L’AELC canvia de parer i el pa i la sal que havia negat sempre a la Plataforma APE es converteix ara en una presumpta acceptació i assumpció de paraula de totes les reivindicacions

Rectificar és de savis. ¿Però quins savis? En aquest cas, la junta directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha canviat de parer i el pa i la sal que durant anys va negar a la Plataforma d’Autors en Perill d’Extinció (APE), integrada per professionals de l’escriptura i la il·lustració de literatura infantil i juvenil, s’ha convertit ara en un plat calent de llenties a taula —pitjor seria una patata calenta!—, amb l’acceptació de l’entrada a la junta d’un membre de l’APE (Rodolfo del Hoyo) com a vocal cooptat —després del ball de cadires silenciat arran de la dimissió de la vicepresidenta Mireia Vidal-Conte, escollida del Principat, i la cooptació interna del vocal Jordi Martín Lloret com a vicepresident— i l’assumpció de tots els punts de l’APE. Curiosament, la junta actual de l’AELC, presidida per Bel Olid, continua tenint entre els seus membres alguns dels que ja formaven part de les juntes anteriors que, repetidament, s’havien negat a assumir els mateixos punts reivindicatius —és sorprenent que l’actual presidenta de l’AELC, Bel Olid, i la vicepresidenta del País Valencià, Gemma Pasqual, autores relacionades amb l’àmbit infantil i juvenil, mai no s’hi havien adherit a títol personal— i, anys abans —arran del naixement de la Plataforma Per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules— l’AELC fins i tot s’havia negat a enviar als associats el contingut d’aquelles reivindicacions amb excuses de mal pagador. ¿Què ha passat, doncs, perquè alguns dels membres d’aquella negativa hagin ara capgirat el mitjó? La resposta és clara. L’anterior Junta Directiva era presidida per Guillem-Jordi Graells, un interlocutor aparentment vàlid de cara a fora, però que, arran del canvi d’actitud dels seus successors, ara es posa en evidència manifesta la seva ineficàcia i la seva actitud deshonesta amb les promeses fetes de paraula a ambdues Plataformes. Cal celebrar aquest canvi de parer d’ara de la nova junta. Però també cal exigir que, si han rectificat, i rectificar és de savis, que siguin savis de debò. Per això, la Plataforma Per Una Aelc Com Cal no s’està de reservar un punt de prudència i de prevenció, arran de la dissolta Plataforma Per Una Aelc Com Cal, davant el fet que, novament, les promeses de paraula no siguin portades a la pràctica i no acabin arribant a bon port.