L'AELC comença a eliminar el paper després de repetides denúncies d'aquesta Plataforma

Ha costat, però finalment ha arribat. En nombroses ocasions, aquesta Plataforma havia denunciat l'elevat cost que, en era digital, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, destinava a la utilització del paper en publicacions i les trameses corresponents als associats. La situació de fallida tècnica en la qual ha entrat l'AELC ha estat el remei perquè s'eliminés una part d'aquestes despeses. L'últim Quadern Divulgatiu (el número 48 dedicat als Premis de la Crítica) s'ha editat només en suport digital i l'AELC anuncia que l'enviarà per correu electrònic als associats. La decisió, però, planteja un altre greuge: l'AELC no envia a tots els associats que tenen correu electrònic les comunicacions internes sinó només a aquells que, en el seu dia, han accedit a rebre-ho per aquest mitjà i no pel correu postal. Això vol dir que una gran part dels associats, tot i que tinguin correu electrònic, si no han confirmat el correu electrònic es trobaran que no reben ni per via tradicional ni per via electrònica les publicacions en qüestió. La solució és senzilla: fer ús del mailing de correus electrònics sense prèvia autorització ja que se suposa que si un associat forma part de l'AELC no ha de tenir cap impediment a rebre'n qualsevol tipus d'informació, ni que no l'hagi autoritzat. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal insta els responsables corresponents a canviar aquesta política i trametre a tothom qui tingui correu electrònic, sense cap mena de permís, les publicacions o comunicats que deixi de fer en paper. Mentrestant, és de celebrar que, ni que sigui sisplau per força, l'AELC hagi fet el primer pas per estalviar més de 30.000 euros anuals en publicacions de paper i 19.000 euros en trameses per correu postal, segons les dades analitzades en el seu dia per aquesta Plataforma extretes de l'Estat de Comptes del 2012. Llàstima que quan els tinguem ensenyats, ens marxaran.... o no, tenint en compte l'aferrats que alguns estan a les poltrones associatives!

L'AELC discrimina els autors associats de literatura infantil i juvenil posant preu al Vè Congrés del sector

L'actual Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), per si no en tingués prou amb el menyspreu amb el qual ha tractat la qüestió de la Plataforma d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), discrimina ara els autors i autores del mateix sector associats posant-los preu a la inscripció del Vè Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. La discriminació és més que notòria si tenim en compte que la gran majoria d'activitats de l'AELC, per no dir totes, són gratuïtes per als associats. Però en aquesta ocasió, la Junta ha determinat una inscripció de 30 euros per als associats (la meitat del que es paga a hores d'ara per la quota anual!). I el greuge encara és més notable si es té en compte que, en l'organització de l'esmentat Congrés hi participen CEDRO, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i la comissió dels actes commemoratius del Tricentenari del 1714, motiu pel qual el Congrés omple una de les caselles de les activitats programades per al nou Born.

La situació en fase de fallida econòmica de l'AELC porta incomprensiblement a aquestes mesures que ratllen el ridícul i que contradiuen el pressupost del 2013 de l'AELC aprovat per la mateixa Junta, que preveu una partida prou considerable —malgrat les dificultats— per a les activitats dels tres àmbits territorials. La inscripció de 30 euros, a més, que podia haver estat simbòlica si calia que cada congressita es fes càrrec, posem per cas, del cost del cafè de la pausa, no s'adiu amb el contingut global del Congrés que, durant dos dies, té previstes només 2 conferències i 4 taules rodones, pràcticament entre col·legues, i amb escàs atractiu.

