17 de gener 2009
Socis amb web i domini propi, eliminats del directori d'autors de l'AELC
El directori d'autors de la pàgina web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha estat remodelat recentment. Una vegada més, com a mostra de la discriminació i la poca generositat que practica l'actual junta de l'AELC envers el conjunt d'escriptors i escriptores catalans, els webs dels autors que tenen domini propi (és a dir, que han estat elaborats per ells mateixos o per una empresa amb cost propi) han estat eliminats del directori de l'AELC, malgrat que la introducció al directori d'autors proclama: "Aquesta eina us proporciona una informació bàsica sobre els autors, la seva vinculació a l'AELC i un link a les seves webs. Les dades són facilitades pels mateixos professionals." El criteri encara és més greu si es té en compte que aquests autors, en la seva majoria, són també associats de l'AELC, però que en el seu moment no han encarregat a l'AELC la seva pàgina web. La Plataforma insta la junta directiva a rectificar aquest criteri i a incloure en el directori de l'AELC no només les pàgines que ha elaborat des de l'AELC sinó també les connexions amb les pàgines dels autors que tenen domini propi. Si no ho fa, el directori d'autors de l'AELC es converteix en un directori coix, incomplet i, sobretot, insolidari amb una sèrie de col·legues que gestionen per iniciativa pròpia les seves pàgines, fet cada vegada més freqüent donada la possibilitat d'obrir pàgines o blogs en servidors gratuïts. Com a exemple contrari, només cal dir que el director d'autors de la Universitat Oberta de Catalunya inclou tant les pàgines de la mateixa UOC com les dels autors amb domini propi. No fer-ho, seria reduir la informació als internautes. És curiós que en un moment d'interactivitat i d'intercanvi a través d'Internet, l'AELC caigui en aquest reduccionisme. Tan lamentable com el fet que moltes de les pàgines web del seu directori, han estat elaborades amb cost als pressupostos generals, sobretot de membres de junta, mentre els altres associats han de satisfer una quantitat si volen encarregar una pàgina. No s'ha d'oblidar que els ajuts públics que rep l'AELC i les dotacions de CEDRO pertanyen no només a tots els associats sinó al conjunt dels escriptors catalans, siguin associats o no de l'AELC.
02 de gener 2009
L'AELC vulnera l'honestedat professional de Bromera amb una denúncia fútil i improcedent
Un nou conflicte entre autors i editors, provocat per la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), arran d'una denúncia fútil i improcedent, ha vulnerat l'honestedat professional demostrada durant més de vint anys per l'Editorial Bromera. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal, coneixedora del cas des del primer moment, ha volgut esperar els intercanvis escrits que s'han produït entre l'AELC i l'Editorial Bromera, confiant que la primera s'adonaria de l'error o mala fe en què ha caigut i que demostraria, almenys en aquesta ocasió, una mica de dots de bones relacions entre dos sectors que més que mai es necessiten: els escriptors i els editors de les lletres catalanes.
Però, lamentablement, no ha estat així. La Plataforma, doncs, s'afegeix a les peticions de rectificació immediata que tant l'Editorial Bromera com un col·lectiu d'autors han fet a l'AELC tot i que som conscients que és una petició que, com tantes, picarà en ferro fred, un ferro fred sobre el qual deixen anar constantment el mall mitja dotzena d'integrants de l'actual Junta Directiva de l'AELC que continuen confonent la seva trajectòria i les seves frustracions personals amb el conjunt de tot el sector literari que haurien de representar i defensar en comptes de dinamitar i desprestigiar constantment amb estirabots, denúncies i comunicats que ratllen, si no la falsedat, almenys en aquest cas de Bromera, la desinformació sobre un aspecte tan essencial com és la Llei de Propietat Intel·lectual i les obligacions i drets que es desprenen d'un document contractual d'edició.
