Un balanç de pèrdues i guanys amb conceptes ambigus

Acostumar-se a l'opacitat és un dels exercicis que cal que facin els associats i associades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) pel que fa a la presentació de comptes de cada any. Els canvis de tresorer o tresorera no milloren en aquest aspecte i l'estil d'informació reduïda, per no dir invisible, s'ha anat consolidat en les darreres juntes directives, sobretot a partir de l'etapa presidida per Jaume Pérez, primer, i per Guillem-Jordi Graells, després. Els comptes de l'exercici són aprovats, a més, per una minoria d'associats, imcomprensible en un pressupost que supera els 600.000 euros de moviment. Però el més inconcebible, des de fa ben bé sis exercicis —l'última etapa directiva— són alguns conceptes que no s'adiuen amb les lamentacions de reducció d'ingressos a causa sobretot de la crisi, diuen, i de les rebaixes en la recaptació de Cedro. Tot i aquesta situació, que ja va esclatar fa dos anys, no es veu reflectida en la gestió anual. I, si no, la Plataforma es qüestiona algunes partides com aquestes, que si bé no es posa en dubte que siguin aproximadament reals, sí que no formen part d'una política d'austeritat. Per exemple, i només és una tria:

Assessoria fiscal (13.512'25 euros)
Agència de premsa i publicitat (10.675 euros)
Publicacions en paper (38.449'41 euros)
DVD's Veus Literàries (67.129'76 euros)
Publicacions digitals (49.753'20 euros)
Coordinacions activitats (11.718'30 euros)
Activitats generals com Galeusca i contractes (8.273'64 euros)
Activitats Principat (52.936'56 euros)
Activitats País Valencià (28.739'59 euros)
Activitats Illes (36.745'21 euros)
Trameses postals (29.925'28 euros)
Manteniment junta directiva (23.634'06 euros)

Els interrogants salten a la vista. ¿Quina assessoria fiscal cal per a una activitat rutinària i gairebé domèstica com la de l'AELC que costi més de 13.000 euros? ¿Quina premsa i publicitat externa es pot permetre l'AELC que li pugi més de 10.000 euros? ¿A la primera dècada del segle XXI, amb la implantació digital, cal continuar fent malbé arbres i imprimir paper per més de 38.000 euros? ¿Algú dels responsables es va posar a pensar quina utilitat tenien els DVD's Veus Literàries —prou qüestionats per aquesta Plataforma i finalment tancats ara fa pocs dies per raons econòmiques després de malbaratar prop de 200.000 euros— quan es poden penjar vídeos a Internet gratuïtament i s'han gastat només durant el 2009 més de 67.000 euros? ¿Unes publicacions digitals, que són de manteniment de primer curs d'estudiants de BUP poden costar més de 49.000 euros? ¿Cal continuar pagant coordinacions externes d'activitats, prop de 12.000 euros, quan l'AELC ja té una nòmina administrativa pròpia de 82.000 euros? ¿La fantasmada del Galeusca, ara inactiva, ha costat durant el 2009, més de 8.000 euros? ¿Què inclouen les partides genèriques "Activitats del Principat", amb més de 52.000 euros, "Activitats del País Valencià", amb més de 28.000 euros, i "Activitats de les Illes", amb més de 36.000 euros? Com és que d'aquestes tres Activitats, que en total pugen més de 116.000 euros, el tresorer, en la seva Memòria, només ha esmentat com una "activitats extraordinària" el Congrés de Literatura Infantil i Juvenil com si aquest esdeveniment fos extra i no previst, quan en canvi no hi ha cap altra activitat digna de destacar? ¿Encara cal gastar-se en trameses postals i fotocòpies prop de 30.000 euros a l'era del correu electrònic? I, finalment, la més flagrant de totes: ¿Pot una associació com l'AELC continuar mantenint una Junta Directiva que li costa més de 23.000 euros a l'any sense haver sabut reduir despeses en viatges, estàncies hoteleres i taulades? ¿Han pensat, els membres de la Junta Directiva, el rendible que hauria de ser una empresa, associació, un organisme o una iniciativa de gestió, que té, trinco trinco, aquestes despeses anuals? I com és que no es veuen els resultats i el moviment i la repercussió de l'AELC és tan grisa i empobrida? Un balanç de pèrdues i guanys, sí, però amb moltes pèrdues i molts pocs guanys. Un braç massa estirat sense adonar-se on arriba la màniga. I això, en època de crisi, i quan més de mil associats paguen anualment una quota de 60 euros.