23 d’octubre 2010

Abstinència de l'AELC davant el crac de la distribuïdora catalana l'Arc de Berà

Com ja és lamentablement habitual, la junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) manté una línia de silenci absolut —que es podria qualificar d'abstinència— pels problemes que afecten molts del seu miler d'associats i associades. L'últim és el referent a la crisi de la distribuïdora L'Arc de Berà que, com és conegut, afecta nombroses editorials catalanes mitjanes i petites fins a l'extem que algunes corren perill de no poder continuar amb la seva programació pels deutes que la distribuïdora els ha deixat. Però darrere de totes aquestes editorials hi ha també autors i autores que en molts casos han publicat les seves obres —sobretot d'assaig i específiques— sense acomptes de drets d'autor a l'espera de les vendes reals —fórmula completament lícita si les dues parts es posen d'acord— i que ara no saben tampoc com acabaran els resultats de les seves liquidacions anuals. Davant d'això, la Plataforma no s'està d'instar una vegada més que la passivitat de la Junta de l'AELC s'acabi d'una vegada i que la junta entri de ple en els conflictes que realment afecten els associats que teòricament diu que representa. Afers com la de la suspensió de pagaments de l'Arc de Berà s'inserexen del tot en un dels papers essencials de caràcter professional que hauria de tenir l'AELC i que no té mentre es dedica a organitzer cicles de tertúlies i taules rodones que només acontenten la mitja dotzena d'assistents i els ponents que les protagonitzen. La Plataforma ha calculat que un 60% dels associats actuals de l'AELC —sobretot els més nous— està vinculat d'una manera o altra a aquestes editorials petites i mitjanes que fan una feina lloable de donar sortida a un tipus de llibres que no trobarien espai en les macroeditorials dedicades al bestseller i la moda de cada moment. Fins ara, els associats i associades de l'AELC no han rebut cap orientació ni cap senyal de gestió que hagi fet la Junta en aquest sentit, cosa que crea una sensació de campi qui pugui i de desemparament en els moments més delicats.

16 d’octubre 2010

L'AELC es desmarca del cànon literari que elabora la Institució de les Lletres Catalanes

El polèmic cànon literari que elabora la Institució de les Lletres Catalanes no és frare del convent de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La junta actual, segons paraules del seu president, ha assenyalat el director de ls Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, com a fautor d'aquest cànon, que ha preguntat a més de 3.000 especialistes de les lletres sobre les seves preferències. Segons el president de l'AELC, en el si de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, els representants d'aquests dos organismes van manifestar la seva posició contrària a tirar endavant l'elaboració d'aquest qüestionari. Però tot i així, Oriol Izquiero va assumir el projecte. L'AELC, ben diferent que com ha fet en algun altre cas, no es va manifestar aleshores ni a favor ni en contra i va deixar lliure opció als associats (escriptors i crítics, principalment) i tampoc no va comunicar als associats i associades la seva posició contrària en el si de la Institució de les Lletres Catalanes. L'última feina en la línia de subterfugi que ha practicat l'AELC en el sí de la Institució de les Lletres Catalanes ha estat donar suport a la candidatura de Francesc Parcerisas com a nou degà (ara anomenat també president) de la Institució de les Lletres Catalanes, que ja en va ser curiosament director. Lògicament ni l'AELC ni cap de les associacions presents en el Consell Assessor va obrir consulta entre els seus associats, cosa que garantiria un nivell de democràcia i netedat si es fes així.

