Falsedat evident en els candidats del Premi dels Escriptors Catalans

El Premi dels Escriptors Catalans (rebatejat com a Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) sobrepassa en aquesta edició el límit de la farsa al qual ha arribat. Davant la mínima participació de candidatures votades pels associats en el que s'anomena la primera ronda (mínima, per dir-ho d'una manera amable), la Junta actual que presideix Guillem-Jordi Graells ha optat per fer un copy i paste de l'edició de l'any anterior i ha encolomat com a candidats els tres autors que l'any passat ja figuraven a la llista fantasma (Jaume Pérez Montaner, Isabel-Clara Simó i Antoni Vidal Ferrando) afegint-hi com a nou el veterà Josep Vallverdú. L'any passat, la terna eterna va competir amb Emili Teixidor, que va resultar per KO el distingit. La mecànica d'aquest premi, que hauria de ser el més important de les lletres catalanes, com així es va aconseguir en els seus inicis, és absolutament surrealista. L'últim invent —al marge de renunciar al genèric Premi dels Escriptors Catalans, en un complex inexplicable d'anomenar "catalans" els escriptors "catalans", valgui la redundància—, ha estat el de fer dues rondes de votacions per part dels associats. En una primera ronda, per nomenar candidats o els quatre més ben posicionats. I, finalment, en una segona ronda, per escollir el guardonat. Però la inèrcia, el cansament, les poques ganes de participació i la lucidesa de molts associats que s'han adonat de la farsa que amaga la mecànica, ha fet en aquesta edició que no hi hagi hagut pràcticament votacions. I així és com a la Junta Directiva, "ni curta ni mandrosa" —com diuen els escriptors no catalans— no se li ha acudit res més sinó desenterrar el tres nominats de l'any anterior —quina casualitat, els mateixos!— per afegir-los al nou incorporat, Josep Vallverdú. Força associats, en un intercanvi de correus i SMS's, han manifestat el seu desinterès pel premi per la seva poca credibilitat. Per exemple, qualsevol associat pot votar en nom d'un altre per Internet sense que hi hagi cap mena de control que ho verifiqui. També ho podria fer per fax, si volgués. I fins i tot per correu postal. Aquesta falta de seriositat i rigor ha portat a les últimes conseqüències el manteniment del Premi dels Escriptors Catalans. Fer cada any una convocatòria perquè toca i fer veure que ho han fet els associats. Vergonya aliena per al conjunt dels associats de l'AELC que hauria de fer caure la cara de vergonya de debò dels qui mantenen un sistema que fomenta la desconfiança i el desànim. Urgeix una rectificació. Però per a rectificar, cal ser una mica, només una mica, no cal massa, savi. Cosa impossible amb la Junta actual que regeix els destins de l'AELC, aferrada a la poltrona de geriàtric que s'ha muntat.