27 d’abril 2010

Falta de rigor i devaluació del Premi dels Escriptors Catalans

A cada nova edició, i ja en van deu, el Premi dels Escriptors Catalans que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), teòricament a partir de les votacions dels seus associats, va entrant progressivament en una falta de rigor i en una devaluació dels seus objectius. D'una banda, en aquesta edició, el Premi ha estat donat a conèixer amb diferents noms: "Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana", "Premi Jaume Fuster", "Premi de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana"... El complex que persegueix la Junta Directiva de l'AELC des de fa temps l'ha portat a renunciar a donar un premi honorífic que sigui l'únic i que hauria de ser el més prestigiós dels "Escriptors Catalans". El complement de nom amb la definició del malaguanyat Jaume Fuster ja va ser un error i un lleig als autors anomenats, bé o malament, de gènere, perquè el Premi Jaume Fuster havia nascut per distingir aquells autors que se significaven en els diversos àmbits literaris, com es va fer en les primeres edicions. Però el més greu de la concessió d'aquest premi és fer creure que realment els associats voten en majoria els autors guardonats. El distingit aquest any, el poeta Màrius Sampere —amb tots els respectes per la seva trajectòria i la seva obra— no ha estat votat pel conjunt dels associats de l'AELC ni en majoria ni en minoria. Alguns membres dins de la Junta Directiva de l'AELC estan notablement molestos perquè comenten —en veu baixa, esclar, i mai a cara descoberta— que el guardonat ja fa edicions que se'ls imposa des de determinats membres de junta, sobretot des de Presidència. Els mateixos membres de la junta directiva es queixen també que en la reunió general on es decideix el guardonat no apareixen mai les butlletes dels associats que teòricament voten, no es donen les dades de participació i no es fa mai una relació dels autors que es proposen, si és que se'n proposa algun, tenint en compte que els votants ho han de fer sempre a butlleta descoberta i a la vista de tothom (increïble!). Després de deu edicions, la Plataforma insta la Junta Directiva actual de l'AELC perquè es plantegi aquest sistema, renovi el premi, li faci guanyar el prestigi que havia tingut en el principi i, sobretot, recuperi l'honestedat i el respecte que es mereixen els associats. És incomprensible posar en boca dels associats de l'AELC (¿quants?) el nom de segons quins guardonats fins ara. Seriositat, honestedad, menys imatge i més rigor. I, sobretot, transparència. Les paperetes de votació, sisplau, a la vista.