05 d’octubre 2010

Caixa Penedès retira la subvenció del premi Aurora Díaz-Plaja convocat per l'AELC

En el moment que aquest premi commemora el desè aniversari de la seva fundació, a partir del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, l'Obra Social Caixa Penedès ha retirat la subvenció de 1.500 euros de dotació que tenia el premi Aurora Díaz-Plaja, d'articles de divulgació de la literatura infantil i juvenil, convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Com que el límit de ridiculesa de la junta actual de l'AELC no toca mai sostre, una associació que té un pressupost global de més de 400.000 euros convoca igualment el premi, però a partir d'ara sense dotació i, per més inri, dient que a partir d'ara serà "honorífic". L'AELC, que ha entrat en la roda de ploramiques pròpia de l'època té suficients recursos per poder continuar patrocinant, si volgués, la dotació del premi. Només que es deixés de fer una de les múltiples trameses per correu postal per enviar quatre bases inútils de premis literaris o només que se sacrifiqués alguna taulada dels membres de junta, o només que es deixessin de fer alguns viatges en Euromed i alguns vols d'avió a les Illes per decidir que el premi no tindrà dotació, la Junta hauria pogut trobar una solució més elegant: continuar el premi amb dotació; o reduir-la, si calia, però mai eliminar-la perquè no té justificació. O, cosa que és el que competeix a un organisme com l'AELC, gestionar amb la mateixa Caixa Penedès —el premi es lliura cada any a Vilafranca del Penedès!— una renegociació de la dotació o buscar per altres organismes qui se'n volgués fer càrrec. Continuar convocant el premi, amagant a les bases que no hi ha dotació —la memòria és feble— és amagar l'ou i no treure la cara, cosa habitual en els actuals responsables de la junta de l'AELC, entre els quals hi ha persones vinculades a la literatura infantil i juvenil que menyspreen acceptant aquestes resolucions el mateix àmbit al qual pertanyen. Cal recordar que la vicepresidenta del Principat de la Junta de l'AELC és l'escriptora Mercè Canela, directora de Cavall Fort i autora de literatura infantil i juvenil. Entre els membres de la Junta hi ha també altres autors d'aquest àmbit, com Gemma Pasqual i Escrivà, autora del País Valencià. A aquesta Plataforma li consta que, ni aquests dos membres ni cap altre de la Junta va plantejar mínimament buscar una solució a la renúncia de Caixa Penedès, entitat que ha aprofitat el procés de fusió i la crisi per retallar el lligam amb aquelles entitats que no han respost tampoc satisfactòriament a la seva participació per falta d'una bona relació externa, un dels llasts que arrossega actualment la junta de l'AELC.

15 de setembre 2010

L'AELC admet que els encontres Galeusca han estat «fer turisme» durant vint-i-cinc anys

El president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha admès públicament que els encontres Galeusca d'escriptors gallecs, bascos i catalans que s'han celebrat durant 25 anys anys han estat en cada edició «fer turisme». Després de la fantasmada de la creació de la Federació Galeusca, els encontres s'han anat repetint —sempre coincidint amb el pont de Tots Sants— i si bé ara s'han reduït pel que fa a l'expedició d'autors pagats amb els diners de tots que s'hi enviava, encara hi resten seqüeles del mal costum amb la participació de ponents en taules rodones —en una era que les comunicacions via digital estalviarien moltes despeses que es podrien dedicar a altres qüestions professionals més necessàries—. El president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, va criticar els seus socis de Federació Galeusca en l'última assemblea anual dient que no participarien en encontres «generals» sinó només «professionals» i va assenyalar directament els col·legues bascos i gallecs com a contraris a aquesta decisió perquè volien continuar «fent turisme». En els últims 25 anys, l'AELC hi havia desplaçat anualment uns quinzena llarga d'autors convidats, en molts casos, gairebé sempre els mateixos. En les ponències d'aquest 2010, celebrades a La Corunya, la varietat, la renovació i l'obertura tampoc no es pot dir que sigui gaire evident perquè s'hi desplacen velles glòries com Guillem-Jordi Graells i Ignasi Riera, a més de Miquel Bezares, Manel Bonany i Ignasi Mora.