Fem una cronologia del cas, d'acord amb la documentació que, fins ara, ha arribat a les nostres pantalles:
1) El 2 d'octubre del 2008, el director comercial d'Editorial Bromera, Bernat Bataller, envia una carta a 38 autors de poesia que tenen llibres publicats en aquest segell del País Valencià informant-los que els magatzems de la casa estan al límit i que es veuen obligats a fer una reducció d'existències dels títols en qüestió. Atenció a aquesta dada perquè és important: "reducció d'existències". No pas, "destrucció" de totes les existències ni descatalogació. La mateixa carta explica que Bromera porta 22 anys d'exercici professional amb un catàleg de més d'un miler de títols i que la seva línia no és la d'eliminar-ne cap del catàleg. Postura aquesta que, diguem de passada, que hauria de ser imitada per altres editorials que es limiten a desentendre's dels seus títols quan n'han venut uns quants o n'han percebut els ajuts del subsituït suport genèric. En la mateixa carta, el director comercial de Bromera ofereix als autors afectats per la reducció d'existències la possiblitat que puguin adquirir els exemplars que vulguin a preu reduït.
2) El 14 de novembre del 2008, el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, de qui aquesta Plataforma ha advertit constantment del seu tarannà poc dialogant entre els diversos sectors, escriu una carta a diversos associats —presumiblement els que tenen fitxats com a poetes—, però no a tots els associats —cosa d'altra banda incomprensible perquè sempre hi pot haver un poeta camuflat entre narradors, dramaturgs o d'altres gèneres— fent-los saber que un col·lega seu els ha informat que Bromera vol procedir a la destrucció d'uns títols del fons de poesia i vol cobrar als autors pels exemplars que vulguin recuperar. Atenció, doncs, a aquesta afirmació: l'AELC parla de "destrucció" i la carta de Bromera, com hem vist abans, parla de "reducció". Aquí hi ha la clau de tot el conflicte. Una clau tan simple, que amb una mínima opció de diàleg es podia haver solucionat. Però, en lloc d'això, l'AELC, millor dit, la Junta Directiva, o encara millor dit, una o dues persones de la Junta Directiva encarregades d'aquests afers, fan una de les seves consultes a l'advocat de l'AELC, el mateix advocat, per cert, que té la Colegial de Escritores —es veu que ser catalans no vol dir res—, i la resposta, esclar, és que "destrucció" vol dir dret a llibres gratuïts. És a dir, primer es parla amb l'advocat abans que amb l'editor, cosa que, al revés, potser hauria aclarit el malentès. Però, els buròcrates de la Junta Directiva de l'AELC no en tenen prou i, en una política de denúnca pública sense precedents, envien una Circular —un mitjà de comunicació en paper que cada vegada informa menys i menys sovint de les qüestions que realment haurien d'arribar als associats— fa saber al miler llarg d'associats que l'Editorial Bromera incompleix la Llei de Propietat Intel·lectual i actua de manera deshonesta amb els drets i les obligacions contractuals. Si aquesta Circular (la número 58) hagués estat enviada recollint una sèrie d'irregularitats editorials de diversos segells i alguns de molt potents —que n'hi ha i moltes i ningú no en diu res— potser l'impacte hauria estat menys important. Però, lògicament, Editorial Bromera, informada de la circular per alguns dels seus autors socis de l'AELC, se sent maltractada injustament, entre altres coses perquè la seva actuació de "reducció d'existències" es basava en la legalitat estricta i, sobretot, la bona fe. L'AELC encara no en té prou i difon la denúncia a través d'Internet, en la seva pàgina web, sortosament una pàgina, malgrat el que es digui, de visites cada vegada més reduïdes i sense un ressò gaire important a hores d'ara perquè és una pàgina que es limita a recopiar alguna de les notícies dels mitjans de comunicació que es publiquen i, de tant en tant, insereix, com en aquest cas, un dels seus estirabots.
