Persecució editorial i cap aclariment sobre contractes

Una de les constants de l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és la persecució que ha engegat, sovint de manera injustificada, en contra dels editors catalans en general, donant una visió que els autors es troben indefensos,estafats, enganyats i maltractats a l'hora de signar els contractes editorials, cosa que no és certa. La cançó de l'enfadós sobre una hipotètica renegociació de clàusules contractuals, que en boca dels editors, ni tan sols s'ha començat a parlar ni es contempla, sembla que vol justificar l'escassa activitat en benefici dels associats que fa l'AELC actualment. Un exemple de tot això és una nota breu inserida en una de les escasses circulars informatives que l'AELC envia en paper —l'era digital no és d'aquest món— als seus associats, cada tres o quatre mesos, no fos cas que estiguessin massa informats i mai, repetim, per correu electrònic, no fos cas que es pensessin que ho han de saber tot i al moment. En aquesta circular, s'insereix la nota: «Incompliments editorials.- Darrerament diversos socis s'han posat en contacte amb l'AELC per denunciar incompliments de contracte i econòmics d'alguns editors que no compleixen amb les seves obligacions contractuals. Sortosament, les gestions que hem fet fins ara amb alguns d'ells s'han anat resolent satisfactòriament, però hem d'advertir els associats d'alguna editorial que fa cas omís de les nostres reclamacions. És el cas de March Editor, que té un deute econòmic amb l'associada Montserrat Gallart, segons ens informa aquesta autora. Tot i les múltiples gestions fetes fins ara prop de l'editorial, el silenci ha estat l'única resposta.» La Plataforma considera que una nota així no fa res més sinó augmentar la tensió entre editors i autors, que la junta actual i, especialment, el seu president, han generat, davant el rebuig, per no dir ignorància expressa, de molts dels editors. La nota en qüestió no aclareix quins incompliments i amb quines editorials s'estan produint, no especifica quins són els punts més controvertits dels contractes que han hagut de resoldre, quines mesures han de prendre els autors, quins apartats dels contractes han de vigilar més, és a dir, on diu tal pacte hauria de dir tal altre, etcètera, i, en canvi, explica als associats el problema d'un d'ells amb un editor determinat, per un deute que tampoc especifica si mereix una nota pública. Amb tots els respectes per l'associada que s'hi esmenta, per cert, amb força indiscreció per part de l'AELC, la Plataforma considera que el seu problema personal de deute contret és més competència d'El Cobrador del Frac, que no pas de l'AELC, i el fet que l'AELC l'hagi esmentat en aquesta circular només és perquè vol justificar una presumpta dedicació a millorar les relacions contractuals, objectiu que se sent recitar com una cantilena des de l'entrada a la presidència de Guillem-Jordi Graells, amb qui, lamentablement per a tots els autors, la majoria d'editors catalans no volen mantenir ni relacions ni diàleg. L'atzucac, doncs, en què es troba la relació editors-autors (i aviat caldrà afegir-hi les agències literàries que reclamen més ingressos dels autors), només es pot superar amb un treball compartit entre els dos col·lectius a favor d'un objectiu comú: el reforçament de les lletres catalanes tant en l'àmbit comercial com en l'àmbit de difusió —dos del punts més febles actualment—, objectiu que, per ara i tant, contradictòriament amb els seus objectius i funcions estatutàries, la junta de l'AELC no gestiona de la manera eficaç que caldria gestionar, malgrat els recursos que rep de les institucions i sobretot de CEDRO perquè ho faci.

Cada vegada menys pàgines d'autor i més incompletes

Mentre els recursos econòmics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es difuminen en activitats sense cap incidència directa cap als associats, la junta actual neda en l'autobombo vantant-se de la confecció, segons una informació seva, d'una seixantena de pàgines web d'autors en els últims dos anys. Aquest és un objectiu i un pressupost ridícul, comparat amb el cost multimilionari de la confecció dels DVD's 'Veus literàries', dedicats a una sèrie d'autors que no representen ni un moviment, ni una època ni un gènere i que sembla més aviat emparar-se en un criteri fet als quinze dits. Als quinze dits, és clar, dels autors que compten amb un avalador a l'interior de la junta actual. L'amiguisme, tantes vegades denunciat per aquesta Plataforma, és el principal llast que arrossega l'AELC, un amiguisme que li treu credibilitat i que lamentablement crea diferències injustificades en el conjunt dels associats. Pel que fa a les pàgines d'autor, l'AELC continua mantenint el sistema de pagament a càrrec dels autors que volen encarregar-ne una, però, a la vegada, en confecciona d'altres autors també contemporanis que, per simple capritx, són fetes a càrrec del pressupost de l'AELC. Fa la impressió que hi ha, doncs, dues categories d'autors: els que se la paguen i els que els la paguen. A banda de les pàgines d'autors morts, que en alguns casos no tenen cap interès ni de divulgació ni d'investigació sinó que obeeixen més a omplir buits "territorials" que no fan cap falta, en contradicció dels autors que no hi són i que realment tenen un interès i un valor per la seva obra, l'AELC manté una injustificable discriminació amb autors que, actualment, amb els avantatges de les eines digitals, servidors de pagament o gratuïts, s'han confecionat pel seu compte una pàgina web. En aquests casos, la seva inclusió en el directori d'autors infla un directori d'autors que hauria de ser més extens i, el que és del tot denunciable, no els ofereix en cap moment els avantatges de traducció o portal estàndard que sí que ofereix a altres autors i que formen part dels ajuts o recursos financers de tots els autors que hi destina l'AELC. La junta actual es penja també el mèrit de comptar amb el directori d'autors "més important", ignorant, per exemple, el directori de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per presentar-se com el directori més important de la xarxa, al directori de l'AELC, li calen, més que constants i costosos canvis de disseny, com a mínim tres requisits: 1) Cobrir el màxim nombre d'autors vius, amb un portal divulgatiu bàsic, començant pels associats. 2) Crear uns subdirectoris per moviments, èpoques i gèneres, tant dels autors clàssics com els contemporanis. 3) Mantenir una actualització permanent i puntual de cadascuna de les pàgines d'autor perquè, en aquest moment, el rastreig que periòdicament fa un equip de la Plataforma, ha detectat que hi ha prop de 700 dades sense actualitzar en les diverses pàgines, en relació a les pàgines de creació pròpia que en aquest moment té en xarxa l'AELC, cosa que li resta confiança i en limita notablement la seva funció tant informativa com educativa. És evident que, malgrat que li serveix de targeta de presentació, les pàgines d'autor de l'AELC no formen part de la prioritat de la junta actual, al costat de publicacions en paper infumables i dels esmentats DVD's d'autors en un moment que el YouTube permet l'elaboració de vídeos sense cap cost. El pitjor que li pot passar a una associació com l'AELC és que, tenint uns recursos per aplicar democràticament del primer a l'últim associat, no sàpiga com ho ha de fer, què ha de fer i per a qui ho ha de fer. Bé, sí, a l'hora de fer trobades dels membres de junta aquí i allà, taulades de tres forquilles, viatges en primera classe, hotels de quatre estrelles i taules rodones de catacumba, són els primers.