La moralitat de la faula ho explica de fa temps: la garraperia esqueixa el sac. Quan l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va rebre la sol·licitud des de la multinacional digital Amazon per disposar de la base de dades dels traductors associats va acceptar-ho sense objeccions. Un temps després, però, la mateixa AELC posa el crit d'alarma al cel perquè l'associació europea de traductors CEATL, en una recent trobada, ha advertit de les condicions que Amazon ofereix als traductors europeus. I, sense encomanar-se ni als traductors ni a sa mare, l'AELC no dubta a posar el dubte en els seus afiliats per si de cas algú d'Amazon els telefona o es posa en contacte amb ells o elles per donar-los feina per a la qual, precisament, s'ofereixen. Una contradicció més de les moltes que té l'AELC en les seves actuacions públiques. En una mena de defensa aferrissada dels drets dels seus associats —que no es veu en altres casos més pròxims i flagrants— l'AELC ha xiulat als seus autors tot allò que Amazon fa de dolent. I és, segons l'AELC, més o menys això:
1) Ofereix, diu, preus molt per sota del preu habitual per a traducció literària del país, «a canvi» de la promesa de feina constant (que es fa per telèfon però no queda recollida mai per escrit). És a dir, fa allò que fan generalment les editorials o altres empreses que requereixen traducció aquí.
2) Fa, diu, una mena de subhasta de la feina. El qui ofereix un preu més baix se la queda. És a dir, exactament el mateix que passa cada dia aquí.
3) Obliga, diu, els col·laboradors a signar un contracte de confidencialitat que prohibeix parlar sobre les condicions del contracte de traducció i sobre les negociacions amb Amazon. I afegeix l'AELC en un nos paternalista: "intenten aïllar-nos encara més, per tal de deixar-nos indefensos i que sigui més fàcil negociar". És a dir, el mateix que fan els editors o empreses que requereixen traductors aquí.
4) Ofereix, diu, contractes model que són legals als EUA, però no aquí i, afirma, amb una santa innocència digna d'emmarcar: "amb renúncia de drets d’autor, per exemple". És a dir, clavat, clavat, del que passa en molts i molts casos aquí.
5) Nega, diu, al traductor qualsevol dret de revisió de la versió final, corregida per algú altre, abans de publicar-la. És a dir, allò que en molts i molts casos també passa aquí i tothom s'ho calla.
Davant de tot això, l’AELC assegura que ja s'ha dirigit a Amazon per enviar-li els contractes model signats amb el Gremi d’Editors, però la mateixa AELC sospita que Amazon mirarà d’imposar el seu propi model, cosa que no només és una obvietat sinó que si l'AELC tingués alguna noció de relacions empresarials internacionals sabria que les multinacionals treballen segons els seus criteris i no segons els criteris particulars de cada grup d'indígenes.
A més, l'AELC —en comptes de preocupar-se dels greus problemes pels quals passa de caire financer— venta el ventilador de la pretesa defensa de la feina dels seus associats i ho fa intentant imposar-se a un gegant multinacional al qual no li farà ni pessigolles, però, a més, ignora i es tapa els ulls davant del que passa aquí mateix.
¿Per què l'AELC no adverteix els seus traductors de les irregularitats que es continuen practicant amb els editors catalans que continuen prescindint dels enunciats dels models de contractes pactats?
L'AELC ignora, en aquest afer d'Amazon, quatre claus decisives del segle XXI: la imposició del mercat lliure que, en un romàntic esperit de corporativisme, oblida. L'intent de negar la discreció i la privadesa entre contractes lliures que s'hauria de mantenir sempre. La imprescindible adaptació a la globalització.
L'AELC ha vist en Amazon el perill del dolent de la pel·lícula i dels mals de tot el món que és la digitalització i ha seguit la línia que segueixen també editors i altres sectors del malmès llibre: en comptes d'adaptar-se als nous temps, s'enroca en el passat i, a més, davant la precarietat de feines que tenen els traductors, els nega la possibilitat de fer bullir, ni que sigui una mica, l'olla.
L'AELC, con tantes vegades, pensant que defensa els seus autors, el que fa és negar-los la possibilitat de sobreviure.
