La nova Junta Directiva de l'AELC tanca l’any 2015 amb una nova jornada que carrega les despeses sumptuoses de manutenció

Els mals hàbits són difícils d’eradicar. Malgrat que ja han passat prou mesos perquè la nova Junta Directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hagués fet un estudi financer de la situació de fallida tècnica en què es troba, el ritme de despeses inútils i sumptuoses continua. Aquest final d’any es tanca amb una reunió de la Junta [12 desembre] que comporta novament viatges en avió (membres de les Illes) i viatges en Euromed (membres del País Valencià o del Principat) a més de la manutenció corresponent de tots ells. No és estrany que, quan es presenten els comptes de cada any, les despeses destinades exclusivament a aquest ús sumptuós dels membres de Junta sobrepassi els 17.000 euros. Una quantitat prou important a tenir en compte per a una associació amb dificultats econòmiques, deutes de les institucions, rebaixa de serveis, retallades d’activitats i atenció reduïda als associats. ¿Quin rendiment produeix aquest total de més de 17.000 euros anuals en reunions de més de quinze membres per dir amén a algunes de les propostes que es presenten? ¿No es podria dir amén —i cantar missa i tot— simplement per correu electrònic, xat o skape o, a tot estirar, amb la trobada dels vicepresidents com a representants de cada àmbit? Aquest i altres aspectes de la línia de despeses de l’AELC posa en evidència que els temps —els més foscos de l’AELC— encara no han canviat.