31 d’octubre 2007
Màster en taules rodones i demostració de geografia "provincial"
La falta d'imaginació s'ha fet evident en la forçada commemoració del trentè aniversari de la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Tal com va avançar ja fa unes setmanes aquesta Plataforma, es preparaven de pressa i corrents una sèrie de taules rodones per cobrir una celebració que ja va tenir la seva rèplica fa cinc anys amb el vint-i-cinquè aniversari. Mentre una carta de la secretària Lluïsa Julià qualificava d'ambiciós el programa, a l'hora de la veritat ha quedat clar que l'ambició consisteix en unes vuit taules rodones i tres sopars —per cert, ¿després de convidar-hi pagant els associats, es podria fer pública una llista amb tots els que ja han estat convidats sense pagar, pels seus mèrits, esclar, com si encara fóssim a Frankfurt?). Per a més inri, el programa de les taules rodones només indica quins són els participants, però no hi ha cap temari que orienti del seu contingut, cosa que treu interès a una possible assistència. A més, la improvisació del programa ha fet que, a última hora, s'hagin produït algunes baixes i canvis de participants. Per exemple, Andreu Carranza i Margarida Aritzeta, previstos en la taula rodona de Tarragona, han estat substituïts per altres autors. La Plataforma considera que la lleugeresa a qualificar de programa ambiciós aquest escampall de taules rodones només mostra la falsa intenció descentralitzadora i el caure en una altra mena de centralització, la "provincial" perquè no hi consta cap ciutat cap de comarca que no sigui cap de "província". I, si no, només cal veure quina és la distribució triada: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona (al Principat). València, Alacant i Castelló de la Plana (País Valencià) i Palma (Illes). El criteri geogràfic és fàcil de deduir: com el dels homes (i les dones) del temps, a la televisió.
13 d’octubre 2007
Titllen de "lobby feroz" la proposta del president de l'AELC a Frankfurt per lluitar contra el que ell anomena "vulneració dels contractes editorials"
Ha quedat ben clar que mentre els editors, els polítics i els escriptors catalans celebraven, potser amb un pèl d'eufòria, l'èxit de les actuacions de l'ambaixada de Frankfurt, èxit al qual la Plataforma Per Una Aelc Com Cal s'afegeix, els representants de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), en un recambró cedit a l'associació homònima alemanya, tiraven aigua al vi en boca del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, pregonant una vegada més la seva dèria de crear enfrontaments amb tots els sectors possibles.
Ara li tocava el torn, novament, als editors que, mentre suaven la cansalada venent drets d'autors catalans a la sala de professionals, se sentien a dir, des del recambró esmentat, que no complien amb els mínims especificats en els contractes. L'obsessió nostàlgica del nou president de l'AELC, des que el març va prendre possessió del càrrec, és prou notòria. El que no se sap és a quines vulneracions de contracte es refereix ni de quines editorials parla. Això sí, no s'està de dir, en la línia judicial que l'AELC ha emprès a tort i a dret, que els contractes estan sent sotmesos a un examen jurídic per treure'n conclusions.
La generalització en aquest tema fa que la imatge que es dóna de la relació contractual dels dos gremis catalans —escriptors i editors— és nefasta. Guillem-Jordi Graells fins i tot va dir que, en un any, només s'havien pogut veure una sola vegada amb els editors! ¿No deu ser que la falta de contacte és més aviat fruit de la incapacitat de bona relació de la junta actual de l'AELC amb altres sectors que li són afins? Si no, ¿com s'entén que també hagin tingut problemes amb el Centre Català del PEN —veïns de local— o amb la comissió del futur Consell de les Arts i qui s'hi representava i, si estiréssim la corda, amb la Institució de les Lletres Catalanes, que fins i tot han arribat a qüestionar?
Sembla que l'única bona relació que manté l'AELC és amb l'ACEC, secretariada per Giménez-Frontín, amb qui fan ballmanetes sempre que poden, sobretot quan aquest últim venta el foc i encén les brases. Una vegada més, la imatge de l'associació dels escriptors catalans, aquesta vegada a Frankfurt, ni que sigui des d'un recambró, ha estat deplorable. I ens hi juguem massa perquè aquesta tendència es vagi repetint. Una delegació formada pel president, Guillem-Jordi Graells, la vicepresidenta del Principat, Mercè Canela, la secretària Lluïsa Julià, la tresorera Laura Santamaria i la vocal Anna Casassas, entre altres convidats, han sorprès fins i tot els seus amfitrions alemanys que han vist com els pèls se'ls eriçaven i els ulls se'ls obrien com taronges quan Guillem-Jordi Graells anunciava, com aquell qui fa una declaració política a l'estil de les moltes que han fet a Frankfurt els representants polítics de debò, dient que es crearia un "lobby de pressió" de totes les associacions europees d'escriptors per fer front a l'incompliment dels contractes d'edició.
