21 de maig 2009

L'AELC s'enfronta al 2009 encotillada per un pressupost incoherent i aprovat només per 22 associats

En l'última Assemblea General anual, només 22 associats presencials de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) van aprovar els comptes del 2008 i el pressupost del 2009, a més de, en una votació insòlita, elegir un secretari general (Lluís Hansen) que es va presentar sense amagar que havia estat demanat expressament i manifestant públicament que no es podia dedicar a la gestió executiva que exigeix el seu càrrec i que es mantenia per tradició des dels últims quinze anys. Com se sap, el càrrec de Secretari General és l'únic de la Junta Directiva obertament retribuït i demana una dedicació, si no exclusiva, sí que força permanent. Malgrat tot, els 22 associats presencials a l'assemblea més els 14 membres de la Junta Directiva presents, a més de sumar-hi els vots cecs acumulats en les dues assemblees anteriors dels àmbits territorials de les Illes i el País Valencià, van acceptar que un dels càrrecs més compromesos de la Junta tingués el precedent de "subjecte passiu" o, com ja va qualificar aquesta Plataforma en un altre post anterior, "de secretari de palla".
I de palla hem de parlar perquè, en temps de crisi, la palla també va cara. Els comptes aprovats del 2008 de l'AELC demostren una gestió incoherent que s'allunya de l'autèntic servei que s'hauria d'oferir als associats (actualment un miler llarg). Només cal alertar sobre algunes partides que delaten uns serveis externs —gairebé de luxe— i que repercuteixen molt poc en el progrés de l'AELC i els seus associats. ¿Per l'activitat que té l'AELC, és justificable un assessorament fiscal i jurídic que s'acosta als 20.000 euros i un servei de premsa que comparat amb la invisibilitat mediàtica de l'AELC costa ja 6.000 euros? Cal encara afegir aquí que les successives renovacions de la pàgina web —cada vegada més inactiva— han tingut un cost durant el 2008 de prop de 80.000 euros i que, per reblar encara més el clau digital, després d'uns anys de gestió externa de Vilaweb, s'ha contractat una nova empresa, Putput, i que un anomenat webmaster, Esdres Jaruchik —podem confirmar que no és un pseudònim— hi dedica, diuen, un temps parcial com a autònom. Un temps que, en realitat, no es nota en el dia a dia de la pàgina i que caldria contrastar amb els 78.000 euros que l'AELC ja satisfà anualment de personal fix, una nòmina respectable que, a aquestes altures d'alfabetització digital ja podria cobrir bona part de la feina d'actualització i renovació de la pàgina web. Hi ha aquí, doncs, en el concepte personal, intern i extern, una mala gestió que està a punt d'arribar als 185.000 euros en conjunt, una nòmina que permetria tenir un servei fix i de qualitat si l'AELC, en aquests anys, hagués sabut promocionar la gestió pròpia i hagués tendit a l'autoservei, ni que fos per allò de tenir el llit fet per un mateix on sempre es reposa millor.
El flagrant concepte de despeses que té l'AELC encara s'agreuja més pel que fa al criteri de continuar imprimint paper i paper sense mesura. Les publicacions —encara en suport paper malgrat les possibilitats i els avantatges del digital— sumen 45.000 euros i la seva difusió per correu postal, uns 26.000 euros més —l'AELC, malgrat les despeses del webmaster a hores, no ha incorporat o ha deixat d'incorporar en els últims vuit anys, els comunicats i les informacions per correu electrònic als associats—. ¿Hi ha algun associat, encara, que no tingui un correu electrònic ni que sigui gratuït? Si existeix, deu ser tan minoritari que seria una bona cosa saber quants són i fer-los només per a ells, impressions en paper dels comunicats que es podrien fer ja en suport digital. Això, esclar, permetria que, d'aquests més de 70.000 euros paperers, es poguessin cobrir necessitats dels associats molt més urgents i eficaces.
