Bel Olid admet que l’AELC necessita “obertura”, “intercomunicació” i “reactivació” per recuperar els autors que no s’hi senten representats

Entre els primers objectius que s’ha marcat la nova presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Bel Olid (Mataró, 1977) hi ha el fet d’haver admès, en algunes entrevistes o tuits que han circulat des del seu nomenament, que l’AELC necessita més “obertura”, més “intercomunicació” i més “reactivació” per “guanyar novament la confiança d’aquells escriptors i escriptores que no s’hi senten representats. Per aconseguir aquests objectius, la nova presidenta proposa de manera immediata dinamitzar l’àrea digital de l’AELC (actualment és força passiva), dinamitzar també les diverses seccions de l’AELC (actualment totalment inactives) i fomentar l’intercanvi d’informació i la participació entre els associats (cal tenir en compte que l’AELC tramet comunicacions puntuals per correu electrònic només a aquells associats que ho han demanat (insólit!). Es dóna el cas que en els últims vuit o deu anys, malgrat el balanç triomfalista i poc autocrític que n’ha fet el president sortint, Guillem-Jordi Graells, l’AELC ha mantingut un nombre de socis estable entre les altes i les baixes, però el nombre no fa la cosa perquè el que compta es constatar que s’han produït baixes significatives —per exemple, Quim Monzó— i que ja fa anys que no hi ha altes de les noves fornades d’autors que han publicat recentment, cosa que condemna l’AELC a un envelliment associatiu perillós, tant per a la seva subsistència financera —expressada en apunts anteriors de summament delicada— com per a la injecció d’energia i il·lusió que necessita. Malgrat que Bel Olid expressi els seus objectius com si fos una autora i traductora que hagués estat elegida des de fora, cal recordar que ja fa quatre anys que formava part de la junta de l’AELC com a vocal i que s’ha presentat al càrrec de presidenta des de dins i amb avantatge difonent una candidatura unitària no prevista en els Estatuts —cosa que no ha pogut fer cap altre associat o grup d’associats externs perquè simplement no es va fer pública aquesta opció—, per la qual cosa, Bel Olid és també, en part, corresponsable de la situació creada en els últims temps i de les males pràctiques dissimulades amb un comitè electoral que hauria d’haver vetllat per un estricte compliment de la normativa. Malgrat tot, aquesta Plataforma celebra que, encara amb la poltrona calenta que ha deixat l’últim president i amb la seva ombra de quaranta anys, amb algun escadusser eclipsi, planant sobre la seu de l’AELC, la nova presidenta no hagués esperat ni quaranta-vuit hores a manifestar públicament que no estava prou d’acord amb la línia portada fins ara, pel que es pot despendre del programa que planteja ara a la nova junta, també parcialment renovada.

L'AELC veta la difusió de les bases d'un premi literari de relats de l'Any de les Biblioteques que convoca el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya amb un col·lectiu d'escriptores en col·laboració amb Arola Editors

 L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha vetat la difusió per correu electrònic de les bases d'un premi literari de relats que ha convocat dins de l'Any de les Biblioteques el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya amb un col·lectiu d'escriptores. El recull de relats breus, màxim 5.000 caràcters, que han de tractar sobre el món bibliotecari, el publicarà el mes de setembre Arola Editors. Els organitzadors havien demanat a l'AELC que fes difusió de les Bases per arribar al màxim d'autors i autores interessats a participar-hi, però l'AELC ha respost, amb una confusió inexplicable en una entitat professional, que no fa difusió d'aquells premis literaris en què no es respecten els drets d'autor sobre la seva obra. A la vegada, en una actitud prepotent i poc elegant, recorda als organitzadors que es posen a la seva disposició si es decideixen a excloure aquestes pràctiques "viciades" de les bases i n'elaboren unes altres que defensin i promoguin els autors. La desafortunada resposta, que la signa Josep Miàs com a Adjunt de gestió de l'AELC, no té en compte que les bases en qüestió no impliquen cap dotació econòmica i que precisament el que fan és defensar i promoure els autors que hi vulguin participar oferint-los una publicació, finançada pel Servei de Biblioteques, que es distribuirà a totes les biblioteques catalanes. La Plataforma, que ha tingut accés a les esmentades Bases, no veu en el seu redactat cap vulneració dels drets d'autor i les considera molt més respectuoses que segons quines bases que la mateixa AELC ha difòs en alguna ocasió. La Plataforma considera també que tancar les portes a un col·lectiu que en un moment determinat podria ser un potencial gruix d'associats, si és que no en són ja, de l'AELC, és un desencert. I finalment, la Plataforma recorda a l'AELC que és la mateixa Associació d'Escriptors en Llengua Catalana la que rep de la Generalitat de Catalunya una substanciosa subvenció anual de prop de 100.000 euros que gestiona perquè la distribuixi al servei dels autors i les lletres catalanes, tots els autors i totes les lletres catalanes sense excepció. Una primera relliscada a pocs dies de la renovació de Junta directiva que presideix Bel Olid i que la Plataforma voldria veure com es rectifica a temps.