Falta d'imaginació en la commemoració dels 35 anys de l'AELC

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) commemora cada cinc anys, aproximadament, la data de la seva fundació, el novembre del 1977, a Palma. Aquesta vegada, però, la falta d'imaginació —sota l'excusa també de la falta o la migradesa de recursos econòmics— els actes previstos s'emporten el guardó a la grisor més absoluta. És així com l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, tanca la seva etapa legal de presidència, posant en evidència la incapacitat de la junta directiva actual per donar el relleu que hauria de tenir una efemèride d'aniversari com aquesta. Tres taules rodones territorials (Palma, València i Barcelona) —que s'assemblen més a les absurdes i desfassades taules rodones que organitza durant la temporada l'AELC com les anomenades Tritextuals (Principat), Escriptors al Terrat (País Valencià) o Lletres Dites (Illes)— que, a banda de fer passejar el president per cadascuna d'aquestes taules commemoratives —encara queden recursos per a viatges, hotels, sopars i festes de guardar!—, no són altra cosa sinó una repetició de la jugada d'altres commemoracions anteriors. Els tres prescindibles actes commemorarius s'han enfocat a més com un enèsim homenatge a presidents anteriors, en aquesta dèria d'autohomenatgitis que caracteritza les juntes de l'AELC i que, en una tendència a l'espardenya i el cordill, ha anat en augment en les dues últimes legislatures presidides per Guillem-Jordi Graells i la resta de la junta, que ha practicat un estancament, si no un retrocés, de la modernització de l'AELC, a banda de portar la situació financera de l'entitat a un un futur de pou d'asfíxia per falta de previsió i de política de gestió eficient, amb l'agreujant de no practicar l'autocrítica i en canvi fer pagar els plats trencats a les institucions o a CEDRO. Si alguna cosa tenen de bo els tres grisos actes commemoratius del 35è aniversari de l'AELC és que estalvien l'edició d'una publicació amb els textos i, sobretot, les fotos dels quatre habituals perquè la història, almenys, els tingui en la seva glòria. Trenta-cinc anys després de la seva fundació, l'AELC entra en una cruïlla que hauria de significar el canvi decisiu per no entrar en una roda de desprestigi que la portarà al quarantè aniversari sense cap aire nou d'obertura i capacitat de fer-se de debò representativa dels escriptors catalans.

L'exvicepresident de l'AELC i actual membre de la Comissió Consultiva de l'AELC, Carles Duarte, vol que els Premis Nacionals en l'àmbit de Literatura siguin també per a un escriptor català en llengua espanyola

L'actual president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, Carles Duarte, ha revifat inconscientment la polèmica que ja es va haver d'esmorteir arran de la Fira de Frankfurt. Aquesta vegada, Duarte —al qual s'ha afegit també una altra membre del CoNCA, la realitzadora cinematogràfica Isona Passola— ha dit que els Premis Nacionals de Cultura, i concretament el de l'àrea de Literatura, segons la convocatòria vigent, hauria de poder ser atorgat a un escriptor "català" dels que escriuen en espanyol. La seva proposta, escoltada amb benevolència per l'actual conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha aixecat tota mena de comentaris, des del costat dels escriptors "catalans" que escriuen en castellà i des del costat d'algun dels escriptors "catalans" que escriuen en català. L'AELC, que ha estat preguntada per TV3, ha comptat amb la resposta del seu president, Guillem-Jordi Graells, el qual ha mantingut l'esperit i la filosofia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que representa actualment, defensant el fet que literatura catalana i fet nacional van íntimament lligats. Però no n'hi ha prou a fer una declaració de bones intencions. És per això que aquesta Plataforma posa damunt la taula la demanda que la Junta Directiva de l'AELC, si vol estar en el lloc que li correspondria estar, estableixi amb urgència la immediata inhabilitació de Carles Duarte del seu càrrec actual a la Comissió Consultiva de l'AELC, lloc que ocupa arran d'haver estat vicepresident del Principat de Catalunya entre els anys 1999 i 2003, després d'haver estat també tresorer entre el 1995 i el 1999. La Plataforma considera que la intenció política exposada per Carles Duarte com a president del CoNCA el fa incompatible per ocupar cap càrrec, malgrat que sigui honorífic com el de la Comissió Consultiva, dins de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La Plataforma espera de l'actual Junta directiva i del seu president que actuïn en conseqüència davant un fet, si prospera, que menysté els escriptors catalans que no fan res més sinó escriure en la llengua pròpia de la seva cultura i del seu país.