És a dir, que l'AELC de tot en diu Congrés ni que sigui només per fer història o historieta de melic, mai més ben dit, tenint en compte que, per poder tocar-ne alguns de calents de l'Ajuntament de BCN i del Tricentenari, el V Congrés s'ha dedicat a la Història i ficció històrica per a infants i joves, un àmbit molt fecund en la literatura catalana, certament, però que, a jutjar per les conferències i taules rodones programades, ja dóna a entendre que no abastarà pas tota la riquesa que hauria d'abastar i que, només com a exemple de miopia i ancorament en el passat, obvia per exemple la novel·la 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol —que hi hauria hagut de ser convidat especialment—, que està preparant una versió especial per a lectors joves. Una vegada més, la Plataforma Per Una Aelc Com Cal considera que és una llàstima que es malmeti i s'usi en va el nom del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana i es desprestigiï la seva línia inicial de tal manera com si els responsables actuals de l'esdeveniment estiguessin a la Lluna.

Silenci de l'AELC davant la pèrdua del Premi Nacional de Literatura que el CoNCA ha duplicat en català i espanyol desatenent les queixes de molts sectors

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha fet els ulls clucs davant la pèrdua del Premi Nacional de Cultura en l'àmbit de la literatura catalana. Després de la polèmica sorgida fa un any, per les declaracions del president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), Carles Duarte, d'atorgar també un premi als autors catalans que escrivien en espanyol, el president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells va manifestar la seva posició contrària a aquest canvi, de la mateixa manera que també ho van fer nombrosos escriptors i representants del sector cultural i polític. Ara, però, un cop coneguts els Premis Nacionals de Cultura que el CoNCA ha atorgat aquest 2013, després de redactar un nou reglament que obvia les categories que els integraven, i consolidada la intenció que aleshores va generar una encesa polèmica (Eduardo Mendoza ha esta el primer escriptor en llengua espanyola escollit, al costat d'Imma Monsó, en llengua catalana), l'AELC no s'ha manifestat en nom dels escriptors catalans que teòricament representa. Fa un any, aquesta Plataforma va demanar a la Junta de l'AELC que inhabilités de la Comissió Consultiva de l'AELC, l'actual president del CoNCA, Carles Duarte, que hi figura com a exvicepresident del Principat de Catalunya [llegiu aquí aquell comunicat]. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal reitera novament aquesta demanda a la Junta de l'AELC i insta el seu president a fer una declaració que dignifiqui els escriptors catalans i mostri el seu rebuig a convertir els Premis Nacionals de Cultura en una versió descafeïnada de la llauna de la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya a tort i a dret. La Plataforma considera, a més, sense menystenir la creació literària de l'escriptor Eduardo Mendoza, que no és cert que els autors catalans que escriuen i publiquen en llengua espanyola no siguin ben tractats ni aquí ni a Espanya, com va justificar el president CoNCA, Carles Duarte, i com es desmenteix amb l'atenció que la literatura espanyola rep dels mitjans de comunicació, els premis institucionals que atorga i el mercat que l'empara. El CoNCA, amb el silenci dels sectors afectats, ha desmuntat amb aquesta opció l'últim premi de Literatura Catalana institucional que quedava i ha descargolat una de les estructures d'estat de la qual tan s'omple la boca l'actual govern català.

L'AELC continua sense definir-se sobre el llast de la «socialització» del llibre literari a les aules

Malgrat l'alerta d'un nombrós grup d'escriptors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil sobre l'augment progressiu de la reutilització o socialització del llibre literari a les aules, l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) continua sense pronunciar-se sobre aquest fet que perjudica seriosament els autors, així com el conjunt del sector. Després de la iniciativa fa tres anys de la Plataforma per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules (signada per més de 450 professionals del sector) i una nova iniciativa actual de la Plataforma d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), la junta de l'AELC ha mantingut la seva negativa a adherir-se al Manifest elaborat, consensuat i signat, fins ara, per més de cent professionals de l'escriptura i la il·lustració (en procés d'adhesió encara). L'únic pas al qual ha accedit fer la junta de l'AELC ha estat el de trametre a una part dels seus associats, mitjançant correu electrònic —comunicació que NO rep el conjunt dels més de 1.200 associats—, el contingut del Manifest, però això també ha indignat molts dels autors signants que, mitjançant les xarxes socials, manifesten que l'AELC no està defensant amb suficient energia els drets dels seus associats. Concretament, l'AELC ha fet un correu electrònic en el qual titlla el col·lectiu com a "un grup de socis" i al·lega que "els han demanat" de posar a la "consideració" de la resta el contingut del Manifest. En cap moment, l'AELC analitza la situació de greuge que està patint la vulneració dels drets d'autor ni convida als associats que vulguin a adherir-s'hi. D'altra banda, l'AELC tampoc no s'ha fet ressò d'aquest Manifest ni en la seva pàgina web —curulla de notícies sense suc ni bruc moltes vegades i procliva a l'autobombo—ni tampoc en els canals de la xarxa com Facebook o Twitter, cosa que aquesta Plataforma considera una discriminació davant d'altres comunicats de menys transcendència que sí que acull en els seus canals públics.