3) El 19 de desembre del 2008, l'Editorial Bromera envia als seus autors i a altres adreces del seu mailing habitual de relació informativa, una llarga carta, signada per l'editor Josep Gregori, demanant una rectificació a l'AELC per l'error en què ha caigut i per haver intentat malmetre el bon nom del segell. Bromera, obligada pel que havia fet primerament l'AELC, també s'empara en una consulta judicial i afegeix a la carta el dictamen d'un advocat col·legiat que precisa que l'article 67 de la Llei de Propietat Intel·lectual només obliga a donar els llibres que l'autor vulgui gratuïtament quan l'Editorial procedeix a la destrucció de totes les existències. Una reducció no implica cap condició especial del fons ni per als autors ni per a ningú perquè això representaria el trencament de la relació contractual. L'Editorial Bromera diu, entre altres coses, en la seva carta: "L'acció de Bromera no es pot considerar de cap manera il·legal, com afirma l'AELC (...) Hi ha moltes falsedats i mitges veritats en la circular de l'AELC (...) No entenem les raons que motiven l'actual directiva de l'AELC a buscar enfrontaments amb Edicions Bromera i dur a terme accions que malmeten la nostra bona reputació en el sector. (...) No podem permetre que es continue qüestionant l'honor, les bones pràctiques i la professionalitat d'Edicions Bromera i per això exigim als artífexs d'aquesta campanya una rectificació clara i immediata utilitzant els mateixos mitjans que s'han emprat per deteriorar la imatge de l'editorial." Evidentment, com dèiem abans, la resposta, fins ara, ha estat d'un absolut menyspreu i una falta de respecte per part de l'AELC. Cal recordar que no és la primera vegada que l'AELC s'enfronta amb Bromera. A principis del 2008, arran d'un altre estirabot de l'AELC, en relació als premis literaris i les dotacions que hi aporten les institucions públiques, ja va provocar reaccions indignades per part d'autors i editors. L'AELC es va negar a distribuir les bases que continuessin fomentant premis dotats per institucions! Afortunadament, l'infantilisme d'aquella polèmica cau pel seu propi pes i ha quedat en no res.
4) El 24 de desembre del 2008, un grup d'autors valencians, encapçalats per Enric Lluch i Vicent Borràs, envien una carta a un determinat nombre d'autors negant qualsevol mala relació professional entre autors i l'Editorial Bromera, expressant la seva indignació per les accions de denúncia de l'AELC i demanant l'adhesió d'aquells autors que hi estiguin d'acord a fer arribar a l'AELC la seva disconformitat. Els dos últims punts del comunicat diuen: "D’altra banda, no entenem aquesta actitud hostil contra una editorial valenciana que aixopluga un nombre considerable d’autors d’arreu del nostre domini lingüístic i que, en donem fe, els tracta amb una rigorositat i professionalitat que no hem vist en altres editorials. Pensem que la tasca de l’AELC no ha d’anar encaminada al desprestigi d’editorials com Bromera, l’objectiu principal de la qual és promoure els autors i les obres que és d’on trau els guanys. Per tot açò, els demanem una rectificació pública d’aquestes manifestacions errònies i perjudicials tant per a nosaltres com per al bon nom de l’editorial." Els autors que signen l'encapçalament de la queixa són també socis de l'AELC i durant els últims dies de desembre recullen les signatures per fer arribar a la Junta Directiva de l'AELC per la seva actitud.
Arribats a aquest punt, la Plataforma Per Una Aelc Com Cal considera que el silenci mantingut per l'AELC en aquest afer no té justificació, ni tan sols amb l'excusa de buròcrata de les festes de fi d'any per entremig. La denúncia i la petició de rectificació ja feia prou setmanes que circulava perquè l'AELC hagués descavalcat de la seva postura errònia i hagués expressat públicament, com se li demana, les seves excuses a l'Editorial Bromera i fins i tot hagués desemmascarat quin autor o autors havien acudit a l'AELC amb un interès com a mínim dubtós o de mala fe, tenint en compte l'extens catàleg de Bromera, la nòmina d'autors que acull, la seva obertura a altres territoris de llengua catalana, el seu ull posat per fer que els autors es reconeguin també al Principat i les Illes, i el seu paper en el manteniment de les lletres catalanes al País Valencià amb les dificultats que aquesta feina comporta a hores d'ara.
