20 de juliol 2011

L'AELC s'apunta al Manifest de la Mandra

L'actitud de l'actual junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) pel que fa a la seva relació amb la política de retallades s'escapa del que ha de ser la feina i la responsabilitat d'un organisme com aquest. El mateix dia que el Parlament de Catalunya aprovava els pressupostos del 2011, entre els quals hi ha els de Cultura, amb les retallades corresponents per les circumstàncies de crisi que tothom sap, el mateix dia que els senyors i les senyores diputades d'un partit determinat —ICV, concretament— es feien la foto des dels seus escons amb les fotocòpies engrandides a tot color amb el conegut disc de prohibit i les tisores, el mateix dia que una representació residual dels autoanomenats "indignats" tornaven a sortir al carrer —"ara anem a la Borsa!" (manetes amunt), "ara anem a la Ciutadella!" (manetes amunt), "demà de bon matí, quan els estels es ponguin, anem a la Diagonal i a la Meridiana i no deixarem entrar ningú a Barcelona! (manetes amunt)— aquell mateix dia, la Plataforma contra les Retallades, de la qual forma part l'AELC —dissortadament i per vergonya aliena—, després de fer el numeret de presentar les al·legacions a la Llei Òmnibus, tornava a penjar a Internet —per a qui volgués llegir-lo— un altre manifest, i ja és el que fa, almenys, tres des que ha començat el xou, com a única resposta a la botifarra que polítics, institucions i tutti quanti els han fet. L'AELC actual, en comptes d'afilerar-se —com havien fet sempre alguns dels seus memorables antecessors— al costat de la reflexió, l'esforç, la feina i treball profitosos, ho fa afegint-se a un manifest darrere l'altre, ple de retòrica i verborrea de tercer ordre. És el que es podria anomenar Manifest de la Mandra, Manifest dels Xucladors, Manifest dels Vividors, Manifest dels Ineptes, Manifest dels Mediocres, Manifest dels Xuclaarquespúbliques, Manifest... ¿On és, en aquest manifest, una mínima alternativa a la crisi actual que eviti les retallades? ¿En la solidaritat, potser, que expressen per als que anomenen treballadors i treballadores, és a dir, funcionariat, dels serveis públics amb qui s'identifiquen sospitosament? ¿Alçant la bandera contra un pretès frau fiscal com si viure permanentment de la mamella pública no fos també una altra mena de frau fiscal a la població que es rasca la butxaca? ¿L'alternativa és dir al govern que consulti la ciutadania com si unes eleccions darrere les altres, amb els seus programes corresponents, no fossin una consulta legal? Des d'aquesta Plataforma Per Una Aelc Com Cal, no ens cansarem de dir que l'alternativa es demostra amb l'exemple: amb un pressupost afinat de debò, amb una nòmina reajustada i coherent amb la poca activitat de l'AELC, amb unes despeses de junta directiva gairebé zero, o zero del tot, fent que els membres de junta treballin cadascú en el seu àmbit i territori a la recerca del finançament que calgui trucant a les portes de proximitat i no perdent aportacions i fent el ploramiques, amb despeses mínimes de paper i de trameses de correus pròpies del segle XXI i no del segle XX, amb una atenció real als interessos i conflictes professionals del conjunt associatiu, amb... La junta de l'AELC, renovada —o, millor dit, rescalfada amb microones aquest 2011, o potser el sector de la junta de l'AELC més influent sota el silenci ignorant de la resta—, està portant el nom de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana massa avall, més avall del que és admissible en un organisme que té la història de noms cèlebres que té, que aplega a hores d'ara més de mil associats i associades, que vol dir més de mil maneres de veure les coses. I la millor manera de no transgredir les funcions que li atorguen els Estatuts és no traspassar fronteres de l'àmbit que li pertoquen i entrar en espais que han d'estar reservats a altres col·lectius (partits, sindicats i, si cal, oenagés). Mentrestant, l'AELC està entrant, superades les vacances d'estiu, en el novè mes de l'any 2011 sense un programa concret d'activitats ni, molt menys, una informació puntual als associats i associades sobre assumptes de molt més interès per les lletres catalanes i no amb manifestos sense rumb ni objectius.