L'anunci de Guillem-Jordi Graells des de Frankfurt ha sonat com un gerro d'aigua freda sense cap ni peus a la seu de l'European Writers' Congress (EWC), que és legalment, des de fa anys, la Federació d'Associacions Europees d'Escriptors, de la qual forma part tant l'AELC (per això paga anualment una considerable quota!) com la VS, l'associació alemanya, així com l'Asociación Colegial de Escritores (ACEC). L'European Writers' Congress (EWC) té com un dels seus objectius bàsics la defensa dels interessos professionals dels seus més de 60.000 membres europeus, entre els quals hi ha els catalans. S'entén, no cal dir-ho, que els interessos professionals dels escriptors són, sense cap mena de dubte, els drets d'autor que es deriven dels contractes i la bona interpretació d'aquests contractes.
Precisament l'European Writers' Congress celebra el seu Congrés o Fòrum Mare Nostrum (que va tenir lloc a Catallunya el 2001) i la seva Asssemblea Anual aquest més d'octubre, els dies 26, 27 i 28, a Trieste (Itàlia). I una de les conferències del Congrés està dedicada a debatre sobre els drets d'autor i la seva situació arreu dels països mediterranis i europeus. La contradicció, doncs, entre l'anunci del president de l'AELC a Frankfurt i la seva pertinença en confederació a l'European Writers' Congress és evident i ha sonat, en la seu de l'EWC, com un intent paral.lel d'ocupar incomprensiblement el lloc que actualment ja està cobert amb el suport de totes les associacions d'escriptors europees.
Sembla que la fixació —que sembla que vulgui justificar la inactivitat actual i el poc ressò gremial de l'AELC— i l'afany de protagonisme i personalisme de l'actual presidència de l'AELC ha trobat la seva guspira a Frankfurt i la brasa s'ha encès del tot. L'actual president de l'EWC, des del 2005, Andreassen Trond, i la secretària general de l'EWC, Myriam Diocaretz, amb seu a Brussel.les, esperen amb expectativa quina és la veracitat d'aquest anunci fet a Frankfurt. El fet és que, el mateix dia 28 d'octubre, a Triestre, l'EWC, celebrarà eleccions generals i té dos candidats a la presidència: John Erik Forslund, de la Unió d'Escriptors Suecs, i Pirjo Hiidenmaa, representant de l'associació finesa d'autors de no ficció, que també es presenta com a candidata a la vicepresidència. Cap representant català es presenta a les eleccions de l'EWC, cosa que contrasta també amb la proposta de duplicitat feta per Guillem-Jordi Graells a Frankfurt.
Tal com estan les coses, doncs, la proposta presentada a Frankfurt, en un recambró, sota la sorpresa de la mitja dotzena d'assistents que hi havia, de crear "un lobby de pressió" de les associacions europees d'escriptors per acabar amb la presumpta vulneració dels contractes per part dels editors (¿tots els editors?) sembla més una declaració de titular periodístic —un titular que ni així s'ha aconseguit que trobi ressò— que no pas una realitat eficaç i beneficiosa per als escriptors. La cosa ha ratllat tant l'esperpent al qual ens té acostumats la Junta de l'AELC que ja ha estat batejada en alguns sectors com "el lobby feroz". D'humor, sortosament, no ens en falta, ni que sigui al preu de fer el ridícul com a gremi, cosa que la Plataforma Per a Una Aelc Com Cal no s'estarà mai de lamentar i també d'exigir que desaparegui una manera de fer que sembla que hagi retrocedit a èpoques absolutament superades.
Ara li tocava el torn, novament, als editors que, mentre suaven la cansalada venent drets d'autors catalans a la sala de professionals, se sentien a dir, des del recambró esmentat, que no complien amb els mínims especificats en els contractes. L'obsessió nostàlgica del nou president de l'AELC, des que el març va prendre possessió del càrrec, és prou notòria. El que no se sap és a quines vulneracions de contracte es refereix ni de quines editorials parla. Això sí, no s'està de dir, en la línia judicial que l'AELC ha emprès a tort i a dret, que els contractes estan sent sotmesos a un examen jurídic per treure'n conclusions.
La generalització en aquest tema fa que la imatge que es dóna de la relació contractual dels dos gremis catalans —escriptors i editors— és nefasta. Guillem-Jordi Graells fins i tot va dir que, en un any, només s'havien pogut veure una sola vegada amb els editors! ¿No deu ser que la falta de contacte és més aviat fruit de la incapacitat de bona relació de la junta actual de l'AELC amb altres sectors que li són afins? Si no, ¿com s'entén que també hagin tingut problemes amb el Centre Català del PEN —veïns de local— o amb la comissió del futur Consell de les Arts i qui s'hi representava i, si estiréssim la corda, amb la Institució de les Lletres Catalanes, que fins i tot han arribat a qüestionar?
