L'AELC comença a cruspir-se el fons de reserva a causa de les retallades econòmiques

Les lamentacions de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) sobre els ingressos institucionals o de CEDRO que es redueixen, si no és que perillen, i el fre en el ja prou endormiscat programa d'activitats que arriben directament als associats contrasten amb una administració que contribueix a fer pensar que la gestió actual de l'AELC corre perill. Si les coses no van millor, per a l'any 2012, sembla que la tresoreria haurà d'esgarrapar 40.000 euros del fons de reserva per poder fer front a les despeses. Això si alguns ingressos dels mig previstos no es perden pel camí i s'esfumen, cosa que voldria dir que el fons hauria de ser encara més esgarrapat. El fons de reserva —ara obligat per Llei associativa— és, segons els últims balanços de l'AELC, de 158.000 euros. Si els pròxims exercicis van maldades com fins ara i si cal esgarrapar cada any 40.000 o 50.000 euros d'aquest fons, queda clar que en uns tres anys, el fons de reserva s'haurà fet fonedís, cosa que la Llei no contempla, a no ser que es tanqui la barraca. De tota manera, s'arriba a aquesta situació per una falta de previsió i de mesures d'austeritat eficaces per part de la Junta actual, portades limitadament a terme o pràcticament ignorades. És així com, al costat d'aquestes notícies econòmiques de les quals ningú de la Junta actual no es fa responsable, hi ha la galdosa notícia de la contractació i creació d'un nou càrrec: "adjunt a la gestió" —més rocambolesc, impossible!— i que ha estat engaltat a Josep Miàs Miàs, personatge que ha passat per un limitat i gens públic procés de selecció —els associats, almenys, no n'han tingut coneixement per si tenien algun candidat a la plaça— i que, malgrat el que es vulgui fer creure, no surt del no-res en relació a l'AELC, sinó que fa anys que col·laborava directament amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en la redacció de pàgines web d'autors, algunes de les quals, casualment, elaborades a quatre mans amb Carme Ros, nomenada ara "coordinadora" —càrrec previst en els Estatuts— en substitució de l'acomiadada per jubilació, Montserrat Bayà. Un procés de selecció, doncs, que salta a la vista que ha tirat cap a casa, com en tants processos de selecció d'organismes similars. La pregunta, però, és: ¿calia continuar carregant l'AELC amb el sobrecost d'una nòmina, tenint en compte que una de les facilitats de retallada o austeritat venia donada per la baixa de l'antiga coordinadora? A més, segons l'anunci fet públic per la Junta actual, Josep Miàs Miàs, el nou adjunt a la gestió, té com a funcions l'encàrrec de les publicacions en paper, el manteniment de la pàgina web —que fins ara estava en mans externes amb el cost que representava— i l'atenció als associats, que no és que vagin a fer cua a l'AELC. Per la seva banda, la nova coordinadora Carme Ros, que ja exercia de secretària tècnica, s'encarrega de l'economia i la producció. Tota aquesta infraestructura humana, doncs, per a un programa d'activitats reduïdíssim —el del 2011 ha fet llàstima—, sense pràcticament ressò ni per als associats ni pels que no ho són i amb l'agreujant d'un any, el 2012, que es preveu encara més buit de contingut que els anteriors.