Incompliment dels Estatuts en el nomenament de la Comissió Consultiva

La Comissió Consultiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha estat històricament i dissortadament un organisme mantingut a la reserva que s'ha convocat en molt poques ocasions, fins i tot en les ocasions que més convenia. Ara, però, l'actual Junta, presidida per Guillem-Jordi Graells, a la cua del seu mandat, incompleix un dels articles dels Estatuts de l'AELC, permetent que formi part d'aquest organisme l'excoordinadora de l'AELC, acomiadada aquest any per jubilació. Els Estatuts no permeten en cap cap cas, el nomenament de cap membre de manera excepcional, si no ha exercit els càrrecs de Presidència, Vicepresidència o Secretariat, amb algunes exclusions, per causes òbvies. La Junta, doncs, s'ha saltat, com en altres ocasions, l'articulat dels Estatuts per una clara opció d'amiguisme. Tot i que aquesta Plataforma considera que la Comissió Consultiva és una mena de "fossar" de vells càrrecs de l'AELC que s'hauria de revitalitzar, també denuncia obertament aquesta irregularitat estatutària i espera de la Junta actual que tingui la mínima seriositat per rectificar aquesta decisió. Per a més detall, heus aquí el contingut íntegre de l'article que regula aquest organisme de l'AELC:

«Article 23è. De la Comissió Consultiva
»1. La Junta Directiva comptarà amb l’assessorament d’una Comissió Consultiva, integrada per totes aquelles persones que hagin tingut el càrrec de President, Vicepresident i Secretari, sempre que no hagin estat cessades dels seus càrrecs per acord d’una Assemblea General o que no hagin causat baixa per voluntat pròpia. Aquesta Comissió, de caràcter honorífic, s’institueix per mantenir directament vinculades a les directrius de l’Associació totes aquelles persones que n’han estat responsables en el passat.
»2. La Comissió Consultiva es reunirà a convocatòria del President quan es cregui convenient i li seran sotmesos tots aquells temes fonamentals en la vida de l’Associació, i molt especialment els plans d’actuació.
»3. Els membres de la Comissió Consultiva podran fer arribar, individualment i amb caràcter preferent, les seves opinions, els seus suggeriments i les seves discrepàncies.
4. La Comissió Consultiva es reunirà, amb caràcter extraordinari, si ho demanen almenys tres dels seus membres.»

Per què, un butlletí?

