Què se n'ha fet del pressupost del 2011 de l'AELC?

A les portes del mes de desembre, es pot dir que l'any 2011 s'ha acabat per a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). I és ara quan es fa evident una pregunta: Què se n'ha fet del pressupost del 2011? L'any ha estat farcit de redacció de manifestos, adhesions en molts casos partidistes i no compartides pel conjunt d'associats que no han estat prèviament consultats i ridícules activitats de trobades "familiars" i "parroquials" tant al País Valencià, les Illes com el Principat (recitals poètics, tertúlies, taules rodones...) sense cap acte que hagi donat relleu als escriptors catalans. Tot i així, el pressupost es va aprovar, com ja va denunciar aquesta Plataforma, sense un programa d'activitats que el justifiqués, ben al contrari, amb un avís que hi hauria reducció d'activitat, però sense especificar perquè, en conseqüència, no es reduïa el pressupost. L'excusa de no rebre els ajuts institucionals amb puntualitat o la minva de l'assignació de CEDRO és una excusa de mal pagador. El fet és que el miler llarg d'associats de l'AELC està cada vegada més desinformada (l'última circular informativa data de l'estiu del 2010!) i es va creant un clima de desinterès i, el que és pitjor, de trencament de la cada vegada més necessària unió entre tots els escriptors catalans de cara a la defensa dels mínims drets com a professionals de l'escriptura. El 2011 ha estat, de tota la legislatura dels últims deu anys, la més inactiva i la més empobrida. Sembla com si el que més interessés a alguns membres de la Junta actual sigui sortir retratat en una roda de premsa davant de quatre "becaris" prenent notes en un bloc escolar i menjant-los el coco sobre un tòpic manifest "indignat" i no pas creant un brou de prestigi que no passi només per un presumpte bestseller d'un autor en comptes de donar visibilitat al gruix de la creació literària catalana que, per falta de promoció, està caient en l'oblit i en un pou fosc del qual, si no s'hi posa remei, no tornarà a sortir mai més.