Improvisació d'un tresorer cooptat en el moment financer més delicat de l'AELC

En un acte més de típica improvisació de melic endins i de poca obertura i transparència a l'exterior i al conjunt dels associats, la junta de l'AELC, davant el buit del càrrec de tresorer no cobert en l'última assemblea general, ha cooptat — o més aviat ha transferit de càrrec— un dels vocals de l'àmbit territorial del Principat. Es tracta de Magí Sunyer, que ha acceptat el càrrec sisplau per força —admetent que com a filòleg i professor d'universitat no és precisament un tècnic en tresoreria— en un dels moments més delicats pel que fa a la situació financera de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que, en un altre moment, ja vam qualificar des d'aquesta mateixa Plataforma com de situació de "fallida tècnica" a causa dels deutes pendents de cobrar acumulats, la incertesa dels ingressos de les diverses institucions i de CEDRO i el recurs adoptat d'emergència i de de reduir el fons de reserva. La Plataforma considera que les finances de l'AELC requereixen en aquest moment una gestió eficaç i analítica que fugi del vici de la despesa rutinària i que vetlli per mantenir una reserva suficient davant d'èpoques que poden ser pitjors. Cal recordar que l'AELC té dos empleats fixos i un cost de nòmina anual de 95.000 euros, partida que entra en perill si la situació actual es continua agreujant i no es racionalitza per altres partides evitables com el manteniment de la junta, les publicacions papereres o les activitats territorials prescindibles.

Un nombrós grup d'autors de literatura infantil i juvenil de l'AELC es planteja donar-se de baixa si la junta no dóna suport i difusió al Manifest de la nova Plataforma d'Autors i Autores en Perill d'Extinció

Com ja va fer fa tres anys, arran del Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules, l'actual junta de l'AELC es nega a donar suport novament al nou Manifest d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE) que ha esta ja signat per més de cent professionals de l'escriptura i la il·lustració per sensibilitzar tots els sectors implicats en el mal hàbit de l'anomenada "socialització", és a dir, la reutilització del llibre literari a les aules amb la consegüent pèrdua de drets d'autor i, en conseqüència, el fet que els joves lectors no tinguin la possibilitat de crear una biblioteca personal des de petits. L'AELC va cedir una sala del seu estatge social perquè l'APE celebrés una assemblea constituent, però aquesta cessió, concedida per la coordinadora de l'AELC, Carme Ros, no va ser ben vista pel president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, el qual tampoc no va acceptar que els representants de l'APE s'entrevistessin amb l'advocat assessor (uns serveis d'assessorament fiscal i jurídic que l'estat de comptes anuals xifra al voltant dels 20.000 euros!) en una entrevista que va oferir de concertar la mateixa coordinadora Carme Ros en l'esmentada assemblea. Després que uns representants de l'APE s'entrevistessin amb el president de l'AELC, aquest es va negar a donar suport al Manifest, emparant-se en el que també pensaven, segons ell, els altres membres de junta, entre els quals figuren dues úniques autores de LIJ, la vicepresidenta del País Valencià, Gemma Pasqual, i la vicepresidenta del Principat, Maria Mercè Roca. Amb aquesta resposta, l'AELC es nega a defensar, com és la seva responsabilitat, els drets dels autors que es troben vulnerats amb la pràctica cada vegada més estesa de la reutilització del llibre literari en els centres escolars. Arran d'això, un nombrós grup d'autors i autores, associats de l'AELC, s'han plantejat la baixa com a associats si la junta de l'AELC no rectifica la seva postura i no fa seu el Manifest de l'APE.

