La campanya per recaptar 10 € de cada associat de l'AELC per finançar la multa dels repetidors coincideix amb l'anul.lació de la multa d'un jutge

Davant la imposició d'una multa de 300.000 € a Acció Cultural del País Valencià per l'afer dels repetidors de TV3 al País Valencià, multa posada a instàncies del govern del PP de la Generalitat Valenciana, l'ànima de l'entitat condemnada a pagar, Eliseu Climent, va fer un viatge a les principals seus dels gremis professionals i culturals del Principat —escriptors, periodistes, advocats, mestres, llicenciats...— perquè cadascuna d'aquestes entitats "carregués directament" als seus associats els 10 € en qüestió a canvi d'un cartell de Tàpies que rebria posteriorment. El cas és que com en aquesta país molts periodistes són escriptors i molts escriptors són periodistes per no dir que molts escriptors i periodistes són advocats o molts també són mestres i llicenciats, la carta de cada associació es vamultiplicar en alguns casos particulars per dos o per tres. L'AELC no va fer el càrrec automàtic —algú hi va posar aturador a temps— però sí que va enviar una carta a tots els associats indicant quin era el compte corrent on podien fer la seva aportació. El cas és que mentre els associats de l'AELC rebien aquesta carta o la tenien pendent de llençar a la paperera o de fer el que els demanaven, un jutge va retirar cautelarment arran d'un recurs presentat, la multa dels 300.000 € a Acció Cultural del País Valencià. De les aportacions que han fet els primers a solidaritzar-se en la causa no se'n sap res... cosa que, si la multa no es fa efectiva, hauria de tenir un aclariment per part de la junta de l'AELC que va incitar a fer el pagament als seus associats. Fins ara, muts i a la gàbia. I no és perquè no es rebi correu des de l'AELC cada dos per tres amb bases de premis i informació absolutament inútil ni que no existeixi un mitjà anomenat correu electrònic... La cosa pren encara un caràcter més greu quan s'ha sabut que la campanya ha recaptat més de 300.000 euros, i que dur-la a terme li ha costat gairebé la meitat en despeses de gestió i material. Cap explicació?

El projecte de reproduir algunes pàgines d'autors de l'AELC en versió anglesa de cara a la Fira de Frankfurt ha quedat en només promeses

Uns mesos abans de la celebració de la passada Fira del Llibre de Frankfurt, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va anunciar que tenia previst traduir a l'anglès un nombre indeterminat de pàgines web d'autors gràcies a un ajut que tenia per a aquest concepte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Passada la fira, però, ni durant els dies de la seva celebració ni després se n'ha sabut res més. La presència de l'AELC a Frankfurt, que va passar gairebé desapercebuda, només es va concretar en una visita de retorn de cortesia amb l'associació d'escriptors alemanys que uns mesos abans havien estat convidats a Barcelona. Com sempre, es van fer volar coloms sobre els drets d'autor, una cançó que ja fa mala olor només pel que té de xarlataneria i res de consistent i concret de cara a cap resultat que oriente de debò els autors.

Tots els associats de l'AELC passen pel "tubo" amb motiu del 30e aniversari

Que ningú no es pensi que l'actual junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha instaurat el "youtube" entre els seus canals de difusió. Res de semblant. Com que ja ha mostrat prou vegades que l'edat de pedra encara no ha passat, tots els associats han rebut durant els últims dies una tramesa ultraespecial —i ultracostosa!— amb un tub de cartró que contenia enrotllat a dins el cartell commemoratiu dels 30 anys de l'AELC —que sembla que no s'acabin mai perquè el logo de les espelmetes d'en Ràfols Casamada, tan semblant al del PEN Club Català, no hi ha manera que desaparegui de la vista— per si cadascun dels "agraciats" amb el "tubo" el volia fer emmarcar. La política de despeses inútils i sumptuàries de l'actual junta de l'AELC no té límit. A l'abús del correu de paper postal gairebé setmanal per anunciar qualsevol petit acte al qual la gran majoria no pot regularment assistir perquè és fora del seu territori, calia afegir-hi un embalum com el de l'esmentat "tubo", a la vegada que la mateixa junta es justificava feia uns dies per carta dient que no podia fer arribar l'estudi exhaustiu de l'hipotètic estudi de la professió, cosa que potser hauria estat més saludable de fullejar, malgrat la seva inconsistència i fiabilitat. El cas és que no seria gens estrany que els serveis de recollida de contenidors del país, diguessin mosquejats que han localitzat —com si fossin avets secs de Nadal— tot de tubs de cartró amb dues tapadores de plàstic... i un cartell a dins de classe de dibuix de parvulari.