Una publicació-panegíric de l'expresident de l'AELC, Jaume Pérez, obvia l'etapa interna més conflictiva de tota la història de la Junta Directiva

La publicació per part de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) d'un panegíric sobre l'expresident Jaume Pérez (etapa 1999-2007), dins la col·lecció 'Retrats', de l'AELC, obvia els fets que van provocar l'etapa de conflictivitat interna més important de tota la història de l'AELC. L'autor de la publicació, Antoni Martí Monterde, exalumne i amic personal de Jaume Pérez, se centra, en diversos capítols, en l'activitat literària i acadèmica de Jaume Pérez i, en entrar en el breu capítol com a president de l'AELC, escampa fum sobre unes qüestions genèriques i posa l'ènfasi en l'edició de la revista 'Literatures' (6 números) que la següent Junta Directiva va clausurar immediatament per costosa i totalment injustificable quan es podia difondre el mateix contingut via digital. D'altra banda, la publicació passa per alt, el conflicte intern que va portar la junta directiva a viure diverses dimissions en una situació inèdita que va portar l'AELC fins i tot a resoldre finalment un dels conflictes per la via judicial. Jaume Pérez va ser proposat com a president de l'AELC en un atzar de carambola després d'un altre conflicte intern promogut per l'aleshores coordinadora tècnica de l'AELC, Montserrat Bayà, enfrontada personalment amb la que era secretària general, Carme Arenas, i la vicepresidenta de les Illes, Antònia Vicens. Amb el suport a l'ombra de qui anys després seria president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, l'esmentada coordinadora —càrrec no electe sinó tècnic— va crear una candidatura per sorpresa presidida per Jaume Pérez que va desbancar la que hauria donat la presidència a Antònia Vicens —que l'havia assumida provisionalment per raons d'edat— i la secretaria general, a Carme Arenas. La primera part de la legislatura de Jaume Pérez es va veure envoltada de greus conflictes interns, de desavinences entre àmbits territorials, que el president no va aturar i, ben al contrari, va impulsar com a home de palla sota la batuta de dos dels responsables del conflicte, l'esmentada coordinadora tècnica, Montserrat Bayà i qui després en seria president, Guillem-Jordi Graells. La publicació-panegíric escrita ara per Antoni Martí Monterde fa ulls clucs d'aquesta situació, malgrat que n'existeix una acurada documentació a les hemeroteques, i per no atorgar mèrits a qui no els té, silencia també el tomb de renovació que l'AELC havia començat a fer, la seva modernització i la creació d'iniciatives importants dutes a terme per una part de membres de la Junta Directiva sense que Jaume Pérez hi hagués tingut mai una autoria directa. La Plataforma Per Una Aelc Com Cal qüestiona novament que l'AELC continuï destinant recursos a publicacions incompletes d'aquesta mena, inadmissibles a hores d'ara en suport paper, pel seu elevat cost, i encara més quan es limiten a fer autobombo de personatges que han "remenat les cireres" de l'AELC durant anys des de diversos càrrec de la Junta Directiva, com és el cas de l'al·ludit Jaume Pérez, primer com a vicepresident de l'àmbit territorial del País Valencià i, després, president, per les causes esmentades, de l'AELC. La Plataforma espera de la nova Junta, presidida per Bel Olid, que agafi les regnes d'una vegada i no es deixi portar per la inèrcia dels vicis adquirits en etapes anteriors i activi l'anunciada renovació de la qual tant s'ha parlat des del mitjans, per causes evidents de generació i gènere.