Cobrar 10 euros per unes sessions d'assessorament fiscal ratlla el cinisme

D'entranyable, candidesa i de criteri de sabata i espardenya es pot qualificar la proposta rebuda per carta postal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que es vol salvar amb salut abans de tirar endavant una mena de "minicurset accelerat" perquè els associats i associades que vulguin tinguin alguna noció elemental de les problemàtiques i obligacions fiscals, les exigències del règim de treballadors autònoms i sobre diversos temes de propietat intel.lectual. Des de fa temps, la mateixa AELC havia ofert als associats un servei gratuït d'assessorament —i esclar que ha de ser gratuït!— a través de l'assessor fiscal de la casa i algun presumpte especialista més. Ara, però, vista segurament la feina que això comportava —i feina fuig és el lema habitual dels qui porten les regnes de l'AELC— s'han empescat fer unes dues o tres sessions que sumin entre sis i nou hores per explicar d'una tirada els principals problemes en aquest camp. El més greu és que una activitat així, de clar assessorament i servei als escriptors, malgrat el finançament sucós que l'AELC té de les institucions i de CEDRO, es proposi de fer amb el previ pagament de 10 euros per soci inscrit, una quantitat tan baixa que, sumada per tots els que hi puguin assistir —sembla que no tinguin clar que puguin ser gaires perquè la carta diu que es volen assegurar que tindran quòrum— tampoc no treu de cap angúnia la greixosa i sobreeixida caixa comuna de l'AELC que es gasta, dia sí i dia també, una fortuna en la tramesa postal de bases i papers totalment inútils per a la majoria d'associats, en dietes i viatges a dojo dels membres de junta, sense estudiar abans quina millor utilitat podria tenir el seu pressupost. La Plataforma, en aquest cas de l'assessorament fiscal i els 10 euros de propina, es limita a somriure, no sap si per la bona fe que transpua de la carta o pel cinisme que desprèn i, una vegada més, la Plataforma s'avergonyeix que cap membre de la junta directiva actual de l'AELC no s'adoni d'on és la línia que es trepitja quan es vol fer el ridícul de debò davant dels més de mil associats la gran majoria dels quals no tenen la sensació de rebre absolutament res de l'associació que els agrupa.