorprèn que l'AELC aboni a l'Ateneu Barcelonès una quota especial de 2.400 euros anual, quan els locals que ocupa a l'última planta van ser finançats en la seva totalitat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb 100 milions de pessetes a canvi d'un conveni que garantia l'estada de les associacions d'escriptors per un llarg període d'un quart de segle. I encara més sorprenent és una partida d'assessoria fiscal per 7.500 euros i una altra d'assessoria jurídica per 3.200 euros, en total, doncs, 10.700 euros que gairebé representen una nòmina d'un expert que estigués semifix a disposició de l'AELC i els seus associats. La Plataforma veu preocupant el criteri d'una certa màniga ampla, poc analitzada i estudiada, en les despeses com per exemple els 20.000 euros que encara costa la comunicació postal amb els associats —paper, paper i paper—, i això en un moment que el correu electrònic i internet han rebaixat sensiblement a tot arreu —institucions, empreses i particulars— aquest concepte. Però per a l'AELC, el correu electrònic és gairebé un mitjà desconegut, comparat amb els comunicats electrònics que es reben d'altres associacions similars. L'AELC preveu per al 2007 tenir uns ingressos totals de 442.000 euros (uns 75 milions de pessetes), dels quals 80.500 euros provenen de la Institució de les Lletres Catalanes i 270.000 euros de CEDRO, malgrat que aquests últims es poden modificar segons com acabi un contenciós pendent amb el Ministeri de Cultura), tot un risc econòmic de gestió per a una junta directiva amb criteris tambalejants i improvisats, a la vista dels comptes del 2006, aprovats, per cert, per una minoria d'associats assistents en persona a l'última assemblea general i sense que en tinguessin abans coneixement o oportunitat de revisar-los, tal com caldria que es fes, posant a disposició dels associats els comptes anuals, durant uns dies abans, cosa que la Plataforma, una vegada més, no es cansarà de reclamar pel bé de l'AELC i els que en formen part.

15 de maig 2007

L'expresident es reenganxa a la ILC i es resisteix a deixar CEDRO

L'expresident Jaume Pérez es resisteix a deixar el seu càrrec paral.lel a la junta directiva de Cedro i es reenganxa a la Institució de les Lletres Catalanes dins del Consell Assessor evitant un relleu i la renovació necessària de membres de l'AELC

La Plataforma va demanar abans de les últimes eleccions que després d'esgotar dos terminis de quatre anys a la presidència, el valencià Jaume Pérez, es comprometés a abandonar tots els càrrecs paral.lels que tenia a l'AELC. A banda del que ja es va comentar aquí mateix sobre la cooptació de la seva dona, Isabel Robles, com a vocal de la junta del País Valencià, prescindint de les vocalies presentades volluntàriament, l'expresident Pérez no només ha deixat els càrrecs sinó que s'ha reenganxat al Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes en representació de l'AELC (fins ara ja n'havia format part així com de la Junta de Govern). La representació dels escriptors catalans dins aquest organisme ha quedat establert amb Salvador Company, Guillem Jordi Graells i Lluïsa Julià, que també repeteixen dins el Consell Assessor, juntament amb el renomenat Jaume Pérez. També aquest mes de juny hi ha canvi de junta dins els òrgans de CEDRO, dels quals forma part Jaume Pérez en nom de l'AELC, però la presència de Pérez sembla tan imprescindible després del seu llarg període de presidència letàrgica de vuit anys que la junta directiva de l'AELC està disposada a cedir i mantenir-lo en el càrrec que, per ara, Pérez no ha dimitit ni ha manifestat que pensi fer-ho.

14 de maig 2007

El periodista Rafel Vallbona denuncia que l'AELC i l'ACEC veten el PEN per entrar a CEDRO

El periodista i articulista del suplement Tendències d'El Mundo denuncia en un bitllet que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l'Associació Col.legial d'Escriptors (ACEC) veten l'entrada del Centre Català del PEN Club en els organismes del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO i per tant el veten també a rebre els ingressos que el PEN reclama com a associació d'escriptors. Vallbona fa aquesta denúncia pública després d'haver rebut, diu, un correu electrònic de l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells en el qual, arran d'un altre article anterior de Vallbona també a El Mundo, el president Graells l'acusa d'afegir-se als aires de difamació que, segons ell, viu l'AELC. Aquest no és el primer conflicte que crea l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Als pocs dies d'haver estat escollit, juntament amb José Luís Giménez Frontín, secretari de l'ACEC, en la presentació d'un manifest de Sant Jordi per la reclamació del préstec bibliotecari, Graells ja va posar en un mateix sac tots els editors catalans acusant-los de no complir amb la normativa establerta en la confecció dels contractes d'edició. No es van concretar ni noms d'autors ni noms d'editors. Però sí que es va amenaçar d'emprendre accions legals —des d'un temps ençà l'AELC ha agafat una dèria a emprendre accions legals contra tot— contra aquells editors que asseguraven que ja tenien ben controlats. Aquestes declaracions han creat malestar en el gremi d'editors que es consideren, ells sí, difamats en genèric, quan defensen que des de fa molt de temps els contractes, majoritàriament, es fan amb el màxim de netedat i d'acord amb el que demana l'autor. A aquest conflicte, s'afegeix ara aquest intent per part del president de l'AELC de frenar la lliure opinió de la premsa, amenaçant un periodista de còmplice de difamació, acusació que el mateix president ha repetit des de la seva entrada a l'AELC contra un grup d'associats, als quals no anomena mai. En una carta de presentació com a president, Graells incloïa un paràgraf insultant per a un col.lectiu d'associats que també ha creat malestar entre alguns dels associats. Totes aquestes actituds, que no haurien de ser la targeta de presentació de la presidència de l'AELC, confirmen dissortadament, una vegada més, del que aquesta Plataforma alertava fa unes setmanes amb el canvi de junta que s'havia produït recentment.