Heus aquí la pregunta que es fa el mateix redactor —o redactors— redactora —o redactores— del nou Butlletí —tal com se l'ha batejat—, en paper esclar!, que fa l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i que vol substiuir les Circulars quinzenals que es van anul·lar el 2010 sense cap justificació i deixant els associats sense cap informació puntual. I la pregunta és clau. Per què (amb una coma gratuïta inclosa) un butlletí? Doncs, senzillament per a res. Per baixar al nivell de full parroquial, amb notícies desfasades en el temps, estil colla sardanista —amb tots els respectes per les colles sardanistes — o associacions de veïns —amb tots els respectes per a les associacions de veïns—. No, companys (eufemisme excepcional per part d'aquesta Plataforma), no és això. A aquestes altures, inventar-se un presumpte butlletí com aquest, ple de colorins i fotografies de caretos —inclosa la de la coordinadora acomiadada, que sembla que sigui la resposta gràfica a la pregunta— no és el que es mereix el prestigi prou perdut de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ni la Junta actual, ni l'actual cervell de gestió —sigui qui sigui—, sota el beneplàcit de la presidència de torn, haurien de permetre aquesta reculada en la línia, la imatge, el contingut i les intencions del que hauria de ser un òrgan de comunicació entre l'AELC i els seus associats. El butlletí acabat de reinventar té tan poc futur que durarà menys que un plugim d'estiu. I això encara més perquè el seu cost d'impressió —una nova vergonya aliena— i de distribució no ajuden gens a rebaixar els més de 17.000 euros de trameses en paper, i també perquè, segons afirma el mateix autor, autors, autora o autores de la redacció, el butlletí en qüestió no té ni "estructura ni la periodicitat" (sic) perquè aquestes, continua afirmant, "seran flexibles, adaptades al contingut de què disposem." (sic) El contingut d'aquest butlletí, quan apareix, ja s'ha fet vell. El que s'hi diu sona a temps passat i superat. I el que s'hi deixa de dir, d'allò més d'última hora, o del que ha de venir, no se'n sap res de res. Donaríem la benvinguda com cal al flamant butlletí si, a punta d'estiu, fes sabér als associats els projectes que queden per a la tardor i d'aquí a la fi d'any què es farà, com s'arribarà a bon port sense escurar-se del tot les butxaques i, posats a predir, quina és la intenció de l'actual presidència, ostentada per Guillem-Jordi Graells, de cara al seu relleu, un relleu que aquesta Plataforma considera urgent, necessària per a la bona salut del sector i... utilitzant un antic terme seu: profilàtica i tot.

L'AELC es gasta 123.000 euros a l'any en personal, junta i coordinadors

La cara de les mesures d'austeritat obligades per les retallades que pateix la cultura en general i, en conseqüència, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que treballa amb un pressupost de mínims, insegur quant als ingressos i sense un programa d'activitats ni brillant ni de gran envergadura, té la seva creu en la despesa que l'AELC destina al pagament de personal, junta directiva i coordinadors externs. L'últim balanç de l'AELC —l'únic oficial disponible al qual aquesta Plataforma fa fe si tenim en compte que ha estat auditat per dos censors de comptes voluntaris d'entre els associats— reflecteix quin és el desfassament entre el cost d'aquestes partides i el resultat, diguem-ne productiu, que se n'obté. Així, les despeses de personal —2 persones a sou fix i horari total laboral— implica una despesa de prop de 88.000 euros, entre nòmina i seguretat social. I per si no n'hi hagués prou amb aquesta elevada nòmina, l'AELC balafia encara cada any uns 18.000 euros només per a despeses de viatges, taules i llits dels membres de la Junta Directiva. Però, no havent-n'hi encara prou amb això, a més de tenir les 2 persones fixes a la secretaria i tots els membres de junta disposats a doblegar l'esquena de manera altruista segons els Estatuts, es gasten uns 20.000 euros més del que s'anomena "coordinacions d'activitats". I aquí sí que caldria detallar quines activitats es fan perquè comportin una remuneració tan elevada. En total, doncs, personal, més junta directiva més coordinacions, el que es pot considerar, en definitiva, despeses de personal (fix o col·laborador) puja a 123.000 euros anuals (uns 20 milions llargs del que enteníem per pessetes, perquè ens en fem càrrec). Només cal donar un cop d'ull a les despeses de personal d'una empresa cultural molt més activa per adonar-se del que es pot fer i del que representa una "nòmina" directa o encoberta de 123.000 euros anuals. A més, la Junta Directiva actual no ha aconseguit retallar fins a nivell gairebé zero la vergonyosa partida de prop de 18.000 euros en trameses postals —¿qui hi ha que no tingui avui correu electrònic?—, algunes de les quals arriben cada setmana de dos en dos a les bústies de correu de paper dels associats i algunes només amb dos exemplars de bases de premis literaris, que d'altra banda es podrien consultar a Internet. També és altament incomprensible que no s'hagi rebaixat i negociat encara una partida de 23.000 euros —més del que costa tota la Junta Directiva!— destinada a una presumpta assessoria fiscal i jurídica, a més d'un mínim servei de premsa que actua com a màxim un parell o tres de vegades a l'any. I posats a no entendre l'actual gestió administrativa de l'AELC, caldria encara qüestionar una partida de prop de 30.000 euros destinats a poquíssimes publicacions en paper que podrien ser perfectament digitals i gratuïtes de descàrrega sense gairebé cap cost, tenint en compte que s'acaba de contractar una persona perquè hi treballi. Lluny de la transparència, continuen sense resposta les partides que es qualifiquen globalment d'activitats al Principat, el País Valencià i les Illes, uns 25.000, 15.000 i 18.000 euros respectivament, partides que si corresponen a un Seminari de Traducció, a trobades tritextuals, xerrades a les golfes, converses al terrat i festes de premis carrinclones, cal començar a pensar que, per 60.000 euros en total, surten ben costoses. La racionalitat i la imginació són més necessàries que mai en la gestió de l'AELC i serà només donant resposta a aquestes despeses sense aturador, hereves d'antics vicis d'èpoques de vaques grasses, com es farà front a la crisi i l'AELC s'espolsarà del damunt la cançó de l'enfadós que tant li agrada entonar a la presidència en la cua del seu mandat, insòlitament prorrogat per servir la casa.

