Un 2010 sense activitats i sense cap ambició

L'etapa presidida per Guillem-Jordi Graells ha anat caient en un pou d'inactivitat en el si de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i no pas per les retallades econòmiques provinents de CEDRO, que representen una quantitat important, però mínima, sinó per la falta d'ambició en les activitats generades aquest primer any i la inèrcia que s'espera per a la segona meitat del 2010. Cicles de taules rodones que tenen una assistència escass, com els incomprensibles 'Escriptors al terrat', de València; els prescindibles 'Tritextuals', de l'Espai de Mallorca de Barcelona; els acadèmics i més propis de departaments universitaris 'Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir', que es fan a Palma, Girona, Tarragona o Barcelona; les trobades de la colleta del sud, 'Joc partit'; als cafè, copa i puro dels 'Diàlegs a tres', d'Alacant i Castelló; el 'Lletres dites', d'Eivissa i Menorca; a l'incombustible 'Seminari de Traducció de Vilanova i la Geltrú', incapaç de ser assumit per una Universitat de Traducció, a qui correspondria realment la seva execució; als rutinaris Premis: el dels Escriptors Catalans (resubtitulat com a Premi dels Escriptors en Llengua Catalana i posteriorment en Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, per a més confusió); o la col·laboració amb els Premis de la Crítica Catalana, incrustada com si fos una literatura de segona, dins de la crítica espanyola; els amiguismes dels Premis de la crítica dels Escriptors Valencians (duplicitat local, si es mira bé, amb els anteriors); el miniminiminipremi Aurora Díaz-Plaja d'articles de literatura infantil i juvenil, amb una part de patrocini ridícul de Caixa Penedès —l'única caixa catalana fusionada amb espanyoles—; les col·laboracions en els Premis Octubre d'Eliseu Climent; la col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en el premi Pere Calders exclusivament per a docents; la increïble col·laboració en segons quins festivals poètics com el de Lloseta, mentre es nega la col·laboració a altres del Principat, malgrat que l'AELC rep sol·licituds en aquest sentit que són denegades per sistema... Aquesta és la funció de l'AELC? Cap activitat d'autèntic relleu que serveixi de resposta i remarqui la presència d'una associació que aplega, per ara, més d'un miler d'associats i associades de pagament, i que moralment rep ajudes institucionals i de Cedro en nom d'aquest miler i també dels altres centenars d'autors que no són associats i a qui corresponen part d'aquests ingressos públics. Això i les incomprensibles publicacions —encara!— en suport paper —alguna duplicada amb la digital!—, amb un cost elevadíssim tant d'impressió com de repartiment, fan que l'AELC hagi entrat en una mena de passadís mecànic de qui dia passa, anys empeny. Com tantes vegades s'ha dit en aquesta Plataforma, l'únic article vàlid dels Estatuts de l'AELC és que no permet la renovació de la mateixa presidència més de dues vegades. Afortunadament, l'actual Directiva es troba en la recta final d'aquest clima de mortalitat per culpa d'una falta de dinamització dels associats i després d'haver admès, per exemple, l'entrada d'un secretari general que confessava en la seva candidatura que no podia "treballar" per l'AELC executivament. En qualsevol altra associació no manipulada per una minoria, una candidatura com aquesta hauria estat convidada a retirar-se. L'amiguisme —en política allò que diuen "tràfic d'influències"— és un dels llasts que arrossega l'AELC en el seu si. La por i l'egoisme d'uns quants a l'obertura porta l'AELC a presentar un programa d'activitats, com aquest del 2010, que sembla més aviat el d'un centre parroquial i, pel qual, un organisme com la Institució de les Lletres Catalanes, que hauria de valorar les propostes que s'hi presenten, hi destina, com aquell qui no diu res, més de 90.000 euros anuals. Llegeixi's el sumari d'activitats explicat abans i compari's amb aquesta dotació. Les activitats, com la terra, és —o hauria de ser— de qui la treballa.

Una altra vulneració ètica en els Premis dels Escriptors Valencians de l'AELC

Després de l'atorgament d'un premi Cavall Verd a títol pòstum, vulnerant un dels acords ètics de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana dels últims anys —revocat per la Junta actual—, com ja es va fer constar aquí, l'edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2010 vulneren igualment un altre punt ètic —a saber si també revocat a conveniència— ja que, entre els guardonats, premien en l'apartat de poesia un llibre editat per Jaume Pérez, expresident de l'AELC i, per tant, membre de la Comissió Consultiva de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, cosa que l'invalida, mentre en sigui membre, a rebre cap premi dels que atorga la mateixa AELC. Aquestes actituds no només fan mal als mateixos premiats sinó que creen la desconfiança en la resta de candidats als diversos premis que atorga l'AELC. En el cas del premiat Jaume Pérez, es dóna el cas, a més, que la seva dona, Isabel Robles, forma part de la Junta de l'Àmbit Territorial del País Valencià que organitza els premis, com a vocal, lloc al qual va accedir com a cooptada després que s'haguessin presentat candidatures voluntàries en unes passades eleccions. Des d'un temps cap aquí, la Junta Directiva de l'AELC està fent els ulls grossos a una sèrie de mals hàbits que semblaven que havien estat desarrelats, però que progressivament han anat entrant de nou en una roda d'amiguisme que no fa res més sinó empitjorar la falta de prestigi que alguns, des de fora, volen que tinguin les lletres catalanes. La Plataforma insta una vegada més els membres de Junta a acabar amb aquestes pràctiques i a saber renunciar a autopremiar-se, sobretot tenint en compte que entre més d'un miler d'associats, es fa sospitós que "els cridats a taula de l'AELC" siguin sempre els mateixos que fa més de trenta anys que remenen les cireres per dins.

