23 d’octubre 2010

Abstinència de l'AELC davant el crac de la distribuïdora catalana l'Arc de Berà

Com ja és lamentablement habitual, la junta actual de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) manté una línia de silenci absolut —que es podria qualificar d'abstinència— pels problemes que afecten molts del seu miler d'associats i associades. L'últim és el referent a la crisi de la distribuïdora L'Arc de Berà que, com és conegut, afecta nombroses editorials catalanes mitjanes i petites fins a l'extem que algunes corren perill de no poder continuar amb la seva programació pels deutes que la distribuïdora els ha deixat. Però darrere de totes aquestes editorials hi ha també autors i autores que en molts casos han publicat les seves obres —sobretot d'assaig i específiques— sense acomptes de drets d'autor a l'espera de les vendes reals —fórmula completament lícita si les dues parts es posen d'acord— i que ara no saben tampoc com acabaran els resultats de les seves liquidacions anuals. Davant d'això, la Plataforma no s'està d'instar una vegada més que la passivitat de la Junta de l'AELC s'acabi d'una vegada i que la junta entri de ple en els conflictes que realment afecten els associats que teòricament diu que representa. Afers com la de la suspensió de pagaments de l'Arc de Berà s'inserexen del tot en un dels papers essencials de caràcter professional que hauria de tenir l'AELC i que no té mentre es dedica a organitzer cicles de tertúlies i taules rodones que només acontenten la mitja dotzena d'assistents i els ponents que les protagonitzen. La Plataforma ha calculat que un 60% dels associats actuals de l'AELC —sobretot els més nous— està vinculat d'una manera o altra a aquestes editorials petites i mitjanes que fan una feina lloable de donar sortida a un tipus de llibres que no trobarien espai en les macroeditorials dedicades al bestseller i la moda de cada moment. Fins ara, els associats i associades de l'AELC no han rebut cap orientació ni cap senyal de gestió que hagi fet la Junta en aquest sentit, cosa que crea una sensació de campi qui pugui i de desemparament en els moments més delicats.

16 d’octubre 2010

L'AELC es desmarca del cànon literari que elabora la Institució de les Lletres Catalanes

El polèmic cànon literari que elabora la Institució de les Lletres Catalanes no és frare del convent de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La junta actual, segons paraules del seu president, ha assenyalat el director de ls Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, com a fautor d'aquest cànon, que ha preguntat a més de 3.000 especialistes de les lletres sobre les seves preferències. Segons el president de l'AELC, en el si de la Junta de Govern i del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, els representants d'aquests dos organismes van manifestar la seva posició contrària a tirar endavant l'elaboració d'aquest qüestionari. Però tot i així, Oriol Izquiero va assumir el projecte. L'AELC, ben diferent que com ha fet en algun altre cas, no es va manifestar aleshores ni a favor ni en contra i va deixar lliure opció als associats (escriptors i crítics, principalment) i tampoc no va comunicar als associats i associades la seva posició contrària en el si de la Institució de les Lletres Catalanes. L'última feina en la línia de subterfugi que ha practicat l'AELC en el sí de la Institució de les Lletres Catalanes ha estat donar suport a la candidatura de Francesc Parcerisas com a nou degà (ara anomenat també president) de la Institució de les Lletres Catalanes, que ja en va ser curiosament director. Lògicament ni l'AELC ni cap de les associacions presents en el Consell Assessor va obrir consulta entre els seus associats, cosa que garantiria un nivell de democràcia i netedat si es fes així.

05 d’octubre 2010

Caixa Penedès retira la subvenció del premi Aurora Díaz-Plaja convocat per l'AELC

En el moment que aquest premi commemora el desè aniversari de la seva fundació, a partir del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, l'Obra Social Caixa Penedès ha retirat la subvenció de 1.500 euros de dotació que tenia el premi Aurora Díaz-Plaja, d'articles de divulgació de la literatura infantil i juvenil, convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Com que el límit de ridiculesa de la junta actual de l'AELC no toca mai sostre, una associació que té un pressupost global de més de 400.000 euros convoca igualment el premi, però a partir d'ara sense dotació i, per més inri, dient que a partir d'ara serà "honorífic". L'AELC, que ha entrat en la roda de ploramiques pròpia de l'època té suficients recursos per poder continuar patrocinant, si volgués, la dotació del premi. Només que es deixés de fer una de les múltiples trameses per correu postal per enviar quatre bases inútils de premis literaris o només que se sacrifiqués alguna taulada dels membres de junta, o només que es deixessin de fer alguns viatges en Euromed i alguns vols d'avió a les Illes per decidir que el premi no tindrà dotació, la Junta hauria pogut trobar una solució més elegant: continuar el premi amb dotació; o reduir-la, si calia, però mai eliminar-la perquè no té justificació. O, cosa que és el que competeix a un organisme com l'AELC, gestionar amb la mateixa Caixa Penedès —el premi es lliura cada any a Vilafranca del Penedès!— una renegociació de la dotació o buscar per altres organismes qui se'n volgués fer càrrec. Continuar convocant el premi, amagant a les bases que no hi ha dotació —la memòria és feble— és amagar l'ou i no treure la cara, cosa habitual en els actuals responsables de la junta de l'AELC, entre els quals hi ha persones vinculades a la literatura infantil i juvenil que menyspreen acceptant aquestes resolucions el mateix àmbit al qual pertanyen. Cal recordar que la vicepresidenta del Principat de la Junta de l'AELC és l'escriptora Mercè Canela, directora de Cavall Fort i autora de literatura infantil i juvenil. Entre els membres de la Junta hi ha també altres autors d'aquest àmbit, com Gemma Pasqual i Escrivà, autora del País Valencià. A aquesta Plataforma li consta que, ni aquests dos membres ni cap altre de la Junta va plantejar mínimament buscar una solució a la renúncia de Caixa Penedès, entitat que ha aprofitat el procés de fusió i la crisi per retallar el lligam amb aquelles entitats que no han respost tampoc satisfactòriament a la seva participació per falta d'una bona relació externa, un dels llasts que arrossega actualment la junta de l'AELC.