Crònica d'una presidència anunciada

El mes de febrer del 2011 una carta signada pel president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem-Jordi Graells, als associats i associades, anunciava, com és preceptiu que es faci cada primer trimestre d'any, la convocatòria de l'Assemblea ordinària i, segons els Estatuts, l'obertura de candidatures per a la renovació dels càrrecs que acabaven el seu mandat, entre els quals figurava el del mateix president. En l'esmentada carta, el president animava —és una manera de dir perquè no hi animava gaire— a presentar-se al càrrec que ostentava. L' 1 de març, una altra carta, aquesta vegada signada pel secretari (¿general o no general perquè de fet no exerceix?) de l'AELC anunciava quins eren els candidats. No es pot dir que fos sorpresa perquè els mals hàbits costen de desenterrar —com allò de la mala herba que ni amb una bona dosi de Roundup Energy mor mai— i en aquest cas, els associats i associades van poder comprovar com la primera carta del president els havia enganyat fent veure que deixava la presidència —no s'ho creia ni ell, esclar, ni aquesta Plataforma— i, amb una falta absoluta d'honestedat, es tornava a presentar a la reelecció —cosa que els Estatuts li ho permeten per última vegada, sortosament—. El cas és que sempre hi ha associats de bona fe —no volem dir-ne ingenus— que es creuen el que els comunica la junta de l'AELC i en aquesta ocasió va ser el col·lega Ignasi Roda i Fàbregas qui va pensar que podia optar a la presidència de l'AELC, ja que la carta de convocatòria del president així ho sol·licitava. El cas és que una de les queixes dels que no deixen mai la poltrona és que no troben relleu. Però quan surt un voluntari, aleshores corren a encolar-se amb silicona, si pot ser, al cul de la butaca que consideren que els pertoca en propietat. És insà per a l'AELC que un personatge que ja forma part de l'etapa fundacional de l'AELC —i parlem de fa més de trenta anys!— continuï —ell i algú més— agafat a la cadira. I encara és més insà que escrigui per carta als associats i associades que teòricament representa i no els faci sabedors de la seva intenció de continuar presentant-se al càrrec. Més insà del tot és que, quan hi ha un candidat, el repetidor surti a "salvar la pàtria". Lamentablement, vam vaticinar que, a última hora i fora de termini, ni que fos per una nit, es presentaria la candidatura repetida del president. També un acudit d'un col·lectiu d'escriptors, difós per correu electrònic, vaticinava i ironitzava abans del tancament de candidatures aquella vella dita en relació al dilema del president de l'AELC: "Amb un seis y un cuatro, faig el meu retratu", deia. Doncs, és això. La nova junta de l'AELC ho té tot menys renovació. La majoria dels vocals que es van tornar a presentar ja hi eren, tant els del Principat, com els del País Valencià com els de les Illes. L'engrescament associatiu, doncs, brilla per la seva absència. I només la vicepresidència del Principat, que ostentava fins ara Mercè Canela —que ha marcat una etapa de grisor al Principat—, va cedir a la candidatura de Maria Mercè Roca, que ha deixat l'escó del Parlament per l'escó de l'AELC. Precisament Maria Mercè Roca és una de les moltes escriptores i escriptors que es van adherir al Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules. Ara acaba d'entrar en una Junta que, com ja va denunciar aquesta Plataforma en el seu dia, fins i tot es va negar a difondre l'esmentat Manifest entre els associats i associades. La nova vicepresidenta del Principat, pot començar a rascar per aquí i veurà amb el que es trobarà. Com sempre, a l'Assemblea ordinària, una vintena d'associats a tot estirar, de cos present, aprovant i dient amén a una gestió de les més nefastes dels últims anys que aboca l'AELC, si algú no hi posa remei, cap a una situació pràcticament de paràlisi, per no dir de fallida, a causa de la mala gestió i la nul·litat en la previsió financera de la casa en un moment que el seu president fa veure que treu pit encapçalant una Manifestació contra les retallades a Cultura —després de vuit anys d'un vergonyós silenci amb el Tripartit— per estendre, com sempre, una cortina de fum a la ineptitud que caracteritza la seva gestió i la de la Junta actual de l'AELC. [Composició de la Junta actual: Guillem-Jordi Graells (President); Maria Mercè Roca (Vicepresidenta Principat); Ramon Guillem (Vicepresident País Valencià); Miquel Bezares (Vicepresident Illes); Lluís Hansen (Secretari); Agustí Segarra (Tresorer); Isabel Olid, Jordi Pijoan i Magí Sunyer (Vocals Principat); Salvador Company, Gemma Pasqual i Isabel Robles (Vocals País Valencià); Helena Alvarado, Aina Ferrer, Ismael Pelegrí (Vocals Illes)].