Buit de tresorer, vicepresidenta candidata a alcaldia i membres de junta èticament incompatibles

L'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) s'ha trobat, malgrat l'obertura de candidatures de l'última assemblea general, amb un buit de tresorer. La situació delicada de tresoreria per la qual passa l'AELC fa que cap associat no es vegi en cor d'assumir aquesta responsabilitat, sobretot perquè si es mantenen els pressupostos aprovats l'AELC per una minoria d'associats, s'encamina de dret a una buidada de caixa a causa de les subvencions institucionals no cobrades i la davallada dels ingressos de CEDRO i la política de xuclada de la reserva en comptes d'aplicar una bona gestió de rebaixes de costos i austeritat. L'AELC, doncs, es veu obligada a cooptar un tresorer o tresorera, una pràctica, la cooptació, que permeten els estatuts fins a la següent assemblea general, però que condiciona el caràcter democràtic de la candidatura. D'altra banda, l'AELC es troba amb el llast de diferents incompatibilitats de caràcter ètic dins de la junta actual. Per una banda, la vicepresidenta del Principat, Maria Mercè Roca, ha estat designada candidata per Esquerra Republicana a l'alcaldia de la ciutat de Girona; d'altra banda, com ja ha dit aquesta Plataforma en el seu moment, la vocalia de Carles Molins del Principat crea una situació estranya ja que aquest associat és també el responsable de tota la impressió en paper que ha fet l'AELC en els últims vint anys i actualment, cosa que representa anualment una facturació considerable; i a més, a la junta del País Valencià, l'entrada de Núria Cadenes, presidenta del Solidaritat per la Independència, crea també una situació ètica que hauria de ser incompatible en qualsevol associació que es vulgui autodefinir d'independent. Davant d'aquesta feblesa de junta, però, l'AELC es manté en el seu tancament i enrocament sota una presidència cada vegada més solitària i esgotada camí del seu relleu imminent en el termini de dos anys.

L'AELC cedeix la base de dades de traductors a Amazon i després s'enfronta amb la multinacional

La moralitat de la faula ho explica de fa temps: la garraperia esqueixa el sac. Quan l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va rebre la sol·licitud des de la multinacional digital Amazon per disposar de la base de dades dels traductors associats va acceptar-ho sense objeccions. Un temps després, però, la mateixa AELC posa el crit d'alarma al cel perquè l'associació europea de traductors CEATL, en una recent trobada, ha advertit de les condicions que Amazon ofereix als traductors europeus. I, sense encomanar-se ni als traductors ni a sa mare, l'AELC no dubta a posar el dubte en els seus afiliats per si de cas algú d'Amazon els telefona o es posa en contacte amb ells o elles per donar-los feina per a la qual, precisament, s'ofereixen. Una contradicció més de les moltes que té l'AELC en les seves actuacions públiques. En una mena de defensa aferrissada dels drets dels seus associats —que no es veu en altres casos més pròxims i flagrants— l'AELC ha xiulat als seus autors tot allò que Amazon fa de dolent. I és, segons l'AELC, més o menys això:

1) Ofereix, diu, preus molt per sota del preu habitual per a traducció literària del país, «a canvi» de la promesa de feina constant (que es fa per telèfon però no queda recollida mai per escrit). És a dir, fa allò que fan generalment les editorials o altres empreses que requereixen traducció aquí.

2) Fa, diu, una mena de subhasta de la feina. El qui ofereix un preu més baix se la queda. És a dir, exactament el mateix que passa cada dia aquí.

 3) Obliga, diu, els col·laboradors a signar un contracte de confidencialitat que prohibeix parlar sobre les condicions del contracte de traducció i sobre les negociacions amb Amazon. I afegeix l'AELC en un nos paternalista: "intenten aïllar-nos encara més, per tal de deixar-nos indefensos i que sigui més fàcil negociar". És a dir, el mateix que fan els editors o empreses que requereixen traductors aquí.