L'AELC comença a cruspir-se el fons de reserva a causa de les retallades econòmiques

Les lamentacions de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) sobre els ingressos institucionals o de CEDRO que es redueixen, si no és que perillen, i el fre en el ja prou endormiscat programa d'activitats que arriben directament als associats contrasten amb una administració que contribueix a fer pensar que la gestió actual de l'AELC corre perill. Si les coses no van millor, per a l'any 2012, sembla que la tresoreria haurà d'esgarrapar 40.000 euros del fons de reserva per poder fer front a les despeses. Això si alguns ingressos dels mig previstos no es perden pel camí i s'esfumen, cosa que voldria dir que el fons hauria de ser encara més esgarrapat. El fons de reserva —ara obligat per Llei associativa— és, segons els últims balanços de l'AELC, de 158.000 euros. Si els pròxims exercicis van maldades com fins ara i si cal esgarrapar cada any 40.000 o 50.000 euros d'aquest fons, queda clar que en uns tres anys, el fons de reserva s'haurà fet fonedís, cosa que la Llei no contempla, a no ser que es tanqui la barraca. De tota manera, s'arriba a aquesta situació per una falta de previsió i de mesures d'austeritat eficaces per part de la Junta actual, portades limitadament a terme o pràcticament ignorades. És així com, al costat d'aquestes notícies econòmiques de les quals ningú de la Junta actual no es fa responsable, hi ha la galdosa notícia de la contractació i creació d'un nou càrrec: "adjunt a la gestió" —més rocambolesc, impossible!— i que ha estat engaltat a Josep Miàs Miàs, personatge que ha passat per un limitat i gens públic procés de selecció —els associats, almenys, no n'han tingut coneixement per si tenien algun candidat a la plaça— i que, malgrat el que es vulgui fer creure, no surt del no-res en relació a l'AELC, sinó que fa anys que col·laborava directament amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en la redacció de pàgines web d'autors, algunes de les quals, casualment, elaborades a quatre mans amb Carme Ros, nomenada ara "coordinadora" —càrrec previst en els Estatuts— en substitució de l'acomiadada per jubilació, Montserrat Bayà. Un procés de selecció, doncs, que salta a la vista que ha tirat cap a casa, com en tants processos de selecció d'organismes similars. La pregunta, però, és: ¿calia continuar carregant l'AELC amb el sobrecost d'una nòmina, tenint en compte que una de les facilitats de retallada o austeritat venia donada per la baixa de l'antiga coordinadora? A més, segons l'anunci fet públic per la Junta actual, Josep Miàs Miàs, el nou adjunt a la gestió, té com a funcions l'encàrrec de les publicacions en paper, el manteniment de la pàgina web —que fins ara estava en mans externes amb el cost que representava— i l'atenció als associats, que no és que vagin a fer cua a l'AELC. Per la seva banda, la nova coordinadora Carme Ros, que ja exercia de secretària tècnica, s'encarrega de l'economia i la producció. Tota aquesta infraestructura humana, doncs, per a un programa d'activitats reduïdíssim —el del 2011 ha fet llàstima—, sense pràcticament ressò ni per als associats ni pels que no ho són i amb l'agreujant d'un any, el 2012, que es preveu encara més buit de contingut que els anteriors.