La Plataforma encara entén menys que una Junta Directiva que està integrada per membres dels diversos territoris no hagi estat amonestada pels representants del País Valencià —el vicepresident n'és Ramon Guillem— per haver actuat fútilment davant d'una qüestió que requereix un coneixement acurat de la legislació per evitar malentesos com el que s'ha generat.
Tot i així, la Plataforma veu darrere d'aquesta qüestió una justificació per la feina no feta de la part de la Junta Directiva, i de manera especial pel seu president, que porta més de dos anys fent volar mosques al voltant dels contractes d'edició i insinuant cada dos per tres el cúmul d'irregularitats que cometen els editors, els catalans, esclar. És un fet que hi ha moltes irregularitats en el món de l'edició. Però no precisament la de Bromera, tot i que malentesa, era la més flagrant per escampar-la públicament sense fonament. En canvi, l'AELC no ha sabut obrir un llibre de denúncies digital que animi els autors a prendre posició sobre les qüestions realment denunciables: llibres que es publiquen sense contracte, empreses editorials que cobren els seus autors per publicar, editorials que no avancen drets d'autor, editorials que a l'hora del pagament de drets es retarden o simplement no passen mai liquidacions, redactats de contractes pitjors dels de fa vint anys i altres irregularitats per l'estil de les quals n'és sabedora de fa temps la Junta Directiva de l'AELC i manté, en canvi, un mutis que, aquest sí, és del tot denunciable.
Però, lamentablement, no ha estat així. La Plataforma, doncs, s'afegeix a les peticions de rectificació immediata que tant l'Editorial Bromera com un col·lectiu d'autors han fet a l'AELC tot i que som conscients que és una petició que, com tantes, picarà en ferro fred, un ferro fred sobre el qual deixen anar constantment el mall mitja dotzena d'integrants de l'actual Junta Directiva de l'AELC que continuen confonent la seva trajectòria i les seves frustracions personals amb el conjunt de tot el sector literari que haurien de representar i defensar en comptes de dinamitar i desprestigiar constantment amb estirabots, denúncies i comunicats que ratllen, si no la falsedat, almenys en aquest cas de Bromera, la desinformació sobre un aspecte tan essencial com és la Llei de Propietat Intel·lectual i les obligacions i drets que es desprenen d'un document contractual d'edició.
Fem una cronologia del cas, d'acord amb la documentació que, fins ara, ha arribat a les nostres pantalles:
1) El 2 d'octubre del 2008, el director comercial d'Editorial Bromera, Bernat Bataller, envia una carta a 38 autors de poesia que tenen llibres publicats en aquest segell del País Valencià informant-los que els magatzems de la casa estan al límit i que es veuen obligats a fer una reducció d'existències dels títols en qüestió. Atenció a aquesta dada perquè és important: "reducció d'existències". No pas, "destrucció" de totes les existències ni descatalogació. La mateixa carta explica que Bromera porta 22 anys d'exercici professional amb un catàleg de més d'un miler de títols i que la seva línia no és la d'eliminar-ne cap del catàleg. Postura aquesta que, diguem de passada, que hauria de ser imitada per altres editorials que es limiten a desentendre's dels seus títols quan n'han venut uns quants o n'han percebut els ajuts del subsituït suport genèric. En la mateixa carta, el director comercial de Bromera ofereix als autors afectats per la reducció d'existències la possiblitat que puguin adquirir els exemplars que vulguin a preu reduït.
