L'AELC continua sense definir-se sobre el llast de la «socialització» del llibre literari a les aules

Malgrat l'alerta d'un nombrós grup d'escriptors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil sobre l'augment progressiu de la reutilització o socialització del llibre literari a les aules, l'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) continua sense pronunciar-se sobre aquest fet que perjudica seriosament els autors, així com el conjunt del sector. Després de la iniciativa fa tres anys de la Plataforma per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules (signada per més de 450 professionals del sector) i una nova iniciativa actual de la Plataforma d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), la junta de l'AELC ha mantingut la seva negativa a adherir-se al Manifest elaborat, consensuat i signat, fins ara, per més de cent professionals de l'escriptura i la il·lustració (en procés d'adhesió encara). L'únic pas al qual ha accedit fer la junta de l'AELC ha estat el de trametre a una part dels seus associats, mitjançant correu electrònic —comunicació que NO rep el conjunt dels més de 1.200 associats—, el contingut del Manifest, però això també ha indignat molts dels autors signants que, mitjançant les xarxes socials, manifesten que l'AELC no està defensant amb suficient energia els drets dels seus associats. Concretament, l'AELC ha fet un correu electrònic en el qual titlla el col·lectiu com a "un grup de socis" i al·lega que "els han demanat" de posar a la "consideració" de la resta el contingut del Manifest. En cap moment, l'AELC analitza la situació de greuge que està patint la vulneració dels drets d'autor ni convida als associats que vulguin a adherir-s'hi. D'altra banda, l'AELC tampoc no s'ha fet ressò d'aquest Manifest ni en la seva pàgina web —curulla de notícies sense suc ni bruc moltes vegades i procliva a l'autobombo—ni tampoc en els canals de la xarxa com Facebook o Twitter, cosa que aquesta Plataforma considera una discriminació davant d'altres comunicats de menys transcendència que sí que acull en els seus canals públics.

Improvisació d'un tresorer cooptat en el moment financer més delicat de l'AELC

En un acte més de típica improvisació de melic endins i de poca obertura i transparència a l'exterior i al conjunt dels associats, la junta de l'AELC, davant el buit del càrrec de tresorer no cobert en l'última assemblea general, ha cooptat — o més aviat ha transferit de càrrec— un dels vocals de l'àmbit territorial del Principat. Es tracta de Magí Sunyer, que ha acceptat el càrrec sisplau per força —admetent que com a filòleg i professor d'universitat no és precisament un tècnic en tresoreria— en un dels moments més delicats pel que fa a la situació financera de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que, en un altre moment, ja vam qualificar des d'aquesta mateixa Plataforma com de situació de "fallida tècnica" a causa dels deutes pendents de cobrar acumulats, la incertesa dels ingressos de les diverses institucions i de CEDRO i el recurs adoptat d'emergència i de de reduir el fons de reserva. La Plataforma considera que les finances de l'AELC requereixen en aquest moment una gestió eficaç i analítica que fugi del vici de la despesa rutinària i que vetlli per mantenir una reserva suficient davant d'èpoques que poden ser pitjors. Cal recordar que l'AELC té dos empleats fixos i un cost de nòmina anual de 95.000 euros, partida que entra en perill si la situació actual es continua agreujant i no es racionalitza per altres partides evitables com el manteniment de la junta, les publicacions papereres o les activitats territorials prescindibles.

Un nombrós grup d'autors de literatura infantil i juvenil de l'AELC es planteja donar-se de baixa si la junta no dóna suport i difusió al Manifest de la nova Plataforma d'Autors i Autores en Perill d'Extinció

Com ja va fer fa tres anys, arran del Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules, l'actual junta de l'AELC es nega a donar suport novament al nou Manifest d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE) que ha esta ja signat per més de cent professionals de l'escriptura i la il·lustració per sensibilitzar tots els sectors implicats en el mal hàbit de l'anomenada "socialització", és a dir, la reutilització del llibre literari a les aules amb la consegüent pèrdua de drets d'autor i, en conseqüència, el fet que els joves lectors no tinguin la possibilitat de crear una biblioteca personal des de petits. L'AELC va cedir una sala del seu estatge social perquè l'APE celebrés una assemblea constituent, però aquesta cessió, concedida per la coordinadora de l'AELC, Carme Ros, no va ser ben vista pel president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, el qual tampoc no va acceptar que els representants de l'APE s'entrevistessin amb l'advocat assessor (uns serveis d'assessorament fiscal i jurídic que l'estat de comptes anuals xifra al voltant dels 20.000 euros!) en una entrevista que va oferir de concertar la mateixa coordinadora Carme Ros en l'esmentada assemblea. Després que uns representants de l'APE s'entrevistessin amb el president de l'AELC, aquest es va negar a donar suport al Manifest, emparant-se en el que també pensaven, segons ell, els altres membres de junta, entre els quals figuren dues úniques autores de LIJ, la vicepresidenta del País Valencià, Gemma Pasqual, i la vicepresidenta del Principat, Maria Mercè Roca. Amb aquesta resposta, l'AELC es nega a defensar, com és la seva responsabilitat, els drets dels autors que es troben vulnerats amb la pràctica cada vegada més estesa de la reutilització del llibre literari en els centres escolars. Arran d'això, un nombrós grup d'autors i autores, associats de l'AELC, s'han plantejat la baixa com a associats si la junta de l'AELC no rectifica la seva postura i no fa seu el Manifest de l'APE.

Buit de tresorer, vicepresidenta candidata a alcaldia i membres de junta èticament incompatibles

L'actual junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) s'ha trobat, malgrat l'obertura de candidatures de l'última assemblea general, amb un buit de tresorer. La situació delicada de tresoreria per la qual passa l'AELC fa que cap associat no es vegi en cor d'assumir aquesta responsabilitat, sobretot perquè si es mantenen els pressupostos aprovats l'AELC per una minoria d'associats, s'encamina de dret a una buidada de caixa a causa de les subvencions institucionals no cobrades i la davallada dels ingressos de CEDRO i la política de xuclada de la reserva en comptes d'aplicar una bona gestió de rebaixes de costos i austeritat. L'AELC, doncs, es veu obligada a cooptar un tresorer o tresorera, una pràctica, la cooptació, que permeten els estatuts fins a la següent assemblea general, però que condiciona el caràcter democràtic de la candidatura. D'altra banda, l'AELC es troba amb el llast de diferents incompatibilitats de caràcter ètic dins de la junta actual. Per una banda, la vicepresidenta del Principat, Maria Mercè Roca, ha estat designada candidata per Esquerra Republicana a l'alcaldia de la ciutat de Girona; d'altra banda, com ja ha dit aquesta Plataforma en el seu moment, la vocalia de Carles Molins del Principat crea una situació estranya ja que aquest associat és també el responsable de tota la impressió en paper que ha fet l'AELC en els últims vint anys i actualment, cosa que representa anualment una facturació considerable; i a més, a la junta del País Valencià, l'entrada de Núria Cadenes, presidenta del Solidaritat per la Independència, crea també una situació ètica que hauria de ser incompatible en qualsevol associació que es vulgui autodefinir d'independent. Davant d'aquesta feblesa de junta, però, l'AELC es manté en el seu tancament i enrocament sota una presidència cada vegada més solitària i esgotada camí del seu relleu imminent en el termini de dos anys.