Contradicció flagrant en els contractes d'edició pactats entre editors i escriptors fa dos anys

Tot i que més d'una vegada ja hem denunciat des de la Plataforma que els models de contracte que es van teòricament consensuar entre editors i escriptors fa dos anys presentaven alguns buits i algunes irregularitats, això sense parlar dels que es continuen signant que incompleixen els models establerts, l'augment d'edicions digitals (e-book) ha aportat una de les contradiccions més importants per part de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Mentre fa una any, el president de l'AELC va enviar un escrit a tots els associats "recomanant" que ningú no signés cap contracte digital —recomanació que després d'un any ni s'ha revocat ni s'ha aclarit— per una altra banda, el mateix president va signar amb bombos i platerets fa dos anys un model de contracte d'edició en el qual la clàusula Tercera diu:

«Tercera.- Així mateix, l’AUTOR/A cedeix en (exclusiva/no exclusiva) el dret a explotar l’OBRA a través de qualsevol altre mitjà, ja sigui en suport magnètic, digital, e-book, suports sonors, serialització radiofònica, radiodifusió, accés on-line, etc, sempre que no impliquin transformació de l’OBRA.»

I més endavant, en referència a aquesta clàusula, la Sisena, punt 3 rebla:

«SISENA.- 3. - Per a les restants modalitats d’edició [es refereix a les esmentades en la clàusula Tercera i, per tant, també als llibres digitals], els percentatges que s’aplicaran per determinar la remuneració de l’AUTOR/A seran els següents: ----- »

I deixa en blanc aquestes quantitats, lògicament perquè depèn de cada editorial i cada autor, però això ha propiciat fins ara que molts editors incloguin en aquesta remuneració o bé la mateixa que per als llibres en paper o bé tants per cents molt baixos en relació als drets d'autor més elevats que es pacten per als e-books].

La Plataforma recorda que hi ha uns models de contracte digital que, davant la passivitat de l'AELC en aquesta qüestió va fer públics ja fa temps.

Seminari de Traducció a Vilanova i la Geltrú en ple Carnestoltes

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) està consolidant la seva inoportunitat i falta de previsió en l'organització de segons quins actes. El XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya es destina aquest any a la traducció de novel·la negra i, com sempre, a Vilanova i la Geltrú. En castellà tenen una manera de dir que explica aquestes situacions: "No dar pie con bola". En català, ja que es tracta de l'AELC, podríem dir que no sap com fer-ho per "Pixar fora de test" (que no vol dir de text). En primer lloc, després d'haver-se celebrat a principis de febrer la BCNegra, en la qual l'AELC no ha aconseguit o no ha volgut mai tenir un paper destacable per incloure-hi de manera ferma els escriptors catalans, ara se li acut fet aquest Seminari sobre la traducció precisament de novel·la negra, però un mes després i a Vilanova i la Geltrú i en el cap de setmana més mogut a Vilanova —capital de la disbauxa—, com és el del Carnestoltes, amb la qual cosa no sabem si és una metàfora de les activitats de l'AELC i, en particular, del Seminari de Traducció, o bé pretén que els qui hi assisteixin hi vagin disfressats, cosa que lligaria força amb la màscara que porta l'AELC de fa temps en relació al compromís que té amb el seu miler d'associats i associades.