4) Ofereix, diu, contractes model que són legals als EUA, però no aquí i, afirma, amb una santa innocència digna d'emmarcar: "amb renúncia de drets d’autor, per exemple". És a dir, clavat, clavat, del que passa en molts i molts casos aquí.

5) Nega, diu, al traductor qualsevol dret de revisió de la versió final, corregida per algú altre, abans de publicar-la. És a dir, allò que en molts i molts casos també passa aquí i tothom s'ho calla.

Davant de tot això, l’AELC assegura que ja s'ha dirigit a Amazon per enviar-li els contractes model signats amb el Gremi d’Editors, però la mateixa AELC sospita que Amazon mirarà d’imposar el seu propi model, cosa que no només és una obvietat sinó que si l'AELC tingués alguna noció de relacions empresarials internacionals sabria que les multinacionals treballen segons els seus criteris i no segons els criteris particulars de cada grup d'indígenes.

A més, l'AELC —en comptes de preocupar-se dels greus problemes pels quals passa de caire financer— venta el ventilador de la pretesa defensa de la feina dels seus associats i ho fa intentant imposar-se a un gegant multinacional al qual no li farà ni pessigolles, però, a més, ignora i es tapa els ulls davant del que passa aquí mateix.

¿Per què l'AELC no adverteix els seus traductors de les irregularitats que es continuen practicant amb els editors catalans que continuen prescindint dels enunciats dels models de contractes pactats?

L'AELC ignora, en aquest afer d'Amazon, quatre claus decisives del segle XXI: la imposició del mercat lliure que, en un romàntic esperit de corporativisme, oblida.  L'intent de negar la discreció i la privadesa entre contractes lliures que s'hauria de mantenir sempre. La imprescindible adaptació a la globalització.

L'AELC ha vist en Amazon el perill del dolent de la pel·lícula i dels mals de tot el món que és la digitalització i ha seguit la línia que segueixen també editors i altres sectors del malmès llibre: en comptes d'adaptar-se als nous temps, s'enroca en el passat i, a més, davant la precarietat de feines que tenen els traductors, els nega la possibilitat de fer bullir, ni que sigui una mica, l'olla.

L'AELC, con tantes vegades, pensant que defensa els seus autors, el que fa és negar-los la possibilitat de sobreviure.

L'AELC entra en fase de «fallida tècnica»

Ni que no s'hagi pronunciat aquesta terminologia, el fet és que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha entrat en fase de «fallida tècnica». Això és així perquè si es fa una anàlisi mil·limètrica de la situació econòmica, tant del Balanç de Situació com del compte de Pèrdues i Guanys de l'últim exercici (2012) i s'hi afegeixen les previsions per al 2013, la situació transita inevitablement cap a la fallida, ja no tècnica aleshores, sinó real. A finals del 2012 i ara tampoc, l'AELC no ha rebut encara ni un duro dels 92.000 euros concedits per la Generalitat de Catalunya. Si tenim en compte els deutes que la Generalitat té amb altres organismes més urgents (farmàcies, sanitat, serveis socials, ensenyament, proveïdors diversos) no costa gaire adonar-se del fet que aquesta quantitat a les associacions com l'AELC entra en "coma" fins que vinguin millors temps.