07 de juliol 2010

L'AELC es nega a difondre un Manifest a favor de la biblioteca personal i per la no reutilització del llibre literari a les aules

Un Manifest d'un grup de professionals de la literatura i la il·lustració a favor de la biblioteca personal dels joves posa en evidència la falta de capacitat de l'AELC per liderar iniciatives en defensa dels drets d'autor

La Junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet els ulls clucs i, segons ha pogut saber aquesta Plataforma, s'ha negat a difondre entre els seus associats el contingut del Manifest per la no reutilització del llibre literari a les aules i a favor de la biblioteca personal, que ha recollit nombroses signatures d'escriptors, il·lustradors, editors, professorat i altres àmbits abans de ser presentat a les institucions que tenen competència en aquest sector, sobretot davant el Departament d'Educació que ha promogut la reutilització dels llibres de text i hi ha inclòs també els llibres literaris negant així la possibilitat que els nois i noies acabin no tenint una mínima biblioteca pròpia, ja sigui amb llibres en suport paper o en suport digital. La Plataforma no entén que un Manifest que no fa altra cosa sinó defensar els drets d'autor dels creadors literaris (escriptors o il·lustradors) no hagi estat, si no signat, almenys distribuït com a informació entre els associats i associades, molts dels quals tenen llibres seus publicats en col·leccions que es veuen afectades per aquesta normativa del Departament d'Educació. La Plataforma, que com tants altres col·lectius, ha rebut el Manifest i la invitació a difondre'l, no només ho fa sinó que insta la junta de l'AELC i tots els seus membres —alguns dels quals són autors de literatura infantil i juvenil— que es replantegin l'actitud acordada precisament en una reunió de la Junta que van celebrar el passat 12 de juny. La Plataforma lamenta també que l'AELC no tan sols no s'ha conformat a no difondre el Manifest sinó que, en alguns casos, quan ha estat preguntada per algun associats què en pensava, ha donat una opinió negativa i ha orientat a no signar-lo. El bloc del Manifest ha tingut una forta repercussió mediàtica —premsa i televisió, amb debats i articulistes, que es poden seguir en la seva pàgina— i ha tingut també el suport, encara en fase de recollida de signatures, en molts pocs dies, de prop de 400 professionals del sector.

Vegeu aquí el contingut del Manifest, la relació d'adhesions i alguns articles de premsa publicats per diversos autors sobre la qüestió.

01 de juny 2010

Un balanç de pèrdues i guanys amb conceptes ambigus

Acostumar-se a l'opacitat és un dels exercicis que cal que facin els associats i associades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) pel que fa a la presentació de comptes de cada any. Els canvis de tresorer o tresorera no milloren en aquest aspecte i l'estil d'informació reduïda, per no dir invisible, s'ha anat consolidat en les darreres juntes directives, sobretot a partir de l'etapa presidida per Jaume Pérez, primer, i per Guillem-Jordi Graells, després. Els comptes de l'exercici són aprovats, a més, per una minoria d'associats, imcomprensible en un pressupost que supera els 600.000 euros de moviment. Però el més inconcebible, des de fa ben bé sis exercicis —l'última etapa directiva— són alguns conceptes que no s'adiuen amb les lamentacions de reducció d'ingressos a causa sobretot de la crisi, diuen, i de les rebaixes en la recaptació de Cedro. Tot i aquesta situació, que ja va esclatar fa dos anys, no es veu reflectida en la gestió anual. I, si no, la Plataforma es qüestiona algunes partides com aquestes, que si bé no es posa en dubte que siguin aproximadament reals, sí que no formen part d'una política d'austeritat. Per exemple, i només és una tria:

Assessoria fiscal (13.512'25 euros)
Agència de premsa i publicitat (10.675 euros)
Publicacions en paper (38.449'41 euros)
DVD's Veus Literàries (67.129'76 euros)
Publicacions digitals (49.753'20 euros)
Coordinacions activitats (11.718'30 euros)
Activitats generals com Galeusca i contractes (8.273'64 euros)
Activitats Principat (52.936'56 euros)
Activitats País Valencià (28.739'59 euros)
Activitats Illes (36.745'21 euros)
Trameses postals (29.925'28 euros)
Manteniment junta directiva (23.634'06 euros)