2) El 14 de novembre del 2008, el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, de qui aquesta Plataforma ha advertit constantment del seu tarannà poc dialogant entre els diversos sectors, escriu una carta a diversos associats —presumiblement els que tenen fitxats com a poetes—, però no a tots els associats —cosa d'altra banda incomprensible perquè sempre hi pot haver un poeta camuflat entre narradors, dramaturgs o d'altres gèneres— fent-los saber que un col·lega seu els ha informat que Bromera vol procedir a la destrucció d'uns títols del fons de poesia i vol cobrar als autors pels exemplars que vulguin recuperar. Atenció, doncs, a aquesta afirmació: l'AELC parla de "destrucció" i la carta de Bromera, com hem vist abans, parla de "reducció". Aquí hi ha la clau de tot el conflicte. Una clau tan simple, que amb una mínima opció de diàleg es podia haver solucionat. Però, en lloc d'això, l'AELC, millor dit, la Junta Directiva, o encara millor dit, una o dues persones de la Junta Directiva encarregades d'aquests afers, fan una de les seves consultes a l'advocat de l'AELC, el mateix advocat, per cert, que té la Colegial de Escritores —es veu que ser catalans no vol dir res—, i la resposta, esclar, és que "destrucció" vol dir dret a llibres gratuïts. És a dir, primer es parla amb l'advocat abans que amb l'editor, cosa que, al revés, potser hauria aclarit el malentès. Però, els buròcrates de la Junta Directiva de l'AELC no en tenen prou i, en una política de denúnca pública sense precedents, envien una Circular —un mitjà de comunicació en paper que cada vegada informa menys i menys sovint de les qüestions que realment haurien d'arribar als associats— fa saber al miler llarg d'associats que l'Editorial Bromera incompleix la Llei de Propietat Intel·lectual i actua de manera deshonesta amb els drets i les obligacions contractuals. Si aquesta Circular (la número 58) hagués estat enviada recollint una sèrie d'irregularitats editorials de diversos segells i alguns de molt potents —que n'hi ha i moltes i ningú no en diu res— potser l'impacte hauria estat menys important. Però, lògicament, Editorial Bromera, informada de la circular per alguns dels seus autors socis de l'AELC, se sent maltractada injustament, entre altres coses perquè la seva actuació de "reducció d'existències" es basava en la legalitat estricta i, sobretot, la bona fe. L'AELC encara no en té prou i difon la denúncia a través d'Internet, en la seva pàgina web, sortosament una pàgina, malgrat el que es digui, de visites cada vegada més reduïdes i sense un ressò gaire important a hores d'ara perquè és una pàgina que es limita a recopiar alguna de les notícies dels mitjans de comunicació que es publiquen i, de tant en tant, insereix, com en aquest cas, un dels seus estirabots.
3) El 19 de desembre del 2008, l'Editorial Bromera envia als seus autors i a altres adreces del seu mailing habitual de relació informativa, una llarga carta, signada per l'editor Josep Gregori, demanant una rectificació a l'AELC per l'error en què ha caigut i per haver intentat malmetre el bon nom del segell. Bromera, obligada pel que havia fet primerament l'AELC, també s'empara en una consulta judicial i afegeix a la carta el dictamen d'un advocat col·legiat que precisa que l'article 67 de la Llei de Propietat Intel·lectual només obliga a donar els llibres que l'autor vulgui gratuïtament quan l'Editorial procedeix a la destrucció de totes les existències. Una reducció no implica cap condició especial del fons ni per als autors ni per a ningú perquè això representaria el trencament de la relació contractual. L'Editorial Bromera diu, entre altres coses, en la seva carta: "L'acció de Bromera no es pot considerar de cap manera il·legal, com afirma l'AELC (...) Hi ha moltes falsedats i mitges veritats en la circular de l'AELC (...) No entenem les raons que motiven l'actual directiva de l'AELC a buscar enfrontaments amb Edicions Bromera i dur a terme accions que malmeten la nostra bona reputació en el sector. (...) No podem permetre que es continue qüestionant l'honor, les bones pràctiques i la professionalitat d'Edicions Bromera i per això exigim als artífexs d'aquesta campanya una rectificació clara i immediata utilitzant els mateixos mitjans que s'han emprat per deteriorar la imatge de l'editorial." Evidentment, com dèiem abans, la resposta, fins ara, ha estat d'un absolut menyspreu i una falta de respecte per part de l'AELC. Cal recordar que no és la primera vegada que l'AELC s'enfronta amb Bromera. A principis del 2008, arran d'un altre estirabot de l'AELC, en relació als premis literaris i les dotacions que hi aporten les institucions públiques, ja va provocar reaccions indignades per part d'autors i editors. L'AELC es va negar a distribuir les bases que continuessin fomentant premis dotats per institucions! Afortunadament, l'infantilisme d'aquella polèmica cau pel seu propi pes i ha quedat en no res.
