Un 90% d'abstenció en les eleccions de la nova junta de l'AELC

L'etapa presidida per Guillem-Jordi Graells, revalidada ara per última vegada, segons manen els actuals Estatuts —molt qüestionats en l'última assemblea—, no ha generat cap entusiasme entre els membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). En l'última assemblea per escollir la nova Junta es va constatar prop d'un 90% d'abstenció en les votacions, malgrat que els associats tenen l'opció del vot per correu, una opció, per cert, que en el seu dia va ser reclamada sovint per aquesta Plataforma i que, en una intervenció del President a la mateixa assemblea, és ell qui s'atorga la decisió d'haver-la introduït quan diu, segons un apartat extret de l'acta: "Recorda [el president] que fou ell qui va incorporar el vot per correu per facilitar la participació en els processos electorals." El que cal recordar, en tot cas, és que el sistema de convocar les renovacions de Junta ha estat repetidament qüestionat per aquesta Plataforma en els últims anys i la introducció de la votació per correu no va ser altra sinó la conseqüència d'aquesta denúncia i no d'una decisió personal del president, com ara es vol fer creure, perquè en anteriors etapes d'ell mateix en el si de la Junta —parlem de més de trenta anys— mai no ho havia proposat. La mateixa falta d'entusiasme es comprova amb l'escassa assistència a l'Assemblea que va reunir només una escandalosa trentena d'associats i associades, dels quals, a més, la meitat són els mateixos membres de Junta, sortints o entrants. Així, doncs, d'entre més de 1.100 associats, només 111 vots —entre presencials i a distància per correu— van donar el sí a la continuïtat del president, que tenia com a alternativa al càrrec la candidatura de l'associat Ignasi Roda. La trentena d'associats reunits és la que va aprovar també l'estat de comptes del 2010 i el pressupost del 2011, un pressupost que, malgrat les dificultats econòmiques per les quals travessa l'AELC a causa de la reducció dels ingressos, sobretot de CEDRO, continua sense retallar els conceptes posats en dubte des de fa temps per aquesta Plataforma. En relació al 2010, el pressupost global s'ha reduït en prop de 160.000 euros. Però, en canvi, continuen augmentant, en plena era ditigal, les previsions de les anacròniques i inútils publicacions en paper amb 32.000 euros previstos, o un genèric i inconcret programa d'activitats generals que inclou coordinacions i despeses de la fantasmada de la Federació Galeusca amb 41.000 euros, o tres partides també genèriques i inconcretes d'activitats per al Principat (23.000 euros), per a les Illes (24.000 euros) i per al País Valencià (26.000 euros) que es contradiuen en una intervenció de l'Assembles on el mateix President adverteix que no hi haurà durant el 2011 cap gran activitat per la crisi econòmica. Caldria explicar millor, doncs, a què correspon aquest total de prop de 115.000 euros en concepte d'activitats, als quals cal afegir el cost de personal fix de l'AELC, que puja a uns 90.000 euros més. Fa la impressió que s'ha elaborat un pressupost per inèrcia i sense tenir cap intenció de modificar la línia rutinària i més pròpia de capelleta de les activitats, a jutjar per les tímides propostes dels vicepresidents de cada àmbit territorial que no aporten res de nou. Tampoc hi ha gaire interès a reduir despeses luxoses i totalment inevitables, a l'era digital, com per exemple l'encara costosa previsió de prop de 17.000 euros en trameses postals als associats o el cost d'una Junta Directiva repartida en tres territoris i amb el pompis permanent a l'avió, a l'Euromed, als restaurants i als hotels, que s'eleva a prop de 20.000 euros. Quan, ingènuament, algú vol remarcar el mèrits dels membres de Junta que exerceixen el seu càrrec amb vocació de proïsme, caldria tenir en compte que moltes d'aquestes partides (Junta directiva, coordinació d'activitats, taules rodones...) camuflen remuneracions establertes per Estatuts destinades principalment als membres de Junta que en època de crisi haurien de ser vigilades al cèntim, cosa que, malauradament, ni els pocs associats que aproven els comptes, ni tan sols els dos censors escollits sisplau per força, fa l'efecte que facin gaire seriosament.