05 de maig 2008

Una gestió econòmica desconcertant i insolidària

Ja és tradició que els comptes anuals i els pressupostos de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) siguin aprovats en l'única assemblea general obligatòria per una minoria d'associats —revisant-ne els noms d'assistència, gairebé sempre els mateixos— que fan un mutis inexplicable davant d'un estat de comptes que deixa en l'aire molts interrogants. Per exemple, ¿en quin lloc es camuflen les partides que perceben alguns càrrecs de la junta directiva per les seves preteses feines i que en canvi engreixen les partides de despeses d'activitats o coordinació donant així una visió distorsionada de la realitat? Per exemple, ¿on és el "sou" que percep la secretària general com a autònoma i que no es troba en cap lloc per aquest concepte? Demanar transparència entraria en els suggeriments i els precs que ningú no fa. L'amén és la tònica general de les assemblees de l'AELC i, a més, la junta directiva no ha posat mai a disposició dels associats, uns dies abans de l'assemblea, l'estat de comptes per si algú té interès a fer-hi una ullada, tal com és preceptiu en qualsevol associació com la de l'AELC que, per circumstàncies d'inflació econòmica i d'un moment especial en relació a les partides que ingressa de CEDRO, té un pressupost que ratlla els 600.000 euros. La Plataforma lamenta que els tics que porten a la falta de transparència es mantinguin i es vulguin justificar amb explicacions a mitges. ¿És lògic que CEDRO atorgui a l'AELC (així com a altres associacions d'autors) 400.000 euros anuals i els autors, a nivell personal, que són els qui proporcionen aquest benefici amb la reprografia dels seus llibres, rebin només una propina anual de CEDRO que amb prou feines a vegades cobreix la quota que es paga d'associat de l'AELC? ¿Qui reclama més solidaritat amb els autors si els representants de l'AELC (expresident Jaume Pérez i actual president, Guillem-J. Graells) que són dins la junta de CEDRO es limiten a fer viatges amb el TGV a Madrid per cobrar les seves considerables dietes? ¿És lògic que l'AELC mantingui adormits en un compte a termini de La Caixa prop de 200.000 euros? ¿És justificable que l'AELC pagui a una agència de premsa prop de 8.000 euros anuals per una petita rastellera de notes de premsa que no tenen cap ressò en els mitjans? ¿Què es podria fer amb 8.000 euros per promocionar els autors en els mitjans públics que han dimitit de fer-ho? ¿És ètic que l'AELC pagui 9.000 euros d'assessoria fiscal i que, per unes sessions divulgatives sobre el tema, tingui la barra de cobrar 10 euros per participant? ¿Es podria explicar per què durant el 2008 es pensa gastar 20.000 euros en assessoria jurídica? ¿Vol dir això que continuarà la cançó de l'enfadós sobre el suat tema dels contractes editorials que sembla més propi d'un discurs buròcrata que d'una solució real sobre el moment que viuen els autors? ¿Fa cap gràcia saber que s'han gastat 24.000 euros en un pretès estudi de la professió d'escriure en català que no abasta ni el conjunt dels escriptors catalans sinó simplement el d'aquells associats que han volgut respondre? ¿No cau a ningú la cara de vergonya en veure editar anualment els infumables Quaders Divulgatius i els més infumables Retrats que costen uns 45.000 euros anuals i que van de pet a la paperera dels mil associats que els reben quan es podrien fer meravelles amb menys pressupost explotant la xarxa? ¿És justificable que es continuïn destinant 100.000 euros anuals a la productora Micantia, i la coordinació de la secretària general, Lluïsa Julià, perquè elabori alguns DVD's sobre autors triats a dit, DVD's que després no veu ningú, quan avui en dia el YouTube admet arreu del món milers i milers de vídeos i fins i tot s'hi apunta un govern com el de la Generalitat de Catalunya? ¿Té sentit celebrar cada cinc anys un aniversari només perquè es poden gastar 45.000 euros en gresques, saraus i festetes mentre es rebutgen segons quines ajudes o col.laboracions? ¿No és incomprensible que a l'era de les comunicacions electròniques, l'AELC es gasti entre 33.000 i 40.000 euros en trameses de correu postal als associats que sovint no aporten res a la informació que necessitarien rebre? ¿Quina empresa multinacional té unes despeses com l'AELC de 25.000 euros anuals només en la seva Junta Directiva? I, encara, ¿com és possible que una associació que es gasta anualment 76.000 euros en personal fix doni una servei tan mínim al conjunt dels associats? ¿Aquest és el canvi i la renovació que promociona la junta directiva? Canvi i renovació que no són sinó només paraules buides que mantenen una encrostonada continuïtat carregada de continuisme i burocràcia i de poc servei als qui realment donen sentit a l'existència de l'AELC que són els escriptors catalans, associats o no.