Els interrogants salten a la vista. ¿Quina assessoria fiscal cal per a una activitat rutinària i gairebé domèstica com la de l'AELC que costi més de 13.000 euros? ¿Quina premsa i publicitat externa es pot permetre l'AELC que li pugi més de 10.000 euros? ¿A la primera dècada del segle XXI, amb la implantació digital, cal continuar fent malbé arbres i imprimir paper per més de 38.000 euros? ¿Algú dels responsables es va posar a pensar quina utilitat tenien els DVD's Veus Literàries —prou qüestionats per aquesta Plataforma i finalment tancats ara fa pocs dies per raons econòmiques després de malbaratar prop de 200.000 euros— quan es poden penjar vídeos a Internet gratuïtament i s'han gastat només durant el 2009 més de 67.000 euros? ¿Unes publicacions digitals, que són de manteniment de primer curs d'estudiants de BUP poden costar més de 49.000 euros? ¿Cal continuar pagant coordinacions externes d'activitats, prop de 12.000 euros, quan l'AELC ja té una nòmina administrativa pròpia de 82.000 euros? ¿La fantasmada del Galeusca, ara inactiva, ha costat durant el 2009, més de 8.000 euros? ¿Què inclouen les partides genèriques "Activitats del Principat", amb més de 52.000 euros, "Activitats del País Valencià", amb més de 28.000 euros, i "Activitats de les Illes", amb més de 36.000 euros? Com és que d'aquestes tres Activitats, que en total pugen més de 116.000 euros, el tresorer, en la seva Memòria, només ha esmentat com una "activitats extraordinària" el Congrés de Literatura Infantil i Juvenil com si aquest esdeveniment fos extra i no previst, quan en canvi no hi ha cap altra activitat digna de destacar? ¿Encara cal gastar-se en trameses postals i fotocòpies prop de 30.000 euros a l'era del correu electrònic? I, finalment, la més flagrant de totes: ¿Pot una associació com l'AELC continuar mantenint una Junta Directiva que li costa més de 23.000 euros a l'any sense haver sabut reduir despeses en viatges, estàncies hoteleres i taulades? ¿Han pensat, els membres de la Junta Directiva, el rendible que hauria de ser una empresa, associació, un organisme o una iniciativa de gestió, que té, trinco trinco, aquestes despeses anuals? I com és que no es veuen els resultats i el moviment i la repercussió de l'AELC és tan grisa i empobrida? Un balanç de pèrdues i guanys, sí, però amb moltes pèrdues i molts pocs guanys. Un braç massa estirat sense adonar-se on arriba la màniga. I això, en època de crisi, i quan més de mil associats paguen anualment una quota de 60 euros.