13 de maig 2007

Vuit mesos sense Circulars Informatives de l'AELC

Sembla que tenir els associats de l'AELC no és la prioritat de l'actual junta directiva. Així, des de fa vuit mesos, no s'ha rebut cap Circular posant al corrent d'aquells aspectes que poden interessar els professionals de l'escriptura. Des que aquestes Circulars Informatives van ser instaurades el 1999 fins al 2001, quan la junt anterior va provocar una crisi interna, la redacció i tramesa d'aquestes Circulars ha anat espaiant-se cada vegada més en el temps. El silenci de vuit mesos actual —que potser insinua la mort d'aquest mitjà comunicatiu, malgrat que figura en els pressupostos del 2007— només és substituït per un bombardeig desordenat i constant —altament costós— de correu postal amb exemplars de bases de premis o targetons amb actes del'AELC que només interessen els que hi participen i que no aconsegueixen congregar un mínim de participants en cap dels tres àmbits territorials. L'absència de Circulars Informatives és també un senyal inequívoc del poc interès que té la junta actual a mantenir un contacte puntual, fluid i transparent amb els seus associats, cosa que la Plataforma lamenta pel que té de pèrdua associativa.

11 de maig 2007

El directori de traductors de l'AELC, incomplet i sense links informatius

Després d'un llarg període gestació, ha aparegut el directori de traductors i traductores, associats de l'AELC. El fet és que, a primer cop d'ull, queda clar que no hi ha molts dels que hi haurien de ser i, en canvi, n'hi ha alguns que potser no hi fan res. El criteri "voluntari" que s'ha aplicat per elaborar aquest directori —una imitació del que fa anys funciona a l'Associació Col.legial d'Escriptors— dóna una visió escurçada, confosa i esbiaixada de la realitat del col.lectiu de professionals de la traducció en llengua catalana. Una de les mancances greus és que, malgrat que alguns dels traductors que en formen part tinguin pàgina web o blog personal, en cap moment es fa la connexió digital corresponent i tampoc no hi ha cap connexió amb un currículum que orienti el "presumpte aspirant a encarregar un traductor" quin és l'historial de cadascun dels que s'ofereixen en el directori. Una vegada més, després de més de tres anys prometent aquest directori, la junta se n'ha sortit amb una perla que tan sols serveix perquè s'hi "autocontemplin" els mateixos que en formen part.

03 de maig 2007

El vocal Magí Sunyer diu que el van "demanar" per formar candidatura

El vocal de l'AELC, pel Principat de Catalunya, Magí Sunyer, admet públicament que va ser "demanat" per formar candidatura

El vocal del Principat, Magí Sunyer, admet públicament que el van demanar per formar part de la Junta Directiva de l'AELC. Magí Sunyer, vinculat als Col.lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona, ha dit que li van demanar que entrés a formar part de la candidatura que encapçalava l'actual president, Guillem-Jordi Graells. El mateix Magí Sunyer explica també que si no hagués estat així no s'hauria presentat. Aquestes declaracions són una confirmació més del sistema com s'han fet les darreres eleccions a l'AELC. Mentre hi havia tres vocals per a la Junta del Principat de Catalunya, que havien presentat la seva proposta voluntàriament, a l'hora de les votacions el dia de l'Assemblea General, es van trobar que s'enfrontaven a una candidatura "autoanomenada d'equip", que evidentment va ser la guanyadora, i que els deixava als tres en notable minoria. La Plataforma considera que el mètode de demanar vocals per a una candidatura quan s'han rebut dins el termini altres candidatures per aquell càrrec negligeix els Estatuts que no contemplen en cap moment la presentació d'una candidatura d'equip sinó candidatures individuals, tant per al càrrec de President, com el de vice-president o vocalies que s'han renovat aquest any.