Josep Vallverdú, Premi dels Escriptors Catalans 2012, en una convocatòria de nominats sisplau per força

L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) ha estat el guardonat amb el Premi dels Escriptors Catalans d'aquesta edició. L'autor havia estat nominat juntament amb Jaume Pérez Montaner, Isabel-Clara Simó i Antoni Vidal Ferrando. Aquesta Plataforma ja ha advertit en diverses ocasions i ho va advertir encara més fa unes setmanes que el sistema de votacions que manté la Junta actual no fomenta la credibilitat entre els associats que són els que haurien de votar primer els quatre nominats i, després, el guardonat. El sistema és tan insegur com fals. Però en aquesta edició, tal com va denunciar la Plataforma en el seu dia [vegeu aquí], l'evidència ha estat flagrant perquè, després de la primera tanda de votacions dels associats, es van donar com a finalista tres dels mateixos autors que havien estat nominats en l'edició anterior, amb l'afegitó del veterà Josep Vallverdú, que ha resultat, esclar, el guanyador. La Plataforma insta la Junta a aclarir com és possible que en dos anys diferents, els associats presumptament votants, hagin coincidit, dels quatre, amb els tres mateixos autors. I la millor manera de demostrar-ho és posant a disposició de qui vulgui comprovar-ho les paperetes amb el recompte de les votacions que demostrin que la prèvia del Premi dels Escriptors Catalans no és una farsa. A banda d'aquestes irregularitats, la Plataforma celebra que Josep Vallverdú hagi estat guardonat en aquesta edició tant per la solidesa de la seva obra literària com per la seva intensa trajectòria i el conjunt de la seva obra publicada que abasta des dels àmbits infantil i juvenil, a la traducció, l'assaig, les memòries i la narrativa.

L'AELC acomiada la coordinadora Montserrat Bayà per jubilació

El 30 de març del 2012 ha estat la data "oficial" de l'acomiadament per jubilació retardada de la coordinadora Montserrat Bayà i Camí, càrrec que ha exercit des de les diverses oficines de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) des de la fundació, és a dir, si els càlculs no ens fallen, des dels moments preparatoris abans de la definitiva legalització, 35 anys llargs, doncs, en la mateixa cadira. Bé, no. La mateixa cadira, no. Perquè amb els anys, s'ha anat renovant el mobiliari de l'AELC, esclar, desgastat de tant seure-hi. Un acte d'aquells estil sorpresa que coneix tothom, va acomiadar el personatge en qüestió amb elogis, petons, ploriqueigs de torn i abraçades que ofeguen i acaben carregant l'ambient. A més, una mena de diguem-ne llibre, amb un centenar de comunicats escrits de col·legues que havien estat prèviament —"en secret, esclar"— avisats de l'efemèride va servir de regal —els temps no estan com a les velles fàbriques dels obrers per regalar un Rolex d'or!— de comiat. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal, el 30 de març del 2012, va destapar una ampolla de xampany. Entre les veus que situen l'esmentada ja excoordinadora com l'ànima de l'AELC, no volem que hi falti la nostra, contrastant i recordant algunes de les seves actituds i accions en el si de l'AELC en tots aquests anys que sovint han agredit i atemptat contra la llibertat i la democràcia del conjunt dels associats i el funcionament de l'AELC. Per tant, com diuen a les esqueles que insereix l'AELC pels associats difunts, nosaltres també "et recordarem sempre" i, en descàrrec de tot plegat, desitgem malgrat tot que "Déu nostru senyor l'hagi perdonada, si pot". En aquest post de la Plataforma de fa uns anys, que connectem aquí novament via Google, s'expliquen algunes de les incidències que van ser i han estat repetidament denunciades sense que cap dels responsables de les Juntes en aquests últims anys hagi fet res per evitar-les o tallar-les pel bé de tots. Des de la Plataforma també avancem que som excèptics davant d'aquesta "jubilació oficial" de Montserrat Bayà i la pantomima de la festa de comiat i, com hem fet sempre, continuarem vetllant perquè l'esmentada jubilació es compleixi estrictament a nivell professional i que, en tot cas, les col·laboracions que continuï fent l'esmentada associada amb l'AELC seran tan sols com de les qualsevol altre associat.