31 de maig 2010

Un 2010 sense activitats i sense cap ambició

L'etapa presidida per Guillem-Jordi Graells ha anat caient en un pou d'inactivitat en el si de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i no pas per les retallades econòmiques provinents de CEDRO, que representen una quantitat important, però mínima, sinó per la falta d'ambició en les activitats generades aquest primer any i la inèrcia que s'espera per a la segona meitat del 2010. Cicles de taules rodones que tenen una assistència escass, com els incomprensibles 'Escriptors al terrat', de València; els prescindibles 'Tritextuals', de l'Espai de Mallorca de Barcelona; els acadèmics i més propis de departaments universitaris 'Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir', que es fan a Palma, Girona, Tarragona o Barcelona; les trobades de la colleta del sud, 'Joc partit'; als cafè, copa i puro dels 'Diàlegs a tres', d'Alacant i Castelló; el 'Lletres dites', d'Eivissa i Menorca; a l'incombustible 'Seminari de Traducció de Vilanova i la Geltrú', incapaç de ser assumit per una Universitat de Traducció, a qui correspondria realment la seva execució; als rutinaris Premis: el dels Escriptors Catalans (resubtitulat com a Premi dels Escriptors en Llengua Catalana i posteriorment en Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, per a més confusió); o la col·laboració amb els Premis de la Crítica Catalana, incrustada com si fos una literatura de segona, dins de la crítica espanyola; els amiguismes dels Premis de la crítica dels Escriptors Valencians (duplicitat local, si es mira bé, amb els anteriors); el miniminiminipremi Aurora Díaz-Plaja d'articles de literatura infantil i juvenil, amb una part de patrocini ridícul de Caixa Penedès —l'única caixa catalana fusionada amb espanyoles—; les col·laboracions en els Premis Octubre d'Eliseu Climent; la col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en el premi Pere Calders exclusivament per a docents; la increïble col·laboració en segons quins festivals poètics com el de Lloseta, mentre es nega la col·laboració a altres del Principat, malgrat que l'AELC rep sol·licituds en aquest sentit que són denegades per sistema... Aquesta és la funció de l'AELC? Cap activitat d'autèntic relleu que serveixi de resposta i remarqui la presència d'una associació que aplega, per ara, més d'un miler d'associats i associades de pagament, i que moralment rep ajudes institucionals i de Cedro en nom d'aquest miler i també dels altres centenars d'autors que no són associats i a qui corresponen part d'aquests ingressos públics. Això i les incomprensibles publicacions —encara!— en suport paper —alguna duplicada amb la digital!—, amb un cost elevadíssim tant d'impressió com de repartiment, fan que l'AELC hagi entrat en una mena de passadís mecànic de qui dia passa, anys empeny. Com tantes vegades s'ha dit en aquesta Plataforma, l'únic article vàlid dels Estatuts de l'AELC és que no permet la renovació de la mateixa presidència més de dues vegades. Afortunadament, l'actual Directiva es troba en la recta final d'aquest clima de mortalitat per culpa d'una falta de dinamització dels associats i després d'haver admès, per exemple, l'entrada d'un secretari general que confessava en la seva candidatura que no podia "treballar" per l'AELC executivament. En qualsevol altra associació no manipulada per una minoria, una candidatura com aquesta hauria estat convidada a retirar-se. L'amiguisme —en política allò que diuen "tràfic d'influències"— és un dels llasts que arrossega l'AELC en el seu si. La por i l'egoisme d'uns quants a l'obertura porta l'AELC a presentar un programa d'activitats, com aquest del 2010, que sembla més aviat el d'un centre parroquial i, pel qual, un organisme com la Institució de les Lletres Catalanes, que hauria de valorar les propostes que s'hi presenten, hi destina, com aquell qui no diu res, més de 90.000 euros anuals. Llegeixi's el sumari d'activitats explicat abans i compari's amb aquesta dotació. Les activitats, com la terra, és —o hauria de ser— de qui la treballa.

21 de maig 2010

Una altra vulneració ètica en els Premis dels Escriptors Valencians de l'AELC

Després de l'atorgament d'un premi Cavall Verd a títol pòstum, vulnerant un dels acords ètics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana dels últims anys —revocat per la Junta actual—, com ja es va fer constar aquí, l'edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2010 vulneren igualment un altre punt ètic —a saber si també revocat a conveniència— ja que, entre els guardonats, premien en l'apartat de poesia un llibre editat per Jaume Pérez, expresident de l'AELC i, per tant, membre de la Comissió Consultiva de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, cosa que l'invalida, mentre en sigui membre, a rebre cap premi dels que atorga la mateixa AELC. Aquestes actituds no només fan mal als mateixos premiats sinó que creen la desconfiança en la resta de candidats als diversos premis que atorga l'AELC. En el cas del premiat Jaume Pérez, es dóna el cas, a més, que la seva dona, Isabel Robles, forma part de la Junta de l'Àmbit Territorial del País Valencià que organitza els premis, com a vocal, lloc al qual va accedir com a cooptada després que s'haguessin presentat candidatures voluntàries en unes passades eleccions. Des d'un temps cap aquí, la Junta Directiva de l'AELC està fent els ulls grossos a una sèrie de mals hàbits que semblaven que havien estat desarrelats, però que progressivament han anat entrant de nou en una roda d'amiguisme que no fa res més sinó empitjorar la falta de prestigi que alguns, des de fora, volen que tinguin les lletres catalanes. La Plataforma insta una vegada més els membres de Junta a acabar amb aquestes pràctiques i a saber renunciar a autopremiar-se, sobretot tenint en compte que entre més d'un miler d'associats, es fa sospitós que "els cridats a taula de l'AELC" siguin sempre els mateixos que fa més de trenta anys que remenen les cireres per dins.

