28 de març 2015

L'amenaça de «fallida tècnica» plana sobre la nova etapa de l'AELC

L'etapa que ha tancat, després de vuit anys, la junta directiva presidida per Guillem-Jordi Graells, deixa l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), tal com ja ha advertit aquesta Plataforma en ocasions anteriors, al límit econòmic i en fase de fallida tècnica. Des de fa uns exercicis, i a causa de la reducció d'ingressos, l'AELC està esgarrapant del fons de liquiditat (popularment dit "estalvis") una quantitat considerable anualment (prop de 100.000 euros durant el 2014, segons l'informe més recent de tresoreria, que admet que continuarà aplicant). Mentre el president sortint es vanta d'haver reduït despeses i d'haver aplicat la contenció, una simple comparació als balanços dels dos últims anys i als estats d'ingressos i despeses demostren que això no ha estat així. Per exemple, es diu que les despeses de la Junta Directiva s'han reduit almenys 9.000 euros, cosa que no és certa. L'any 2013, la Junta Directiva dels tres àmbits territorials —viatges, trens, avions, hotels i restaurants— es va emportar 17.000 euros, i el 2014 aquesta partida es va reduir només 600 euros! Continua sent incomprensible una despesa gairebé fixa a tercers per concepte d'assessoria fiscal i jurídica que ha augmentat també de 14.400 euros del 2013 a 16.300 euros el 2014! Escandalosa la política de publicacions en suport paper. No n'hi ha prou de no consolidar l'entorn digital sinó que les impressions en paper han passat de 21.200 euros el 2013 a 27.200 euros el 2014! Això també repercuteix en les trameses postals als associats que no només no s'han reduït o substituït per comunicacions electròniques sinó que han augmentat de 14.400 euros el 2013 a 17.400 euros el 2014! Com a demostració d'aquesta poca disposició a fer el canvi digital d'una manera decisiva, només cal adonar-se que les despeses de publicacions en xarxa s'han reduït: si el 2013 s'hi van destinar 13.000 euros, el 2014 s'hi han destinat només 10.600 euros! Continuen sent poc explicatives i genèricament elevades les despeses destinades a les activitats: 43.700 euros a activitats generals (?); 13.200 euros a activitats del Principat (?); 13.500 euros a activitats del País Valencià (?) i 22.000 euros a activitats de les Illes (?), unes quantitats que reflecteixen el desfassament entre el gruix d'associats de cada territori —el més nombrós lògicament és al Principat— i l'atenció i els recursos que es dediquen a cadascun d'ells. L'única partida que no ha variat, del 2013 al 2014, és la de despeses de personal (2 persones) que es manté inalterable en 87.000 euros. Es fa evident, doncs, que sí que cal aplicar urgentment mesures de contenció, però que siguin reals i eficaces: menys viatges per fer reunions de rutina, menys paper imprès, menys trameses de correu postal, més ús de mitjans electrònics i canvi de política en les anomenades "activitats" amb tendència a la motivació dels associats més que no pas a la compensació econòmica per moure un dit. És inadmissible que s'admeti que els ingressos de l'AELC s'han reduït brutalment i que els estats de comptes anuals mostrin la mateixa alegria que en èpoques econòmicament millors. A aquest pas, i si la nova Junta Directiva no hi posa remei amb urgència, l'esgarrapada al fons de liquiditat (estalvis) pot acabar deixant la font sense doll.

