Predicar amb l'exemple és difícil. Després d'una escandalosa i incomprensible polèmica sobre els premis literaris que atorguen les institucions públiques, provocada per la junta actual de l'AELC, al.legant que les institucions afavorien descaradament els editors amb aquesta política i demanant que es deixessin de considerar acomptes els premis d'aquest tipus, és fàcil comprovar com el màxim responsable de l'AELC actual, el president Guillem-Jordi Graells forma part com a jurat del Premi Marià Vayreda de narrativa, que es convoca a Olot, i que finança amb 10.000 € la Diputació de Girona i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament d'Olot. El premi el publica habitualment l'Editorial Empúries del Grup 62 i les bases constaten que la dotació es considerarà sempre a compte dels drets d'autor de la publicació posterior. El fet és més greu encara si tenim en compte que, d'una manera ridícula, l'AELC havia anunciat que, com a "pataleta" per aquesta vulneració dels drets d'autor, deixaria de fer arribar les bases als seus associats d'aquells premis que tinguessin finançament institucional i que no fos exclusivament considerat premi. Una bona mesura, si es tracta de rebre menys paper de bases —tenint en compte que totes les bases són a Internet i mensualment i puntualment a la pàgina de premis de la Generalitat de Catalunya—, però lamentable i ridícula si amb això es pretén que la gran majoria de premis literaris que financen ajuntaments, diputacions i altres institucions de govern destinats a les lletres catalanes i que després tenen prevista publicació es deixin de finançar per l'oposició de la Junta els membres de l'associació de la qual participen en els premis que volen i malviuen, a vegades, d'aquestes dotacions que serien inexistents si depenguessin només de les editorials. A més, si es dóna un cop d'ull als veredictes dels premis anuals, es pot comprovar també que la majoria d'autors que els guanyen, en un 95% no són associats de l'AELC, o bé perquè són novells o bé perquè no en tenen ganes. L'opció que el president formi part d'un jurat que està dins d'aquesta línia denunciada inoportunament per l'AELC desautoritza absolutament la proposta feta pública i que més aviat sembla haver estat posada sobre la taula per "fer soroll", un mètode al qual estem acostumats des de fa sobretot un any, que la junta va escollir nova presidència.
La proposta feta per l'AELC ha estat rebutjada per molts autors, alguns dels quals ho han manifestat així en els seus blogs d'internet com aquests que resumim:
1) "subal ha dit... S'ha de ser estúpid, per escriure aquesta carta, o bé simplement ignorant de com van les vendes de llibres en català (o castellà). Un premi literari (o, sí, avançament de drets d'autor) de, per exemple, 5.000 euros, és una cosa inassolible per a la gran majoria de llibres. Caldria que sapiguessin que és del tot impossible, en la majoria de casos, que un llibre sense premi pugui generar 5.000 euros de drets d'autor... (...) Aquesta carta d'AELC és, simplement, una mostra de gran hipocresia. Si tan dolents són els premis que facin el favor de buscar les editorials petites, on no rebran de cap manera ni la tercera part de drets d'autor!"
2) ginjol ha dit... Fa poc he rebut el [premi] Constantí Llombart. Se m'han abonat religiosament 12.100 euros (descomptant la retenció fiscal). Quants llibres he de vendre per obtenir 12.100 euros en drets d'autor? No he tret el compte, però crec que exhaurint la primera edició no arribaria ni a la meitat (i potser una segona i una tercera, i una...).
3) Gonzalo («Darabuc») ha dit... Jo comparteixo la darrera experiència: 1500 euros per un llibre de poesia, drets d'autor de la primera edició. Quan o com ho hagués aconseguit, ni suposant un 10% de drets d'autor, per la sola venda dels llibres? La segona i la tercera edició, com és lògic, a penes m'han reportat calers (sí una pila d'alegries, que són més importants). També em va a animar a seguir escrivint, que no és un factor menor. En total hauré venut 2500 exemplars d'un llibre de poesia per a nens, que potser és una barbaritat, comparativament, però mai m'hauria produït diners de forma significativa. Gràcies al premi, és d'una altra manera.
4) miracommiro ha dit... Estimats amics i estimades amigues, No us discutiu tant per la circular de l'AELC. Darrere del redactat hi ha els caps plens de borrissol del president actual, Guillem-Jordi Graells, manipulat per la "quefa" del cotarro des de fa trenta anys que és Montserrat Bayà. Són personatges que si no les poden heure destrossen el que hi ha. És simplement ridícul dir que no enviaran les bases perquè avui en dia es troben totes a la guia del Departament de Cultura de la Generalitat. I encara és més ridícul voler ensorrar les dotacions de premis institucionals perquè són les que fan viure poc o molt els escriptors que les guanyen. Aquesta gent no defensa els escriptors, els ensorra i crea confrontació amb sectors que haurien d'anar de bracet, els editors catalans i les institucions catalanes (o valencianes, o de les Illes o d'on sigui que paguin literatura en català). Per què no diuen que entre totes les associacions d'escriptors toquen uns 100 milions de pessetes (per dir-ho en llenguatge antic) i els escriptors no en veuen bo i res? Són uns hipòcrites que s'autoadjudiquen la representació d'uns escriptors que en realitat no tenen. Petons a tots i a totes.