18 de maig 2010

L'AELC tanca l'edició dels DVD's «Veus Literàries», la més costosa de tota la seva història

Aquesta Plataforma ha alertat sovint sobre una de les despeses més elevades i menys rendibles de totes les que havia fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en tota la seva història. En el moment que es va posar en marxa l'edició de DVD's de la sèrie "Veus Literàries" —algun dia la Junta Directiva hauria de donar explicacions i criteris rigorosos sobre la tria dels autors que hi ha destinat fins ara—, es va posar en evidència que en temps d'Internet, de xarxes gratuïtes, del YouTube i altres possibilitats més econòmiques, per no dir gratuïtes, embarcar-se en una producció audiovisual —recordem que, tal com va fer públic aquesta Plataforma, es va crear expressament l'empresa Micantia sis mesos abans de començar aquest projecte— era una temeritat fora de lloc. El temps, malauradament després d'haver malgastat milers d'euros que l'AELC té gràcies a l'existència dels escriptors que són associats i els que no en són també, ha acabat donant la raó a la denúncia que s'ha fet sempre des d'aquí i ara l'AELC ha anunciat, amb l'excusa de la crisi econòmica, que atura l'edició després de 35 DVD's, després de destinar-hi 100.000 euros el 2007, uns 85.000 euros el 2008, i uns 67.000 euros el 2009, és a dir, 252.000 euros als quals cal afegir el cost de l'últim DVD del 2010. De fet, per si de cas, L'AELC diu que atura aquest projecte "momentàniament". Com que el mal ja està fet, i els 35 vídeos morts i enterrats, desfassats, sense actualització permanent i representant un material incomplet, la Plataforma només espera que la Junta Directiva opti per mitjans digitals més econòmics i sàpiga administrar com cal els recursos que li arriben de les institucions i de Cedro, sense oblidar que són recursos que li arriben per compte dels autors catalans i que té l'obligació d'invertir-los en projectes que realment arribin a tots, no només a uns quants. El cas dels DVD's Veus Literàries s'hauria d'escriure en lletres i números majúsculs per adonar-se de quina ha estat la despesa més luxosa i inútil que ha fet l'AELC en els últims deu anys.

15 de maig 2010

Conflicte de l'AELC amb el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves

L'actual Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha originat un lamentable conflicte amb el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat), organisme del qual és membre l'AELC junt amb altres associacions i col·lectius. El conflicte s'ha generat a partir que l'AELC ha comunicat per carta als seus associats, els enregistrats com a autors de literatura infantil i juvenil, que no els enviarà més la revista Faristol que edita l'esmentat Consell Català (4 números anuals) perquè aquest li demana que hi contribueixi amb la part del cost de subscripció dels exemplars que distribuïa l'AELC. La carta de l'AELC, en lloc de facilitar el diàleg intern entre les dues associacions, en fomenta la separació quan es permet criticar el Consell en aquest paràgraf: "Lamentem aquesta imposició (?) que comporta unes despeses a l'AELC i un trencament del que considerem clau (?) de la revista Faristol, com n'és la seva gratuïtat. En conseqüència, ens veiem obligats a suspendre la tramesa que us fèiem arribar." La carta de l'AELC, en un punt de cinisme, recomana també als seus associats llegir gratuïtament la revista Faristol per Internet a l'adreça del Consell Català. Es dóna el fet que l'AELC destina quantitats considerables de pressupost —en temps de crisis i retallades d'ingressos— a les edicions de Quaderns Divulgatius i Retrats, que sí que envia als seus associats —amb el cost de tramesa postal que això representa— tot i que també els entra en xarxa, per la qual cosa, la recomanació que fa en relació a la revista Faristol, del Consell Català, hauria de començar aplicant-se-la a casa i predicant amb l'exemple. ¿Cal enviar els Quaderns Divulgatius a tots els associats —superen el miler— quan el mateix contingut es troba íntegre en xarxa i es pot descarregar en PDF? Potser si l'AELC deixés d'editar en paper aquests infumables Quaderns Divulgatius —a banda que algú deixaria de cobrar els dinerons per la seva feina— potser es podria contribuir a la millora de la revista Faristol i, sobretot, a no accelerar la seva agonia per motius econòmics. L'AELC té un representant dins el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves des de fa anys. La falta de compromís amb l'organisme, com es veu, amb aquesta negativa en relació a la revista Faristol, potser se l'hauria de plantejar. Posar el nom en un organisme, però no assummir cap responsabilitat no hauria de ser propi d'una associació d'escriptors com l'AELC.

27 d’abril 2010

Falta de rigor i devaluació del Premi dels Escriptors Catalans

A cada nova edició, i ja en van deu, el Premi dels Escriptors Catalans que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), teòricament a partir de les votacions dels seus associats, va entrant progressivament en una falta de rigor i en una devaluació dels seus objectius. D'una banda, en aquesta edició, el Premi ha estat donat a conèixer amb diferents noms: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana", "Premi Jaume Fuster", "Premi de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana"... El complex que persegueix la Junta Directiva de l'AELC des de fa temps l'ha portat a renunciar a donar un premi honorífic que sigui l'únic i que hauria de ser el més prestigiós dels "Escriptors Catalans". El complement de nom amb la definició del malaguanyat Jaume Fuster ja va ser un error i un lleig als autors anomenats, bé o malament, de gènere, perquè el Premi Jaume Fuster havia nascut per distingir aquells autors que se significaven en els diversos àmbits literaris, com es va fer en les primeres edicions. Però el més greu de la concessió d'aquest premi és fer creure que realment els associats voten en majoria els autors guardonats. El distingit aquest any, el poeta Màrius Sampere —amb tots els respectes per la seva trajectòria i la seva obra— no ha estat votat pel conjunt dels associats de l'AELC ni en majoria ni en minoria. Alguns membres dins de la Junta Directiva de l'AELC estan notablement molestos perquè comenten —en veu baixa, esclar, i mai a cara descoberta— que el guardonat ja fa edicions que se'ls imposa des de determinats membres de junta, sobretot des de Presidència. Els mateixos membres de la junta directiva es queixen també que en la reunió general on es decideix el guardonat no apareixen mai les butlletes dels associats que teòricament voten, no es donen les dades de participació i no es fa mai una relació dels autors que es proposen, si és que se'n proposa algun, tenint en compte que els votants ho han de fer sempre a butlleta descoberta i a la vista de tothom (increïble!). Després de deu edicions, la Plataforma insta la Junta Directiva actual de l'AELC perquè es plantegi aquest sistema, renovi el premi, li faci guanyar el prestigi que havia tingut en el principi i, sobretot, recuperi l'honestedat i el respecte que es mereixen els associats. És incomprensible posar en boca dels associats de l'AELC (¿quants?) el nom de segons quins guardonats fins ara. Seriositat, honestedad, menys imatge i més rigor. I, sobretot, transparència. Les paperetes de votació, sisplau, a la vista.

