Falta d'imaginació en la commemoració dels 35 anys de l'AELC

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) commemora cada cinc anys, aproximadament, la data de la seva fundació, el novembre del 1977, a Palma. Aquesta vegada, però, la falta d'imaginació —sota l'excusa també de la falta o la migradesa de recursos econòmics— els actes previstos s'emporten el guardó a la grisor més absoluta. És així com l'actual president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, tanca la seva etapa legal de presidència, posant en evidència la incapacitat de la junta directiva actual per donar el relleu que hauria de tenir una efemèride d'aniversari com aquesta. Tres taules rodones territorials (Palma, València i Barcelona) —que s'assemblen més a les absurdes i desfassades taules rodones que organitza durant la temporada l'AELC com les anomenades Tritextuals (Principat), Escriptors al Terrat (País Valencià) o Lletres Dites (Illes)— que, a banda de fer passejar el president per cadascuna d'aquestes taules commemoratives —encara queden recursos per a viatges, hotels, sopars i festes de guardar!—, no són altra cosa sinó una repetició de la jugada d'altres commemoracions anteriors. Els tres prescindibles actes commemorarius s'han enfocat a més com un enèsim homenatge a presidents anteriors, en aquesta dèria d'autohomenatgitis que caracteritza les juntes de l'AELC i que, en una tendència a l'espardenya i el cordill, ha anat en augment en les dues últimes legislatures presidides per Guillem-Jordi Graells i la resta de la junta, que ha practicat un estancament, si no un retrocés, de la modernització de l'AELC, a banda de portar la situació financera de l'entitat a un un futur de pou d'asfíxia per falta de previsió i de política de gestió eficient, amb l'agreujant de no practicar l'autocrítica i en canvi fer pagar els plats trencats a les institucions o a CEDRO. Si alguna cosa tenen de bo els tres grisos actes commemoratius del 35è aniversari de l'AELC és que estalvien l'edició d'una publicació amb els textos i, sobretot, les fotos dels quatre habituals perquè la història, almenys, els tingui en la seva glòria. Trenta-cinc anys després de la seva fundació, l'AELC entra en una cruïlla que hauria de significar el canvi decisiu per no entrar en una roda de desprestigi que la portarà al quarantè aniversari sense cap aire nou d'obertura i capacitat de fer-se de debò representativa dels escriptors catalans.