Una altra despesa sumptuosa, i gairebé s'hauria de dir encaparrada de l'AELC, és la confecció dels DVD's Veus Literàries. Se'n van fer durant el 2008 per valor de 85.000 euros (!), el mateix import que algun director de cinema independent ha fet servir per rodar un llargmetratge. ¿Té sentit continuar produint DVD's i mantenir una productora externa, Micantia que, un cop enregistrats i encapsulats ja s'han fet antics? ¿Encara no s'ha vist clar que uns quants vídeos es podrien penjar gratuïtament a la xarxa? És inconcebible que es parli de reducció d'ingressos, sobretot per les negres perspectives de CEDRO i de la crisi, i que es continuïn mantenint despeses com aquestes.
Fora d'això, hi ha altres capítols, dels comptes del 2008, que continuen cridant l'atenció i sobre els quals la Plataforma ha incidit en diverses ocasions. Les coordinacions de diverses activitats pugen a 23.000 euros (cal tenir en compte, però, que en aquesta, com en altres partides, s'hi "camuflen" les retribucions satisfetes al secretari (fins al 2008, la secretària general) a canvi de la seva nòmina mensual, una situació irregular que l'AELC manté i que ja hauria hagut de solucionar davant les noves legislacions i les exigències d'ajuts, subvencions i dotacions econòmiques que rep. Una partida sense especificar dels comptes del 2008 diu que s'han gastat 42.000 euros en activitats generals (?), als quals cal sumar-ne 41.000 euros més al Principat, 31.000 més al País Valencià i 35.000 més a les Illes, també sense especificar (per cert, ¿algú podria justificar perquè tres territoris amb un nombre d'associats tan diferents —el Principat en té més de 700 ell sol— tenen uns pressupostos gairebé similars?). I encara, 21.000 euros de cost de manteniment de la Junta Directiva. Total: 193.000 euros dels quals, sospesats amb el conjunt d'activitats, no se'n veu el resultat. L'AELC té un llast: una junta directiva nombrosa, escampada en el territori, amb molts viatges, hotels i tecs de taula. ¿Han pensat els autors que formen part de les juntes territorials de l'AELC que moltes organitzacions i empreses han establert ja el sistema de connexió digital per a fer les reunions? Menys hores en viatges i menys diners en despeses inútils. Més rapidesa. Més eficàcia. I més recursos per arribar novament al conjunt d'associats.
Però l'AELC, i l'actual Junta Directiva, presidida per Guillem-Jordi Graells, està molt lluny de posar fre, ben al contrari, a aquests vicis adquirits. Lamentablement, els comptes de cada any representen una escandalosa visió de la política econòmica que es porta. I, encara més lamentable, el pressupost del 2009, aquell que, com dèiem, van aprovar només 22 associats, continua mantenint els mateixos tics, les mateixes partides i les mateixes despeses incoherents que impedeixen que s'ofereixi un bon servei al conjunt dels associats. ¿O és que un bon servei és repetir fins al súmmum de la paciència que s'està treballant en un model de nous contractes editorials des de fa anys? El del 2009 és un pressupost mimètic als comptes tancats del 2008, sense renovació, sense estudi de futur, amb molt de paper per consumir, molts serveis externs, un personal fix aposentat i una lleugera rebaixa per la crisi i la reducció de la dotació de Cedro, poca cosa comparat amb el total aprovat, 516.500 euros.
Una millor gestió i una delegació de càrrecs en associats realment preparats per dirigir l'AELC, deixant la nostàlgia per al paper groc dels arxius, fugint de l'amiguisme sota l'excusa de la inhibició general que no és res més que falta d'entusiasme per la grisor que es desprèn des de dins de la Junta, amb un pressupost com aquest encara podria capgirar moltes coses. Mentrestant, però, l'obertura de debò continua tancada sota pany i clau. Per això la Plataforma insta els associats de sempre i els més nous a buscar d'una vegada un serraller professional per obrir-la del tot perquè corri l'aire i es ventili el tuf que se'n desprèn per sota el relleix de la porta.