11 de març 2015

El fracàs en la recerca d'un relleu a la presidència de l'AELC obliga el president sortint a cedir el càrrec a una vocal

Durant les últimes setmanes, de presidència de Guillem-Jordi Graells, les gestions portades a terme des de principis del 2015 per trobar un relleu al seu mandat de vuit anys —l'únic que permeten els Estatuts quan un president ha estat escollit dues vegades— han acabat amb uns intents que han resultat totalment infructuosos. Alguns dels presumptes associats convidats a ser candidats pel mateix president sortint han declinat la seva oferta, a causa sobretot d'una llarga letargia de més de deu anys, que ha portat l'AELC a no animar els associats més significatius a involucrar-se en la gestió de l'entitat. No és la intenció d'aquesta Plataforma desvelar quins han estat alguns d'aquests contactes que han acabat en resposta negativa, per respecte als mateixos implicats, però sí que cal lamentar que un president que porta gairebé quaranta anys relacionat amb l'AELC en diversos càrrecs i des de la seva fundació hagi topat amb tantes portes tancades a facilitar el seu relleu. Això ha portat inevitablement a una solució d'emergència que es va desencallar, segons fonts confirmades per aquesta Plataforma, a principis del mes de febrer, concretament el cap del setmana del 8 de febrer, just en el termini de presentació de candidatures, per cert, en un diumenge a mitja nit, quan el mateix president sortint va proposar i beneir la creació de la candidatura dita "unitària" —negligència estatutària— formada per l'única candidatura a la presidència de la ja vocal de la junta sortint, Bel Olid, presentada juntament amb la candidatura de la vicepresidència i les vocalies que cal renovar. Com que no hi ha cap més candidatura que opti als càrrecs, ja es pot afirmar a hores d'ara, que la pròxima presidència de l'AELC estarà ocupada, doncs, per Bel Olid (Mataró, 1977), escriptora i traductora. Un relleu generacional tant per edat com per gènere, perquè serà la primera escriptora que ocupa la presidència de l'AELC en tota la seva història i que —a pesar de les circumstàncies forçades en les quals hi arriba— aquesta Plataforma celebra, a la vegada que espera que ben aviat es visualitzi aquest canvi d'etapa i l'AELC entri en una nova era que desinfecti els mal hàbits i la mala gestió portada durant anys i que redreci allò que s'ha torçat i que ha abocat l'AELC a una estat d'hibernació dominat per la vella caspa de quaranta anys. La sortida de la presidència de Guillem-Jordi Graells, com fa un temps la del cessament de la coordinadora Montserrat Bayà, són dues de les poques bones notícies que l'AELC ha viscut en els últims temps i de les quals aquesta Plataforma es congratula amb xampany inclòs.

09 de març 2015

L’AELC «fabrica» una candidatura «unitària» que no preveu els Estatuts per «salvar» un vocal cooptat del Principat

La junta sortint de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha arribat a aquesta nova cita electoral amb els mateixos mals hàbits d'altres ocasions. Així, un cop fetes públiques les candidatures teòricament presentades, part de la junta sortint, amb el beneplàcit i l'assessorament del president sortint, Guillem-Jordi Graells, ha elaborat una relació de candidats a l'àmbit territorial del Principat (presidenta, vicepresidenta, vocals) que ha marcat amb un asterisc com a candidatura unitària. Aquesta opció, no prevista en els Estatuts, obeeix únicament a "salvar" d'entre les poques candidatures presentades, un vocal que a hores d'ara ja és a la junta com a cooptat. Es tracta de Jordi Martín Lloret que és l'únic associat que competeix amb una altra candidatura a la vocalia presentada individualment per Rodolfo del Hoyo. El fet que tant la junta sortint com el comitè electoral hagi permès aquesta irregularitat posa de manifest la continuïtat de les males pràctiques que tant han caracteritzat tots els canvis de junta de l'AELC en els últims anys. Si la junta sortint creia que es podien presentar candidatures unitàries, aquesta opció havia d'haver estat oferta, degudament explicada i animada a tots els associats, que individualement potser no opten a presentar-se com a candidats, però sí que ho farien a títol col·lectiu. Aquesta Plataforma —que recorda que no ha pres mai cap postura a favor o no d'un o un altre candidat— considera que deixar en desavantatge un candidat individual és una falta de respecte per la seva opció i una manera subtil de condicionar el vot dels associats que participin en el procés electoral, cosa que el comitè que supervisa aquesta cita electoral hauria hagut de posar sobre la taula i rectificar a temps.