12 de març 2010

Incompliment de les bases dels premis Cavall Verd

Un dels dos premis Cavall Verd d'aquest any, el Rafel Jaume de traducció poètica, atorgat a Maties Tugores, a títol pòstum, per l'obra 'Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare', d’Ismaël Aït Djafer, incompleix les bases que la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va aprovar l'any 2000 en relació a les característiques que havien de reunir aquests guardons. Concretament, la Junta Directiva va aprovar per unanimitat l'articulat que diu, segons la documentació a la qual ha tingut accés la Plataforma: "1) El premi s'atorgarà dins la festa dels Premis Cavall Verd a l'autor VIU que hagi publicat en llengua catalana durant l'any anterior el que el jurat consideri el millor llibre de traducció poètica. 2) El jurat valorarà l'aportació dins el conjunt de les lletres catalanes de la incorporació de l'obra traduïda així com la qualitat de la versió. 3) Queden exclosos d'obtenir el premi els que en l'edició del veredicte exerceixin algun càrrec dins la Junta Directiva de l'AELC." En aquesta edició, el premi Rafel Jaume ha estat atorgat a títol pòstum, amb la qual cosa es contravé el punt 1 de les bases que parla clarament que haurà de ser atorgat a l'obra d'un autor viu. El malaguanyat Maties Tugores va morir el 8 de gener passat. La Plataforma no pretén menysprear la vàlua del llibre premiat, però sí que vol alertar de la falta de seriositat de la Junta Directiva actual que ignora alegrement els acords presos i que, segons li consta a la Plataforma, no han estat revocats en cap moment. Seria un acte de cinisme que la Junta Directiva de l'AELC actual al·legués que ha canviat l'articulat, cosa que podria semblar més la llei de l'embut que no pas la llei de l'honestedat. La Plataforma deixa a les mans de la Junta actual la valoració d'aquest fet, tot i que seria ètic que fes una rectificació o que, com a mínim, acceptés l'error en l'atorgament del premi d'aquest any.

12 de febrer 2010

Perilla la Comissió de Paritat entre editors i escriptors per la inoperància de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Els editors, ni que sigui en veu baixa, comencen a manifestar que estan tips de la Comissió de Paritat que es va crear a petició de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per resoldre els conflictes que sorgeixin en la interpretació de segons quins contractes editorials. La poca operativitat d'aquesta comissió, així com la impossibilitat de donar sortida àgil als temes que s'hi plantegen, estan fent repensar a alguns editors de deixar-la en punt mort. Un fet d'aquesta inoperància és l'acord pres en l'última reunió de veure's només cada tres mesos. De fet, més que això, la gota que ha fet vessar el got és que els editors no han vist gens bé els pals a les rodes que el president de l'AELC ha intentat posar davant de l'aparició del suport en e-book, després que han sabut que havia aconsellat incomprensiblement en una carta signada i enviada a tots els associats que s'abstinguessin de signar cap contracte digital abans que hi hagués un model pactat. El fet és que la reacció retrògrada del president es va produir després que els únics models que fins ara es coneixen haguessin estat difosos per aquesta Plataforma davant la passivitat que havia demostrat l'AELC. I continuen sent els únics models de contracte digital de referència, amb les possibilitats de clàsules prou obertes perquè aquells autors que reben propostes d'edició en e-book puguin establir, segons el seu criteri, el tant per cent de retribució que creguin més convenient, tenint en compte que els contractes d'edició en suport paper pactats després de tres anys de reunions i estires-i-arronsa, no determinen ara ni han determinat mai quin ha de ser aquest tant per cent. D'altra banda, també les agències literàries creuen que les associacions d'escriptors, o l'AELC, en aquest cas, no treballa precisament a favor dels autors en català —que, si baden, es poden veure al marge d'un nou suport en auge i ofegats una vegada més per altres literatures— sinó que, com en tantes ocasions, l'AELC ni fa ni deixa fer. Editors i agents literaris pensen que és incomprensible que, en lloc d'actuar amb mentalitat ancorada en el passat, no hagin sortit al pas dels avantatges d'aquest nou suport editorial que ja té desenes de llibres en xarxa.