4) El 24 de desembre del 2008, un grup d'autors valencians, encapçalats per Enric Lluch i Vicent Borràs, envien una carta a un determinat nombre d'autors negant qualsevol mala relació professional entre autors i l'Editorial Bromera, expressant la seva indignació per les accions de denúncia de l'AELC i demanant l'adhesió d'aquells autors que hi estiguin d'acord a fer arribar a l'AELC la seva disconformitat. Els dos últims punts del comunicat diuen: "D’altra banda, no entenem aquesta actitud hostil contra una editorial valenciana que aixopluga un nombre considerable d’autors d’arreu del nostre domini lingüístic i que, en donem fe, els tracta amb una rigorositat i professionalitat que no hem vist en altres editorials. Pensem que la tasca de l’AELC no ha d’anar encaminada al desprestigi d’editorials com Bromera, l’objectiu principal de la qual és promoure els autors i les obres que és d’on trau els guanys. Per tot açò, els demanem una rectificació pública d’aquestes manifestacions errònies i perjudicials tant per a nosaltres com per al bon nom de l’editorial." Els autors que signen l'encapçalament de la queixa són també socis de l'AELC i durant els últims dies de desembre recullen les signatures per fer arribar a la Junta Directiva de l'AELC per la seva actitud.
Arribats a aquest punt, la Plataforma Per Una Aelc Com Cal considera que el silenci mantingut per l'AELC en aquest afer no té justificació, ni tan sols amb l'excusa de buròcrata de les festes de fi d'any per entremig. La denúncia i la petició de rectificació ja feia prou setmanes que circulava perquè l'AELC hagués descavalcat de la seva postura errònia i hagués expressat públicament, com se li demana, les seves excuses a l'Editorial Bromera i fins i tot hagués desemmascarat quin autor o autors havien acudit a l'AELC amb un interès com a mínim dubtós o de mala fe, tenint en compte l'extens catàleg de Bromera, la nòmina d'autors que acull, la seva obertura a altres territoris de llengua catalana, el seu ull posat per fer que els autors es reconeguin també al Principat i les Illes, i el seu paper en el manteniment de les lletres catalanes al País Valencià amb les dificultats que aquesta feina comporta a hores d'ara.
La Plataforma encara entén menys que una Junta Directiva que està integrada per membres dels diversos territoris no hagi estat amonestada pels representants del País Valencià —el vicepresident n'és Ramon Guillem— per haver actuat fútilment davant d'una qüestió que requereix un coneixement acurat de la legislació per evitar malentesos com el que s'ha generat.
Tot i així, la Plataforma veu darrere d'aquesta qüestió una justificació per la feina no feta de la part de la Junta Directiva, i de manera especial pel seu president, que porta més de dos anys fent volar mosques al voltant dels contractes d'edició i insinuant cada dos per tres el cúmul d'irregularitats que cometen els editors, els catalans, esclar. És un fet que hi ha moltes irregularitats en el món de l'edició. Però no precisament la de Bromera, tot i que malentesa, era la més flagrant per escampar-la públicament sense fonament. En canvi, l'AELC no ha sabut obrir un llibre de denúncies digital que animi els autors a prendre posició sobre les qüestions realment denunciables: llibres que es publiquen sense contracte, empreses editorials que cobren els seus autors per publicar, editorials que no avancen drets d'autor, editorials que a l'hora del pagament de drets es retarden o simplement no passen mai liquidacions, redactats de contractes pitjors dels de fa vint anys i altres irregularitats per l'estil de les quals n'és sabedora de fa temps la Junta Directiva de l'AELC i manté, en canvi, un mutis que, aquest sí, és del tot denunciable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)