Sembla que l'única bona relació que manté l'AELC és amb l'ACEC, secretariada per Giménez-Frontín, amb qui fan ballmanetes sempre que poden, sobretot quan aquest últim venta el foc i encén les brases. Una vegada més, la imatge de l'associació dels escriptors catalans, aquesta vegada a Frankfurt, ni que sigui des d'un recambró, ha estat deplorable. I ens hi juguem massa perquè aquesta tendència es vagi repetint. Una delegació formada pel president, Guillem-Jordi Graells, la vicepresidenta del Principat, Mercè Canela, la secretària Lluïsa Julià, la tresorera Laura Santamaria i la vocal Anna Casassas, entre altres convidats, han sorprès fins i tot els seus amfitrions alemanys que han vist com els pèls se'ls eriçaven i els ulls se'ls obrien com taronges quan Guillem-Jordi Graells anunciava, com aquell qui fa una declaració política a l'estil de les moltes que han fet a Frankfurt els representants polítics de debò, dient que es crearia un "lobby de pressió" de totes les associacions europees d'escriptors per fer front a l'incompliment dels contractes d'edició.
L'anunci de Guillem-Jordi Graells des de Frankfurt ha sonat com un gerro d'aigua freda sense cap ni peus a la seu de l'European Writers' Congress (EWC), que és legalment, des de fa anys, la Federació d'Associacions Europees d'Escriptors, de la qual forma part tant l'AELC (per això paga anualment una considerable quota!) com la VS, l'associació alemanya, així com l'Asociación Colegial de Escritores (ACEC). L'European Writers' Congress (EWC) té com un dels seus objectius bàsics la defensa dels interessos professionals dels seus més de 60.000 membres europeus, entre els quals hi ha els catalans. S'entén, no cal dir-ho, que els interessos professionals dels escriptors són, sense cap mena de dubte, els drets d'autor que es deriven dels contractes i la bona interpretació d'aquests contractes.
Precisament l'European Writers' Congress celebra el seu Congrés o Fòrum Mare Nostrum (que va tenir lloc a Catallunya el 2001) i la seva Asssemblea Anual aquest més d'octubre, els dies 26, 27 i 28, a Trieste (Itàlia). I una de les conferències del Congrés està dedicada a debatre sobre els drets d'autor i la seva situació arreu dels països mediterranis i europeus. La contradicció, doncs, entre l'anunci del president de l'AELC a Frankfurt i la seva pertinença en confederació a l'European Writers' Congress és evident i ha sonat, en la seu de l'EWC, com un intent paral.lel d'ocupar incomprensiblement el lloc que actualment ja està cobert amb el suport de totes les associacions d'escriptors europees.
Sembla que la fixació —que sembla que vulgui justificar la inactivitat actual i el poc ressò gremial de l'AELC— i l'afany de protagonisme i personalisme de l'actual presidència de l'AELC ha trobat la seva guspira a Frankfurt i la brasa s'ha encès del tot. L'actual president de l'EWC, des del 2005, Andreassen Trond, i la secretària general de l'EWC, Myriam Diocaretz, amb seu a Brussel.les, esperen amb expectativa quina és la veracitat d'aquest anunci fet a Frankfurt. El fet és que, el mateix dia 28 d'octubre, a Triestre, l'EWC, celebrarà eleccions generals i té dos candidats a la presidència: John Erik Forslund, de la Unió d'Escriptors Suecs, i Pirjo Hiidenmaa, representant de l'associació finesa d'autors de no ficció, que també es presenta com a candidata a la vicepresidència. Cap representant català es presenta a les eleccions de l'EWC, cosa que contrasta també amb la proposta de duplicitat feta per Guillem-Jordi Graells a Frankfurt.
Tal com estan les coses, doncs, la proposta presentada a Frankfurt, en un recambró, sota la sorpresa de la mitja dotzena d'assistents que hi havia, de crear "un lobby de pressió" de les associacions europees d'escriptors per acabar amb la presumpta vulneració dels contractes per part dels editors (¿tots els editors?) sembla més una declaració de titular periodístic —un titular que ni així s'ha aconseguit que trobi ressò— que no pas una realitat eficaç i beneficiosa per als escriptors. La cosa ha ratllat tant l'esperpent al qual ens té acostumats la Junta de l'AELC que ja ha estat batejada en alguns sectors com "el lobby feroz". D'humor, sortosament, no ens en falta, ni que sigui al preu de fer el ridícul com a gremi, cosa que la Plataforma Per a Una Aelc Com Cal no s'estarà mai de lamentar i també d'exigir que desaparegui una manera de fer que sembla que hagi retrocedit a èpoques absolutament superades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)