És igualment temerari admetre com a bona la proposta expressada pel president de l'AELC, Guillem Jordi Graells, el qual, amb un sentit zero de la gestió, afirma que "tirant dels estalvis anteriors, n'hi ha, almenys per dos anys de vida". Si aquesta és l'única solució que sap aportar el president de l'AELC, la peça al teler ja hi entra estripada. L'erra de mig a mig, també el president, quan atribueix el gruix d'estalvis als últims anys. En realitat, aquest fons que ha permès que l'AELC estigués sense dificultats dins del que exigeix la Llei d'Associacions, i que ara es vol dilapidar alegrament, prové de la bona gestió tancada fa deu anys en què no només s'administrava amb rigor el període de vaques grasses sinó que es pensava en el futur, cosa que en els últims anys —l'actual president en porta sis en el càrrec i alguna cosa n'ha de saber— els successius estats de comptes publicats anualment demostren un balafiament de recursos incomprensible, tenint en compte que la crisi ja fa cinc anys que es coneix de primera mà. Davant la incertesa de l'aportació de la Generalitat i davant la retallada a més de la meitat, per no dir sota zero, de CEDRO, qui no sap veure que cal prendre mesures urgents i dràstiques, i no tirar de veta del fons, és que viu a l'altra cara de la Lluna.

Fixem-nos, una altra vegada, en les despeses d'aquest 2012, quan la situació econòmica d'emergència ja era un fet:

1) L'AELC s'ha gastat 30.000 euros —encara!— en publicacions de paper en plena era digital.
2) L'AELC s'ha gastat 21.000 euros —encara!— en publicacions en xarxa.
3) L'AELC s'ha gastat 10.000 euros —encara!— en coordinacions d'un any sense gairebé activitats.
4) L'AELC s'ha gastat 83.000 euros —encara!— en activitats que no s'especifiquen als tres àmbits.
5) L'AELC s'ha gastat 21.000 euros —encara!— en una presumpta assessoria fiscal i jurídica.
6) L'AELC s'ha gastat 19.000 euros —encara!— en paper i trameses de paper als associats.
7) L'AELC s'ha gastat 17.000 euros —encara!— en manteniment de la Junta Directiva.

I tot això, davant d'uns ingressos previstos, no ingressats del tot, com els 92.000 euros de la Generalitat que, si van més maldades, porten a abocar l'AELC a la bancarrota en molt poc temps.

La Plataforma vol alertar d'aquesta situació que, si arriba, afectarà a tots els associats, i que sembla que l'actual Junta Directiva la contempli tancant els ulls a la realitat.

1) L'AELC té unes justificades despeses de personal de 95.000 euros per atendre uns 1.200 associats els quals, per tradició, fan molt poc soroll i s'estan sigil·losament a casa. Amb aquestes despeses de personal —una partida que en tot cas ha de ser l'última de les últimes a retallar— es pot fer molta feina, més de la que es fa si l'organització de la gestió es posa en bones mans.

2) L'AELC ha d'eliminar sense més retard moltes de les despeses esmentades en el capítol anterior. És l'hora d'acabar d'una vegada amb les publicacions tan costoses de paper i les trameses postals que comporten. És l'hora d'accedir a les publicacions de xarxa aprofitant, en part, els recursos al núvol de caràcter gratuït. És l'hora d'acabar amb el caramel de les coordinacions —si s'organitza un acte es fa perquè el temps de col·laborar en una junta es considera altruista, malgrat que els Estatuts permetin dietes—. És l'hora de retallar absolutament les despeses de manteniment de Junta Directiva i deixar de traslladar en viatges de punta a punta dels tres àmbits territorials més de quinze persones cada vegada. Les reunions trimestrals, si es fan, es poden fer amb el president i els vicepresidents i aquests ja traslladaran a les seves juntes els acord presos. Menys llits d'hotel, menys bitlles de tren i avió i menys taules de restaurants seran un exercici sa de bona gestió i reduiran el colesterol. I finalment és hora de mirar amb lupa aquestes presumptes activitats dels tres àmbits que durant l'any o bé passen desapercebudes o es fan de melic endins. Però per fer-se ralet, ralet al melic no cal gastar 83.000 euros.

3) L'AELC ha d'eliminar despeses supèrflues a través d'un canvi d'estructura i de mentalitat, no per crear el col·lapse i la inactivitat, que no vol ningú, sinó per tenir precisament més presència en la societat, per ser més eficaç, per ser on ha de ser i per poder continuar fent el seu principal paper: el servei i la defensa dels escriptors i escriptores catalans en un temps que, com ha passat amb la presència al Saló del Llibre de París, sembla que s'hagin de donar les gràcies per haver-los deixat fer de comparsa acompanyant als escriptors barcelonins que escriuen en llengua espanyola.