L'AELC tanca l'edició dels DVD's «Veus Literàries», la més costosa de tota la seva història

Aquesta Plataforma ha alertat sovint sobre una de les despeses més elevades i menys rendibles de totes les que havia fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en tota la seva història. En el moment que es va posar en marxa l'edició de DVD's de la sèrie "Veus Literàries" —algun dia la Junta Directiva hauria de donar explicacions i criteris rigorosos sobre la tria dels autors que hi ha destinat fins ara—, es va posar en evidència que en temps d'Internet, de xarxes gratuïtes, del YouTube i altres possibilitats més econòmiques, per no dir gratuïtes, embarcar-se en una producció audiovisual —recordem que, tal com va fer públic aquesta Plataforma, es va crear expressament l'empresa Micantia sis mesos abans de començar aquest projecte— era una temeritat fora de lloc. El temps, malauradament després d'haver malgastat milers d'euros que l'AELC té gràcies a l'existència dels escriptors que són associats i els que no en són també, ha acabat donant la raó a la denúncia que s'ha fet sempre des d'aquí i ara l'AELC ha anunciat, amb l'excusa de la crisi econòmica, que atura l'edició després de 35 DVD's, després de destinar-hi 100.000 euros el 2007, uns 85.000 euros el 2008, i uns 67.000 euros el 2009, és a dir, 252.000 euros als quals cal afegir el cost de l'últim DVD del 2010. De fet, per si de cas, L'AELC diu que atura aquest projecte "momentàniament". Com que el mal ja està fet, i els 35 vídeos morts i enterrats, desfassats, sense actualització permanent i representant un material incomplet, la Plataforma només espera que la Junta Directiva opti per mitjans digitals més econòmics i sàpiga administrar com cal els recursos que li arriben de les institucions i de Cedro, sense oblidar que són recursos que li arriben per compte dels autors catalans i que té l'obligació d'invertir-los en projectes que realment arribin a tots, no només a uns quants. El cas dels DVD's Veus Literàries s'hauria d'escriure en lletres i números majúsculs per adonar-se de quina ha estat la despesa més luxosa i inútil que ha fet l'AELC en els últims deu anys.

Conflicte de l'AELC amb el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves

L'actual Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha originat un lamentable conflicte amb el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat), organisme del qual és membre l'AELC junt amb altres associacions i col·lectius. El conflicte s'ha generat a partir que l'AELC ha comunicat per carta als seus associats, els enregistrats com a autors de literatura infantil i juvenil, que no els enviarà més la revista Faristol que edita l'esmentat Consell Català (4 números anuals) perquè aquest li demana que hi contribueixi amb la part del cost de subscripció dels exemplars que distribuïa l'AELC. La carta de l'AELC, en lloc de facilitar el diàleg intern entre les dues associacions, en fomenta la separació quan es permet criticar el Consell en aquest paràgraf: "Lamentem aquesta imposició (?) que comporta unes despeses a l'AELC i un trencament del que considerem clau (?) de la revista Faristol, com n'és la seva gratuïtat. En conseqüència, ens veiem obligats a suspendre la tramesa que us fèiem arribar." La carta de l'AELC, en un punt de cinisme, recomana també als seus associats llegir gratuïtament la revista Faristol per Internet a l'adreça del Consell Català. Es dóna el fet que l'AELC destina quantitats considerables de pressupost —en temps de crisis i retallades d'ingressos— a les edicions de Quaderns Divulgatius i Retrats, que sí que envia als seus associats —amb el cost de tramesa postal que això representa— tot i que també els entra en xarxa, per la qual cosa, la recomanació que fa en relació a la revista Faristol, del Consell Català, hauria de començar aplicant-se-la a casa i predicant amb l'exemple. ¿Cal enviar els Quaderns Divulgatius a tots els associats —superen el miler— quan el mateix contingut es troba íntegre en xarxa i es pot descarregar en PDF? Potser si l'AELC deixés d'editar en paper aquests infumables Quaderns Divulgatius —a banda que algú deixaria de cobrar els dinerons per la seva feina— potser es podria contribuir a la millora de la revista Faristol i, sobretot, a no accelerar la seva agonia per motius econòmics. L'AELC té un representant dins el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves des de fa anys. La falta de compromís amb l'organisme, com es veu, amb aquesta negativa en relació a la revista Faristol, potser se l'hauria de plantejar. Posar el nom en un organisme, però no assummir cap responsabilitat no hauria de ser propi d'una associació d'escriptors com l'AELC.