El Premi dels Escriptors Catalans cau en el fals homenatge de nominar un autor difunt

El premi dels Escriptors Catalans de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, rebatejat com a Premi Jaume Fuster, ha caigut aquest any en un error de previsió que rebla el clau sobre la urgència a revisar aquesta convocatòria que presumptament voten els associats en una primera volta i que, també presumptament, revoten els mateixos associats sobre tres candidats finalistes. A banda de la curiositat que hi ha algun d'aquests candidats que hi apareix un any darrere l'altre —com si els associats que voten tinguessin una mena de robot de memòria automàtic—, és el cas d'Antoni Vidal Ferrando, gairebé etern candidat, que hi apareix al costat de Jordi Pàmias. Però el cas més greu en aquest tipus de premis honorífics o de trajectòria és que hi aparegui un autor que, dissortadament, ha mort recentment, com és el cas de Carles Hac Mor. Sense qüestionar la vàlua d'aquest autor, sí que cal recordar que un premi que reconeix una trajectòria hauria d'arribar quan el qui el rebi encara el pugui viure. Donar premis a títol pòstum no ajuda a l'historial del mateix premi i, a més, condiciona els presumptes votants a l'hora de marxar la creueta amb la influència que exerceix un col·lega que ja no hi és. Malgrat que les presumptes bases del Premi dels Escriptors Catalans preveuen que hi pot entrar un autor que estigués en vida mentre es fa la convocatòria, això no hauria de ser condició per caure en l'equivocació de situar entre els candidats un col·lega ja mort, entre altres coses perquè, aquesta Plataforma està en condicions d'assegurar que si es fessin públics els vots rebuts —amb les paperetes damunt la taula—, per les duplicitats que apareixen, convocatòria darrere convocatòria, comença a fer-se sospitós que els tres "escollits" siguin els tres majoritàriament "votats". Ja fa temps que aquesta Plataforma reclama la revisió d'aquest premi, el seu gir cap a un autor encara en plena maduresa i una nova orientació de cara a les presumptes votacions dels associats, els quals, ni que ho puguin fer per correu electrònic, per fax (prehistòric!), per telèfon (arcaic) o per escrit postal (segle passat), ho han de fer a cara descoberta, un altre llast que el premi arrossega i que no garanteix la veracitat del resultat.