L'AELC, a remolc d'iniciatives i reivindicacions dels seus associats

Una de les característiques de les últimes etapes de l'actual junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és anar a remolc de les reivindicacions i iniciatives que tenen lloc al voltant de les lletres catalanes i dels autors catalans que teòricament representa. Així, en els últims anys, l'AELC ha hagut d'esperar que un grup d'associats s'organitzés per fer el Manifest dels Escriptors Catalans en relació al 9N i el procés d'independència, per apuntar-s'hi quan ja estava en marxa. Anteriorment, i després de molts estires-i-arronses, l'AELC es va apuntar també a la Plataforma d'Autors en Perill d'Extinció, coneguda com a APE, que ha denunciat davant de diverses insitucions l'ús i abús de la mal anomenada "reutilització" dins el món educatiu i la seva equivocada aplicació i mal entesa quan es refereix al llibre literari. En aquest cas, l'AELC s'hi va resistir fins que li va ser inevitable adherir-s'hi. Anys enrere, l'AELC fins i tot es va negar a difondre entre els seus associats el Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules, impulsat també per un col·lectiu dels seus associats i que va ser el que actualment ha desembocat en la formació de la Plataforma APE, que aquest octubre presenta les seves conclusions al Parlament de Catalunya i que ben aviat signarà un Acord de Bones Pràctiques amb la majoria d'institucions que li han donat suport. Són molts els camps en els quals l'AELC no participa per iniciativa pròpia. Aquests tres, per exemple, haurien hagut de sorgir des de l'interior de l'AELC i no esperar o posar pals a les rodes dels associats que, en tots els casos, els havien incitat a fer-ho. Aquesta manera de fer és un altre dels greuges que caracteritza l'actual presidència de l'AELC que no ha estat capaç de crear un clima de solidaritat entre els diferents col·lectius d'associats i que s'ha emmascarat sovint sota un fals mantell de contractes —que amb prou feines s'apliquen— i una pretesa gestió a partir de CEDRO que ha portat els associats a veure perduts la majoria de drets que tenien provinents d'aquest organisme, mentre les associacions continuen balafiant els pocs recursos que queden a la caixa de la reprografia il·legal, ara també qüestionada amb la nova Llei aprovada pel govern espanyol.

El Galeusca continua sense tenir cap incidència en el conjunt dels escriptors catalans

Després de la creació de la Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca, una continuïtat del que, entre el 1984 i el 2008 va servir, sota el nom de Galeusca, per promocionar un cap de setmana de Tots Sants amb vacances pagades per a alguns dels membres de les juntes respectives i algun escriptor convidat d'entre els catalans, bascos i gallecs, la fantasmada de la Federació no ha fet res més sinó perpetuar la inoperància i la poca efectivat d'aquests encontres. El que ha tingut lloc aquest 2014, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), a Barcelona, el dissabte 4 d'octubre, s'ha aixoplugat en el paraigua de tres institucions, el CoNCA, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Ajuntament de Barcelona. I dit i fet, ja hi som tots! El divendres anterior, dia de la recepció. els representants de les tres associacions d'escriptors es van deixar "recepcionar" en l'ambient tètric i tenebrós del Palau Moja on, per damunt d'un llumet de peu i un faristol, els convidadors institucionals de rigor van pronunciar les paraules de sempre. Allà hi van ser en Carles Duarte, en nom del CoNCA, i Francesc Parcerisas, en nom de la Institució de les Lletres Catalanes. Com es veu, i si no es veu per falta de llum, s'endevina, dos personatges "acabats d'arribar" a la gestió de les Lletres Catalanes i prototipus de la renovació en els càrrecs institucionals. L'endemà dissabte, quatre gats —una dotzena a tot estirar, vinga!—, entre els quals no hi havia cap escriptor associat de l'AELC pel poc interès que susciten aquests encontres, van parlar del que fa anys que parlen, del malament que està el pati professional, del malament que els tracten les editorials, dels entrebancs fiscals —a saber quins perquè també confessen que no toquen ni un euro— i, per descomptat, de les patacades que rep la llei de la Propietat Intel·lectual. Per no ser menys, l'AELC va avançar algunes dades de l'estudi 'Escriure en català: estat de la professionalització', pitjors que les anteriors i elaborades novament sobre una base falsa d'enquestes voluntàries sense cap criteri de selecció per obtenir un resultat veraç, tal com ja es va denunciar aquesta Plataforma en el seu moment [vegeu aquí el post coresponent]. A més, per tancar el dissabte d'intervencions gairebé en solitari, passava per allà la cantant Maria del Mar Bonet, que la nit anterior va participar en la celebració del primer aniversari del nou Espai Mallorca de Barcelona, i va oferir als "galeuscos" un miniconcert en el qual va barrejar Salvador Espriu, Rosselló-Pòrcel, Vicent Andrés Estellés, i un parell de cançons en gallec i basc —olé!—, que és com si els hagués cantat en català en la modalitat de les Illes, perquè en general no s'entén mai. En resum: ni una paraula sobre els atemptats a la llengua catalana tant al Principat, com al País Valencià com a les Illes —que es veu que no afecta els escriptors— i, de rebot, el poc impuls del gallec i del basc en els seus països corresponents. Tampoc cap paraula sobre el procés de la consulta del 9N, mentre per altra banda, un col·lectiu d'escriptors catalans promou un Manifest per la Independència i, per descomptat, un altre desaprofitament perquè realment es produeixi un intercanvi de debò amb coneixença personal i de l'obra entre autors catalans, gallecs i bascos. Curiosament, la trobada es va fer l'endemà mateix de tancar el Liber a Montjuïc, no se sap per si els "galeuscos", en el fons, tenen el cor al català, el gallec i el basc i el cos a Espanya —però sense que marquin presència dins del mateix Liber— en una flagrant contradicció del paper que hauria de jugar una autèntica Federació activa que diu, en els seus objectius, que hauria d'establir relacions entre els creadors literaris de les tres cultures "minoritzades" de l'Estat espanyol. No se sap si els amfitrions de l'AELC van portar els convidats gallecs i bascos al Saló Eròtic —després de la menjuca—, que aquell cap de setmana tenia lloc a Barcelona, o si potser els van anar a fer veure l'horripilant espectacle 'La extraña pareja' on —oh!, emoció lingüística!— hi surten un parell de barjaules que diuen que són "galleguinyes" i fins i tot l'actor Joan Pera els endinya un tros de conversa en gallec. Com es veu, el Galeusca ha traspassat fronteres i ha arribat al Paral·lel!