Continuïtat i ombra allargada en la renovació de la Junta Directiva de l'AELC: Molins i Cadenes, dues vocalies polèmiques

La renovació de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha estat marcada, una vegada més, per la continuïtat i una ombra allargada del passat, sense cap aire d'autèntica renovació davant les dificultats pels quals passa l'AELC a causa de l'ofec econòmic que pateix. Així, s'ha renovat  la candidatura del secretari Lluís Hansen, per segona vegada, tot i haver admès públicament des del primer dia que "no es podia dedicar a l'AELC" com el càrrec requereix. Davant les candidatures presentades a vicepresidents del País Valencià i les Illes, es veu un simple salt de casella d'una anterior vocal (Gemma Pasqual) a vicepresidenta del País Valencià, en substitució de l'omnipresent durant anys en la vicepresidència, Ramon Guillem, i a les Illes han optat per no remoure gaire les aigües i s'han quedat en la vicepresidència amb el gairebé també omnipresent Miquel Bezares. El més polèmic d'aquesta pretesa renovació, però, és l'entrada de dos nous vocals. A l'àmbit territorial del Principat, ha estat escollit el company Carles Molins Sabater —per cert, donat d'alta com a associat fa pocs mesos— i al País Valencià, la vocalia ha estat per a Núria Cadenes Alabèrnia. Tant un com l'altre, promouen la polèmica davant què és l'ètica i l'estètica. El primer perquè durant anys i encara actualment és qui s'encarrega de tota la impressió en paper de l'AELC a través de l'empresa Insòlit, la qual cosa vol dir que factura a l'AELC anualment una sèrie de comandes força considerables, cosa que el situa en una posició delicada en formar part de la Junta i trencar la seva condició de proveïdor independent. Si l'AELC fos un partit polític, la seva vinculació professional seria incompatible amb el càrrec. A l'AELC, però, l'ombra continua sent allargada i, abans de donar pas a algun dels més de 1.200 associats, s'opta per mantenir la junta lligada i ben lligada. Parlant de partits polítics, la que sí que ha tingut i té un paper dins la política és la vocal escollida al País Valencià, la companya Núria Cadenes Alabèrnia, la qual precisament el mes de gener d'aquest any ha estat elegida presidenta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), formació de la qual ha estat també secretària nacional i a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 havia tancat la llista per Girona. Evidentment, no hi ha res a dir sobre la trajectòria personal i política, prou coneguda, de la companya Núria Cadenes. Però sí que la Plataforma Per Una Aelc Com Cal vol alertar d'aquestes dues relacions delicades que trenquen amb l'esperit independent que hauria de tenir la Junta Directiva de l'AELC. ¿És lògic que formi part de la Junta un proveïdor que té una facturació anual important pels seus serveis d'infografia? ¿És lògic que la presidenta d'un partit polític formi també part de la Junta Directiva de l'AELC?  Dues eleccions que no s'han fet pas sisplau per força per falta d'altres candidats. A la vocalia del Principat, hi optava, a més de Carles Molins Sabater, el company Jordi Pijoan López (que es va retirar per voluntat pròpia). I a la vocalia del País Valencià, hi optaven, a més de Núria Cadenes, els companys Carles Cortès i Francesc Mompó (aquest últim també escollit). Els Estatuts de l'AELC, evidentment, no en diuen res d'aquestes incompatibilitats. Però hi ha coses que no cal que les diguin.

