11 de febrer 2013

L'AELC consolida la farsa del Premi dels Escriptors Catalans i repeteix tres finalistes al guardó per tercer any consecutiu

Ni una bola de vidre ho hauria fet millor. Per tercer any consecutiu, els tres finalistes que opten al Premi dels Escriptors Catalans 2013, rebatejat com a Premi Jaume Fuster, i convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), són els tres mateixos. Com se sap, el premi el voten teòricament els associats de l'AELC per diferents mitjans (correu electrònic, telèfon, fax o correu postal), tots oberts i per tant no secrets. El fet, però, és que hi ha molts pocs associats que responguin a la crida i, a l'hora d'establir els tres finalistes per a la segona ronda de votacions, la Junta de l'AELC, en comptes de revisar i canviar el sistema i no continuar més amb la farsa i la comèdia a la qual ha arribat, el que fa és pretendre fer creure que realment els tres finalistes han estat votats —i per ordre com s'esmenten, reblen!— pels associats. La presència de Jaume Pérez, Isabel-Clara Simó i Antoni Vidal Ferrando (País Valencià, Principat resident i Illes) en la terna per tercer any consecutiu ja fa pudor de socarrim. En feia el primer any que van aparèixer, en va tornar a fer el segon any i, ara ja, el socarrim es converteix en una presa de pèl no per als associats de bona fe que sí que encara voten sinó per al prestigi del premi, un prestigi guanyat a pols, sobretot, en les primeres edicions. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal ha dit en repetides ocasions que el funcionament d'aquest premi havia de ser revisat urgentment. Altrament, ara que s'obren aires de pretesa transparència en el si de l'AELC, només cal posar a disposició dels associats que vulguin les paperetes de votació i constatar que els tres nominats no responen a la realitat de la votació sinó a un interès carrincló de la Junta per justificar la seva mala gestió i la seva incapacitat d'entusiasmar els associats. És totalment impossible que, durant tres anys, els pocs associats que han votat, hagin coincidit amb els tres noms esmentats. La riota, doncs, es gira en contra de la mateixa AELC i contra el respecte que s'hauria de tenir per aquest guardó que, posats a ser revisat, hauria de tornar a ser conegut amb la recuperació del nom de Premi dels Escriptors Catalans, sense que això vulgui dir que es menyspreï el record al malaguanyat Jaume Fuster, el qual ja tenia en el seu moment un premi de gènere —ell en va ser un impulsor en català— que portava el seu nom i que la mateixa Junta va defenestrar.