Falsedat evident en els candidats del Premi dels Escriptors Catalans

El Premi dels Escriptors Catalans (rebatejat com a Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) sobrepassa en aquesta edició el límit de la farsa al qual ha arribat. Davant la mínima participació de candidatures votades pels associats en el que s'anomena la primera ronda (mínima, per dir-ho d'una manera amable), la Junta actual que presideix Guillem-Jordi Graells ha optat per fer un copy i paste de l'edició de l'any anterior i ha encolomat com a candidats els tres autors que l'any passat ja figuraven a la llista fantasma (Jaume Pérez Montaner, Isabel-Clara Simó i Antoni Vidal Ferrando) afegint-hi com a nou el veterà Josep Vallverdú. L'any passat, la terna eterna va competir amb Emili Teixidor, que va resultar per KO el distingit. La mecànica d'aquest premi, que hauria de ser el més important de les lletres catalanes, com així es va aconseguir en els seus inicis, és absolutament surrealista. L'últim invent —al marge de renunciar al genèric Premi dels Escriptors Catalans, en un complex inexplicable d'anomenar "catalans" els escriptors "catalans", valgui la redundància—, ha estat el de fer dues rondes de votacions per part dels associats. En una primera ronda, per nomenar candidats o els quatre més ben posicionats. I, finalment, en una segona ronda, per escollir el guardonat. Però la inèrcia, el cansament, les poques ganes de participació i la lucidesa de molts associats que s'han adonat de la farsa que amaga la mecànica, ha fet en aquesta edició que no hi hagi hagut pràcticament votacions. I així és com a la Junta Directiva, "ni curta ni mandrosa" —com diuen els escriptors no catalans— no se li ha acudit res més sinó desenterrar el tres nominats de l'any anterior —quina casualitat, els mateixos!— per afegir-los al nou incorporat, Josep Vallverdú. Força associats, en un intercanvi de correus i SMS's, han manifestat el seu desinterès pel premi per la seva poca credibilitat. Per exemple, qualsevol associat pot votar en nom d'un altre per Internet sense que hi hagi cap mena de control que ho verifiqui. També ho podria fer per fax, si volgués. I fins i tot per correu postal. Aquesta falta de seriositat i rigor ha portat a les últimes conseqüències el manteniment del Premi dels Escriptors Catalans. Fer cada any una convocatòria perquè toca i fer veure que ho han fet els associats. Vergonya aliena per al conjunt dels associats de l'AELC que hauria de fer caure la cara de vergonya de debò dels qui mantenen un sistema que fomenta la desconfiança i el desànim. Urgeix una rectificació. Però per a rectificar, cal ser una mica, només una mica, no cal massa, savi. Cosa impossible amb la Junta actual que regeix els destins de l'AELC, aferrada a la poltrona de geriàtric que s'ha muntat.