L'AELC consolida la farsa del Premi dels Escriptors Catalans i repeteix tres finalistes al guardó per tercer any consecutiu

Ni una bola de vidre ho hauria fet millor. Per tercer any consecutiu, els tres finalistes que opten al Premi dels Escriptors Catalans 2013, rebatejat com a Premi Jaume Fuster, i convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), són els tres mateixos. Com se sap, el premi el voten teòricament els associats de l'AELC per diferents mitjans (correu electrònic, telèfon, fax o correu postal), tots oberts i per tant no secrets. El fet, però, és que hi ha molts pocs associats que responguin a la crida i, a l'hora d'establir els tres finalistes per a la segona ronda de votacions, la Junta de l'AELC, en comptes de revisar i canviar el sistema i no continuar més amb la farsa i la comèdia a la qual ha arribat, el que fa és pretendre fer creure que realment els tres finalistes han estat votats —i per ordre com s'esmenten, reblen!— pels associats. La presència de Jaume Pérez, Isabel-Clara Simó i Antoni Vidal Ferrando (País Valencià, Principat resident i Illes) en la terna per tercer any consecutiu ja fa pudor de socarrim. En feia el primer any que van aparèixer, en va tornar a fer el segon any i, ara ja, el socarrim es converteix en una presa de pèl no per als associats de bona fe que sí que encara voten sinó per al prestigi del premi, un prestigi guanyat a pols, sobretot, en les primeres edicions. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal ha dit en repetides ocasions que el funcionament d'aquest premi havia de ser revisat urgentment. Altrament, ara que s'obren aires de pretesa transparència en el si de l'AELC, només cal posar a disposició dels associats que vulguin les paperetes de votació i constatar que els tres nominats no responen a la realitat de la votació sinó a un interès carrincló de la Junta per justificar la seva mala gestió i la seva incapacitat d'entusiasmar els associats. És totalment impossible que, durant tres anys, els pocs associats que han votat, hagin coincidit amb els tres noms esmentats. La riota, doncs, es gira en contra de la mateixa AELC i contra el respecte que s'hauria de tenir per aquest guardó que, posats a ser revisat, hauria de tornar a ser conegut amb la recuperació del nom de Premi dels Escriptors Catalans, sense que això vulgui dir que es menyspreï el record al malaguanyat Jaume Fuster, el qual ja tenia en el seu moment un premi de gènere —ell en va ser un impulsor en català— que portava el seu nom i que la mateixa Junta va defenestrar.

Quan l'AELC fomenta la transparència vol dir que abans no era transparent?

Corren aires de transparència. I quan dins d'una associació o d'una junta com la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) s'estableix un sistema electoral que sigui, en paraules seves, més transparent, vol dir que els anteriors sistemes no ho devien ser gaire. No és en va, doncs, que la Plataforma per Una Aelc Com Cal ho hagi denunciat sovint. Aquest any, de cara a la renovació de la meitat de la Junta Directiva de l'AELC, s'ha establert una comissió electoral que presumptament ha de portar el control i la supervisió del procés. Això vol dir que ha de revisar les candidatures que es presenten, ha de vigilar que no n'entri cap fora d'hora per cobrir un buit per la porta del darrere, i ha de vetllar perquè el procés de votacions sigui escrupolós i sigui denunciat si es detecten pressions o favoritismes cap a uns o altres candiats. També caldria que la comissió electoral permetés als candidats exposar molt abans de les votacions els propòsits que tenen per presentar-se. I encara més, caldria posar, com preveuen els Estatuts, a disposició dels associats que vulguin, els estats de comptes molt abans del dia de l'Assemblea General. Ja sabem que tot això pot venir de nou a la comissió electoral que diuen que ha sortit elegida mitjançant sorteig. Però no s'hi val a fer només la papereta i penjar-se ara la medalla de la transparència sense justificar o explicar perquè ha calgut recórrer a la pretesa transparència al marge de la ttansparència que hauria hagut de tenir la Junta Directiva. Posats a buscar transparència, ja seria hora, que la Junta no es limités —davant les dificultats financeres en les quals ha entrat l'AELC— a exposar els comptes de l'any amb partides fantasmals i incomprensibles sinó amb uns enunciats clars i catalans que desvelessin els gruixos de despeses inútils i que es poden evitar i que corresponen, majoritàriament, al manteniment de la macrojunta directiva de l'AELC en els seus tres principals àmbits territorials: el Principat, les Illes i el País Valencià. Gràcies. De res.