Que l’Editorial Raig Verd i la seva editora Laura Huerga hagin volgut fer un catàleg en anglès de dones escriptores catalanes, que s’ha presentat dins del Festival Kosmopolis 2017, no hauria d’aixecar les reticències de ningú. Ben al contrari, passi-ho bé i moltes gràcies, que deien aquells. Cada editorial és lliure de fer el que cregui més convenient. I si Raig Verd, segell amb només quatre anys prou celebrats de trajectòria, ha fet una relació d’una cinquantena d’escriptores catalanes, algunes de les quals ja desaparegudes, és només la seva particular elecció. El que no és admissible és que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), per mitjà de la seva presidenta, Bel Olid, col·labori en aquesta iniciativa i, a més, es presti a treure la cara i fer-ne una presentació en un acte obert al públic en general del Kosmopolis. El catàleg «Women Writers in Catalan» inclou una cinquantena d’escriptores —narradores o poetes—, no se sap sota quin criteri. I només per això, la Junta actual de l’AELC hauria hagut de mantenir-se’n discretament al marge en qualitat de corresponsable perquè des de l’AELC sí que representa una inadmissible discriminació amb totes —totes— les escriptores associades —i fins i tot les no associades— que són la majoria del prop del miler i mig d’associats que actualment integren l’AELC. Com que el mal ja està fet, només queda exigir que el tort no es repeteixi en una altra ocasió i que l’AELC sàpiga ser al lloc que toca quan toca i no només perquè toca.
